Com a centre participant al Laboratori de Transformació Educativa, se’ns ha proposat recollir en un article les reflexions i conclusions extretes d’un debat pedagògic realitzat a partir de quatre preguntes. Aquest debat s’ha realitzat amb la Comissió Pedagògica del centre. Us el compartim a continuació:
Com podem millorar el lideratge pedagògic al centre?
Creiem que una bona manera de millorar el lideratge pedagògic al centre és fomentant el treball en equip dels professionals que hi treballen. Per tal que això sigui possible, és necessari generar espais de reflexió, treball i coordinació d’aquests equips i disposar d’estructures organitzatives flexibles que permetin adaptar-se a les necessitats pedagògiques del centre de cada moment.
En aquesta línia, aquest any a l’Institut de Gurb hem fet una modificació de l’estructura de la comissió pedagògica per adaptar-la als objectius que ens hem marcat per aquest curs. Fins l’any passat, la comissió pedagògica del centre sempre havia estat formada per la direcció del centre (director/a i coordinador/a pedagògic/a) i per un referent de cada àmbit (lingüístic, STEAM i de participació). D’aquesta manera, les propostes i encàrrecs de la comissió pedagògica es discutien i es treballaven en el si dels àmbits i dels departaments.
Aquest curs, els objectius que ens hem plantejat com a comissió pedagògica són el desplegament de les competències transversals (digital i personal i social) i la millora del treball en equip. Hem cregut que el millor espai per dur a terme aquest treball en concret són els equips docents, formats per un grup estable de 8 docents que gestionen l’acció tutorial i l’acció pedagògica de tot el nivell. Per poder coordinar aquesta feina, s’ha modificat l’estructura de la comissió pedagògica, i ara aquesta està formada pel director del centre, la coordinadora pedagògica i un cap pedagògic de cada equip docent, que actua d’enllaç entre la Comissió i els diferents equips docents i coordina el treball pedagògic d’aquest curs.
Es tracta, per tant, d’una estructura organitzativa que s’ha modificat per permetre el treball pedagògic d’aquest curs en concret. Al final del curs podrem valorar millor com ha funcionat aquesta nova organització i si cal canviar-la o mantenir-la, també en funció dels objectius pedagògics que ens plantegem pel curs que ve.
Com estem col·laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?
El nostre objectiu principal com a centre educatiu és preparar l’alumnat perquè pugui desenvolupar-se plenament en la societat on viu. Per fer-ho, és necessari un canvi de cultura docent que asseguri l’adquisició de les competències que l’alumnat necessitarà per al seu dia a dia, i això es pot aconseguir dissenyant experiències educatives tan reals com sigui possible, que l’apropin a aquesta realitat que l’envolta.
Per altra banda, les necessitats educatives amb les quals nosaltres treballem no són exclusives dels centres educatius, sinó que afecten el conjunt de la societat. És per això que cal que els centres educatius, les famílies, les entitats de l’entorn i les administracions locals s’alineïn amb els objectius i coordinin les actuacions a dur a terme per a la formació d’aquests ciutadans.
A l’Institut de Gurb hem dut a terme algunes accions en aquest sentit. Col·laborem i aprenem junts, i no ho fem exclusivament amb el personal intern del centre, sinó que procurem incloure-hi tots els agents externs abans esmentats.
Un bon exemple d’això és el nou programa d’educació afectiva i sexual que estem dissenyant al centre. El programa parteix d’una necessitat de l’entorn, que és la sensibilització de l’alumnat amb temes com la sexualitat, la coeducació i les violències de gènere. Aquesta necessitat és, alhora, un dels eixos centrals de les polítiques educatives del moment. Amb l’ajuda d’una entitat externa especialitzada en aquest tema, seleccionada juntament amb l’AFA, i amb la col·laboració dels ajuntaments dels quatre municipis adscrits al centre i del nostre referent de Salut, el programa serà properament una realitat.
Com fem de l’escola una organització que aprèn i una unitat de recerca?
Per fer que un centre educatiu esdevingui una organització que aprèn ens cal tenir clar què volem aconseguir (objectius), quines estratègies utilitzarem per assolir-los (actuacions), de quina manera ho volem fer (metodologia) i qui són els responsables de les diferents actuacions (agents). També és indispensable dissenyar processos d’avaluació que, de manera sistemàtica, permetin recollir dades, analitzar-les i treure’n propostes de millora per tal que el centre pugui seguir avançant.
Les eines i instruments que s’utilitzen per fer aquestes avaluacions són les enquestes de satisfacció, que es fan a tots els nivells (alumnat, famílies, professorat i PAS), les dades obtingudes de cada procés (nombre d’alumnes que promocionen, resultats de proves externes, etc.) i els fulls de seguiment.
En resum, el centre proposa aplicar la metodologia REDAR. Aquesta metodologia parteix dels resultats obtinguts fins al moment. En base a aquests resultats, el centre defineix uns enfocaments, els duu a terme i els avalua per tal d’obtenir nous resultats i tornar a començar la roda. El final d’aquest procés és molt important, i al centre el realitzem a través de la dinàmica de revisió per direcció, que consisteix en valorar, juntament amb els responsables de tots els processos del centre, els resultats obtinguts. Aquests resultats són els que permeten als diferents agents fer una nova proposta d’objectius pel curs següent.
A més a més, l’Institut de Gurb, des dels seus inicis, sempre ha participat activament en diverses xarxes i ha col·laborat amb diverses entitats, ja que creiem que compartir coneixements i experiències amb els altres ens enriqueix i ens ajuda a millorar i avançar. Actualment, participem en xarxes i grups de treball del Departament d’Educació, on compartim i col·laborem amb altres centres educatius, i també tenim aliances i col·laboracions amb altres entitats externes.
Per a totes aquestes xarxes, el funcionament sempre és el mateix: disposem d’un equip impulsor al centre que participa a la xarxa, es nodreix de la formació i l’intercanvi d’experiències de la xarxa i després ho transmet al centre en forma de formació interna, aplicació de projectes o pràctiques educatives, redacció i implementació de nous projectes de centre, etc.
També ha resultat molt exitosa la pràctica d’obrir les portes del centre a diferents agents externs que han vingut a observar aspectes concrets del centre i ens han fet un retorn de tot el que han pogut observar, tant pel que fa a punts forts com a àrees de millora. Alguns exemples d’això són la participació en recerques universitàries i les auditories externes.
Finalment, la participació del centre en congressos, projectes europeus i intercanvis també ens ha aportat molt bones experiències i aprenentatges al llarg de tots aquests anys.
Creiem que, per continuar sent un centre que aprèn, ens cal mantenir totes aquestes estratègies i, sobretot, conservar aquesta cultura de centre obert, amb voluntat de millora contínua i amb les expectatives altes.
Què hem de fer que no fem i què hem de deixar de fer?
Després d’aquesta reflexió, creiem que ens cal trobar més espais per al treball interdisciplinar i aprofundir en la personalització dels aprenentatges de l’alumnat. També ens cal deixar d’entendre la codocència com un suport a l’aula i passar-la a entendre com a treball en equip entre professionals.
