FEM EL CARTELL

Mireia Puig22/03/23  

Els Pinotxos ens porten la fusta que ens van comprar a la fusteria i els hi donem les gràcies per la seva ajuda.

Què farem ara amb la fusta? Establim una conversa:

  • Hem de posar el logo.
  • El podem enganxar amb cola.
  • En els cartells de les botigues hi ha papers enganxats? (Mireia)
  • No.
  • Haurem de retallar la fusta.
  • Però si retallem ja no tindrà la mida que vam mesurar.
  • No hem de retallar.
  • El logo no cap bé.
  • Hem de posar el nom de la botiga.
  • Podem posar el logo al mig i jugar en una banda i feliços a l’altra. El logo farà d’espai per separar les paraules.
  • El logo és millor posar-lo en una punta. Al mig no queda bé.
  • Com sabrà la gent de què és la botiga? (Mireia)
  • Haurem de posar també en el cartell “Botiga de joguines”.
  • És molt important perquè vinguin a comprar.

Els i les Pinotxos ens van ensenyar com havien fet el seu cartell de la fusteria i en els Tabalugues els va agradar molt la idea de confegir el nom de la botiga amb lletres de fusta. Anem a buscar lletres de confegir de fusta a l’aula dels Pinotxos i comencem a construir el nostre cartell.

  • Ens falten lletres.
  • Ens falten 12 lletres.
  • Les fustes no es veuen gaire, són del mateix color que el cartell.
  • Queden camuflades.
  • Podem pintar les lletres.
  • El logo l’enganxarem amb cola.
  • I que pot passar si tenim el cartell penjat a fora amb el logo de paper? (Mireia)
  • Pot volar amb el vent.
  • Es pot mullar amb la pluja.
  • I si el dibuixem a la fusta?
  • Com? (Mireia)
  • El podem copiar.
  • El podem calcar com fem amb els mandales.
  • Com? (Mireia)
  • Posem el full transparent a sobre la fusta.
  • Però la fusta no és transparent.

Fem la prova per veure si podem calcar i ens adonem que no.

Per poder calcar a la fusta fem servir el projector. Enganxem la fusta a la pissarra i amb molt de compte calquem el logo. Després el repassem i el pintem amb els retoladors Posca.

Un cop fet el logo i pintat les lletres, vernissem la fusta i un cop seca engaxem les lletres amb silicona.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

CONTE COL·LABORATIU

Pedro Martínez21/03/23  

Aquesta setmana la classe de les Tanits ha começat a elaborar el desenllaç d’un conte que es fa entre les tres escoles de la població.
Mentre uns grups dissenyen diferents històries per després triar la que més ens agradi, altre grup està elaborant tot allò que… Llegeix més»

ENVIEM LA CARTA A L’ALCALDESSA

Fani Camacho21/03/23  

Els Patufets i les Patufetes ja hem trobat el sobre que millor ens va, de tots els que ens va donar la Marta, i hem ficat la carta a dins. Llavors ens hem preguntat com podíem fer arribar la carta a l’alcaldessa i després de molt pensar i parlar alguns patufets i patufetes han parlat d’un forat on podíem tirar la carta, hem acabat sabent que es tracta d’una bústia i que normalment són de color groc, però cap Patufet ni Patufeta havien vist mai una bústia gran i groga i hem decidit anar a preguntar als Tabalugues si ells havien vist alguna i si ens podien explicar on era.

Els Tabalugues ens han dit que al costat de l’escola hi ha una bústia i que allà podem tirar la nostra carta, però abans de tirar-la necessitem escriure a qui va dirigida la carta, la seva direcció, el nostre nom i posar-hi un segell!

Un cop a la classe hem escrit: “Alcaldessa” a una banda del sobre, juntament amb la direcció de l’ajuntament i per l’altra banda hem escrit: “Classe dels Patufets, escola Marta Mata”.

