Quan em van comunicar que les meves pràctiques de la carrera serien al centre penitenciari Brians 1, vaig intuir que seria una experiència enriquidora i molt diferent de tot el que havia pogut estudiar o veure fins aleshores. Tot i això, dins de totes les expectatives que em vaig crear, mai m’hauria imaginat el que aprendria el dimecres 27 de novembre a l’escola del centre.

Aquell dia, jo Mireia i el meu company Carlos, vam tenir l’oportunitat d’assistir a una jornada de portes obertes de l’escola i formar part d’un projecte que vaig comprendre que va molt més enllà d’una simple activitat per als interns i internes. És un pilar clau perquè el temps al centre es converteixi en una oportunitat de creixement personal i per donar una nova direcció a les seves vides.

Quan vaig arribar, em vaig trobar amb un espai ple de llum i molt acollidor. La meva sorpresa va ser encara més gran quan em van explicar que la decoració havia estat feta pels mateixos interns, com a part d’un projecte comunitari. Després d’una petita visita a l’escola, van començar les classes, i nosaltres hi vam poder participar activament.
Al primer torn, vam fer activitats de nivell de cicle superior de primària amb diversos interns i internes. Em va impactar molt adonar-me que hi ha persones que, per diversos motius, no han tingut l’oportunitat de formar-se en coneixements que jo sempre havia donat per fets i universals. Poder seure al seu costat, escoltar-los i compartir les activitats que proposava la professora, em va permetre establir una relació més propera amb ells. Evidentment, no tots mostraven la mateixa motivació, però veure com alguns es comprometien i valoraven la possibilitat d’estar allà em va semblar d’un gran valor. Aquesta experiència em va fer reflexionar molt sobre la importància de l’educació com a eina per transformar realitats.
Al segon torn, vam participar en una classe de castellà per a persones nouvingudes que encara no dominaven l’idioma. Vaig admirar profundament la tasca de la professora, ja que em va semblar un gran repte ensenyar una llengua nova a un grup tan divers, on cadascú parlava idiomes diferents. Quan vam començar les activitats, vaig notar la gran feina prèvia que ja havien fet i les ganes que tenien d’aprendre.
Per altra banda, més enllà de les activitats, vaig ser conscient de la gran logística que implica posar en marxa un projecte educatiu dins d’un centre penitenciari. Tot i això, si realment volem que el sistema penitenciari tingui un enfocament rehabilitador, iniciatives com aquesta són essencials. La implicació i passió dels professionals que hi treballen són fonamentals per fer-ho possible. 

Per a un intern, anar a l’escola no significa només adquirir nous coneixements. També implica establir un compromís d’assistència, treballar hàbits saludables, invertir el temps en alguna cosa significativa, millorar l’autoimatge i sentir-se part d’un grup. Aquesta experiència em va ensenyar que, tot i les circumstàncies, l’educació pot ser una porta oberta cap a una segona oportunitat, i vaig marxar d’allà amb la certesa que, amb voluntat i eines adequades, és possible transformar vides.

Estic profundament agraïda als i les professionals de l’escola per haver-nos permès formar part d’aquesta jornada de portes obertes i per confiar en nosaltres per col·laborar dins l’aula. Ha estat un aprenentatge valuós i una experiència que m’emporto tant a nivell professional com personal. A més, em reconforta veure com comptem amb persones que treballen amb tanta dedicació i entusiasme per assolir els objectius del seu projecte. És inspirador presenciar com, amb esforç i passió, aconsegueixen fer una diferència real en la vida dels interns i internes. 

MIREIA