“Demanar ajuda no és rendir-se. És negar-se a rendir-se”, Charlie Mackesy.

Ara que ja tenim les tanques preparades per col·locar-les, a l’aula hem volgut calcular el preu total del tancat. Primer de tot ens hem imaginat el tancat al terra de la classe i hem col·locat les 17 tanques tal com vam decidir que anirien: en forma de L i deixant un espai que farà de porta a prop de la cabana. Després hem recordat el preu d’una tanca, 14’29€. Amb la distribució de les tanques i el preu d’una d’elles molts ja proposaven sumar-ho tot. Però, aquesta situació que plantegem és una nova oportunitat d’aprenentatge que no podem deixar passar realitzant una suma repetida. Així que anem a buscar la caixa de bitllets i monedes per parlar del valor monetari. Presentem tots els bitllets i monedes, parlem d’euros i parlem de cèntims, i establim equivalències. Després, els proposem un joc.

Fem 5 cinc grups de treball i proposem una compra de tanques. Cada grup per poder comprar-ne una haurà de preparar el preu de 14’29€ agafant els bitllets i monedes adequats, però atenció, per poder comprar una segona tanca hauran de portar el mateix preu fent ús de bitllets i monedes diferents. I així tornem a treballar la descomposició numèrica, però d’una manera molt més atractiva! Això de “tocar” diners ens encanta! De mica en mica, cada grup va trobant la manera de presentar els 14’29€ de maneres diverses fins que les 17 tanques són comprades.

El següent pas serà calcular quant els ha costat les tanques comprades i, per continuar treballant sabers relacionats amb el sistema monetari, els proposem poder fer canvis de monedes i bitllets. “Canvio 5 monedes d’€ per un bitllet de 5€”, “Nosaltres canviem aquestes 4 monedes de 50 cèntims per una moneda de 2€”, “Tenim 2 bitllets de 5€ i un bitllet de 10€, volem un de 20€”… La quantitat de monedes i bitllets va reduint-se, però no el seu valor!, i és més fàcil arribar un primer total. Consensuem resultats i ens adonem que dues taules han pogut comprar 4 tanques i coincideixen en el seu total, les altres 3 taules han comprat 3 tanques cadascuna i també coincideixen en el preu.

Decidim que els grups de les 4 tanques s’ajuntin, i els grups de les 3 tanques també ho facin per una altra banda. Demanem que tornin a sumar els preus mitjançant els bitllets i monedes que tenen sobre la taula. Aquest cop ja surt d’ells i elles fer intercanvis de monedes i bitllets per facilitar la suma. Ara tenim 2 grups; un ha comprat 8 tanques i l’altre 9 tanques. Anotem a la pissarra els dos resultats i moltes Alícies ja saben que hem de fer: “Una suma en aranya!”.

En escriure els preus ens adonem que tenim euros i cèntims (en el fons, nombres decimals). A simple vista ens sembla complicat… “Què fem amb els apòstrofs?”, diu algú. “No!, no són apòstrofs! Quan parlem de numeració en diem coma, l’apòstrof el fem servir quan escrivim paraules”, ens respon la Cristina aguantant-se el riure. Els proposem fer la suma dels euros per una banda, i la dels cèntims per una altra, i ho fem a la pissarra junts. Quan tenim les dues sumes fetes, ens atrevim a escriure el preu total de les 17 tanques: 242,93€.

Tot seguit, la Lídia i la Cristina presenten la factura del Leroy Merlin a la pissarra, els preus haurien de coincidir i així sabrem que ho hem fet bé. Però al mirar el total, trobem a la factura 228,64€. Les cares de les Alícies són un poema! Què ha pogut passar?… Finalment, l’Axel s’adona que a la factura hi ha un 16 i no un 17, falta una tanca! La primera tanca que vam comprar per veure com era i decidir si en compràvem la resta o no! La “broma” de les mestres ens serveix per parlar de la importància de llegir bé les factures perquè no ens estafin, cal estar a l’aguait!

