ALINEATS AMB EL TEMPS

Ivet Dominguez13/12/25  

“Amb ordre i temps es troba el secret de fer-ho tot, i de fer-ho bé”.

Pitàgores

A l’escola construïm línies del temps per comprendre i situar fets en un ordre lògic i entendre processos i aspectes com la successió, la durada i la simultaneïtat. Podem fer línies del temps sobre, fets històrics, col·lectius i socials, però també sobre la nostra vida personal. A més, elaborar una línia del temps, implica organitzar la informació, seleccionar i sintetitzar. Tot aquest procés ens ajuda a desenvolupar estratègies d’estudi i estructuració del coneixement. Com veieu les línies del temps són una gran eina didàctica.

Per començar-nos a familiaritzar amb aquest treball, aquest dies hem fet una primera línia del temps sobre la vida d’un personatge ja conegut per nosaltres: Yayoi Kusama. Hem escollit els moments més importants de la seva vida, els hem datat, i seguidament hem decidit fer unes icones-dibuix per representar cada fet important. El treball de documentació, recerca i selecció d’esdeveniments, per aquesta primera vegada, ja el teníem ben pactat i decidit. Cadascú ha partit d’una informació de base igual però segons les nostres idees i estil, s’ha vist el toc i personalitat de cada autor i autora.

On hem tingut més feina és en representar el pas del temps, és a dir, primerament veure els anys de diferència entre un i altre fet que calia dibuixar. Després, entendre la funció important del paper quadriculat per ser precisos i curosos en el moment de comptar on posàvem cada data, atorgant a cada quadradet el pas d’un any. Hem hagut de resoldre estratègies diverses, com per exemple on dibuixàvem cada icona quan les dates eren properes. Les solucions han estat diverses com diverses són les maneres de pensar i fer.

L’experiència ha estat un punt de partida de cara al segon trimestre, potser ens animarem a confegir línies dels temps personals, biogràfiques, o d’altres fets històrics que anem descobrint.

Amb tot llueixen i exemplifiquen, un cop més, com la matemàtica ens ajuda a interpretar, ordenar i representar la realitat i els temps viscuts.

ELS NOSTRES AVANTPASSATS: PISTES PER ENTENDRE L’EVOLUCIÓ HUMANA

Mireia Roca12/12/25  

Mary Anning

El món abans de nosaltres només es pot entendre escoltant atentament les petjades que ha deixat.

Ens hem endinsat sota la terra dels nostres peus com a bons paleontòlegs i paleontòlogues, amb ganes d’observar, preguntar-nos i entendre què ens amaga el passat. En aquest camí de descoberta, hem començat a fer-nos una de les grans preguntes que la humanitat s’ha plantejat al llarg del temps:

La veritat és que encara en sabem ben poc. Alguns ja havien sentit a dir que “venim dels micos”, una idea que vam començar a entendre millor arran de la nostra visita al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Allà vam descobrir una troballa clau: en Pau (Pierolapithecus catalaunicus), un primat que va viure fa uns 12 milions d’anys i que va tenir característiques molt importants, per comprendre l’evolució dels primers humans.

Els científics ens expliquen que en Pau va ser un dels primers micos capaços de caminar dret en alguns moments, fet que va marcar un abans i un després en la manera de moure’s i relacionar-se amb l’entorn. Aquesta descoberta ens va despertar moltes preguntes:

A la Rotllana, espai de conversa i pensament compartit, vam posar en comú tota la informació recollida i vam arribar a conclusions molt interessants:

Amb aquest interès creixent per entendre d’on venim, vam descobrir un conte molt especial: Del Pau a nosaltres.

Aquest conte ens acompanya en un viatge pel temps i ens explica, de manera propera i entenedora, com des d’en Pau i altres avantpassats llunyans s’inicia un camí ple de canvis que, pas a pas, ens porta fins als humans d’avui. A través de les seves pàgines, entenem que l’evolució és un procés lent, ple d’adaptacions, descobertes i aprenentatges.

A partir d’aquesta experiència, hem après que la terra guarda històries molt antigues i que els paleontòlegs ens ajuden a escoltar-les. Hem entès que no apareixem de cop, sinó que som el resultat d’un llarg camí d’evolució. Saber d’on venim ens ajuda a entendre millor qui som i desperta encara més ganes de continuar investigant què va passar abans de nosaltres.

