Finalment, ha arribat el moment de poder dir que hem aconseguit el nostre objectiu. Volíem ajudar als animals del carrer, en concret als gats, i aquesta setmana podem tancar el nostre projecte amb un somriure i amb gran satisfacció per la feina feta.

Dimecres passat la Manoli i la Maria de Mongats van venir a la nostra classe per poder recollir les llaunes, empapadors i tovalloletes que vam comprar amb els 181€ recaptats amb la nostra botiga. Van quedar molt parades per la gran quantitat de productes necessaris per ajudar a créixer als gats que tenen en les diferents colònies. Van venir, a més a més, acompanyades de la Panda i del Lilan, dos dels gatets petits que podran menjar de les nostres llaunes.

I ahir diumenge, un grup d’Alícies amb les seves famílies, van desplaçar-se fins a Gats Igualada per fer entrega de les mantes i tovalloles recollides també en la nostra botiga. A més a més, també van portar una bosseta amb algunes llaunes i van quedar-se una estona per ajudar i col·laborar.

Avui a l’escola compartim plegats els aprenentatges fets, però també les impressions i records que ens emportem amb nosaltres gràcies a aquest projecte. Tots i totes estem super orgullosos del que hem aconseguit! Bona feina Alícies!

Els dies previs a fer la compra de les llaunes vam estar a la classe mirant per la pàgina web de la botiga Clarel els preus de diferents productes i practicant possibles pressuposts. La Cristina va donar-nos un Chromebook i una calculadora a cada parella per tal que poguéssim fer els càlculs. Ens vam imaginar una compra hipotètica i la nostra sorpresa va arribar en fer la suma dels productes, quan volíem sumar diverses vegades el mateix preu molts de nosaltres ens fèiem un embolic amb les comes, d’altres ja no recordàvem quantes vegades portàvem sumant… En aquell moment l’Ian ens va explicar que ell ho feia d’una altra manera, ell multiplicava. “I què vol dir això de multiplicar?”, l’Ian no ens ho sabia explicar, altres companys manifestaven que a casa alguna cosa els havien explicat, altres que ells ja sabien “les taules”… Preguntem quin és el símbol de la multiplicació i assenyalen “X”, a més a més que es diu “per”. La Cristina ens proposa fer un petit canvi, en lloc de “per” li direm “vegada” i fem una prova amb un dels productes que volem comprar. Una de les llaunes costa 2,59 € i hipotèticament volem comprar-ne 4. A la pissarra escrivim 4 x 2,59, i verbalitzem 4 vegades el preu 2,59. La calculadora ens dona el resultat i veiem que així és més ràpid, no ens fem cap embolic i arribem al resultat. Però el més important és que hem descobert què vol dir multiplicar i perquè ens pot servir amb un exemple real.

El passat dimecres vam anar caminant i amb la calculadora a la mà fins a la botiga Clarel de Vilanova per comprar les llaunes pels gats de Mongats. Un cop a la botiga, la botiguera ens va indicar on podríem trobar els productes. En petits grups triem què comprar alhora que els altres calculen quant ens costen aquells paquets, fem ús del “vegades”! La Gisela, amb una altra calculadora, s’encarrega de fer la suma total per saber si no ens passem i els diners ens arribem, recordem que tenim 181 €! Finalment, després d’una estona i veient el carró ple, decidim veure quants diners portem. La Gisela ens avisa que portem diners suficients perquè la calculadora marca 115 €. Anem fins a la caixera i, mentre uns posen els productes a la cinta, uns altres preparen les bosses. La caixera ens demana 110 €, i el Badr, el Pol i la Hanane agafen els diners que creuen necessaris. Tornem a l’escola ben feliços amb la nostra compra!

Quan arribem a l’escola compartim impressions, ens ha sorprès que no hem coincidit amb la xifra total. Hi havia una oferta amb algunes llaunes, ens han aplicat una rebaixa, però nosaltres no ho hem vist… aquests percentatges els treballarem en una altra ocasió! Com encara ens queden uns 70 € més… tenim una idea! I si fem una compra online? Obrim la pàgina que ja coneixem i entre tots i totes anem decidint omplir la cistella (aquest cop virtual) fixant-nos molt bé en no passar de 70 €. Quan arribem a estar ben a prop, la Cristina segueix els passos per pagar. Compra feta! Al Clarel han estat molt ràpids i el divendres ja ens va arribar la comanda!

Hem avisat a la Manoli, presidenta de Mongats, i la setmana vinent vindran a l’escola a buscar tot el que hem aconseguit!

