Una millor estructura no és garantia d’èxit, però l’equivocada és garantia de fracàs.
Peter Drucker.
Aprendre a fer bones presentacions ajuda a expressar idees de manera clara i creativa, a fer servir el llenguatge multimèdia (imatges, text, àudio, vídeo), a organitzar la informació de forma visual i coherent i a aprendre a fer un ús ètic i responsable de les TIC.
Aquesta setmana hem posat damunt la taula els llibres que ja hem llegit de Roald Dahl per tal de començar a preparar una presentació individual de diapositives que recollirà la fantàstica imaginació de l’escriptor, de manera estructurada i amb les nostres paraules.
Per fer-ho alguns dels llibres van acompanyats d’uns dossiers que serveixen de pauta per analitzar el llibre i relacionar-lo amb la resta de la seva obra i la seva vida, que ja vam descobrir amb el pòdcast que vam treballar a l’inici del projecte.
Hem compartit un guió per poder confegir una bona presentació de diapositives i hem començat a fer-ne el disseny amb el Canva, deixant molt clar que tot i que és important l’estètica, l’estructura de la presentació i el seu contingut són la clau de l’èxit.
“Si la gent vol veure únicament les coses que poden entendre, no haurien d’anar al teatre. Haurien d’anar al WC”
Bertolt Brecht
En el marc del Projecte d’aula, Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, hem començat a dissenyar el Pregó de Festa Major. En aquesta ocasió ens embolicarem una mica més i estem creant una proposta agosarada amb un peu a la més absoluta actualitat i l’altre a les quimbambes.
Aquests dies els mitjans de comunicació i les xarxes socials van plenes de la presentació del nou àlbum de Rosalia. La presència i actualitat d’aquesta artista ens inspira a treballar les dualitats i els contrastos. Sí, ho heu encertat… farem servir el cant líric en la nostra dramatització del Pregó.
Per un altre costat, acabem de celebrar la castanyada i el Halloween i aprofitarem la tècnica artística dels cadàvers exquisits per crear els textos que compartirem el dia del Pregó. El nom prové de la primera composició formada : ‘Le cadavre exquis boira le vin nouveau’. Utilitzats pels surrealistes des del 1925, a partir de jocs de societat ja coneguts ( petits-papiers , cartes russes), foren publicats per primera vegada a la revista La revolution Surréaliste el 1927. És una tècnica artística col·laborativa que ens està aportant moltes possibilitats.
El teatre ens permet, desenvolupar, recollir i mostrar molt treball competencial, ja que combina l’expressió artística amb les competències lingüístiques, personals, socials i d’aprendre a aprendre. Desenvolupa la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, parteix de la necessitat de treballar en equip, potencia l’empatia i educació emocional, afavoreix la metacognició i contribueix a fer-nos sortir de la nostra zona de confort, ajudant-nos a créixer amb autonomia.
Mirar el quotidià com un context d’oportunitats. David Altimir
La Carme ha portat castanyes a l’escola i ens les mostra.
No ens acabem de creure que siguin castanyes perquè hi veiem moltes punxes.
-De debò són castanyes? O és una altra cosa?
-Les castanyes no tenen punxes.
-Jo un dia vaig veure un eriçó.
-I creus que això ho és?
-No, li falta la cara.
-Què més tenen els eriçons?
-Un nas petit
-Hi veieu un nas petit?
-Noooo
-Què més tenen els eriçons?
-Una curta curta?
-Hi veieu una cua curta aquí?
-Noooooo
-Què més tenen els eriçons?
-Orelles petitetes
-Veieu unes orelles?
-Nooo
-Carme, això sembla que no és un eriçó.
La Carme ens ensenya castanyes sense el pelló i ens diu que també són castanyes.
-Jo un dia vaig veure castanyes
-I les vas veure amb punxes o sense punxes?
-Sense punxes
-La Carme ens fa una broma.
Després de mostrar-les, la Carme obre el pelló de la castanya i ens mostra que a dins hi ha tres castanyes.
Cara d’admiració de tots els patufets.
-Jo no sé per què les castanyes s’amaguen a dins d’un eriçó.
Ho haurem de buscar a un llibre de castanyes.
Així vam acabar aquesta conversa.
