Aquest divendres hem visitat l’espai d’Ecomercaderet al Saió, de Santa Margarida de Montbui. Hem sortit de bon matí de l’escola direcció la zona del Rec d’Igualada, fins arribar al barri de Montbui. Veient la Tossa a mà esquerra, hem enfilat un caminet passant per bosc i diferents masies, trobant algun espai per parar a esmorzar, fins arribar a una petita riera que hem creuat. Llavors ja teníem Can Mercaderet a tocar. Ha estat una caminada d’uns 8 o 9 km que hem fet emocionats xerrant i tastant ja una mica el temps de tardor.

A l’arribar ens ha rebut l’Adrià, que n’és el cap i hi treballa d’agricultor, i ens ha explicat tot el què hi fan a Ecomercaderet. Hem pogut experimentar provant de fer mantega, amb la llet munyida d’aquell matí, i hem observat maneres diverses de quallar la llet per fer mató: amb llimona, amb branca de figuera i amb herba col. Seguidament ens ha explicat moltes idees que tenen a veure amb ciència i agricultura. Actualment acullen diversos experiments, un per exemple de la Universitat de Barcelona que vol investigar com fer créixer millor la palla. En aquest cas, en un mateix camp estan provant de plantar el blat juntament amb una lleguminosa, que té la capacitat d’absorvir molt nitrògen, cosa que ajudarà a millorar-ne aquest creixement.

Hem parlat també de les varietats d’un mateix producte (veient carbasses de tota mena), els creuaments entre plantes per aconseguir noves fruites o verdures, les necessitats per conservar o fer créixer les llavors… descobrint que existeixen els bancs de llavors i que fins hi tot n’hi ha un a nivell mundial, amb mostres provinents de tot el món, en una illa de Noruega, a l’Àrtic.

Hem parlat de la importància de recuperar plantes oblidades, moltes gairebé extingides, les seves funcions i usos en les cadenes tròfiques i la importància de tots els éssers vius per l’equilibri, especialment del món dels fongs, per tot allò que fan sota terra, en benefici de la vida. L’Adrià també ens ha explicat que una de les claus per adaptar-nos al canvi climàtic és treballar bé els sòls, nodrir-los amb matèria orgànica perquè siguin ben fèrtils.

Després de totes les experiències i converses, de veure els horts i les eines del camp, hem anat a l’espai de les vaques. Hem vist el femer, n’hem entès la importància per l’agricultura i hem anat camp amunt per veure i donar menjar a les vaques, que pasturaven entre nosaltres.

Quina sort poder dinar i jugar una estoneta en aquest escenari de luxe!