QUAN LES GUERRES NO SÓN JOCS

Ivet Dominguez19/10/25  

“Després va venir la guerra, jo tenia nou anys i vam anar a Agramunt. Aquesta circumstància ha marcat per sempre la meva trajectòria. El meu tatuatge és la terra”.

Josep Guinovart

Aquesta ha estat una setmana de molta reflexió a la comunitat de Grans.

Ben tornats de la jornada de convivència, a les aules ens vam sorprendre intentant cadascú dibuixar al so de dues cançons molt especials: What a Wonderful world de Louis Armstrong i Guerra de Residente. Les emocions que sentíem, amb un i altre tema, eren ben diferents. Ens inspiràvem també amb les paraules que sentíem, en anglès o castellà, per acabar d’evocar les nostres primeres impressions. Quins móns per abraçar!

Després de conversar i veure les diverses representacions, vam mostrar fotografies diverses, unes on hi sortíem molts de nosaltres jugant a lluites i baralles i d’altres d’infants i indrets del món que viuen guerres de les de veritat. I és que de nens i nenes, com nosaltres, que viuen o han viscut una guerra n’hi ha masses… un d’ells Josep Guinovart, artista català destacable.

Les guerres certament no haurien de ser un joc!

Amb aquesta prèvia, el dimecres ens esperava una sortida que no ens deixaria indiferents: descobrir el poble d’Agramunt i l’Espai Guinovart. Quan Guinovart tenia més o menys la nostra edat, Agramunt va ser la seva terra de refugi, deixant la Barcelona atacada durant la guerra civil. Però és clar, al poble també van arribar els bombardejos i l’artista, aleshores nen, va haver d’amagar-se entre el bosc, amb la seva família, en una humil cabana, fusionant-se amb aquell entorn encara més salvatge i natural que el poble. De la seva experiència en va fer produccions d’una bellesa impressionant. En vam veure tres de centrals que ocupen l’Espai Guinovart, plenes de missatges i d’història: Les quatre estacions, l’Era i la Cabana.

Quina sort poder-hi entrar, veure, imaginar, descalçar-nos, sentir… ens vam omplir d’art!

Per acabar d’arrodonir la jornada, vam explorar un parell de secrets d’Agramunt, dos espais que van servir de refugi en els bombardejos del poble: l’antic pou de gel i el refugi sota l’església. Estar en aquests espais, profunds, sense llum natural, humits, sentint part de la història, ens va emocionar de debò.

Tan sols ha estat l’inici del projecte, però ja ens ha impactat. Queda tot el curs per descobrir coses i seguir Abraçant el món.

UNA SORPRESA, UNA MOTO I MIL PREGUNTES

Toni Ruiz19/10/25  

“Quan el món entra per la porta de l’escola, l’aprenentatge arrenca sol.”

A inicis de setmana hem tingut una gran sorpresa: ens ha visitat una moto real!

A primera hora de la tarda estàvem nerviosos esperant la sorpresa de la qual ens havien parlat, tot i que no sabíem què seria. De cop, hem sentit tronar una moto a la pista i hem sortit a veure què era. Allà, aparcada, hi havia una moto de veritat, enorme. Ens hem quedat bocabadats!

El motorista que ha arribat amb la moto s’ha presentat i es diu Jose. Ens ha ensenyat la seva moto, una Trail. Com ja hem investigat una mica els tipus de motos, sabem que aquesta moto pot anar per camins i per carretera.

Ens ha preguntat si coneixem les diferents parts de la moto i moltes les hem reconegut (el seient, el manillar, l’accelerador, els pedals, la cadena…). Però ens ha ensenyat parts noves i que desconeixíem, com per exemple el fre, que pensàvem que només estava al manillar. El Jose ens ha explicat que la roda de davant la frena amb el fre del manillar, però que la roda del darrere la frena amb el pedal.

També ens ha parlat de la importància de la seguretat i d’anar sempre amb casc. Ell no agafa la moto sense posar-se casc, les botes, la jaqueta i els guants, ja que ha d’anar protegit per si cau. Ens ha comentat que nosaltres també hem de portar sempre el casc quan anem en bicicleta o patinet.