Per cert, les castanyes ens van servir per jugar a ser castanyeres i representar el conte “Castanyes i cargols amb banyes”
Mitjançant aquesta activitat els infants participen en una conversa rica, fan preguntes, expressen dubtes i arriben a conclusions conjuntes. És una de les competències que detalla el Currículum d’Educació Infantil.
Una Tabaluga arriba un dia a l’aula dient que ha vist una cosa molt estranya en el vestíbul, on hi ha l’exposició dels números 20. Algú ha fet dues XX en comptes del número 20.
Anem plegats a veure l’exposició plena de creacions del número 20 fetes amb diferents tècniques plàstiques: pintura, collage, fang, cartró… i ens acostem a observar detingudament les XX misterioses que no sabem ben bé què representen. A més ens adonem que hi ha tres infants de l’escola que han fet les dues XX. En una d’elles hi ha escrit “números romans”.
Tornem a la classe i establim una conversa sobre que creiem que deu significar:
Potser una X vol dir el número 2 i l’altre el 0.
Jo crec que s’han equivocat.
No han tingut temps de fer el 20 i han fet dues x.
Potser no saben fer el número 20.
S’han equivocat perquè el 20 són dos números i no són lletres.
Si traiem el 0 i posem una X és el mateix.
Potser és en braille.
Noooo, el braille són puntets.
La X deu ser també un 20.
Potser ho ha fet un pare i no sap com fer el 20.
Recordeu que posava en una de les XX? (Mireia)
Posava números romans.
I que són els números romans? (Mireia)
Els números de Rumania.
No, no són així.
Potser hi ha diferents maneres de fer números.
Per tal de descobrir que poden ser les XX i els números romans, fem una nota per casa per tal de poder-ho investigar durant el cap de setmana.
La majoria dels i les Tabalugues han investigat a casa que eren els números romans i cadascú ens ha explicat que havia descobert. Finalment hem arribat a la conclusió que els números romans són lletres que també signifiquen números i que les dues XX és el número 20. Per tant els infants que han fet les creacions del 20 amb les XX ho han fet molt bé, i a nosaltres ens ha servit per descobrir i aprendre una cosa nova.
“ La importància és no deixar de fer-se preguntes. La curiositat té la seva pròpia raó de ser”. Albert Einstein
“El joc revela la veritable naturalesa de les persones.” — Plató
A Educació Física a Grans, més enllà de córrer, saltar o encistellar, aprendre a jugar net és un dels objectius més importants. Quan juguem, no només entrenem el cos: també entrenem la manera de ser.
Fer trampes pot semblar una manera fàcil d’arribar abans a l’objectiu, però ens fa perdre el que realment dona sentit al joc: l’esforç, la confiança i el respecte pels altres. A Educació Física, pactar i seguir les normes de joc és bàsic, perquè és així com tots gaudim del joc i aprenem junts.
A les nostres sessions i jocs compartits, aprendre a acceptar les normes, respectar els companys i celebrar l’esforç són valors tan importants com marcar un gol o guanyar una partida. És així com descobrim que el millor premi no és guanyar, sinó fer-ho de manera honesta i amb el cor obert.
Perquè al cap i a la fi, el joc només té sentit si hi ha confiança, respecte i joc net.
“Els geòlegs tenen la sort de llegir el passat escrit a les pedres.“ Charles Lyell
Fa alguns dies el nostre grup va descobrir el seu nom enterrat a l’espai del parc. Aquest fet tan inesperat va despertar la curiositat dels infants i va oferir un context que ens va fer que parlar posteriorment a l’aula a partir d’imaginar, dibuixar i verbalitzar: “Què ens amaga la terra?”.
Més tard, vam començar a preguntar-nos què devia voler dir “geòleg i geòloga”. Van sorgir moltes hipòtesis i interpretacions diverses, però també el desig de saber-ne més. Així va néixer una primera tasca: buscar informació a casa per després posar en comú els significats trobats i poder-ne construir un de nou, consensuat entre tots i totes.
Quan ens vam retrobar, vam iniciar una sessió de lectura i conversa. Cada infant va llegir en veu alta la seva aportació mentre la resta escoltava atentament. En cada lectura, ens aturàvem per aclarir paraules noves o conceptes que generaven dubte, tot aprenent a comprendre i a donar sentit conjuntament al que llegíem.