Un cop tot venut, les Alícies hem passat a calcular la quantitat de diners que hem aconseguit amb la nostra botiga i les nostres manualitats. Cada torn ha disposat de la caixeta de diners obtinguts i, entre els components de cada grup, hem anat calculant per trobar el resultat de cada franja horària. La majoria dels grups ha classificat les monedes primerament per així poder sumar més fàcilment, posem en joc la nostra destresa sumant de 10 en 10 i de 20 en 20, altres descobreixen que agrupant 5 monedes de 20 cèntims fan un euro i és més ràpid… en definitiva, compartim estratègies de càlcul. Un cop hem tingut els 4 resultats, hem començat a treure les primeres conclusions: passarem de 100 euros, es ven més a les sortides que a les entrades, les donacions sense comprar han estat importants…

Decidim que el torn del matí s’agrupi, i que el torn de la tarda faci el mateix. Ara hem d’arribar a un resultat sumant les xifres resultants, les monedes ja no les fem servir. Al davant tenim sumes de dues xifres i, sense llapis i paper, sumem. Alguns/es ho fem mentalment, d’altres descomponem el número i agrupem per sumar (suma en horitzontal, o en aranya que diuen molts/es…). Un cop tenim els dos resultats els posem al mig de la rotllana i entre tots arribem al recompte final: 191,55€! Però, ep!, hi ha un detall que ens hem oblidat… la Lídia, com a secretària de l’escola, va deixar-nos 10€ en monedes per poder tenir canvi a la botiga. “Hem de treure els 10€ de la Lídia!”. Tornem a calcular… Ara sí, RECOMPTE FINAL: 181,55 EUROS!!

Ens quedem ben sorpresos, sabíem que passaríem dels 100 euros amb les nostres hipòtesis, però no que gairebé arribaríem als 200€!

INFINITES GRÀCIES A TOTS I TOTES LES QUE VAREU PASSAR PER LA NOSTRA BOTIGA!

Ahir va arribar el gran dia! La nostra botiga va obrir a l’escola per poder vendre tots els nostres productes i així poder ajudar als gats de Vilanova.

Al matí el dia ens acompanyava i el primer torn de venedors vam poder inaugurar la nostra botiga allà on tots i totes havíem decidit, al costat de la cuineta de mitjans i grans. Moltes famílies i infants van apropar-se per comprar de bon matí i vam tancar la botiga havent venut tot l’estoc a excepció de dues llibretes. El següent torn també va poder obrir la botiga a la pista i també va aconseguir vendre tots els productes que havíem preparat.

Al migdia, després de dinar, el cel s’anava tapant fins que van començar a caure les primeres gotes. Canvi de plans! Ràpidament vam col.locar les nostres taules i productes al vestíbul de l’escola, i la carpa vam desmuntar-la. Tot i la pluja, els compradors van venir a la nostra botiga i, un cop més, vam poder vendre-ho tot! A la classe, l’últim torn estava dels nervis, eren els últims i ja no podien esperar més. També al vestíbul vam preparar l’ultima tirada de productes amb l’esperança de fer com els nostres compays/es. I un cop més, éxit rotund! Tot venut!

Rebre a les nostres famílies i a la d’altres companys/es de l’escola, atendre’ls, calcular bé els preus per demanar els diners, comptar monedes i tornar el canvi, controlar els nervis, respectar-nos entre nosaltres alhora que ajudar-nos… tota una experiència que ja ens ha deixat empremta!

Ara ens quedarà comptabilitzar els guanys per saber dels diners que disposem per la compra de llaunes! Molts i moltes ja fem hipòetesis! “Potser arribem a 100€!”, diuen moltes Alícies… Arribarem?

Moltíssimes gràcies companys/es, famílies, mestres i personal de l’escola per col·laborar amb nosaltres i fer possible el nostre repte!

Aquestes últimes setmanes hem estat acabant de perfilar els darrers detalls per tenir a punt la nostra botiga. A banda dels productes, vam pensar que seria important fer uns cartells explicatius del nostre projecte d’aula i de tot el procés seguit. Vam acordar fer-ne 3 i en petit grup hem anat pensant què era important que aparegués i de quina manera resumir-ho per escriure-ho.

També vam creure necessari fer les lletres que farien de rètol en la nostra botiga: BOTIGA “FET A MA”. També vam pensar en els cartells petits per indicar on trobar cada producte i un cartell gran de preus.

Els preus! Ens faltava decidir quin preu posar a cada producte! Les nostres ganes de guanyar molts diners van cegar-nos una mica, els primers preus eren força desorbitats i les mestres van haver d’ajudar-nos a tocar de peus a terra. La Hanane ens va portar el preu d’una llauna de menjar i això ens va donar la idea de buscar preus per poder fer una comparativa. A l’adonar-nos que les llaunes podien valdre entre 50 cèntims i un 1€, vam baixar els preus dels productes de la nostra botiga. Tot i així, posar-nos d’acord va ser complicat…

Amb la llista de preus decidida i feta, ja només ens faltava fer la publicitat de la nostra botiga. Amb l’ajuda de la Lídia, vam fer el disseny per odinador de dos cartells diferents i després, en grups, vam passar per totes les aules de l’escola per poder convidar als nostres companys/es.

Sembla que ho tenim tot a punt!