Tots i totes estem preparats i preparades per visitar la fusteria “Super Kit”.

Cada parella porta un mapa que hem creat a l’aula. Durant el camí, ens anem aturant i observem el mapa.  Ens fixem per on passem i si és correcte el recorregut que tenim marcat.

Molt il.lusionats i il.lusionades arribem a la fusteria Super Kit. Només entrar a la botiga, ens adonem que tenen exposat un banc de fuster ple d’eines reals, ens encanta!

Li expliquem a la senyora fustera el nostre projecte (volem construir una fusteria a l’aula), li demanem les fustes que necessitem i el motiu pel qual les volem.

La botiga està plena de fustes diferents! La senyora fustera ens mostra els tipus de fusta que tenen (de diferents mides i textures) i ens explica què fan i perquè ho fan. També ens ensenya unes creacions de fusta tallades i gravades amb làser. En aquest moment, se’ns passa pel cap una gran idea! li comuniquem que ja tenim el cartell fet però encara no tenim el logo! Aleshores la fustera ens explica que si nosaltres li portem el disseny del logo,  ens el pot fer de fusta.

Seguim la visita per la fusteria fins que arribem a la caixa. Demanem el tiquet de compra i paguem les fustes. Tal i com ens va dir la Lídia, entre tots i totes revisem el canvi i guardem el tiquet.

Tots i totes marxem de la fusteria…  i sabeu què?

Super Kit ens regala moltes fustes diverses perquè  juguem a la nostra fusteria.

Teniu més fotografies a les carpetes del drive.

Una vegada ja sabem la fusta que hem de comprar, ja hem localitzat el camí que hem de seguir i hem fet un mapa que ens ajudi a orientar-nos fins arribar a la fusteria, ens preguntem;

Com pagarem la fusta que volem comprar?

Què necessitem?

Anem al despatx de direcció per demanar-li a la Lídia els diners que necessitem. Li expliquem que volem comprar una fusta pel cartell, una fusta per la paret de fusta pel banc de fuster i també una altra que ens han encarregat els Tabalugues pel rètol de la seva botiga de joguines.
La Lídia ens dóna els diners i ens comenta que quan arribem a la classe millor que els revisem per si s’ha equivocat. També ens demana que quan paguem la fusta, demanem al fuster o a la fustera el tiquet de compra i revisem el canvi.

Així doncs, quan arribem a l’aula ens posem a fer càlcul amb les monedes. Comptem els diners que ens ha donat la Lídia, les monedes d’1 euro i descobrim el bitllet de 5 euros. Ens costa una mica adonar-nos que una pila de cinc monedes d’euro és la mateixa quantitat que el bitllet que tenim de cinc euros. Fem pràctica de comptatge i ens familiaritzem amb les monedes.

En situació de conversa a la rotllana tornem a recordar en quin punt ens havíem quedat pel que fa a la construcció del banc de fuster. Fem memòria i recordem que necessitàvem fer una paret de fusta per poder penjar les eines que tenim a la fusteria. Volem penjar totes les serres que tenim en una caixa i encara no les tenim endreçades.

Ens vam organitzar en grups. Mentre la Rosa pot atendre de manera més personalitzada un petit grup que està fent projecte, la resta fan les diferents propostes d’aprenentatge de manera autònoma.

Cada grup va pensar com es pot fer la paret de fusta a partir d’una làmina de cartró, es van familiaritzar amb les cintes mètriques i a través de l’experimentació van buscar les seves estratègies per mesurar la taula i la làmina de cartró.

Una vegada acabada aquesta tasca que no és gens fàcil, aquesta setmana cada grup ha explicat a la resta de companys i companyes com ho han fet i què han mesurat. Entre totes les propostes que han presentat els diferents grups, fent conversa ens adonem que;

– ens costarà enganxar la paret de fusta si la làmina de cartró és més gran que la taula.

– si la làmina és petita i curta no podrem penjar les eines, perquè no hi cabran.

– el cartró ha de ser mitjà com la mida que fa la taula.

– necessitem 60 cm de llargada.

– la fusta no caurà si l’enganxem amb silicona calenta.

Entre tots i totes decidim quina làmina de cartró és més apropiada per poder anar a la fusteria i comprar la mateixa làmina però amb fusta.

A banda d’això, ens preguntem com sabrem el camí que hem de seguir per arribar a la fusteria. Ràpidament les i els pinotxos pensem que necessitem un mapa. Busquem en el google maps la fusteria «Super Kit» i resseguim amb retolador tota la ruta que farem caminant des de l’escola fins la fusteria.

Ara ja estem preparats per anar a comprar la fusta! Tots i totes tenim moltes ganes de visitar una  fusteria diferent a la que ja vam veure.

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.