Ens ha encantat provar-nos el casc i pujar a la moto, parada això sí. Per un moment, ens hem sentit veritables motoristes!

Però, quan hem volgut veure la moto arrencada i donant una volta per la pista, aquesta no ha arrencat. El Jose ens ha dit que s’ha quedat sense bateria, perquè feia molts dies que no l’arrencava. I doncs, ens sorgeix una nova pregunta: què és la bateria, com funciona la moto?

Seguirem investigant sobre l’apassionant món del motociclisme, que ens encanta. Podeu anar mirant les fotos del web.

NÚMEROS AMB AMICS I GRAMS AMB SENTIT

Toni Ruiz19/10/25  

“Quan els infants es fan preguntes, el coneixement pren pes.”

Aquesta setmana les TANITS ens han portat una nota demanant que portem 100 g de sucre per tal d’elaborar els panellets de la festa de la tardor. La Toni no hi era quan han vingut les Tanits i, quan li hem volgut explicar, no ens n’hem sortit, ja que no coneixem el número 100 i tampoc sabem què significa la g que han escrit al costat del número.

El primer pas ha estat esbrinar si el 100 és un número molt gran, pel fet que alguns crèiem que el 5 és més gran que el 100. Com sabem que els TABALUGUES estan esbrinant i calculant números molt grans, els hem anat a consultar.

Ens han explicat de forma molt gràfica, que els números que van sols (1,2,3,4,5…) són més petits que els que tenen amics (10, 100…). Com més amics tenen, més grans, així el 100 que són tres números, és més gran que el 10, que són dos. També ens han parlat d’unitats, desenes i centenes… què en saben els Tabalugues de números!

El segon pas ha estat pujar a veure les Tanits, ja que els Tabalugues tampoc saben què significa la g del costat del 100.

La Tanits ens han explicat que la g vol dir grams. I què vol dir grams? Ens expliquen que és per mesurar quant pesen les coses. I per què no escriviu grams? Ens diuen que les paraules científiques s’escriuen així, perquè les entengui tothom, ja que és un llenguatge universal.

També ens han parlat de la bàscula, l’aparell amb què es pesen les coses. Nosaltres en tenim una a la botigueta del passadís, així que decidim pesar el sucre que ja ha portat l’Abel. Tal com ens han demanat les Tanits, la bàscula ens diu un número de tres amics, 115. Tots estem d’acord que el número és més gran que 100. Sembla que comencem a entendre els números grans!

Llavors, la Júlia ens ha dit que ella no pesa grams, sinó quilos. I alguns també hem recordat que, quan anem al metge, ens diu que pesem quilos. Ens agradaria investigar més sobre el nostre pes, perquè és un tema que ens interessa, ja que ens toca de ben a prop.

Llavors, ha sorgit una altra pregunta: I les motos, quant pesen? Pesen més que nosaltres?

Segons sembla, ja tenim projecte, perquè tot el relacionat amb les motos ens interessa molt!

QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO?

DESCOBRIM EL 1200 AMB LES MANS I AMB EL CAP!

Mireia Puig19/10/25  

Els i les Tabalugues estem treballant una quantitat molt gran: el nombre 1200, i ens preguntem: Quant és realment 1200? I per poder entendre-ho bé, ho hem volgut construir amb les nostres pròpies mans!

Primer de tot, observem els reglets i descobrim que dins del número 1200 hi ha unitats, desenes, centenes i milers. Això, ens ajuda a veure com es poden agrupar els nombres, i que 10 unitats formen una desena, 10 desenes fan una centena, i així fins arribar a mil.

Després comencem a fer una feina molt concreta: enfilar boles!
Amb molta paciència i col·laboració, anem enfilant grups de 10 boles en un pal per fer desenes. Quan tenim 10 pals amb 10 boles cadascun, els agrupem i fem una centena, i així, de deu en deu, anem construint les centenes que ens calen fins arribar a 1200.

