| ROMANÍ | PLANTACIÓ |
 |
La forma més senzilla és sembrar llavors al març per a les plàntules, plantant arbustos amb l’arribada de calor a un llit lleuger.
|
| RECOL·LECCIÓ | |
|
La majoria dels pagesos no cullen el romaní durant els primers 15 a 21 mesos després de la sembra o establiment de les plantes. Des del segon any, cullen una o dues vegades l’any.
|
|
| MARC DE PLANTACIÓ | |
| El romaní donat la seva grandària i el seu creixement arbustiu es plantegen distàncies entre fileres de 70 cm a 1,60 mi 50 cm entre plantes oscil·lant la densitat entre 15000 i 20000 plantes/hectàrea. Un cop finalitzada la plantació es realitza el primer reg. | |
| EXPOSICIÓ | |
| El romaní és molt demandant de llum solar, no en va en els seus llocs d’origen creix exposat a el sol de manera directa. Des que és únicament una plàntula ha d’evitar l’ombra si vol tenir un desenvolupament normal, és a dir, en vertical. Si ho posem en ombra o en semiombra veurem que les seves fulles perden color i s’assequen. | |
| NOM CIENTÍFIC | PLAGUES I MALALTIES |
| Salvia rosmarinus | Pel que fa a malalties destaquen l’Oïdi i i la Fong alternària.
Pel que fa a plagues destaca el pugó. |
| NOM (castellà) | |
| Romero | |
| NOM (anglès) | |
| Rosemary | |
| FAMÍLIA | PROPIETATS NUTRITIVES |
| Lamiacea |
El romaní és carminatiu, digestiu i antiespasmòdic, i té propietats colerètiques, colagogues i hepatoprotectores. L’efecte favorable que exerceix en la digestió es produeix en actuar sobre diversos nivells. En primer lloc, estimula la producció dels sucs gastrointestinals. |
| ORIGEN | |
| Originari de la conca del Mediterrani | |
| CURIOSITATS | |
| Es creu que el metge medieval Arnau de Vilanova va ser el primer en obtenir l’essència de romaní en dissolució alcohòlica cap a l’any 1300. De les seves virtuts en diu que “una gota en valdrà per cent, que el romaní i la seva fulla és molt virtuós” |
|
Editat per Arlet L.
