Benvingudes i benvinguts,
Aquesta és la nostra publicació especial de Sant Jordi, un fanzine literari amb textos de l’alumnat i algunes reflexions que homenatgen a dones escriptores que ens inspiren.
Durant aquest curs 2024-2025, amb l’alumnat de segon d’ESO hem descobert a l’Irene Solà, i el seu conte El Llamp, recollit a Jo canto i la muntanya balla (2019), un recull d’històries màgiques on els elements naturals es converteixen en els narradors en un exercici narratiu multipersonatge exquisit. Un paisatge amb agència. Paisatge-personatge. I és justament aquesta importància del paisatge, el que ens porta cap a la Caterina Albert. I cap a Solitud. La tensió entre natura i cultura, la novel·la rural, i la funció mimètico-catàrtica de la literatura.
Clica per descarregar el fanzine
I la catarsi, cap a Mammalia (2024). Una novel·la d’Elisenda Solsona que remou entranyes i amb visceralitat aborda la maternitat com a dimensió femenina, on les ferides emocionals es confonen amb les cicatrius del bisturí. L’alumnat de 4t d’ESo, va fer un exercici narratiu que consistia en imaginar com continuava la
novel·la després de llegir el primer capítol, Nutrients. Dones fortes, tensió natura-cultura, i paisatges envolvents. La intempèrie com a excusa per mirar cap endins, que no hi hagi cap lloc on amagar-se i no quedi més remei que mirar-se a una mateixa…
… tal i com fa Marlen Haushofer a La paret (1963). Una Solitud amb elements fantàstics, on una paret invisible ailla la protagonista en un xalet de muntanya, i la separa de la resta de la societat. Una novel·la anticipativa, psicològica i delicada, que actualment es pot rellegir en clau ecofeminista (igual que Solitud). I és que els elements fantàstics i de ciència-ficció, com aquesta paret invisible que de sobte apareix i canvia el funcionament del món, són les eines principals d’escriptores com Ursula K. Leguin, que amb la seva ciència-ficció sociològica o fantasia antropològica, proposa futurs desitjables a través d’ecosistemes socials alternatius, no-reals, on les lleis socials imperants són diferents de les que regeixen les nostres societats occidentals.
En conseqüència, els imaginaris de les seves obres destaquen per l’estructura o funcionament d’aquests sistemes socials alternatius i les relacions amb els altres elements no-humans, que no pas per grans tecnologies o poder màgics que siguin determinants en el desenvolupament de la història. D’alguna manera, els elements fantàstics propis del gènere actuen més com a decorat i simbolisme per a dibuxiar metàfores social. Ursula K.Leguin ha sigut una escriptora molt influent que pot considerar-se, juntament a Octavia Butler, l’antecedent de moviments literàris actuals relacionats amb l’ús de la ciència-ficció, la fantasia, el realisme
màgic i la ficció especulativa per generar imaginaris, cosmogonies i visions interseccionals que no sorgeixin de contextos hegemònics i heteronormatius com l’afrofuturisme o les futurotopies feministes*.
Esperem que gaudiu de la lectura!
