“Els infants no necessiten més estímuls, sinó més converses.” Catherine L’Ecuyer
A la nostra escola, la conversa és un pilar clau per avançar. La rotllana és un espai en què les nostres veus són escoltades i respectades. Tots i totes podem donar la nostra opinió i se’ns dona temps per expressar el que pensem o sentim. Cada dia dediquem una estona a la conversa per parlar d’aspectes quotidians, com el que hem dinat aquell dia o visitat el cap de setmana, o sobre temes que ens criden l’atenció.
Per exemple, a inicis de curs, ens va venir a visitar i desitjar un bon inici de curs una representació de l’Ajuntament. Van venir l’alcaldessa Noemí Trucharte, la regidora d’educació Rebeca Mendiola i el Víctor Parra. Ens vam quedar molt parats perquè no sabíem qui eren ni on treballen.
Vam preguntar a casa Per a què serveix l’Ajuntament? i alguns de nosaltres van portar la resposta per parlar-ne a l’aula:
Arreglen el que es trenca.
Aquesta foto és la casa de l’ajuntament.
Netegen carrers, cuiden les llums i buiden les escombraries.
Preparen les festes.
També hi ha la policia.
La policia posa multes.
Són els que manen.
Cuiden i construeixen els parcs.
Ens hem adonat que l’Ajuntament fa moltes coses per nosaltres i per Vilanova.
Una altra conversa que està portant cua i que ha sorgit d’un comentari que ens ha cridat molt l’atenció, està relacionada amb les motos. Un de nosaltres va dir que havia vist una moto a la qual li sortia foc. Vam començar a debatre si això era possible.
Després de veure uns vídeos de diferents motos i carreres, CONVERSEM:
No treuen foc!
Treuen fum i sorra.
Les motos són molt ràpides, però no treuen fum.
Era terra, sortia terra de la moto.
Les motos giraven i saltaven molt.
Les grans saltaven molt.
Les de carretera no saltaven.
Vull comprar i una moto i córrer.
Hi havia motos que passaven per l’aigua.
Les motos són més ràpides que les bicis perquè tenen motor. Els motors treuen fum.
Una moto s’ha quedat parada.
La roda s’ha desinflat.
Les bicis van per la carretera.
Jo veig motos tots els dies.
Aquestes converses ens tenen molt intrigats i intrigades, ja que hem de seguir investigant, per què treuen fum o foc o sorra, per què són més ràpides que les bicis, per què s’aturen…,
“El que un infant pot fer amb ajuda avui, serà capaç de fer-ho sol demà.” Lev Vygotsky
A inicis de curs vam observar que els Patufets no reconeixien les aules, no sabien on era la classe de Patufets, ni la Pinotxos ni la de Tabalugues. Com que estem molt posats i posades en el llenguatge inclusiu, hem pensat que havíem de posar un dibuix del Pinotxo a la porta. Però a quina porta? Hem decidit que l’hem de posar a les dues portes, la de l’entrada i la de la terrasseta.
Per elaborar el nostre dibuix, primer hem fet Pinotxos individuals, per després decidir quina part ens agrada més de cada dibuix. D’aquesta manera, crearem un dibuix col·lectiu, de tots nosaltres, un veritable treball en equip.
Observant els nostres dissenys hem decidit què havia de fer cadascú, ja que tots i totes som hàbils en diferents àmbits:
JÚLIA: cabell
RIAD: nas
ABEL: cap
FERDOUS: cos
ISMAEL: mans
ALI: barret
CLOE: peus
AINA: ulls
JULEN: orelles
ELOYNIL: boca
ISAAC: pestanyes i celles
MALAK: cames i braços
Després de dibuixar el nostre Pinotxo col·lectiu, l’hem projectat a la pantalla per fer-lo gran i fer dues còpies i l’hem pintat de forma conjunta.
Ja fa dies que us deveu haver fixat en el Pinotxo que us rep a la porta, perquè així no us equivoqueu d’aula!
