La Júlia ens recomana: “Invisible”

La Júlia de 6è ens vol recomanar un llibre que li ha agradat molt.

Invisible” és un llibre escrit per Eloy Moreno.

Només se n’ha fet 1 edició, la qual va ser publicada l’1 de febrer de 2018 i ha estat traduïda al català i al castellà. L’editorial és “Nube de tinta”.

Està narrada en sentit invers, és a dir, des del final cap al principi, i des del punt de vista de cada protagonista. Consta de 304 pàgines que ens faran emocionar, pensar i reflexionar.

El protagonista és el nen Vespa i els coprotagonistes són en Zaro, la Kiri, l’MM i el drac.

Qui no ha desitjat mai ser invisible

Qui no ha desitjat deixar de ser-ho?

En Vespa vol ser invisible, fins al punt que en alguns moments es pensa i es creu ser invisible de veritat. Quan ho desitja amb totes les seves forces, creu que la resta del món no el pot veure. Bé, la seva germana petita, la Lluna, sempre el veu, és l’única capaç de fer-ho. 

Els dracs amagats, que desperten per ajudar al noi també són personatges que apareixen en aquesta història, així com moltes altres persones que prefereixen mirar a una altra banda i actuar amb normalitat quan les coses no van bé.

Per sort, això és una novel·la i té un final “feliç”, però hi ha molts nois i noies que no tenen la sort de tenir dracs al seu voltant per ajudar-los.

Aquesta novel·la m’agrada moltíssim per les connexions personals que s’hi poden fer. Al principi se’m feia una mica estranya: nois invisibles, dracs, noies amb cent polseres … i no entenia res. Però vaig seguir llegint. Em va ajudar el fet que els capítols són molt curts i fàcils de llegir, i em vaig trobar amb una història que passa massa vegades en col·legis i instituts.

A mesura que vas llegint, entens per què el noi vol ser invisible i et sorprèn que només una persona estigui disposada a ajudar-lo, encara que quasi massa tard.

Per sort el llibre acaba “bé”, però a la vida real hi ha massa nois i noies que decideixen que no poden més i acaben intentant suïcidar-se per culpa d’aquest tema. Crec que és un llibre que s’hauria de llegir obligatòriament a tots els centres educatius, perquè dóna un missatge molt important.

Madorell ONLINE

Per poder accedir a tots aquests recursos, només haureu de clicar el petit ordinador que hi ha a dalt de la pantalla, a la dreta. També podreu fer-ho clicant, l’ordinador que teniu a sota. ?
Els mestres de l’escola desitgem que alumnes i famílies gaudiu molt amb els materials que us oferim. I no patiu, que els anirem ampliant !!! ?

Una forta abraçada virtual. L’Equip de Mestres. ?

Comunicació amb les tutores

Recordeu que la comunicació amb les tutores és a través del correu de la classe:

P3: nasvermell@escmadorell.cat
P4: saltimbanquis@escmadorell.cat
P5: mims@escmadorell.cat
1r: titelles@escmadorell.cat
2n: putxinelis@escmadorell.cat
3r A: bollywood@escmadorell.cat
3r B: country@escmadorell.cat
4t A: hackersdelamagia@escmadorell.cat
4t B: howgarts@escmadorell.cat
5è A: filipinos@escmadorell.cat
5è B: molteatre@escmadorell.cat
6è À: ciagotple@escmadorell.cat
6è B: madoteatre@escmadorell.cat

ESPARRIOTS A L’ESCOLA

El Camell de Molins té el seu origen dos segles enrere, quan per Carnestoltes la quitxalla recollia diferents materials per construir una bèstia fantàstica per divertir-se.
En aquest context de festa van aparèixer els Esparriots. Aquests personatges històricament, anaven vestits amb roba de sac, cinturó d’esquellots i picarols als turmells. També portaven un barret de palla al cap i espardenyes.
Els Esparriots s’encarregaven de molestar als aristòcrates en el moment de fer el seu ball. Al so d’una música alegre, els Esparriots anaven formant serps i cargols, tot saltant i ballant al so de les gralles i el tamborí.
A l’escola, recuperem la figura d’aquest personatge tradicional per Carnestoltes, sent els alumnes de sisè, els encarregats de representar aquests paper.
Amb una camisa blanca plena de cintes i picarols, els Esparriots de l’escola són els representants de Sa Majestat el Carnestoltes.
Els alumnes de sisè decideixen democràticament les tres consignes, que els alumnes i mestres de l’escola hauran de complir durant tres dies.
Aquestes consignes són consensuades entre tots els alumnes de sisè i acceptades per la comunitat educativa.
Una de les característiques destacables dels nostres Esparriots és que com ells mateixos diuen:
“….som els nens i nenes més sorollosos del món”.