En paral·lel a aquest treball de càlculs, hem volgut començar a posar les tanques al jardí. Però, hem tingut un problema. Al clavar les tanques hem trobat molta pedra i hem hagut de parar. Parlant amb el Toni conserge, ens ha deixat veure unes fotografies del 2008, l’any que van fer el jardinet al Marta Mata. En aquestes fotografies podem veure les capes de terra, ciment i pedra que van anar posant, i hem entès el perquè de la nostra dificultat. El Toni s’ha ofert a ajudar-nos i, de mica en mica, ens anirà posant les tanques amb unes eines que nosaltres no podem fer servir. Ens feia il·lusió ser nosaltres, però cal ser prudents i deixar als experts i adults en aquesta tasca.

“Tot ve sol, com el ritme de la natura. Amb tota naturalitat, sense forçar-ho”, Joan Miró.

Els petits rastres que trobem al jardí sovint són petits tresors que ens ajuden a seguir descobrint i aprenent. Fa uns dies la Daniela va trobar una fulla molt curiosa; verda per una banda, blanquinosa per l’altra. Ràpidament, vam baixar al jardí per mirar de quin dels arbres del jardí podria pertànyer, però la primavera tot just estava arribant al nostre jardí i ens complicava trobar altres fulles iguals que la trobada. Llavors el Neythan descobreix un petit branquilló que neix de terra amb fulles verdes i blanquinoses. “Són iguals que la de la Daniela!”, diem. Ens fixem en els arbres de la vora i observem que en tenim dos de no identificats, són molts alts i ens costa de veure les fulles, el més gran i frondós ens deixa veure els dos costats de les seves fulles i veiem que són ambdues verdes.

A la classe, amb la guia d’arbres que tenim, descobrim la fulla curiosa. Trobem que l’arbre propietari d’aquest tipus de fulles és l’àlber, i que aquest és família dels pollancres. Amb els Chromebooks i per parelles de treball, busquem més informació alhora que anem confegint dues noves fitxes tècniques. Ara ja sabem que hi ha detalls importants que ens ajudaran a distingir els arbres com l’escorça i la forma, marge i color de les fulles; així que sobretot busquem aquestes dades.

Després compartim tot el que hem trobat en gran grup i establim les principals diferències entre aquests dos arbres: l’àlber i el pollancre. L’àlber ens ho posa fàcil, les fulles són ben particulars i la seva escorça blanca i ratllada, al jardí ràpidament el descobrim al costat del xiprer. Els pollancres tenen unes fulles amb forma de cor o romboidal i l’escorça rugosa, i en baixar al jardí ens adonem que en tenim cinc!

Ara tenim pràcticament tots els arbres identificats! Ens queda només un per saber el seu nom així com el dels arbustos. Ho aconseguirem abans d’acabar el curs?

“Cuando las arañas tejen juntas pueden atar a un león”, Proverbio etíope.

Ja tenim a l’escola les 16 tanques que ens faltaven. Per tal que el tancat duri el màxim possible decidim polir totes les fustes i envernissar-les. Parlem amb el Toni conserge que ens ajuda a aconseguir el material necessari i preparem l’espai on poder dur a terme aquesta tasca, haurà de ser a l’exterior, ja que el vernís desprèn una olor prou forta.

Ens organitzem per parelles i, així, de dos en dos, comencem polint bé la fusta d’una tanca. Caldrà ser curosos i posar atenció per tal de no deixar-nos cap impuresa. Un cop tenim la tanca ben polida, passem a envernissar-la amb brotxes. També en aquesta segona part posem molta atenció, volem obtenir un bon resultat!

I amb totes les tanques polides i envernissades, deixem que assequin bé per a col·locar-les en uns dies. Estem ben nerviosos i nervioses, volem posar ja el nostre tancat!

