L’institut, de dol per la mort de Josep Vallverdú, el professor i escriptor que dona nom al nostre centre

activitats27/07/26  

El 21 de juliol de 2026, als 103 anys d’edat i després d’una prolífica i llarguíssima trajectòria literària, ens deixava Josep Vallverdú, una de les figures més importants de la literatura catalana contemporània.

La mort de Josep Vallverdú ha impactat profundament al si de la comunitat educativa del nostre centre, per l’especial relació que l’escriptor ha mantingut amb l’institut que duu el seu nom.

De fet, a més del seu vessant com a escriptor, Josep Vallverdú va exercir durant molt de temps la docència i, entre 1980, quan es va inaugurar el nostre institut, i 1988, quan es va jubilar, ho va fer a l’aleshores Institut de Batxillerat de les Borges Blanques que, el 1989, i fruit de la fusió entre els centres de batxillerat i de formació professional de la capital de les Garrigues, es va convertir en l’Institut Josep Vallverdú, retent així homenatge a l’autor de “Rovelló”, entre moltes altres obres.

Les dues imatges que acompanyen aquest text són precisament dues fotografies de 1984, quan Josep Vallverdú exercia com a professor al nostre institut. En la primera, se’l pot veure durant la conferència al nostre centre que va fer el seu amic Joan Oró, i, en la segona, cantant nadales envoltat de companys a la sala de professors de la casa.

Des de fa 37 anys, doncs, el nostre institut ret homenatge a la figura de Josep Vallverdú, lleidatà de naixement i garriguenc d’adopció, ja que va viure durant gairebé vint anys a Puig-gros i va ser declarat  fill adoptiu de les Borges Blanques, fruit de la seva estreta relació amb el municipi.

La desaparició de Josep Vallverdú ha comportat el dol de l’institut que porta el seu nom i  el de tota la seva comunitat educativa, que s’ha afegit al dolor de la família, dels amics, de la literatura catalana i del conjunt del país per una pèrdua tan important per la nostra cultura.

Per tal de recordar el professor i escriptor, reprenem els versos que Carme Vidal-huguet, antiga alumna de l’actual Institut Josep Vallverdú, va llegir durant el seu multitudinari comiat a l’església de Sant Domènec de Balaguer. Aquests versos, de la novena elegia de Bierville de Carles Riba, van ser escollits pel mateix Vallverdú i amb ells el volem recordar:

La llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.
Sí, però l’esperança meravellosa traspassa,
crida, més real que la tenebra o l’estel
—ossos decebuts i l’heroica pira en el vespre
desesperat— per a molts sembla d’antuvi una fe;
sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis
cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.

Fer memòria per encarar el futur

activitats05/07/20  

El tancament d’una etapa i l’obertura d’una altra és, sempre, un bon moment per aturar-se, fer balanç i entomar, amb forces renovades, els reptes del futur. És precisament, en aquest instant, en què es troba l’Institut Josep Vallverdú, després d’acomiadar, en un emotiu claustre de final de curs, la seva històrica directora, l’Antonieta Bernat, i set professors de llarga singladura al centre, i de donar la benvinguda al nou equip directiu que, des de l’1 de juliol, s’ha fet càrrec de les regnes de l’institut.

Arribats a aquest punt, és obligat fer memòria, per encarar el futur, certament, però també per evitar perdre la idiosincràsia, acadèmica i sobretot humana, que ha definit l’Institut Josep Vallverdú al llarg dels darrers trenta anys d’història en què ha estat encapçalat per l’Antonieta Bernat, una directora que té, entre molts altres mèrits, el fet d’haver-se convertit en una de les més longeves de Catalunya. Una qüestió que no és, ni molt menys, trivial en uns temps d’immediatesa, de canvis i de renovacions constants.

Raimon, el cantautor de Xàtiva, aquesta vila de la Costera tan propera a l’estimada València de l’Antonieta Bernat, explicava que “qui perd els orígens, perd la identitat” i això és, precisament, el que vol evitar l’Institut Josep Vallverdú. Per això, ens cal fer memòria i preservar el llegat deixat per qui, amb mestratge i bonhomia, ha liderat l’institut durant les darreres tres dècades.