Necessitem moltes sessions per aconseguir-ho, però ha estat una feina molt motivadora i vivencial. Hem pogut veure, tocar i comptar el 1200 de manera real, concreta i compartida.

Quan ja tenim construït tot el número, proposem als infants que ho representin en un paper. Els demanem que expliquin com ho han fet, com si haguessin de fer-ho entendre a algú que no ho ha vist. Alguns Tabalugues dibuixen les boles en pals, altres fan grups de desenes i centenes, i algú escriu números. Cada representació ha estat una manera única de mostrar tot el que hem après.

Finalment com que hem vist que era molt difícil poder representar el número 1200, recollim totes les representacions individuals dels infants i fem una gran representació conjunta. Anem ajuntant les desenes que la majoria han dibuixat, per anar-les sumant fins arribar a la totalitat del número 1200. Ens adonem que gràcies a l’aportació de cadascú arribem al número complet.

A l’etapa d’educació infantil la comprensió dels nombres passa per viure’ls en contextos reals i manipulatius abans de poder arribar a una representació més abstracte.

“La matemàtica no és només una eina per calcular, sinó també un llenguatge per pensar”. Henri Poincaré.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 2 del projecte d’aula de les 1200 passes.

LA MÚSICA QUE ENS IMPORTA

Angelica Garzas18/10/25  

A l’aula de música hem iniciat una activitat molt especial melodies, cançons i obres musicals amb un sentit molt personal. Cada dia, un alumne o alumna presenta una cançó o un grup que li agrada i prepara una petita activitat per compartir-la amb la resta… Llegeix més»

DE LA A LA Z: POSEM ORDRE ALS CALAIXETS!

Mireia Roca17/10/25  

Gianni Rodari

Llegir no és caminar per les paraules, és aprendre a volar amb elles.

Els Rovellons ens vam adonar que necessitàvem posar una mica d’ordre als calaixets de fora la classe. Fins ara, cadascú guardava les seves coses on volia, i sovint costava trobar-les. Per això, a la Rotllana vam decidir pensar plegats com podíem endreçar-los d’una manera més clara i fàcil per a tothom.

Van sorgir moltes idees enginyoses: alguns proposaven fer-ho pel color dels ulls, altres per l’alçada, o fins i tot pel color dels cabells. Després d’escoltar totes les propostes, entre tots vam arribar a un acord: endreçaríem els calaixets pel nostre nom, seguint l’ordre de les lletres de l’abecedari.

Aquesta decisió va obrir una nova porta d’aprenentatge. Els Rovellons es troben en un moment molt important del seu procés lector: estan descobrint les lletres, els seus sons i les seves formes. És el moment en què adquireixen la consciència fonològica, és a dir, identificar els sons que formen les paraules i a relacionar-los amb les lletres que els representen.

Aprofitant aquest interès, vam parlar sobre què és l’abecedari i vam descobrir que cada lletra es pot reconèixer pel seu nom, pel seu so i per la seva forma. La Judith ens va ensenyar una cançó de l’abecedari i, seguint-ne l’ordre, vam anar col·locant els noms un a un, posant la seva lletra inicial amb la foto de cada Rovelló.

Però el procés ens va regalar també noves descobertes i petits reptes. Quan vam arribar a la lletra G, vam veure que el Gael i el Gerard començaven igual, però sonaven diferent! Així vam adonar-nos que una mateixa lletra pot sonar de dues maneres.

Un altre moment divertit va ser quan vam arribar a la lletra M: hi havia tota una col·lecció de noms! Les Maries, la Mar, el Marwan, el Max… vam haver de mirar la segona lletra per saber l’ordre correcte i vam comprovar com l’abecedari ens ajuda a posar ordre i trobar coses més ràpid.

Aquesta experiència ha anat molt més enllà d’endreçar els calaixets: ens ha ajudat a mirar les lletres amb curiositat, a descobrir com sonen i com es formen i a entendre que conèixer el so de cada lletra és el primer pas per aprendre a llegir i a escriure i avançar en el camí apassionant de fer-se lector i lectora.