El nostre esperit de paleontòlegs i paleontòlogues continua ben despert… i això tot just acaba de començar.

QUAN UNA PORTA ES TANCA… NOSALTRES SEGUIM CANTANT!

Mireia Puig12/12/25  

Els i les Tabalugues volem anar a cantar a la plaça del Mercat per començar a aconseguir diners pels cartells inclusius, per si el vídeo de Verkami no ens acaba de funcionar.

Primer de tot vam demanar a la Marta Trullols si podia preguntar a l’Ajuntament quin protocol havíem de seguir per poder anar a cantar. Al cap de poc temps, des de l’Ajuntament ens van enviar tota una paperassa que havíem d’omplir per fer la sol·licitud oficial.

Ens hi vam posar de seguida. Entre totes i tots vam completar la sol·licitud amb molta cura i, un cop enllestida, la vam tornar a la Marta perquè la pogués enviar al departament corresponent de l’Ajuntament.

Mentrestant, nosaltres, ben engrescats, vam començar a preparar un cartell ben gran amb el lema “Cap infant hauria de sentir-se fora de joc. La inclusió comença als nostres parcs”, per portar-lo el dia de la cantata i fer-lo ben visible. També vam redactar un text per enviar als diaris digitals, explicant el nostre projecte i la importància d’uns parcs més inclusius.

Quan tot estava en marxa, va arribar una notícia inesperada: la Marta ens va comunicar que des de l’Ajuntament no ens podien donar el permís per anar a cantar perquè aquell dia estaven muntant unes casetes per a una fira i no seria segur fer-hi la cantada.

Ens vam quedar molt desil·lusionats, però nosaltres no ens aturem mai. De seguida ens vam embrancar en una nova aventura: anirem a cantar al mercat d’Igualada! Aquella mateixa tarda ens posem a canviar l’article pels diaris, però ja no ens dóna temps a què els puguin publicar.

Després d’haver cantat pel mercat d’Igualada i d’haver recollit una bona quantitat de diners, teníem molt clar quin havíem de cantar a Vilanova, i que havíem d’anar on hi ha més gent i és al Mercadona i l’Action.

Abans de sortir, però, vam haver de fer una mica de feina prèvia. El primer pas va ser elaborar un cartell amb pictogrames per informar les famílies. El vam col·locar a les entrades i sortides de l’escola perquè tothom estigués ben assabentat de la nostra actuació. I, com que també ens comuniquem amb les famílies per correu electrònic, vam enviar un missatge amb tots els detalls de l’activitat.

Tot aquest procés de pensar, decidir, preparar materials, escriure i comunicar, ha estat una magnífica oportunitat per treballar la lectoescriptura de manera natural, significativa i motivadora. Quan l’aprenentatge s’arrela en una experiència real i il·lusionant, hi posem el cor… i la veu!

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 14 del nostre projecte d’aula

COMIC CHARACTER DESCRIPTIONS

Laura Lorenzo12/12/25  

“Comics are the gateway to literacy”

David Kracov

During these months we have been discovering TINTIN, the character that gives name to our class. We read comics and watched the film

 “Castafiore’s jewels” and we discovered quite a lot about the characters. We have identified the main characters in the series and we have discussed their physical and psychological characteristics. We remembered the structure of descriptions and we wrote the descriptions in Catalan. 

When we found the same texts translated into English we realized that we were able to recognise some useful words just by comparing the Catalan and the English texts. Some words are very similar!

With our vocabulary a bit bigger we faced a challenge… Could we write a description in English?  Could the classmates recognise the characters?

We thought about all the comic characters that we knew and, following a template, we wrote our texts… In English!

Our favourite part was when we read our classmates’ texts! Some texts were very easy but others were very difficult to read! 

We realized that when we write it is important to take into account not only the content but also the presentation, especially if another person has to read it. 

Do you want to try? Look at the image, read the texts and try to guess the character! 

QUAN L’ALEGRIA D’APRENDRE SURT DE LA PELL D’UNA TARONJA

Marta Hervas12/12/25  

Cuanto mayor es la isla del conocimiento, más largo es el litoral del asombro y la curiosidad. 