A mesura que avançàvem, ens vam adonar que hi havia paraules que es repetien sovint en les diferents definicions. A la pissarra digital vam anar recollint les més significatives: fòssil, mineral, pedra, científic, terra, passat, roca, temps i investigar.
A partir d’aquest vocabulari comú, vam construir de manera conjunta una definició pròpia que representés allò que som i el que volen ser com a equip. Vam ordenar les paraules, vam buscar la millor manera d’expressar-les i vam acabar formulant un significat compartit del nom: els Geòlegs i les Geòlogues.
“Ser geòlegs i geòlogues és mirar més enllà de la superfície, és voler entendre el que hi ha sota els nostres peus.”
“Quan entens com funciona el cicle de la vida, descobreixes que tot allò que mor, en realitat, continua vivint d’una altra manera.”
David Attenborough
La nostra aula s’omple dia a dia d’invertebrats morts que observem amb detall: amb els ulls, les lupes i els microscopis. Fa uns dies, ens vam adonar que l’eruga morta havia començat a canviar de color per un extrem, s’estava tornant marró.
L’Ismail va dir-nos que creia que s’estava descomponent!
Aquesta paraula ens va fer pensar. Què vol dir descompondre’s? i entre tots vam acabar decidint que era com “desintegrar-se” o “desfer-se”. Llavors vam recordar el que ens havien explicat les Tanits: hem d’enterrar els invertebrats al jardí perquè es converteixin en nutrients per a les plantes.
Aquesta tasca era fàcil i vam decidir que, passats uns dies d’observació, seria una feina que hauríem d’anar fent periòdicament.
Gràcies a l’observació del què li va passar a l’eruga, vam formular la pregunta: Com passa això?
Tot i que vam intentar imaginar la resposta, aquesta no era fàcil i vam necessitar llegir un petit text sobre els descomponedors i els seus protagonistes: alguns insectes, els bacteris i els fongs.
“Com que no veiem res, a l’eruga hi ha bacteris que l’estan desfent!”, va comentar un infant.
Semblava que en el cas de l’eruga ho teníem clar.
Però, i en el nostre jardí, hi ha descomponedors que ajuden a créixer les plantes i els arbres?
Busquem descomponedors!
Cadascú de nosaltres va tenir una petita missió per fer a casa: buscar informació sobre un descomponedor i portar-la a l’aula. Després, en grups de quatre, vam posar en comú els descobriments i vam fer un petit resum.
Després d’una estona, vam ajuntar dos grups per fer-ne un de més gran, i entre tots vam elaborar una llista més completa, sense repetir-ne cap. Finalment, ens vam reunir a la rotllana i vam compartir el resultat amb tota la classe.
De totes les nostres recerques ha sortit una gran llista de descomponedors: cucs de terra, fongs, caragols, formigues, bacteris… Tots ells són petits grans treballadors de la natura. Sense la seva ajuda, les restes d’animals i plantes s’acumularien, i la vida no podria continuar.
Ara sabem que, fins i tot allò que sembla “mort”, forma part d’un gran cicle ple de vida.
“Educar és ajudar els infants a posar paraules al que senten, per així conviure amb respecte.”
La setmana passada vam conèixer les paraules NO i SÍ. Què ens volen dir, per què ens visiten?
La classe dels i de les Pinotxos som un grup molt cohesionat, ens agrada molt jugar junts, fer activitats, sortides, etc. Però, de vegades no ens respectem, dient-nos paraules lletges o, fins i tot, molestant-nos. Altres vegades, no ens volem donar la mà o seure al costat dels nostres companys o companyes.
La paraula NO ens ha d’ajudar a expressar quan no ens agrada quelcom, quan ens molesta o no ens agrada. Hem d’aprendre a dir:
No em piquis.
No em molestis.
No m’agrada el que em dius.
No m’agrada que m’empentis.
…
Després li hem de donar la volta i expressar de forma positiva el que SÍ ens agrada, ens fa sentir bé, expressar el que sentim o pensem, perquè sempre és millor utilitzar les paraules que repetir el que no ens agrada:
Sí que m’agrada que m’abracis.
