Què és per a vosaltres un tresor?
“Per a mi Cori, és quan la meva mare m’abraça i em fa un petó…” (Houda 5 anys)
Què guardarieu en una capsa del tresor?
Els nens i nenes de l’escola, que estan a punt de fer un viatge a una altra comunitat, ho tenen molt clar.
Quan iniciem un viatge ens preparem una maleta on intentem guardar tot allò necessari pel viatge que estem preparats per iniciar. La capsa del tresor intenta néixer en aquesta voluntat, fer conscients dels tresors més grans que tenim i que en tots els viatges i aventures que iniciarem a la nostra vida, ells ens recordaran sempre qui som i quina és la nostra joia interior, la nostra essència, que sempre està amb nosaltres des del moment de néixer.
Els petits de l’escola s’han fet grans. Han passat els seus tres primers anys a l’escola, a la comunitat dels petits. Quan acaben I5 estan a punt d’acomiadar-se de la seva tutora, que els ha acompanyat durant tres anys i dels seus companys de I3 i I4. Es senten contents per ser els grans de l’aula, segurs i importants. Són els grans de cada aula de petits on tenim grup internivells.
Al cap dels tres cursos ells passen a ocupar el lloc dels grans al cor de l’aula. Aquesta felicitat a vegades es veu acompanyada d’incertesa i neguit pel nou canvi que per primer cop els hi tocarà viure.
La capsa del tresor sorgeix amb la idea d’acompanyar el seu viatge. Fer-los donar seguretat i fer-los sentir que tenen tot allò necessari per seguir en la seva gran aventura. Com a pirates trobar el seu tresor i no oblidar-ho mai.
El projecte “LA CAPSA DEL TRESOR” ha passat a ser, des de fa dos cursos, una activitat de comiat de les tres comunitats de l’escola: petits, mitjans i grans.
El fil de l projecte neix en la lectura del conte “La joia interior” de l’Anna Llenas.
“Tots naixem amb una joia al nostre interior. És el nostre ésser, la nostra essència, el més preuat que tenim. Però a mesura que anem creixent, el món ens anima a mirar cap a enfora i no cap a endins, cap a les nostres necessitats, emocions,… I així ens anem desconnectant…. Si cuidem la nostra essència, podrem recuperar la nostra autoestima i davant dels girs de la vida ja mai estarem sols, perquè ens tindrem a nosaltres mateixos”.
Qui ens pot ajudar a veure’ns, escoltar-nos, estimar-nos???… Les persones que ens veuen, que ens escolten i que ens estimen…Els nostres tresors…
“Si ampliem la mirada de forma sistèmica, ens posarem en contacte amb una sèrie de forces que ja hi són en els alumnes, la força de la seva història i de la seva família, la força del grup, els coneixements previs, les capacitats d’autoorganització d’un grup, d’una família, d’un alumne. En definitiva, una sèrie de forces que es poden posar al servei de l’aprenentatge”. Mercè Traveset Vilaginés.
Tenint molt present aquesta mirada, l’objectiu bàsic d’aquest projecte és fer conscient a cada infant, seguint les dimensions de la pedagogia sistèmica, d’aquests valors:
- Fer conscient a cada infant del seu origen: la seva família, les seves arrels. Sentiment de pertinença .
- Dimensió transgeneracional: és el vincle entre les generacions anteriors, és a dir, informació d’on provenim, les nostres arrels i la cultura.
- Dimensió intergeneracional: és el vincle entre pares i fills. Des del punt de vista emocional, són els sentiments de seguretat i confiança i sentir-se recolzat pels seus familiars més propers.
- Fer conscient a cada infant del seu entorn proper: els amics
- Dimensió intrageneracional: Són els llaços i lleialtat en relació amb la mateixa generació i el context històric.
- Fer conscient a cada infant del seus talents: aficions, jocs, gustos…
- Dimensió intrapsíquica: és l’individu com un sistema físic, emocional, mental i espiritual.
- Aconseguir despertar el desig de compartir amb la seva tribu la seva essència.
- Adornar-se que son éssers únics i especials.
- Gaudir de l’experiència i despertar el desig d’emprendre el viatge.
Quan s’acosta el final de curs els alumnes de I5, de 3r i de 6è estan molt enfeinats…. comencen a preparar les seves capses que els ajudaran i acompanyaran per fer aquest nou viatge. En elles han pensat incloure els tresors més grans:
- Una foto de tots els membres de la família: Quan la portin presentaran els seus membres al grup-classe, explicant quants són a la família, com es diuen els pares i germans, on es van fer aquella fotografia, que sentia en aquell moment… Els companys podran fer-lis preguntes i/o expressar emocions…
- Una foto del grup classe.
- Un pot amb purpurina, que simbolitza la joia interior
- Un mirallet que els hi mostri qui són.
- Tot el que ells creguin que és un tresor i que forma part d’ells. Trobat o creat per ells mateixos.
Quan estiguin acabades farem un gran acte d’escola on convidarem a les famílies d’aquests cursos. Elles formen part primordial dels tresors dels seus fills i filles.
Aquest projecte creixerà i els infants podran viure aquesta aventura tres cops en el seu pas per l’escola. Podran veure com la seva família creix, evoluciona, canvia; com els seus amics es fan grans com ells; que les pedres màgiques trobades al pati, que eren increibles tresors quan eren petits, deixen pas a altres tresors; que passi el que passi el mirall sempre els mostrarà qui son, uns éssers únics i meravellosos.
Desitjant que visquin l’aventura de fer-se gran amb el suport dels seus tresors, i surtin a navegar cap allà on els porti el cor. Siguin conscients d’una altra realitat. Una realitat a vegades intangible, però tan real com la vida. Amb el desig que aquests tresors els hi donin la força per seguir sempre endavant.
Si cliqueu el següents enllaços podreu veure el procés d’elaboració, creació de les capses dels tresors:
https://drive.google.com/drive/folders/10x_c9yBL1qW7wG3A58qSB_KzKRHnc6ek?usp=drive_link
https://drive.google.com/drive/folders/1ho-2tmcD6lIC7PhOttb9bpsMUlfsygoe?usp=drive_link
Si algun cop en rebeu una, guardeu-la bé, conté els tresors més valuosos.