(Ralph Washington Sockman)

Ja a l’edat antiga sorgeix la necessitat de representar sobre superfícies planes el coneixement dels llocs. Va ser Eratòstenes qui va reconèixer que la Terra és esfèrica. I més tard, Ptolomeu (s. II dC) va introduir la idea de les coordenades i els primers intents de projecció. A l’Europa cristiana de l’edat mitjana, no hi va haver massa voluntat de tenir un coneixement científicocartogràfic. Haurem d’esperar a l’època del renaixement, dins de l’edat moderna que es torni a viure un gran impuls. De fet va ser en el segle XVI quan apareix la Projecció Mercator que avui encara ocupa la majoria de les representacions.

Treballar amb mapes ajuda a adquirir un pensament espacial bàsic, ja que ens permet comprendre les diferències entre la representació plana i la corbada. També contribueix a ampliar la mirada envers el perquè de les coses. Darrere de les decisions solen haver-hi interessos que les emparen i justifiquen. Així els mapes mundi que tenim més vistos són aquells que posen als països més poderosos en situacions d’avantatge respecte als que no tenen tant poder mundial.

Aquesta setmana, el grup dels Sherpes hem compartir amb els Maorís i els Chi les nostres descobertes sobre com passar de l’esfera al pla. Ens hem trobat plegats a l’aula de música i allà hem vist de nou el vídeo que ens ha ajudat a comprendre com les projeccions que fem servir per representar el món són fruit d’una idea de com es creuen que han de ser les relacions mundials.

També els hi hem mostrat, amb l’ajut d’unes taronges, les moltes possibles distorsions. I els hi hem recomanat que a casa ho provin i ho expliquin als seus familiars.

Ha estat una proposta molt enriquidora i en guardarem un bon record, segur!

LA MÀGIA DE LA TARDOR ENTRA A L’ESCOLA

Núria Vinyals11/12/25  

“La cultura es transmet vivint-la, no explicant-la.”

Marta Mata

Un dia rúfol i ventós vam sortir al pati. La caseta semblava transformada amb fulles, animals del bosc i fruites de la tardor.

Ben aviat vam descobrir la senyora Tardor que havia vingut a la nostra escola per anticipar-nos tots els canvis que aniríem sentint els propers dies i mesos:

-el cel és de color més apagat

-no veiem tant el sol

-comença a fer fresqueta i mica en mica arribarà el fred

-les fulles dels arbres canvien de color

-la pluja sovinteja

-veiem cargols

-podem anar a buscar bolets

I tot això ens ho va explicar posant les mans a les seves faldilles farcides de butxaques i traient tants elements característics de la tardor. Amb cançons, conte i sorpresa!

Estem alerta. Ens va dir que el seu germà, el senyor Hivern, també vindrà aviat.

La visita de la Senyora Tardor a l’escola és molt més que una activitat estacional: és una manera d’introduir els infants en el ric patrimoni cultural i simbòlic que acompanya el pas de les estacions. Quan els nens i nenes viuen la tardor a través d’elements tradicionals —els colors, les fruites, els animals, els contes i els personatges de la nostra cultura popular— no només observen els canvis en la natura, sinó que també connecten amb un univers de significats que forma part de la nostra identitat col·lectiva.

APILO XII: ENS POSEM LES PILES!

Dani Tomas11/12/25  

«Moltes petites persones, en molts petits llocs, fent petites coses, poden canviar el món.» 

Eduardo Galeano

Ara ja tocava organitzar-se molt bé. Hem vist que hi havia quatre tasques diferenciades que calia tirar endavant i ens les hem anat repartint per poder-les fer possibles.

Una de les tasques era preparar els Carnets Apilo. Hem retallat les fotos individuals, hem retallat els carnets, els hem enganxat, plastificat i tornat a retallar. Són els carnets dels Agents Apilo perquè cada alumne de l’escola pugui tenir el seu.

Una altra tasca és fer els cartells per a les portes de les aules. Hem dissenyat els cartells amb Canva perquè tota l’escola sàpiga què és l’Apilo i recordi guardar les piles.

També hem començat a redactar els correus per a les famílies i els mestres. Hem pensat què cal explicar: qui som, com ha començat tot, què és l’Apilo XII i què es pot portar.

