Aquesta setmana hem estat elaborant el decorat de la nova escena amb totes les idees que van sorgir en petits grups.

El decorat en el teatre és molt important, perquè ens ajuda a entendre millor la història. La decoració ens transporta a imaginar-nos tot allò que s’està explicant.

De les idees que vam proposar, la Rosa ens ha presentat material divers i hem pensat la manera que podríem fer un “sol que brilla”, així ho volen els i les Tabalugues per l’escena.

També, a partir d’una conversa, ens hem posat d’acord com podríem representar una finestra d’una casa decorada amb flors. En aquest moment, molts Tabalugues comenten que a casa seva tenen flors de plàstic. A més a més, un Tabaluga ens explica com podem fer gerros per posar-hi les flors. Així doncs, acordem que qui vulgui pot portar flors i ampolles petites de plàstic a l’aula.

A banda d’això, a poc a poc cada setmana assagem les diferents escenes. Cada un de nosaltres ens posem en context i ens esforcem per interpretar la història. Així mateix, ens cal fer memòria i  expressar de manera clara i precisa el diàleg que té cadascú amb un to de veu adequat.

I… fins aquí us podem explicar. Us seguirem informant de com avança el nostre projecte!

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

En les últimes sessions de projecte, ens vam organitzar en petits grups i de manera conjunta pensàvem idees per una escena nova. Aquesta vegada les nostres idees les hem representat mitjançant el dibuix. Per poder donar una atenció més personalitzada, la Rosa ha estat en cada grup mentre la resta de nosaltres fèiem propostes d’aprenentatge.

El treball en petit grup és important, ja que aprenem a exposar les nostres opinions de manera clara i respectuosa, així com escoltar les perspectives dels altres. A més a més, la nostra capacitat de comunicació és essencial per a resolució de problemes i prendre decisions de manera conjunta.

Una vegada tots els grups hem tingut el temps necessari per expressar-nos, hem compartit les nostres idees a la resta de companys i companyes.

Entre tots i totes han sorgit molt bones pensades per l’escena. Amb tot això, seguim el mateix procés que hem fet fins ara, cal posar-nos a treballar de valent per avançar amb el decorat.

D’altra banda, continuem assajant cada escena, sembla una tasca fàcil, però no ho és gens. Els i les Tabalugues ens esforcem per situar-nos i aprendre la seqüència de cada escena, els diàlegs que tenim cada un de nosaltres i sobretot hem d’estar tranquils i concentrats mentre els companys i companyes actuen.

I … fins aquí us podem explicar.  Us seguirem informant de com avança el nostre projecte.

Comencem a organitzar una nova escena. Abans d’exposar les nostres idees, tornem a llegir la història de la vida de la Marta Mata i recordem que es va posar malalta a punt de començar la universitat. La Marta Mata va marxar a Saifores a viure amb la seva mare, així es podia recuperar bé amb l’aire pur d’aquest petit poble.

Al finalitzar, establim una conversa i escrivim a la pissarra totes aquelles idees que volem representar. Els i les Tabalugues pensem molt bé el que volem explicar. Ens sorgeixen algunes idees, com ara;

– “Podem fer un cotxe de cartó”.

– “El cotxe el podem fer amb una cadira i un volant de cartó”.

– “El volant pot ser de fils amb cartó enganxat”.

– “Un sol penjat que brilla amb llum darrere”.

– “necessitem unes rodes mitjanes amb volum”.

Una vegada ens hem posat d’acord i hem decidit tot allò que volem explicar, ens cal pensar quin material farem servir. De moment tenim clar que necessitem una cadira, dos pneumàtics mitjans per fer les rodes i un volant.

Encara ens queda madurar molt aquesta escena, a poc a poc anem prenent petites decisions. També, hem escrit una nota a mà i després l’hem passat a l’ordinador tot practicant amb el teclat.

Estigueu atents i atentes que ven aviat rebreu l’escrit via correu, en la qual us demanem la vostra col·laboració.

I com ja sabeu… fins aquí us podem informar del nostre projecte “sorpresa”!

Aquesta setmana, els i les Tabalugues decidim què volem explicar en la nova escena que estem preparant. Escrivim al mural que tenim a l’aula, les idees principals que ens sorgeixen i també el material que necessitem per acabar de muntar l’escena.

