En aquesta unitat didàctica hem tractat els fets més rellevants de la història d’Espanya i Catalunya després de la Postguerra.
El projecte ens ha portat a abordar els canvis que van tenir lloc en aquest període històric marcat per la transició a la Democràcia.
Hem treballat… Llegeix més»
Avui, 13 de febrer, és el Dia Mundial de la Ràdio i, amb aquesta excusa, volem donar la benvinguda al naixement de…. RàdioMadorell.
La nostra ràdio escolar tindrà un espai setmanal on, alumnes de CM i CS, ens oferiran programes de ràdio ben variats.
A continuació, l’Eloi, L’Izan i l’Aitor ens expliquen l’experiència viscuda a l’espai digital:
“Hola, som tres nois de 6èA que hem estat elaborant un programa de ràdio. El primer que vam fer va ser escollir el tema i a la següent sessió ja vam començar a elaborar el guió.
Per poder elaborar el guió vam necessitar temps, una tablet, dos o tres chromebooks i imaginació.
Amb els chromebooks vam estar buscant els sons sense copyright i, després d’escollir els sons, vam començar a gravar amb una tablet.
Amb el guió a punt i els sons guardats vam començar l’experiència de la gravació. Vam donar-li al PLAY i…cadascú activava els sons en el moment oportú.
Volem aprofitar per donar-vos un consell: no us estresseu i tingueu paciència, al final t’ho acabes passant molt bé.
Fent aquest projecte ens hem sentit molt a gust perquè ens agrada que la gent pugui escoltar el nostre treball i esperem que us agradi molt.”
Els amigurumis tenen el seu origen al Japó i és en aquest país quelcom més que un entreteniment. Forma part de la cultura “kawai”, terme que es podria traduir com a tendre o adorable.
Més enllà del seu ús com a figureta decorativa o joguina feta de ganxet, l’objectiu que persegueixen els amigurumis són alimentar l’esperit del nen o de la nena que tots portem dins.
Segons el costum, cada amigurumi posseeix d’una “ànima” que el converteix en els companys/es i confident d’aquell per qui ha estat elaborat, proporcionant-li protecció i consol en els moments d’estrès i tristesa.
Aquestes figuretes són objectes d’aferrament lligats a conceptes d’amistat, complicitat i companyia.
En alguns casos es fan servir com a amulets personals que proporcionen bona sort dins de casa, negocis i llocs de feina.
Al Japó, és freqüent veure’ls prop dels ordinadors com a guarniment, però també com a un recordatori que s’ha de respirar, somriure i fer una pausa.
A les estones del pati, els alumnes de cicle superior tenen la possibilitat de dissenyar i elaborar els seus propis amigurumis. El procés d’elaboració comporta prendre moltes decisions, la figura que es teixirà, la combinació de colors, la mida, la tècnica i el patró.
Hi ha alumnes que reprodueixen amigurumis que han vist o trobat per internet però també tenim alumnes més experimentats que comencen a crear els seus propis dissenys.
Hi ha moments de neguit, quan un punt no surt, o quan les mans no fan el que el nostre cap voldria. Sovint darrere d’una figureta de pocs centímetres hi han moltes estones de fer i desfer.
Aprenem que malgrat que ens encanta el resultat de la nostra feina, també hem de gaudir del procés d’elaboració.
La veritable màgia dels amigurumis consisteix a veure la cara de felicitat i orgull dels seus creadors una vegada s’han finalitzat.
Les hores dedicades a aquesta figureta li atorguen el valor que tenen les coses fetes a mà, amb paciència i amb dedicació.
Un dels tallers que realitzen els alumnes de cicle superior els dimecres a la tarda, és el taller d’Arts escèniques.
Aquest taller, té com a objectiu afavorir entre els alumnes l’expressió oral d’una forma lúdica i creativa.
Els alumnes, inicien aquest taller el primer dia amb certa timidesa i inseguretat, però a mida que van avançant les sessions, entenen la importància de “deixar la vergonya a classe” per gaudir dels recursos expressius personals que van descobrint en ells mateixos.
Les activitats realitzades combinen el treball de diferents habilitats.
Comencem els tallers amb una activitat que els ajudi a trencar el gel i els prepari per treballar en grup.
Es realitzen dinàmiques on posen a l’alumne en situació d’improvisar, d’imaginar i de crear a partir d’elements senzills.
Treballem els recursos expressius de la veu i del cos. També aprenem a controlar l’espai i la posada en escena.
Amb aquest taller reforcem la seguretat personal dels alumnes ajudant-los a adquirir més confiança en ells mateixos.
El fet de realitzar petites representacions teatrals, al final de cada sessió, afavoreix el fet de respectar la diversitat dels companys amb qui comparteixen el taller.
El moment de “sortir a escena” ens regala moments divertits que valorem al final de la sessió, des de l’empatia i el reconeixement al treball dels altres.