“Els infants tenen tres mestres a l’escola: els adults, els iguals i l’entorn”, Loris Malaguzzi.

Amb la decisió clara de que necessitem dos tancats diferents i amb totes les mesures clares, passem a la cerca d’un bon tancat per la zona del jardí. El tancat del sorral ja l’hem encarregat a l’empresa que ens el servirà, però ens falta l’altre. Decidim buscar per internet i ho fem a través de la pàgina online de la botiga Leroy Merlin. Saber buscar és tot un què, així que dediquem una bona estona a aquest nou aprenentatge. Trobar el cercador, fer servir paraules clau i filtrar certs aspectes com és el material de la tanca, pot facilitar-nos la nostra cerca!

Per parelles, mitjançant un Chromebook i amb les idees clares sobre com buscar, dediquem dues sessions a mirar les tanques que aquesta botiga ens ofereix. Aclarim que ens hem de fixar sobretot en les mides del producte, però també en el preu, a banda de si estèticament ens agrada o no. Aquesta feina no és fàcil; defensar el nostre criteri, posar-nos d’acord, cedir o persistir… Quan acordem una possible tanca com a parella, l’anotem a la nostra llibreta i ho fem a través del número de referència del producte, una dada importantíssima per no equivocar-nos quan vulguem comprar-ho.

Quan totes les parelles han fet la tria, ens trobem a la rotllana per compartir les nostres cerques i ho fem exposant a la pantalla digital el producte escollit i els motius de la tria. La resta opinen, podem estar més o menys d’acord, però podem dir la nostra amb respecte, sempre! A mesura que les parelles van sortint, anem descartant algunes opcions que ens semblen menys adequades segons el preu, la mida, la qualitat… Fem una primera tria de 5 productes que acabem acordant en 3, com arribats a aquest punt ens costa decidir-nos, passem a votar. La votació la fem anònima per evitar malentesos. Finalment, surt la més escollida!

Uns dies després, la Cristina apareix amb una tanca com la que hem triat. Ens encanta!! Comprovem que mesura el que posava, ens fixem en la fusta, per davant, per darrere… I arriba la pregunta: “Quantes tanques haurem de comprar?”. Algunes Alícies ho tenen clar, si baixem amb la mostra podrem calcular-ho fàcilment. “Podem posar-la i anar marcant el terra, després comptem quantes tanques hi caben…”, aquesta idea ens agrada i decidim per grups baixar i comprovar-ho. Més tard, a la classe, cada grup exposa el número final i observem que coincidim. Alhora, també sorgeix la possibilitat de deixar un espai sense tanca com si fos la porta l’entrada al jardí. Sembla que ho tenim tot bastant clar, haurem de comprar 16 tanques més!

“Cualquier cosa buena que construyamos, acaba construyéndonos”, Jim Rohn.

Una de les idees principals que vam tenir i que va agradar-nos a tots i totes, va ser la construcció d’una cabana. De seguida vam veure el lloc on fer-la, just allà on estava el nostre xiprer inspirador d’aquest projecte d’aula. Trobar a un expert que ens ajudi a aconseguir fer realitat aquesta idea ens ha costat una mica, però finalment l’hem trobat, l’Alba Sors. Ella és cistellera i ens va proposar fer una cabana de vímet, per tant, una cabana natural que aniria acord amb el nostre jardí.

El primer que vam fer, dies previs a la trobada amb l’Alba, va ser buscar informació sobre el vímet, descobrint que surt d’una planta curiosa, la vimetera. L’Alba, per mitjà d’un correu electrònic, va explicar-nos que el vímet és una branca flexible que es pot manipular després de deixar-la 15 dies en aigua. Vam mirar algunes construccions d’ella i vam imaginar la nostra cabana. Després, vam baixar al nostre jardí per valorar el terreny on aniria la cabana. Necessitàvem que la zona estigués plana, per això, vam agafar les eines necessàries i vam passar a l’acció!