Sí que prefereixo compartir.
Sí que voldria aquesta joguina.
Sí que m’agradaria que em donessis la mà.
…
Aquest aprenentatge no ha de ser puntual, sinó que l’hem de treballar al llarg de les nostres vides, ja que vivim en societat i ens hem de cuidar entre tots i totes.
Per a poder expressar com ens sentim quan quelcom ens molesta, vam fer un joc. Vam fer dues rotllanes i un de nosaltres es va quedar fora. La rotllana no havia de deixar passar i el o la Pinotxo de fora havia de provar d’entrar com fos. Vam anar rotant fins que tots i totes vam estar fora de la rotllana.
Després vam conversar: com ens havia fet sentir estar fora i no poder entrar, com va ser no deixar entrar a un amic o amiga? Tots i totes volem ser tractats amb respecte i sentir-nos part d’un grup. Per aquest motiu, ens hem de cuidar i fer pinya.
“La felicitat només és real quan és compartida.” Christopher McCandless
El passat dilluns 27 era la data acordada per passar a buscar tots els ingredients que les famílies havien de portar a l’escola. Ens tornem a organitzar en petits grups i anem a les diferents aules. Després, a la nostra classe, reclassifiquem els ingredients i posem ordre.
Aquests mateixos grups se centren en un ingredient i en calculen el pes total per saber si hem arribat a la quantitat que necessitem. Per poder-ho fer, busquem bàscules i calculadores. De mica en mica, uns anem pesant i llegint nombres, mentre els altres anoten a la calculadora i van fent la suma.
És un treball de concentració; ens adonem que, si no estem prou atents, un petit error teclejant pot fer que haguem de tornar a començar. I, evidentment, ens passa… i tornem a començar. I, és clar, alguns ens enfadem, però no val la pena; perdem el temps, un temps necessari per poder preparar els diferents kits que han d’anar a cada classe.
Quan tots els grups tenen el pes dels ingredients calculat, preparem dues caixes per aula: una serà la caixa dels ingredients per fer la massa, i l’altra, pels ingredients de decoració. Junts, recordem la recepta que vam decidir per poder fer 75 panellets i anem distribuint els ingredients de la massa dins de cada caixa. Com que algunes famílies han portat més quantitat de la que vam demanar, ens sobra una mica. Però aquí no es llença res, així que decidim posar-ne una mica més a cada classe!
Quan tenim els ingredients de la massa preparats, passem a fer el mateix amb els de la decoració. Finalment, aconseguim preparar els nou kits per fer panellets el 29 d’octubre a l’escola!
I arriba el dia 29: fem panellets a l’escola!
Arribem a l’escola al matí un xic nerviosos i nervioses. Ens posem bates, repartim medalles i recordem la informació important, sobretot la dada dels 75 panellets per grup. I abans de marxar cadascú cap a la seva aula, el crit de guerra: missió panellets!
A la tornada a la tarda compartim impressions i anècdotes, en tenim tantes… però sobretot tenim ganes de compartir el nombre de panellets que cada grup ha aconseguit fer. Anem compartint en veu alta i anem anotant en una llista, per cada 75 panellets aconseguits se’ns escapa un crit, és inevitable, estem emocionats i emocionades. Finalment, sumem 826 panellets i cridem d’alegria, hem superat els 650 panellets inicials!
La nostra missió ha estat un èxit! No només hem aconseguit organitzar tot el treball per fer els panellets i que tothom en pogués menjar —i fins i tot repetir!—, sinó que, al llarg del procés, hem après molt més del que imaginàvem. Hem posat en joc càlculs, mesures i noves estratègies matemàtiques, descobrint maneres de multiplicar, maneres de “treure” i de “repartir” que ens han ajudat a entendre millor el significat dels nombres i les seves relacions. Alhora, hem treballat la comunicació i l’expressió oral: preparar les nostres exposicions per explicar a cada classe què havia de portar i com fer-ho ens ha fet pensar en el llenguatge, adaptar el discurs i trobar la millor manera d’arribar als altres. Tot aquest camí compartit ens ha ensenyat que, quan treballem junts, aprenem més i millor, i que el vincle que ens uneix com a grup i com a equip és, sens dubte, l’ingredient més important de tots.