Engrescats i engrescades assagem l’escena. A poc a poc ens anem aprenent els diferents diàlegs que diu cada u de nosaltres. Assagem diverses vegades i ens adonem que la decoració que hem fet és massa gran i els espectadors i espectadores no veuran bé el que volem representar.

Establim una conversa amb tot el grup. Cadascú expressa la seva opinió. Arribem a la conclusió que les lletres de cartró han de ser mitjanes.

I com aconseguim aquesta mida? Ens preguntem.

Els i les Tabalugues amb el cartró davant dibuixem diferents lletres i després les mesurem amb els regles. Comparem les mides mesurades i ens adonem de quin nombre és més gran o més petit, i, per tant, quina mida de lletra creiem que ens pot anar millor perquè es vegi bé. I…com ja sabeu… fins aquí us podem explicar!

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat del drive.

Ens situem en el mapa d’idees que tenim a l’aula sobre el projecte. Entre tots i totes recordem tot allò que vam escriure en l’última sessió sobre la nova escena que volem representar.

A partir d’ara, ens cal imaginar-nos com podem escenificar les idees que us volem explicar. Establim una conversa en la qual cada un de nosaltres podem expressar les nostres opinions. També és un moment d’escoltar als companys i companyes i aprendre de les aportacions de tots i totes. Després de molta estona de conversa…. arribem a les següents idees;

• la Marta Mata entra a la biblioteca i entra per una porta de cartró.
• podem posar una prestatgeria de contes.
• ens falta el cartell amb les lletres.
• podem fer les lletres de cartró.
• la Marta Mata mira un conte i mentre fa això li posem veu.
• la Marta Mata està asseguda a la cadira.

A poc a poc, amb les idees madurades, comencem a fer el decorat d’aquesta escena. De moment estem fent les lletres de cartró amb la tècnica del punxó. Aquesta tècnica requereix molta concentració i coordinació.

I fins aquí us podem explicar… tenim moltes ganes d’ensenyar-vos el resultat del nostre esforç, però haureu d’esperar.

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

Aquesta setmana comencem a pensar idees per la següent escena del nostre espectacle. A poc a poc anem aprenent els diferents diàlegs que hem de dir cada un de nosaltres.

Els divendres a la tarda dediquem una estona a assajar. D’aquesta experiència anem adquirint un munt d’aprenentatges que ens fan créixer  i ser conscients del que estem fent en el moment; ens cal estar amb silenci, saber esperar i escoltar als companys i companyes quan diuen el seu diàleg. També hem d’observar i valorar la interpretació dels altres. Així mateix, ens hem d’esforçar perquè tots i totes volem que l’espectacle surti bé i es reflecteixi el treball diari que hem anat fent al llarg del projecte. Finalment, si tenim en compte tot això, ens cal acompanyar-ho amb un ingredient molt important, la paciència.

Val a dir, que els i les tabalugues estan molt motivats i motivades i el seu interès ens el demostren amb les seves bones idees!

I fins aquí us podem explicar … tal com ja us han comentat els i les tabalugues, no us podem donar més detalls de la sorpresa que estem preparant!

Aquesta setmana comencem a pensar amb el decorat de la nostra representació. Després de mirar el vídeo sobre la Barcelona del 1926, ens vam adonar que aleshores ja hi havia pisos i també cases. Així mateix, vam descobrir que les imatges eren en blanc i negre. Entre tots i totes decidim fer una casa, ja que molts Tabalugues creuen que un bloc de pisos ens és més difícil de fer. Així doncs, ens aventurem a fer una casa de cartó.

Abans de posar-nos amb  la casa, ens fixem en el disseny que prèviament van dibuixar el Nil C i la Fàtima.

L’elaboració de la casa és una bona oportunitat per continuar adquirint aprenentatges relacionats amb la competència matemàtica. Observem amb atenció les diferents parts de la casa i relacionem cada una amb una forma geomètrica (la porta és un rectangle, la teulada un triangle, les finestres són quadrades…). També pensem quan fem figures geomètriques amb volum i recordem que amb la “proposta d’aprenentatge de Geobambuchi”, construïm piràmides, cubs o cilindres.

