La música i les qualitats del so

Qualsevol so es pot definir a partir de les seves qualitats o propietats com son l’altura, la durada, la intensitat i el timbre. A  la comunitat de petits, mitjans i grans ho treballem experimentant, escoltant, descobrint, analitzant, interactuant, cantant, ballant, interpretant, etc. D’aquesta manera donem l’oportunitat als nostres infants d’aprendre i desenvolupar aquestes qualitats no només exercitant-les si no també vivenciant-les.

Si ho analitzem pas per pas sabem que:

L’altura indica si el so és greu o agut i ve determinada per la freqüència fonamental de les ones sonores.

A la primera imatge veiem com els alumnes de 2n experimenten l’altura del so mitjançant unes campanes on vivencien i a l’hora diferencien entre un so agut i un so greu. A la segona imatge, en canvi, ho treballem mitjançant l’audició de la cançó “el Sr. agut i el Sr. greu” de manera que quan els alumnes senten cantar al Sr. agut es posen damunt la cadira assenyalant l’agut i quan senten cantar el Sr. greu s’ajupen al terra al costat de la cadira.

La intensitat és la quantitat d’energia acústica que conté un so, és a dir, si aquest so sona fort o fluix.

A la imatge de l’esquerra observem com una alumna toca amb el pandero un so ja sigui fort, mig fort o fluix. I a la imatge de la dreta veiem com l’altre alumne dibuixa la intensitat del so que ell creu que ha escoltat. Després, entre tot el grup classe debatim i posem en comú si realment el so que s’ha escoltat és el que realment s’ha dibuixat.

La durada és el temps durant el qual es manté l’esmentat so. Els únics instruments acústics que poden mantenir els sons el temps que vulguin, són els de corda amb arc com el violí per exemple, i els de vent (utilitzant la respiració circular o contínua); però en general, els de vent depenen de la capacitat pulmonar, i els de corda segons el canvi de l’arc produït per l’executant. Amb els instruments de percussió també podem fer durar el so el temps que vulguem fins que la nostra acció de picar, rascar o sacsejar es pari.

En aquesta imatge veiem com dues alumnes estan treballant la durada del so de manera que mentre una nena toca sense parar amb la maraca, l’altra nena va estirant un fil de dins d’una caixeta i així podem comprovar si la durada del so és llarga o curta depenent de la llargària del fil.

El timbre és la qualitat que fa referència a la font sonora (d’on prové el so). De la mateixa manera que hi ha objectes que ens produeixen so també n’hi ha d’altres que no. En aquest cas, en la següent imatge ho treballem i/o ho classifiquem amb els objectes que sonen i els que no sonen.

Finalment, afegir que tot treball el qual requereix un descobriment, experimentació, interacció i cooperació és fruit de l’ afavoriment de l’aprenentatge dels nostres alumnes i alhora d’un enriquiment dels seus coneixements.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>