Durant aquestes primeres setmanes de curs, a les sessions de música hem compartit experiències que ens han ajudat a retrobar-nos i a iniciar aquest nou any escolar amb il·lusió.
Com ja és tradició a la nostra escola, hem recordat i cantat “El món seria”, una cançó que tots els cursos interpretem conjuntament per celebrar la festa de benvinguda i donar la benvinguda als nous alumnes.
Al llarg de les classes també hem dut a terme jocs d’expressió corporal i danses, que ens han ajudat a treballar el moviment i la cohesió de grup. Paral·lelament, hem iniciat l’aprenentatge de la cançó “Bombolles” de Toni Xuclà i Sara Terraza, que ha estat el punt de partida per a activitats creatives complementàries. Entre elles, cal destacar una sortida al pati per fer bombolles de sabó i la creació d’una petita obra artística inspirada en aquest element.
Aquestes activitats han fet possible que l’alumnat visqui la música no només com una experiència sonora, sinó també com una oportunitat per expressar-se, compartir i crear en comunitat.
“L’educació no és una preparació per a la vida, l’educació és la vida mateixa” (Dewey, John)
Hem començat les PROPOSTES D’APRENENTATGE a Pinotxos, una activitat molt engrescadora i que ens agrada molt.
Les propostes ens ajuden a:
Organitzar-nos, ja que hi ha un nombre limitat d’alumnes per proposta.
Proposar-nos desafiaments, pel fet que hem de dur a terme una activitat o superar un repte.
Adquirir progressivament autonomia i seguretat per realitzar accions quotidianes.
Pensar, crear i elaborar.
Constància i esforç, perquè no podem canviar de proposta lliurement, sinó que es canvia quan es finalitza.
A Patufets ens vam iniciar en aquesta proposta i ara que ja som més grans, ja tenim la capacitat d’organitzar-nos millor i entendre el seu funcionament. Les propostes d’aquesta setmana han estat:
PECES GEGANTS
MINIMON
ART VERTICAL
TAULA DE LLUM
MISSATGERIA
Quan anem perfeccionant les diferents propostes, les anirem variant i canviant.
Podreu anar veient les fotografies a la web de l’escola, a la carpeta de PROPOSTES D’APRENENTATGE.
“Estimar-se a un mateix és l’inici d’una història d’amor que dura tota la vida.” Oscar Wilde
Hi ha històries que ens atrapen i ens fan mirar més enllà del que veiem. I les Alícies hem viscut uns dies plens de descobertes, d’aquelles que t’ajuden a créixer per dins. Tot va començar amb el conte Martin gris, una història que ens convida a reflexionar sobre la por de no agradar als altres i la importància de valorar allò que realment ens defineix: les qualitats interiors i el poder d’un vocabulari ple de paraules positives.
Expressar amb paraules allò que ens fa únics no sempre és fàcil; però, pas a pas, anem desenvolupant la nostra competència personal i social, aprenent a posar nom a les emocions i als pensaments i a comunicar-los amb respecte i sensibilitat, tot construint una manera de relacionar-nos més rica i positiva.
Per això, vam dur a terme una experiència que ens va permetre fer-ho de manera íntima i especial: la dinàmica del mirall. Asseguts en rotllana, ens anàvem passant una petita capsa tancada amb un mirall a l’interior. Només la persona que la tenia a les mans podia mirar-hi dins i, tot seguit, descriure amb una sola paraula la persona que hi veia reflectida.
La capsa va recórrer la rotllana en silenci fins que tots vam haver-hi participat, compartint les diferents paraules: “valent”, “creativa”, “xula”, “divertit”… Una llista sorprenent que va fer evident com cadascú amaga un tresor de qualitats, a vegades invisibles fins i tot per a un mateix. Ens vam adonar que reconèixer el que valem, i saber-ho expressar, és un pas essencial per créixer amb confiança i respecte cap als altres.