Finalment, arriba el dia, el gran dia! Rebem a l’Alba i ens organitzem en tres grups diferents per poder anar construint la cabana seguint els consells i orientacions de la nostra experta. Veiem i toquem el vímet, comprovem la flexibilitat i descobrim l’escorça prima que embolcalla la branca. Escoltem les indicacions de la tècnica i observem els cistells construïts per l’Alba per apreciar com quedarà el resultat. Ens posem per parelles al voltant d’una primera estructura que ens ha preparat i que serà la base, important perquè la nostra cabana sigui un èxit. De mica en mica, un membre de la parella es col·loca a l’interior i l’altre per fora per anar teixint conjuntament la paret de la nostra construcció. Tots i totes anem passant, entre tots i totes anem teixint.

Quan tenim bona part de la construcció feta, l’Alba ens proposa fer les finestres i ens ensenya el com. Continuem teixint al llarg de tot el dia fins a tenir-la acabada. El resultat, ens encanta! Marxem satisfets i satisfetes en veure la nostra idea fer-se realitat, tenim cabana i una nova tècnica “al sac”!

Moltes gràcies Alba per ensenyar-nos la tècnica, per ajudar-nos a fer realitat la nostra cabana i per compartir la teva estima per la natura amb nosaltres!

“L’aprenentatge és experiència, la resta és informació”, Albert Einstein.

Quan les Alícies ens hem centrat en la recerca d’un tancat pel jardí, hem arribat a la conclusió que en necessitem de dos tipus: un per tancar la zona del sorral i un altre per senyalitzar la zona de jardí. Aquesta decisió provoca que hàgim de tornar a baixar al jardí i tornar a prendre una mesura important; la llargada del sorral.

Aquest cop, però, som més ràpids. Ara ja dominem la col·locació de la cinta mètrica, sabem ajudar-nos i llegir les mesures que apareixen. Ho tenim: la llargada del sorral és de 10 metres i 46 centímetres. Podem tornar a la classe.

La mesura de l’amplada ja la teníem d’aquella primera vegada que vam prendre mesures, la recuperem de la documentació de la llibreta i la compartim en veu alta: l’amplada del sorral és de 276 centímetres.

“I ara què hem de fer per saber els metres de fusta que necessitem per tancar el sorral?”, preguntem. I la resposta no es fa esperar, “Hem de sumar-ho tot!”, responen una majoria. Les Alícies ho veuen fàcil, i com ara estem engrescats i engrescades amb les sumes en aranya, ja imaginem emocionats aquesta suma de tres sumands. Però, atenció! Tenim dues mesures en centímetres i una en metres, “Podem sumar metres amb centímetres?”… la resposta sembla negativa, però dubtem, i posem un exemple: “Podem sumar patates amb cogombres?”… Ara sí, la resposta és clara, “NO!”.

Se’ns planteja una situació matemàtica complexa, passar de metres a centímetres, hem de transformar els 10 metres en centímetres per poder sumar totes les mesures. Comencem recordant aquell saber que ja havíem treballat: en un metre hi ha 100 centímetres. I busquem un material per poder representar aquesta equivalència, un material que ens ajuda a posar imatge a conceptes que a priori poden ser difícils de comprendre. Agafem els reglets de les centenes i anem representant metre a metre la conversió a centímetres. Alhora, anem sumant de 100 en 100. Aquest procés l’anem construint entre tots lentament, incidint en la comprensió i interpretació del que estem fent. Les mestres tenim clar que aquest aprenentatge és complex i que, segurament, caldrà buscar altres situacions en què calgui fer aquesta conversió per tal d’interioritzar aquest procés, però sempre hi ha una primera vegada i és aquesta que se’ns planteja. A més a més, sorgeix fruit de la necessitat, i això sempre és una oportunitat.

