El passat 18 de febrer, vam tenir l’extraordinària oportunitat d’acompanyar el nostre
alumnat de 2n de l’ESO a veure una obra que fa temps que treballem a les aules: Mar i cel.
D’una banda, es tracta d’una lectura que no és senzilla i la versió cinematogràfica ha estat,
sens dubte, el complement ideal  per tal de donar vida i fer-nos més propera aquesta tragèdia
amorosa escrita per Guimerà.

D’una altra banda, tot i que el format tampoc no semblava posar les coses fàcils: gairebé dues
hores i bona part de la pel·lícula presentada en format musical. Com que l’estructura de la
pel·lícula es fonamenta en la darrera estrena teatral. Està conformada per diversos actes i
escenes, que van permetre que l’alumnat pogués integrar la història a poc a poc. Així mateix,
com a professorat, era meravellós sentir els aplaudiments entusiastes en produir-se el
tancament de les escenes. Així com les lamentacions amb un «Noo!» llarg i decadent,  en el
moment que algun dels personatges que ja s’havien guanyat l’estima del públic, era assassinat
o maltractat vilment.

En termes generals, l’alumnat es va comportar molt bé i el cinema va posar a la nostra
disposició una sala enorme on vam estar molt ben atesos. Sense més, acabem aquesta breu
crònica amb un desig que aquesta jornada es pugui consolidar en els propers anys, per poder
posar a l’abast del nostre alumnat les obres clàssiques, com ara aquesta de la literatura
catalana, que lluny de ser obsoleta desafia  amb una combinació de fets històrics i amor,  les
discriminacions racials encara tan freqüents als nostres dies.