Les paraules tenen una força que transforma. Com deia el psicòleg Nathaniel Branden, “L’autoestima no és un luxe; és una necessitat de l’ésser humà.”Aprendre a parlar-nos amb amabilitat i a veure el millor de cadascú ens ajuda a construir una mirada més positiva i valenta.
Per tancar l’experiència, i inspirats per les reflexions de les diferents vivències, vam crear un mirall col·lectiu on tothom pot aturar-se un moment, mirar-s’hi i recordar-se d’allò que el fa especial. Tal com l’Adrià explicava a la Fer, “Si arribes a la classe i estàs trista o enfadada, et mires aquí i et dius: soc intel·ligent, xula i divertida… i així et sents millor.”
Una petita acció plena de significat que ens anima a continuar treballant la capacitat de conèixer-nos, valorar-nos i cuidar-nos mútuament.
“L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, Albert Schweitzer.
Aquests primers dies de curs les Tanits hem estat preparant l’aula i els materials que necessitem en el nostre dia a dia, també hem posat en comú les propostes i projectes que sabem que viurem aquest any. Ha estat inevitable posar al centre de les nostres converses que som els grans de la comunitat de mitjans, una realitat que és repte i oportunitat alhora, i no pas un motiu de pressió, sinó d’orgull i encoratjament per ser bons referents per als nostres companys i companyes.
Com deia Albert Schweitzer en la cita que obre aquest escrit, “L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, i amb aquest esperit acollim una de les responsabilitats més importants que tindrem enguany: cuidar i gestionar la biblioteca de l’escola, un espai essencial que compartim tots els martamatins i martamatines. Algunes de les tasques les intuïm, però creiem que els Tintins, antigues Tanits, ens podem assessorar i decidim fer una visita a la seva aula. En aquesta trobada ens enumeren les tasques i també ens comparteixen com era la seva organització, els escoltem i recollim els consells per tal de començar a decidir com ho volem fer nosaltres.
Dies després dediquem una estona a mirar l’espai de la biblioteca amb una mirada diferent, posant especial atenció en l’organització i distribució de mobles i llibres. A la rotllana compartim impressions i detalls trobats: els gomets de colors, la mida dels llibres, el gruix,… i en aquesta conversa apareixen paraules importants com llom, portada i contraportada, però també nivell de dificultat. El curs passat ja vam parlar dels colors dels gomets, sabíem que el color ens ajudava a triar llibres i prendre consciència del nostre nivell lector a l’hora d’escollir un llibre per llegir, així que de mica en mica anem ressituant informació que ja teníem. Però, “i el gomet platejat en forma d’estrella?”, algú ha vist que fa referència a “coneixements” i obrim així un nou tema important a conèixer si volem ser uns bons bibliotecaris i bibliotecàries.
Al mig de la rotllana posem 4 models diferents de llibres que podem trobar a la nostra biblioteca i compartim què veiem. Ràpidament, veiem la revista, un recurs que trobem endreçat en els calaixos amb rodes, a més a més, en tenim de diferents, i per això estan classificades. Els altres llibres costen més de diferenciar, però insistim a afinar la vista i llegir! Alguns comenten que hi ha un llibre especialment gran amb dibuixos en totes les pàgines mentre que l’altre és més petit i té moltíssima lletra amb algun dibuix de tant en tant. Davant nostre tenim l’àlbum o conte il·lustrat, on predomina la il·lustració al text, i la novel·la que destaca per la quantitat de text escrit. Per últim, el 4t llibre no destaca per la quantitat de text o d’il·lustracions, sinó per la temàtica que tracta on tant text com dibuix van de bracet; són els llibres de coneixement i els marquem amb un gomet platejat en forma d’estrella. Encara ens queden altres tipologies de llibres per descobrir, però ho anirem fent més endavant.