Finalment arribem al resultat: 10 metres són 1000 centímetres. Però abans juguem amb el llenguatge matemàtic, exagerem la vocalització de cada paraula per perdre la por als números grans… “DOOOOOS CENTS, TREEEEES CENTS, QUAAAAATRE CENTS”… En realitat, el nom dels números ja ens donen pistes de com s’escriuen… “CIIIIINC CENTS, SIIIIS CENTS, SEEEEET CENTS, VUUUUIIIIT CENTS, NOOOOUUUU CENTS”… I arribem al DEU CENTS! Però no, el DEU CENTS no existeix, podria dir-se així, però tenim una altra paraula, el MIL. I un cop tenim els metres transformats, afegim els centímetres de la llargada que ja teníem, 46. Finalment arribem a tota la mesura de la llargada: 1046cm.

Amb totes les mesures en centímetres podem passar, ara sí, a fer la suma en aranya de les tres mesures. Aquesta suma la fem junts a la pissarra, és la primera vegada que la fem amb tres sumands i són números grans. Aquest càlcul ens ajuda a parlar de la importància de ser endreçats i endreçades quan descomposem, així com quan fem les teranyines buscant les sumes fàcils entre nombres. De l’ordre dependrà l’èxit en el resultat, per tant, calma i atenció. De mica en mica anem desenvolupant-la fins a aconseguir el resultat final: 1598cm. Algunes Alícies veuen clarament els 15m i 98cm, i ens adonem que pràcticament això són 16 metres i ho arrodonim. Ara bé, si ens fixem en el nostre sorral, tenim dues files de llistons de fusta per tal de tenir certa alçada i que no s’escapi la fusta. “Necessitem el doble de fusta!”, responen alguns. I compartim què vol dir això del doble i com trobar-lo, finalment acordem que demanarem 32 metres de fusta per tancar el sorral. Aquest tancat el demanarem a Fustes Closa, una empresa que tenim a prop. Quant ens costarà?…

“El amor a todas las criaturas vivientes, es el más noble atributo del ser humano”, Charles Darwin.

Fa uns dies el Sergi va trobar un ocell mort al nostre jardí, es tractava d’un pardal. I com acostuma a passar últimament a la nostra classe, fem la demanda de poder mirar-lo amb la lupa binocular. A la classe i després d’observar-lo (qui volia, és clar!), parlem sobre què en podem fer ara amb el cos. El record de Juneda el tenim encara present, així que decidim baixar al jardí per enterrar-lo. Ara, l’ocell serà l’aliment d’altres éssers vius del nostre jardí. I així sorgeix una nova paraula a la nostra classe: els descomponedors.

La mateixa natura té mitjans per poder “reciclar” les restes orgàniques a través de la descomposició. Sense el paper dels descomponedors a la natura, les restes de les plantes mortes, les fulles dels arbres, els animals morts i els seus excrements s’acumularien arreu. Per tant, els descomponedors tenen una funció clau en el cicle de la matèria! Són “recicladors” de la matèria orgànica, descomponen el material de tal manera que els vegetals se’n poden alimentar. I així torna a començar el cicle.

Ves per on, dies més tard l’Amàlia i la Tasnim troben un descomponedor jugant al jardí: un cuc de terra! A la classe ens el mirem amb la lupa, però també busquem informació que ens ajudi a saber una mica més sobre aquest animal. Descobrim així que el seu cos està format per anells, que la seva pell és molt delicada i que respira a través d’ella, que no té potes, però tampoc ulls ni orelles… i que és un invertebrat. “Un què?”, se sorprenen moltes Alícies. Intentem esbrinar què pot voler dir aquesta paraula, fins que el Gabriel recorda què vol dir i ens ho comparteix, “és un animal que no té ossos”. Aquesta resposta no ens deixa indiferents, alguns pensen que sembla una mica increïble, d’altres no ho veuen tan estrany. El cuc de terra ens obre un tema més a la classe: la classificació dels animals.