La Petita Intolerància és un ésser diminut però molt, molt poderós. Es cola a les nostres cases i, si no estem atents, crea a un ésser encara més poderós: l’Odi. Per culpa seva rebutgem qui és diferent, riem dels altres…Però no hem de perdre l’esperança. Si estem atents, veurem el Gran Respecte preparat per imposar-se sobre aquests dos malignes éssers.
A la classe hem llegit l’inici del conte i, després, ens hem repartit les diferents situacions on actua la Petita Intolerància. Per grups hem pensat què passaria si deixéssim actuar a la Intolerància i què passaria si no deixéssim actuar.
Situacions quotidianes que amb “petits” comentaris que poden tenir unes conseqüències negatives: acollir alumnes immigrants, el fet de tenir dos pares, sentir-se d’un altre sexe, el futbol és joc només de nens, el rosa és color de nena, està grassonet, riure’s quan algú cau…
Després de parlar-ho, ho tenim molt clar: Tots som diferents, però tots hem de tractar-nos amb respecte i ser tolerants per molt diferents que siguem.
Ha començat el curs i hem estat realitzant a la classe algunes dinàmiques per tal de prendre consciència d’alguns aspectes que ens ajudaran a treballar millor.
Us volem explicar una de les activitats que vam fer i que més ens va agradar. Aquesta activitat es diu: “El cec, el manc i el mut”.
Els alumnes s’agrupen de tres en tres. Cada un dels tres alumnes està mancat d’una capacitat: veure, fer servir les mans i parlar, per aquesta raó un dels tres components del grup anirà amb els ulls tapats, l’altre amb les mans lligades darrera l’esquena i l’altre amb una cinta aïllant a la boca.
L’objectiu és dibuixar tres estrelles, una per persona del grup, amb els respectius noms dels tres integrants de l’equip.
Hi havia algunes regles: no es podia calcar, no es podia utilitzar regle, els membres del grup es podien ajudar entre ells i cadascú havia de contribuir d’alguna manera en fer la seva estrella.
Una vegada vam acabar el joc vam estar reflexionant sobre com s’havia sentit cadascú i quines havien estat les diferents actituds davant el repte proposat.
Vam extreure algunes conclusions que vam apuntar a la pissarra:
– En el treball en grup tots ens necessitem.
– També hem de saber acceptar l’ajuda i saber quan ajudar als altres.
– És important la col•laboració i implicació de tots.
– No hem de jutjar les limitacions dels altres ( a vegades les mancances dels altres es veuen menys importants que les nostres)
– Cal saber confiar en els altres.
– Cal saber escoltar i comunicar les nostres idees.
– Tots tenim habilitats diferents i conèixer al companys de grup ens pot ajudar a ser més efectius en el treball en grup.
Valorem l’activitat com a molt positiva. Ens vam divertir i vam aprendre el valor del treball en equip.
Els més grans de l’escola iniciem nova activitat per dinamitzar la lectura, hem creat el nostre clauer lector.
Consisteix en anar omplint un clauer amb els llibres que anem llegint. Amb cada llibre omplim una petita cartolina amb el títol del llibre i algun comentari: perquè ens ha agradat, perquè el recomanaria, com m’he sentit… A més, a partir de la tipologia del llibre, farem servir un color o un altre.
A final de curs cadascú s’endurà el seu clauer lector!
Aquest curs treballem les arts escèniques i les classes dels més grans hem estat informant-nos sobre el teatre i les companyies de teatre.
Per poder triar el nom de la nostra classe vam llegir molt i ens vam inspirar en les Companyies de Teatre Catalanes: Dagoll Dagom, els Comediants, El Tricicle, La Cubana, La Fura dels baus, Pepa Plana…
Vam tenir uns dies per anar portant propostes: Cia. El vol del pollastre, Cia. Dignats, Cia. Les pastanagues, Cia. Les ideetes…
I, finalment, el nom més triat ha estat… CIA. GOT PLE!!!! Ens agrada molt la idea de ser optimistes i positius, lluitar per aconseguir les coses i, juntes, ho podem aconseguir. Aquest serà el lema d’aquest curs que just ara comença.
El dimecres passat els nois i noies de cicle superior vam anar a passar el dia al canal Olímpic.
Vam anar amb kayac (k2), sembla fàcil, però treballar en parelles a vegades va ser complicat. Ens havíem de posar d’acord per remar a l’hora i en la mateixa direcció, alguns vam anar en senti contrari al nostre objectiu, hahaha.
També vam estar el “wipeout” inflable. Quin munt de saltar, pujar, escalar, caure, relliscar, ajudar als companys a tornar a pujar… Quin riure! Vam acabar esgotats i esgotades!
Aquí teniu un petit resum de la nostra aventura
(les últimes dues imatges són uns videos, feu doble clic per poder veure’ls)
