Una de les eines més poderoses que tenim els i les docents per formar-nos i aprendre és a partir de l’experiència aliena, compartint amb mestres i centres més o menys propers per descobrir com encaren els reptes comuns de la pràctica docent.
El setembre passat, gràcies al programa Erasmus+ promogut pel CETE i Mòbils.Edu, el nostre coordinador digital va poder gaudir d’una setmana a Aalborg (Dinamarca) visitant la Filtedvejens Skole. Aquest centre de caire públic atén alumnes des dels 5 fins als 15 anys durant els deu cursos que dura l’escolarització bàsica.
Acompanyats per la Lene Siggaard i en Henrik Rolighed, a més d’altres mestres d’altres nivells, vam poder descobrir tant les semblances com les diferències d’ambdós sistemes educatius i respecte els nostres centres en particular.
Segurament el que més xoca és que, tot i que sembla que hi ha una manca de disciplina, el seu sistema és molt organitzat i porten tants anys aplicant-lo que no grinyola en cap moment. Els alumnes treballen amb molta autonomia i, encara que sembli que van per lliure, en realitat senten molta confiança en la seva tasca: coneixen el destí i el camí a seguir. Això s’aconsegueix amb rutines, exemple i confiança en els infants, a més d’una gran planificació.
Paradoxalment, un element que considerem bàsic en l’exercici de la tasca docent com és la coordinació entre mestres, allà no és gaire present. Aquesta manca d’intercanvi, segons ens van dir, no només es dona entre mestres d’un mateix centre sinó entre els propis centres i, tot i que ens pot semblar inversemblant, allà asseguren que és un sistema que els funciona.
Malgrat el que hem dit fins ara, un cop hi arribes, inevitablement el primer que crida l’atenció és la varietat i abundància d’espais (aules, espais comuns, laboratoris, tallers, aules de música, gimnasos, espai STEAM, biblioteca, copisteria, aula de projeccions, aula de silenci, despatxos…) i el ben dotats que estan. Més tard descobreixes la varietat de serveis que s’ofereix a l’escola i la gran quantitat de professionals que presten atenció a l’alumnat. Fins a vint pedagogs per un sol centre!
Ens van rebre amb molta estima i ens van acompanyar en tot moment oferint-nos, fins i tot, activitats culturals i d’esbarjo fora de l’horari lectiu.
En resum ens queda la sensació de que al sistema danès (almenys al centre que vam observar) es valora l’educació i això ens ho demostra com s’hi aporta finançament, recursos i personal. Per una altra banda hi ha una manca de teixit i “caliu” molt mediterrani tant entre professionals com amb les famílies i l’entorn i un enfocament més inclusiu que pensem que no es pot substituir. També resta la sensació que hi ha molts elements en comú i que seguim una tendència europea i moderna, fins i tot capdavantera.
Sens dubte va ser una experiència enriquidora que ens va aportar informació valuosa sobre cap a on volem anar i quin camí hem de seguir.