Certament, es fa difícil resumir en poques paraules l’obra de la directora Antonieta Bernat perquè la seva crònica va íntimament associada a la de l’Institut Josep Vallverdú, un centre que ha crescut i s’ha modernitzat amb ella al capdavant fins al punt de convertir-se en un referent educatiu de l’ensenyament secundari a les comarques de Ponent.

En aquest breu esbós que pretén fer memòria per encarar el futur en base al seu llegat, apuntem deu característiques que han definit els darrers trenta anys d’un centre que ha volgut ser, sobretot, un espai humà i acollidor:

1)  La modernització constant d’una institució educativa que, adaptant-se a les moltes i molt diverses reformes, ha sabut sempre adequar-se d’una manera exitosa al seu temps.

2)  La creació d’equips de treball heterogenis, perseverants i compromesos amb els reptes que, al llarg de tres dècades, han anat sorgint, sempre amb la premissa de la humanitat i del bon clima de treball entre les persones com a base.

3)  L’estreta relació de la institució educativa amb la societat que l’acollia i que no és altra que la comarca de les Garrigues, d’una peculiar idiosincràsia que ha impregnat l’institut.

4)  La cura humana del professorat que ha ajudat a treure’n les millors potencialitats; una circumstància cabdal per millorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

5)  L’escolta activa i la naturalitat en el tracte, fent de l’institut un espai agraït d’acollida i d’intercanvi.

6)  La dedicació abnegada al centre, obrint-ne la porta i apagant-ne els llums, o d’acord amb el seu caràcter proper i humà, donant el primer “bon dia” i el darrer “adéu”.

7)  El treball cooperatiu, que ha permès de crear vincles duradors entre el grup humà que, en molts casos, han transcendit l’àmbit professional i han fet de l’institut un espai d’amistat i de bona convivència.

8)  La preocupació per l’atenció a les famílies d’un alumnat que, en l’etapa adolescent, sovint no és fàcil de portar però a qui sempre vetllava per concedir una segona oportunitat.

9)  La col·laboració permanent amb les administracions educatives, locals i comarcals, tot fent de l’institut una referència obligada a l’hora de parlar d’educació a les Garrigues.

10)   L’atenció a la gestió educativa i del centre d’una manera creativa, flexible, però, sempre, humana i responsable.

De ben segur que, aquells i aquelles que van compartir aules i despatxos amb l’Antonieta Bernat durant aquestes més de tres dècades, podrien ampliar aquesta llista.

De tot el seu llegat, ens quedem amb la seva humanitat i la seva bonhomia, dues característiques bàsiques per seguir construint aquest institut de futur. Un esdevenidor que sempre s’ha d’encarar fent memòria. Gràcies per aixecar aquest centre que, amb els ulls posats en el futur, té el cor carregat amb el record de les persones que han ajudat a construir-lo.

Josep Vallverdú, l’escriptor i exprofessor que dona nom al nostre institut, guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

activitats15/12/19  

El passat mes de novembre de 2019, la Generalitat de Catalunya va anunciar la concessió de la seva Medalla d’Or a Josep Vallverdú, l’escriptor i exprofessor que dona nom al nostre institut, per “la seva trajectòria com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil”.

Aquest guardó, màxima distinció honorífica que atorga la Generalitat, reconeix aquelles persones “que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic”. Vallverdú ha estat honorat com a referent de les lletres catalanes amb una obra prolífica i diversificada.

L’escriptor lleidatà, que va exercir com a professor al nostre centre precisament abans que fos batejat amb el seu nom, és un dels autors més importants de la literatura catalana, especialment en l’àmbit infantil i juvenil. Vallverdú ha publicat una setantena de llibres per als més petits, però té també una prolífica obra destinada al pública adult que l’ha dut a conrear tots els gèneres: narrativa, contes, poesia, memòries, dietaris, articles de divulgació, teatre…

Fruit de la seva activitat literària, Josep Vallverdú ha rebut nombrosos premis que reconeixen la qualitat de la seva obra als quals, a partir d’ara, s’afegeix la Medalla d’Or concedida per la Generalitat. No cal dir que, des del que sempre serà el seu institut, li fem arribar l’enhorabona per aquest enèsim reconeixement. Felicitats i per molts anys, Josep!