Des de la seva creació fins als nostres dies, en que aquest lloc web que esteu consultant ara mateix es dedica a recollir les informacions, les activitats i la història de l’Institut Josep Vallverdú, el nostre centre sempre ha tingut plataformes comunicatives que han servit de mecanisme d’expressió a la comunitat educativa.

La primera d’elles va ser una revista, en paper, lògicament, com pertocava en aquells temps, que va ser batejada amb el nom de “Tot hi cap” i que recollia, essencialment, col·laboracions de l’alumnat.  Amb una extensió d’una dotzena de pàgines i amb un ritme de publicació d’un número cada curs acadèmic, la “Tot hi cap” s’imprimia a la multicopista de l’institut i les seves pàgines es grapaven, tal i com es pot apreciar en la portada del seu tercer número, editat el maig de 1983.

D’entre els escassos però entusiastes alumnes responsables de l’edició de la “Tot hi cap” hem de destacar un nom que, avui encara, continua d’allò més vinculat a l’Institut Josep Vallverdú. El de l’actual cap del Departament de Llengües Estrangeres, la catedràtica d’anglès Teresa Capdevila, un dels motors que van permetre que aquella primera revista del centre arribés a bon port.

Fent gala de les seves inquietuds literàries i socials, l’aleshores alumna Teresa Capdevila va signar dues poesies (“Pensaments” i “Esperant”) així com també d’un breu assaig, conjuntament amb la també alumna Rosa Maria Olivart, crític amb una temàtica malauradament sempre d’actualitat com és la de la droga. Per fer memòria d’aquella primera publicació de l’institut, us deixem amb els seus textos.

El testimoni de la revista “Tot hi cap” va ser recollit, més endavant, per diverses publicacions, algunes amb un esperit d’allò més trangressor, que properament us anirem recordant i que estableixen un fil històric que continua, encara avui, amb aquest web i que esdevé una autèntica crònica dels 40 anys d’història del Vallverdú.