A començaments del segle XIX, Alessandro Volta havia construït la primera pila elèctrica: literalment un munt de discos de zinc i de coure apilats l’un sobre l’altre, entre els quals hi havia discos de cartró impregnats d’àcid sulfúric. Encara faltava quasi un segle d’investigació per esbrinar que el misteriós fluid elèctric que emanava d’aquelles primeres piles elèctriques, capaç de passar per l’interior dels fils metàl·lics i de produir un efectes sorprenents com escalfar-se i produir espurnes, era un moviment ordenat d’electrons.
Devem a Hans Christian Ørsted (1777–1851) un dels descobriments crucials de la història de l’energia elèctrica. Conta la llegenda que succeí mentre explicava als seus alumnes de la universitat de Copenhaguen els principis químics de la pila elèctrica de Volta (en el gravat que ho commemora s’hi veu un recipient amb àcid i uns elèctrodes). Al costat hi havia una brúixola d’una lliçó anterior.
Aquest descobriment és a l’abast de tothom. Només cal disposar d’una brúixola, una pila amb un polsador i fil elèctric. El polsador ens permet fer passar el corrent elèctric pel fil només un instant, així no es gasta la pila innecessàriament.
Hi ha moltes maneres de situar el fil respecte de la brúixola, de manera que afronteu una exploració sense saber exactament què s’esdevindrà, però quan el fenomen succeeixi ens sorprendrà i despertarà la nostra curiositat.
Guia didàctica: 3. El descobriment d’Ørsted_0