Les Matildes venen a demanar-nos ajuda a la nostra classe. Volen anar a la biblioteca del poble i, com som els responsables, ens pregunten si podríem posar-nos en contacte amb ells per saber quin dia podrien desplaçar-se-hi. Nosaltres diem que sí, això d’ajudar ens agrada, però necessitem el telèfon. Recordem que tenim una companya a l’aula de Petits Prínceps que pot facilitar-nos aquest número, ja que la seva mare hi treballa, no ens ho pensem gaire i li demanem ajuda. La Valeria de 5è de seguida ens porta una targeta amb tota la informació necessària per poder posar-nos en contacte amb la biblioteca de Vilanova. Abans de trucar ens plantegem si algun grup més hi voldria anar, i preguntem a Tintins i Petits Prínceps. Llavors ens sorgeix un gran dilema, si nosaltres volem portar a terme aquesta responsabilitat potser seria important visitar també nosaltres la biblioteca del poble i que les professionals ens assessorin i orientin!
Abans de trucar a la biblioteca parem per pensar què és el que volem dir i demanar, planificar aquesta trucada és important per no deixar-nos res del que volem compartir i entre tots anem fent llista a la pissarra imaginant aquesta possible conversa telefònica. Un cop ho tenim clar, decidim qui trucarà, i no, no serà la Cristina. En aquest moment sorgeixen algunes inseguretats, algunes Tanits manifesten no sentir-se segures i prefereixen que siguin altres els que parlin. D’altres volen trucar tant si com no, sense pensar reflexivament si realment estem preparats o preparades, no podem ser tan impulsius. Parem un instant per prendre consciència, cal saber escoltar què ens diuen i respondre amb calma, cal estar atents i vocalitzar bé perquè ens entenguin, inclús cal saber llegir amb certa fluïdesa el que hem anotat a la pissarra per no deixar-nos cap demanda. Aquesta aturada per reflexionar ens serveix per ressituar voluntaris per trucar, finalment ho fem a sorts i l’Amàlia i el Sergi seran els interlocutors.
Amb la targeta que ens va portar la Valeria, les anotacions a la pissarra i el telèfon en mà… ens disposem a trucar. Però, “com es truca?” ens diuen el Sergi i l’Amàlia. Les mestres somriuen per un moment, estem tan acostumats als telèfons intel·ligents i a trobar escrit el nom de la persona que volem trucar, que hem d’aprendre a marcar número a número. Cap problema, això ho aprenem ben de pressa, i ràpidament comencem a escoltar el to. La Tamara, bibliotecària del poble, ens agafa la trucada, i l’Amàlia i el Sergi li fan saber tot el que necessitem. Hem acordat tornar-nos a trucar, ja que haurem de fer alguns tràmits i després comunicar-li. Ha estat un moment molt especial, divertit i emocionant, i ja esperem amb ganes la següent trucada!
La música ha arribat a l’escola amb molta energia i ritme! La primera sessió amb els Tintins, Petit Prínceps i Matíldes va ser un moment especial per conèixer-nos i descobrir junts l’emocionant món de la música. Com a nova mestra de música va ser una gran oportunitat per compartir amb ells la meva passió per la música i, en particular, pel meu instrument: la viola.
Per començar, els vaig mostrar la viola, explicant una mica sobre la seva història, les seves característiques i les diferències amb altres instruments de corda fregada. Tenien molta curiositat per saber com sonava, així que vaig tocar un fragment de La Suite No. 3 de Bach, una de les meves peces preferides, us animo a escoltar-la a casa. Va ser un moment molt bonic, en què molts nens es van sorprendre pel so de la viola i van començar a fer preguntes molt interessants sobre la música clàssica i els instruments de corda fregada.
Després de la presentació de la viola i la seva música, vaig voler portar la sessió a un terreny més dinàmic i més proper als gustos dels infants. Per això, vam passar a una activitat pràctica amb una cançó més moderna: APT de Bruno Mars i Rose. Va ser una classe energètica i participativa, en què vam fusionar la tradició de la música clàssica amb la modernitat de la música popular. Aquesta primera sessió va ser un bon punt de partida per a què els alumnes comencin a explorar el món de la música de manera pràctica i creativa.