Amb cassoles,paelles,cullerots, i estris de cuina vells,els alummes de sisè passen per les classes fent soroll. La resta d’alumnes espera impacient l’arribada dels Esparriots que els hi comunicaran quines són les consignes a complir.
Així mateix els Esparriots, vetllaran per tal que les consignes es compleixin i s’encarregaran de fer pagar una penyora a qui s’hagi despistat de no complir-la.
L’experiència dels alumnes de sisè com a Esparriots és del tot gratificant, els hi encanta assumir per uns dies el paper d’aquests personatges tan arrelats a la nostra tradició com a poble.

Ciutadans del món


En aquesta unitat didàctica hem tractat els fets més rellevants de la història d’Espanya i Catalunya després de la Postguerra.
El projecte ens ha portat a abordar els canvis que van tenir lloc en aquest període històric marcat per la transició a la Democràcia.
Hem treballat… Llegeix més»

Dia Mundial de la Ràdio

Avui, 13 de febrer, és el Dia Mundial de la Ràdio i, amb aquesta excusa, volem donar la benvinguda al naixement de…. RàdioMadorell.
La nostra ràdio escolar tindrà un espai setmanal on, alumnes de CM i CS, ens oferiran programes de ràdio ben variats.

A continuació, l’Eloi, L’Izan i l’Aitor ens expliquen l’experiència viscuda a l’espai digital:

“Hola, som tres nois de 6èA que hem estat elaborant un programa de ràdio. El primer que vam fer va ser escollir el tema i a la següent sessió ja vam començar a elaborar el guió.
Per poder elaborar el guió vam necessitar temps, una tablet, dos o tres chromebooks i imaginació.
Amb els chromebooks vam estar buscant els sons sense copyright i, després d’escollir els sons, vam començar a gravar amb una tablet.
Amb el guió a punt i els sons guardats vam començar l’experiència de la gravació. Vam donar-li al PLAY i…cadascú activava els sons en el moment oportú.

Volem aprofitar per donar-vos un consell: no us estresseu i tingueu paciència, al final t’ho acabes passant molt bé.

Fent aquest projecte ens hem sentit molt a gust perquè ens agrada que la gent pugui escoltar el nostre treball i esperem que us agradi molt.”

AMIGURUMIS MADORELL

Els amigurumis tenen el seu origen al Japó i és en aquest país quelcom més que un entreteniment. Forma part de la cultura “kawai”, terme que es podria traduir com a tendre o adorable.
Més enllà del seu ús com a figureta decorativa o joguina feta de ganxet, l’objectiu que persegueixen els amigurumis són alimentar l’esperit del nen o de la nena que tots portem dins.
Segons el costum, cada amigurumi posseeix d’una “ànima” que el converteix en els companys/es i confident d’aquell per qui ha estat elaborat, proporcionant-li protecció i consol en els moments d’estrès i tristesa.
Aquestes figuretes són objectes d’aferrament lligats a conceptes d’amistat, complicitat i companyia.
En alguns casos es fan servir com a amulets personals que proporcionen bona sort dins de casa, negocis i llocs de feina.
Al Japó, és freqüent veure’ls prop dels ordinadors com a guarniment, però també com a un recordatori que s’ha de respirar, somriure i fer una pausa.

A les estones del pati, els alumnes de cicle superior tenen la possibilitat de dissenyar i elaborar els seus propis amigurumis. El procés d’elaboració comporta prendre moltes decisions, la figura que es teixirà, la combinació de colors, la mida, la tècnica i el patró.
Hi ha alumnes que reprodueixen amigurumis que han vist o trobat per internet però també tenim alumnes més experimentats que comencen a crear els seus propis dissenys.
Hi ha moments de neguit, quan un punt no surt, o quan les mans no fan el que el nostre cap voldria. Sovint darrere d’una figureta de pocs centímetres hi han moltes estones de fer i desfer.
Aprenem que malgrat que ens encanta el resultat de la nostra feina, també hem de gaudir del procés d’elaboració.
La veritable màgia dels amigurumis consisteix a veure la cara de felicitat i orgull dels seus creadors una vegada s’han finalitzat.
Les hores dedicades a aquesta figureta li atorguen el valor que tenen les coses fetes a mà, amb paciència i amb dedicació.