Hem parlat llavors com podíem aconseguir un segell i hem pensat que potser el Toni en tindria i hem anat a demanar-li un, ens ha explicat que sí que en té, però per enviar la nostra carta necessitem dos segells! Ens els ha donat, els hem enganxat al sobre i hem sortit a la cerca de la bústia groga. Un cop l’hem trobat, hem tirat la carta i ens hem preguntat que passarà ara amb la nostra carta? Hem sabut que un senyor o una senyora vindrà a recollir totes les cartes i les repartirà a les cases, aquesta persona és el carter o la cartera de Vilanova del Camí!

JUGUEM I TREBALLEM EN PARELLA

Toni Ruiz21/03/23  

Aquesta setmana hem reforçat el treball en equip i, més concretament, per parelles. Hem jugat, hem competit, hem col·laborat i ens hem relaxat conjuntament amb un company o companya.

Després de formar parelles aleatòries, hem aconseguit fer moltes coses plegats i plegades, ja que hem pogut compartir necessitats i parlar d’estratègies conjuntes per assolir un mateix objectiu:

  • Aguantar una pilota entre els dos, sense tocar amb les mans.
  • Portar la pilota entre les cames.
  • Passes per terra amb la pilota.
  • Passes botant la pilota.
  • Passes drets i dretes.
  • I, finalment, massatge amb la pilota, passant la pilota per l’esquena de la nostra parella de forma suau i relaxant.

Hem finalitzat la sessió amb la sensació que hem fet una bona feina i que és més divertit compartir que fer les tasques en solitari.

Podeu veure amb nosaltres la resta de fotografies del Drive!

PER MOLTS ANYS, IMRAN!

Fani Camacho21/03/23  

Dijous 16 de març l’Imran va fer 4 anys! MOLTÍSSIMES FELICITATS BONIC!!! 🎂🎂🎂🎂

D’allò més content va convidar a tots els Patufets i Patufetes a pa amb xocolata per esmorzar!

Ja són 6 els nens i nenes que tenen 4 anys!

HANGING THE BIRD FEEDERS

Joan Gomà20/03/23  

As planned today we have hanged the bird feeders. Fist we weighted the four different types of food: Chia, flax seeds, sunflower seeds and peanuts.

After weighting them we filled up the bird feeders we biuld some days ago.

Soon after we hanged the camera. We still have doubts about how does it work but conversating in the classroom we found out that the camera might work only when it detects movement.

Finally we hanged the bird feeders in front of the camera. We don’t know exactly if it’s going to work but soon we are going to find out.

500 GOTES D’AIGUA

Cristina Vargas19/03/23  

Aquesta setmana hem tingut una sorpresa a la classe de les Alícies. El dijous va visitar-nos el Toni Monclús i, com sempre, venia amb una idea per treballar amb nosaltres i un bon munt de material sota el braç!

Va començar repartint una ampolla petita de plàstic amb aigua a cadascú de nosaltres. Per parelles, vam observar-la al detall per després compartir amb els altres tot el que havíem anat veient mentre el Toni apuntava a la pissarra. A l’etiqueta de l’ampolla posava “500 gotes” i això ens va cridar força l’atenció. Realment hi ha 500 gotes dins d’aquesta ampolla?

En petit grup hem començat a experimentar i a intentar comprovar si aquesta afirmació era certa. Per poder fer-ho hem agafat diferent material: comptagotes, provetes, vasos de precipitats, embuts, bàscules… cada grup ha decidit fer les seves proves a la seva manera i han sorgit estratègies molt interessants. També a l’etiqueta posava 250 ml, i aquestes dues lletres “ml” les hem relacionat amb la paraula “mil·límetre”. Després, però, algú ha recordat que en realitat volia dir “mil·lilitre”. Una estona més tard, arribàvem a algunes conclusions:

– Grup A: “No és el mateix ml que gota. Hem comptat 20 gotes d’aigua i ha arribat a 1 ml a la proveta. Una gota és molt més petita que un ml”.
– Grup B: “En 250 ml poden haver-hi 500 gotes si una gota mesura la meitat d’un ml.”
– Grup C: “500 és el doble de 250. Dues ampolles arriben a 500 ml”.
– Grup D: “Hem comptat 200 gotes i hem mirat l’espai que ocupa a la proveta. Hem afegit la mateixa quantitat a sobre per aconseguir el doble, ara tenim 400 gotes. Queda tanta aigua a l’ampolla que és impossible que hi hagi 500 gotes…”