Finalment, hem hagut de comptar i organitzar els microcontenidors. Els hem revisat, comptat i preparat en paquets per a cada aula perquè el repartiment sigui fàcil.

A més, entre tots hem preparat l’explicació que farem a les classes. Hem pensat què direm, en quin ordre ho explicarem i qui parlarà. Ara estem buscant el dia per poder passar per totes les aules.

Avui hem comprovat que una idea necessita organització, responsabilitat i compromís.

I nosaltres… ens hem posat les piles.

QUI ERA L’HOMO HABILIS?

Lídia Rodríguez10/12/25  

“Comprendre els nostres orígens és essencial per entendre la nostra humanitat.” – Richard Leakey

Aquest matí hem continuat el nostre projecte sobre la prehistòria parlant sobre l’Homo habilis. Ho hem fet mitjançant una conversa a l’aula, que per a nosaltres és molt important perquè ens ajuda a treballar l’expressió oral, l’escolta activa, el respecte del torn de paraula i la capacitat d’arribar a acords.

Entre tots i totes hem recordat que l’Homo habilis va ser anterior a l’Homo erectus, és a dir, que va viure abans dins del Paleolític, tot i que sabem que van coincidir en alguns moments del temps. Gràcies a això hem deduït que hi havia coses que l’Homo habilis encara no sabia fer, com per exemple cuidar el foc.

Després, hem projectat una revista que parlava d’aquest homínid. A partir de la comprensió oral i d’observar bé les imatges, hem descobert informacions molt importants:

  • que era nòmada, i es movia constantment d’un lloc a un altre;
  • que era carronyaire, i aprofitava animals morts per alimentar-se;
  • que sabia fer eines molt bàsiques, com un ganivet de pedra;
  • que no sabia caçar, però sí que es podia defensar dels animals llançant pedres;
  • i, sobretot, que ja era una mica intel·ligent, i per això se’l considera un dels primers humans capaços de crear eines.

Per acabar la part més lúdica, hem fet una sopa de lletres amb les paraules clau relacionades amb les característiques de l’Homo habilis. Aquesta activitat ens ha ajudat a reforçar la comprensió lectora, l’atenció i la capacitat d’identificar conceptes essencials del projecte.

I com que ens apropem al final del trimestre, hem fet un pas molt important: hem completat una diana d’autoavaluació del projecte “Què ens amaga la terra?”.
Aquest procés ens ha convidat a reflexionar sobre la nostra actitud, l’esforç i tot allò que hem après. No és gens fàcil, perquè hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i mirar què hem fet bé i què encara podem millorar. Tot i així, hem entès que autoavaluar-nos és una part clau del nostre aprenentatge i ens ajuda a créixer com a persones.

QUAN EL VENT PINTA ELS ARBRES…

Núria Vinyals09/12/25  

“La natura és la millor mestra: revela el canvi, l’ordre i la vida.”

Maria Montessori

Durant els mesos d’octubre i novembre hem observat els canvis que la tardor produeixen en l’entorn i a nosaltres mateixos i hem fet un seguit d’activitats, algunes de les quals us en fem mostra.

Durant varis dies vam sortir als patis de l’escola a observar el nostre arbrat com canviava de color, com les fulles queien a terra i com els arbres s’anaven desventint a cop de ventada.

Aquesta acció l’hem fet varis dies per fer-nos conscients de com es produïa la transició. Els primers dies els canvis eren petits i setmana rere setmana van fer-se més evidents: el terra era cobert de fulles, la fresca es notava cada vegada més i el color del cel també va anar canviant. S’ha fet notori com els animals porus s’han amagat.

Vam poder parlar dels colors de la tardor, vam aprendre i escoltar moltes cançons i també ho vam plasmar en paper.

L’aprenentatge dels canvis naturals ajuda els infants a:

1. Comprendre el pas del temps

2. Desenvolupar la capacitat d’observació

3. Connectar emocionalment amb l’entorn

4. Reconèixer la interdependència dels éssers vius

5. Donar valor a la lentitud i al procés

Així doncs, aprendre els canvis naturals no és només un contingut curricular: és una manera de créixer, d’habitar el món amb més sensibilitat i de desenvolupar una consciència ecològica profunda.