Estic emocionada per tot el que aprendrem junts durant aquest curs, i espero que cada sessió sigui una nova oportunitat per continuar descobrint les múltiples formes d’expressió de la música.
Ahir vam començar la nostra aventura musical a l’escola amb una sessió molt especial. Com a nova mestra de música, vaig tenir l’oportunitat de estar amb els Rovellons, Alícies i Tanits, i compartir amb ells la meva passió pel món de la música. La primera classe va ser plena de descobriments i emoció, amb una proposta que combinava coneixements, creativitat i una gran dosi de divertiment.
La sessió va començar amb el Silenci. Si, el silenci com a part de la música, de la tensió i distensió, de les ones sonores quan travessen l’aire per arribar a les nostres oïdes i convertir-les en cançons o melodies. Hem recordat que la concentració i la disciplina formen part de l’aprenentatge musical al igual que necessiten dedicació i paciència per arribar a aconseguir les nostres fites i ho hem fer a través de dinàmiques relacionades amb el silenci i el saber estar.
Vam parlar sobre el meu instrument, la viola, i vaig mostrar-los com sona. Van quedar fascinats pel so profund i expressiu que té, i molts van preguntar sobre les diferències entre la viola i altres instruments, com el violí. Va ser una excel·lent oportunitat per començar a introduir-los al món dels instruments musicals i la seva diversitat.
Després de la presentació personal, vaig introduir-los a un conte musical creat per a l’ocasió. El conte parlava sobre una petita mota de pols que viatjava per un món ple de sons i música. Aquesta mota de pols, tot i ser petita i aparentment insignificant, es va adonar que els sons que escoltava al seu voltant eren màgics i podien transformar-se en música.
A través d’aquesta història, vam explorar els diferents instruments de petita percussió que tenim a l’escola, com els tambors, les maraques, els xilòfons i els cascavells. Els alumnes van poder escoltar-los en acció. La idea era mostrar-los com, fins i tot els sons més senzills, poden crear una melodia o un ritme ple de vida.
L’Ikigai hem descobert que és una paraula japonesa, i com moltes vegades passa, no té una traducció exacta en la nostra llengua. Aquests dies ho hem estat investigant i seria alguna cosa així com camí de vida, propòsit de vida, objectiu, repte… Per aquest curs, les mestres ens han proposat que escollim el nostre Ikigai d’escola, a nivell de treball i de relacions.
Ens hem apropat a la descoberta de la cultura Japonesa, i hem llegit que totes les persones es comprometen, al llarg de la vida, a millorar-se, superar-se, prenent compromisos importants, fent passets dia a dia per aconseguir els seus Ikigais. L’Ikigai pot ser més fàcil o menys d’aconseguir i els Japonesos, mentre visquin, sempre en tenen algun de nou per treballar-hi. Tot plegat ho expliquen en Francesc Miralles i l’Héctor García, als llibres diversos que han escrit sobre el tema, sent pioners per donar a conèixer aquest concepte oriental a la resta del món.
La tasca no està sent gens fàcil! Aquesta mirada personal cap endins, introspectiva, ja té una complexitat important, però estem prenent molta consciència de com som i què volem millorar al llarg del curs, aspectes vitals que hauríem d’aprendre a fer tots, siguem en el punt que siguem de la vida.
Després d’aquest primer temps de reflexió i tria, volem concretar els passos que seguirem per aconseguir cada propòsit. Aquest és un moment clau, ja que d’aquests passos que han de ser reals, visibles i demostrables dependrà que arribem al final del camí.
A la classe es respira ambient de paciència, tranquil.litat, confiança i moltes ganes per aconseguir els nostres propòsits.
“Sense esforç, no hi ha creixement”. Francesc Miralles i Héctor García