Se’ns gira molta feina en fer tota la decoració de l’espectacle. En aquest sentit, els i les Tabalugues són conscients que ens hem d’organitzar en petits grups a l’hora de dur a terme les diferents tasques, així  tots i totes participem, ens ajudem i compartim experiències.

Tenim al nostre abast regles de diferents llargades per dibuixar la porta, les finestres i la teulada. Després d’experimentar una estona amb aquest material, aconseguim dibuixar la porta. Quan volem fer les finestres, ens adonem que els regles llargs d’un metre no ens van bé, en canvi, el regle de 30 cm ens va millor per poder fer les línies rectes de les finestres. Com que només tenim un regle d’aquesta mida, anem al pis de dalt a l’espai on hi ha tot el material matemàtic i agafem regles de 30 cm.

I fins aquí us podem explicar!

Com podeu veure, a poc a poc la sorpresa que estem preparant… avança!

Teniu més fotografies al drive.

Ens situem en el mapa de projecte que tenim visible a l’aula i recordem totes les idees que vam recollir sobre la vida de la Marta Mata. Establim una conversa i ens sorgeix un dubte, no sabem si en el 1926 que és quan va néixer la Marta Mata, hi havia cases o pisos, cotxes com els d’ara, bicicletes, botigues… tampoc sabem com era la ciutat de Barcelona en aquell moment. Visualitzem un vídeo i a poc a poc l’anem analitzant. Ens adonem que les imatges són en blanc i negre, hi ha pocs cotxes, les cases i els pisos són antics i diferents en comparació d’ara, els homes i els nens anaven en pantalons i les dones i les nenes amb faldilles…. ens quedem amb totes aquestes idees que ens van molt bé per la preparació del nostre repte. També escrivim altres idees que l’Anna ens ha explicat sobre la família de la Marta Mata i  el que més li agradava quan era petita i entrava a l’escola.

De moment estem en aquest punt del projecte i no us podem explicar res més! Ja sabeu… en portem una de cap i és sorpresa!

Serem capaços i capaces de controlar la nostra ombra?

Teniu més fotografies al drive.

Establim una conversa recordant tot el que vam aprendre al llarg del primer trimestre en el projecte. Entre tots i totes fem memòria mirant el mural que tenim a l’aula i sorgeixen moltes idees.

D’entrada vam descobrir la nostra ombra a la pista i també les dels companys i companyes. A partir de la pregunta “l’ombra ens segueix?” ens van sorgir alguns dubtes que no teníem respostes. La nostra curiositat ens va portar a investigar i enriquir-nos d’experiències plegats.

Ens vam adonar de les ombres que ens envoltaven com les dels arbres, patinets, l’ombra de la porteria del pati o de l’escola. Vam jugar amb la nostra pròpia ombra i la vam mesurar amb les cintes mètriques. Vam comprovar que les ombres dels objectes o la nostra pròpia ombra canvia (gran, petita, llarga o curta) segons la posició nostra respecte la llum.

Així mateix, vam descobrir el paper cel·lofana de colors, vam jugar amb la llum del lot i vam veure que podíem fer ombres de colors. Ens hem atrevit a fer ombres xineses amb objectes i amb el nostre cos i hem arribat a la conclusió que les ombres sempre són fosques i si són de colors és perquè posem un paper davant la llum.

Totes aquestes vivències sempre han anat acompanyades de converses en les quals hem pogut raonar i reflexionar, i compartir tot allò que hem après amb els companys i companyes. Hem aconseguit conèixer les infinites possibilitats de joc que ens ofereix la llum i el color.

En l’última sessió de projecte, vam conèixer les ombres xineses i com les podíem fer. A partir d’aquest moment tenim noves idees que ens porten a plantejar-nos un nou repte fins a finals de curs.

Aquesta setmana hem explicat el conte d’en “Sam l’ombra rebel” i amb aquesta història ens preguntem;

Podem controlar la nostra ombra?

Finalment fem un recull d’idees i les escrivim a la pissarra sobre tot allò que ens crida l’atenció sobre la vida de la Marta Mata.

I fins aquí… no us podem donar més informació! només dir-vos que els i les Tabalugues en portem una de cap!

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.