Acabem la sessió en rotllana compartint les descobertes de cadascú així com les dificultats que han sorgit mentre experimentàvem. Finalment, el Toni ens explica que la mida d’una gota d’aigua és molt més petita per això dins l’ampolla hi ha més de 5000 gotes! “Per què han posat 500 gotes llavors?”… Han fet servir aquestes paraules fixant-se en la mida d’una gota de tempesta que és molt més grossa, i així sí que hi caben 500 gotes d’aigua.

LECTURA COMPARTIDA VII

Cristina Vargas19/03/23  

La lectura compartida d’aquesta setmana va començar fent-nos pensar a grans i petits!

“Fem de trementinaries” era la proposta i l’última paraula no ens va deixar indiferents. Costava llegir-la i tampoc sabíem què volia dir. La segona diapositva de la presentació de la tarda ens aclaria les coses, les trementinaries eren dones que es dedicaven a collir herbes i plantes remeieres (medicinals), elaboraven olis i cures, i després les venien a la gent dels pobles. Teníem clar que aquestes dones havien de saber molt de plantes i herbes!

En petit grup i amb l’ajuda de les famílies, hem llegit la descripció de quatre plantes diferents i, sense mirar cap fotografia, les hem hagut de dibuixar. Després, hem mirat les fotografies i hem descobert que hem llegit molt bé les explicacions ja que els dibuixos eren força realistes. A les fotografies les acompanyava un petit text que explicava “els poders medicinals” d’aquestes plantes. Qui sap, potser en un futur tindrem algun/a trementinarie entre nosaltres…

Gràcies Laura, Ana, Maria, Jenny, Quim,Gemma i Laura per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

FUSTA PRESSUPOSTADA

Cristina Vargas19/03/23  

Aquesta setmana hem posat en comú les propostes que cada grup ha fet sobre les fustes a comprar per fer les 6 caixes niu. Després de l’exposició de cada petit grup, ens adonem que tenim quatre possibilitats al davant i quatre preus una mica diferents.

“Quina hem d’escollir?” és la pregunta i l’objectiu. Molts argumenten que el preu més car l’hem de descartar, ja que 46,50 € són molts diners i podem aconseguir-ho per un preu més barat. Aquesta idea ens agrada a tots i a totes i ens posem ràpidament d’acord. Continuem mirant els preus i valorem descartar el segon més car que també passa dels 40 €. Ara només ens queden dues possibilitats.

Mirem la diferència entre les dues propostes que ens queden i veiem que no és tan gran, més o menys són 3 €. Alguns creuen que la més econòmica hauria de ser la triada, ja que no ens sobrarà tanta fusta i no la malgastarem. Però d’altres creuen que si ens sobrà una mica de fusta tampoc és tan greu, i si ens equivoquem amb alguna peça potser podríem aprofitar-la. Llavors el Gerard proposa comprar l’econòmica i, si ens equivoquem i necessitem més fusta, comprar un taulell més dels més petits. Aquesta idea ens fa pensar i mirem el preu de la fusta més petita que vam trobar, costa uns 7 €.

“Quin preu ens quedaria si a la proposta més econòmica afegim un taulell petit de 7 €?”, ens pregunta la Cristina. Després de pensar una mica, tots i totes responem: “40 €!”. Tornem a mirar els preus i resumim:

Proposta 1: 36,28 € i ens sobrarà una mica de fusta.
Proposta 2: 33,08 € i no ens sobrarà fusta. Comprarem taulell petit i seran 40 €.

Finalment, acabem acordant que la proposta 1 ens convenç més, és millor tenir una mica de fusta pel que pugui passar i no quedar-nos curts!

*Les fustes petites són més cares que les fustes grans i, per això, ens interessa més comprar-ne de grans. Aquesta conclusió ens ha costat una mica d’entendre, però, segur que quan siguem més grans i els diners surtin de la nostra butxaca, ho acabarem entenent!