Remuntar aquell riu era retrocedir als primers orígens del món, quan la vegetació s’anava atapeint damunt de la terra i els grans arbres eren els reis. Un rierol sec, un gran silenci, un bosc impenetrable. L’aire era càlid, dens, pesat i mandrós. No hi havia gens d’encant en la lluïssor de sol. La llarga extensió del canal avançava, desèrtica cap a la foscor d’eclipsades distàncies.
El cor de les tenebres (1899), Joseph Conrad.
A la matèria de Llengua Catalana i Literatura, l’alumnat de 2n d’ESO està treballant una situació d’aprenentatge centrada a analitzar la figura literària dels rius en el context de la literatura universal, i també de la literatura catalana. I dimarts passat, vam baixar al riu a fer un taller de lectoescriptura per treballar la descripció com a tècnica literària i el paisatge com a metàfora visual de les nostres emocions.
Els rius, tan vinculats als orígens de la humanitat, han estat tema, símbol, metàfora i al·legoria de la vida, les relacions humanes i sobretot del pas del temps, del fluir. Així, i a través de la lectura de diferents assajos sobre la figura literària del riu i la simbologia dels rius en les diferents cultures, l’alumnat s’ha endinsat en explorar els imaginaris literaris d’aquests elements naturals presents arreu del món, a través de la lectura de fragments d’obres canòniques com Les aventures de Tom Sawyer (Mark Twain, 1876), El cor de les Tenebres (Joseph Conrad, 1899) o Solitud (Víctor Català, 1904-1905) i d’altres més contemporànies com Camí de Sirga (Jesús Montcada, 1988) o La riuada. Blackwater (Michel Mc Dowell, 2024).
Dimarts vam baixar caminant fins al riu Anoia al seu pas Vallbona, davant l’antiga colònia industrial de Calafou, i inspirats per un fragment de El cor de les tenebres l’alumnat va treballar en una expressió escrita per practicar la creació de textos descriptius que utilitzessin el paisatge amb intencionalitat poètica.
Un matí literari a l’aire lliure, per reivindicar el plaer de llegir, i escriure, a la natura.
