Ha arribat la sagnant guerra
amb tragèdies immortals.
L’enemic va matar la cabra i el pastor,
els trets ens van destruir la vida
i ens van prendre la llibertat.
L’enemic ha vingut armat
amb l’objectiu de destruir-nos.
Quan el vaig veure arribar
vaig fugir ràpidament.
Va trucar a la porta i va cridar fort.
No va venir ningú a ajudar-me,
vaig tornar a casa plorant.
El vaig veure venir cap a mi,
corrent per les ruïnes.
Ràpidament em vaig acomiadar de la meva família.
Quan em vaig acostar a ells,
em van disparar.
Vaig veure bales que semblaven mosques,
vaig evitar-les i vaig lluitar amb determinació.
Quan em vaig girar per veure els meus companys
estaven estirats a terra, la majoria van ser esborrats.
La resta va córrer per salvar-se.
També vaig córrer i vaig plorar a causa de la crueltat de l’escena,
vaig tornar a casa decebut.
L’enemic ve cap a mi, corrent com un cavall.
He ordenat a la meva família que evacuï el país.
He trucat als homes del poble,
han tornat i han promès resistir.
Han arribat els enemics i hem començat a lluitar de nou.
He vist com una bala intercontinental venia cap a mi,
m’ha travessat el cor amb la tirania.
Avui, els opressors han vençut els innocents.
Demà, la victòria vindrà de Déu,
perquè la corda de la injustícia és curta,
i la paciència i la resistència són les dues millors armes per combatre-la.
Poema escrit per Mohamed El Maamar, alumne de 3r d’ESO
Punyent com la realitat que hi descriu.
Felicitats pel treball!
I visca les Humanitats!