APRENDRE JUGANT: EL MISTERI DEL 5 I EL 100

Mireia Puig16/10/25  

La Toni ens ha explicat que els Pinotxos tenen un dubte amb els nombres: no saben si el 5 és més gran o més petit que el 100. Alguns pensaven una cosa i altres una altra, així que ens ha demanat si els podem ajudar.

Abans de parlar amb ells, hem decidit preparar-nos bé per poder-los donar una bona explicació. Primer hem pensat entre tots i totes… i hem arribat a la conclusió que el 100 és més gran que el 5. Sembla que tots ho tenim força clar!

Després hem volgut buscar una manera de mostrar-ho als Pinotxos. Hem pensat que podríem posar les dues quantitats en dos cistells: en un hi hem posat 5 boles i en l’altre 100. Així, quan els Pinotxos ho vegin, podran comparar-ho amb els seus propis ulls.

També hem parlat de per què el 5 està sol i representa una unitat, mentre que el 100 està format per tres números i és una centena. Hem descobert que quan agrupem les unitats en desenes i centenes, els nombres es fan més grans.

Quan ja ho hem tingut tot preparat, hem fet l’explicació als Pinotxos. Els hem ensenyat els cistells i ells s’hi han fixat molt. De seguida han començat a entendre la diferència.

Ens ha fet molta il·lusió veure com ho anaven comprenent. Hem aprofitat per recordar que quan un nombre té més quantitat, vol dir que és més gran, i que el 100 és una centena, mentre que el 5 és només una unitat. Els Pinotxos ens han donat les gràcies per ajudar-los, i nosaltres hem quedat molt contents i orgullosos d’haver-los pogut explicar tan bé la diferència entre el 5 i el 100!

Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre millor els nombres i les quantitats. Hem pogut observar, manipular i comparar per descobrir què vol dir “més gran” i “més petit”. A més, hem après que els nombres serveixen per expressar quantitats i per comparar situacions del nostre entorn.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 11 de la vida d’aula.

ESCRIVIM PER RECORDAR

Mireia Puig16/10/25  

Els i les Tanits han estat treballant les mesures i els càlculs per saber quants ingredients necessitarem per fer panellets per a tota l’escola. Quan ja ho tenien tot ben clar, han passat per les classes per comunicar-nos quin ingredient ens tocava portar a nosaltres. Ens han explicat molt bé que hem de portar 125 grams de coco ratllat, abans del dilluns 27.

Quan han marxat, un Tabaluga ha preguntat què passaria si ens oblidem del que hem de portar. A partir d’aquí ha sortit un diàleg molt interessant: com podem fer per no oblidar-nos? Un altre infant ha proposat apuntar-ho en un paper i portar-lo a casa. Ens ha semblat una molt bona idea!

Hem anat cridant els nens i nenes en petits grups i cadascú ha escrit la seva nota, amb el nivell d’ajuda que necessitava. Alguns han copiat paraules, d’altres han reconegut les lletres o els nombres, i alguns han escrit de manera més autònoma.

Ha estat una activitat molt rica, on hem connectat l’experiència de la vida quotidiana amb l’aprenentatge: hem après a comunicar-nos, a organitzar-nos i a donar significat a l’escriptura dins d’un context real i motivador.

“Només s’aprèn de debò allò que es fa” Jean Piaget.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 10 de la vida d’aula.

LA PISTA ES TENYEIX DE COLORS

Núria Vinyals15/10/25  

“La mà és l’instrument de la intel·ligència. L’educació del moviment i especialment la coordinació de gestos fins és fonamental per al desenvolupament de la ment.”

Maria Montessori

Equipats amb una caixa plena de guixos gruixuts i esperit creatiu ens dirigim a la pista a fer grafisme.

Patufets, cargols, bous, ratlletes, sols…. 

La pista ha quedat ben acolorida.

Fem aquesta activitat amb l’objectiu d’avançar en el desenvolupament de la motricitat fina i el control del traç, primer en espais amplis per anar guanyant precisió amb el temps en el full de paper. 

També ens agrada la idea de fer activitat creativa a l’aire lliure, la sensació és molt diferent; desperta benestar i plenitud, predisposa a una activitat profitosa.