Julivert

JULIVERT PLANTACIÓ
El julivert de fulla suau i arrissada és una verdor molt comú a les nostres latituds. És adequat per al cultiu en camp obert, hivernacle i al balcó.
RECOL·LECCIÓ
Tot l’any. Tallar les tiges rebrota ràpidament.
MARC DE PLANTACIÓ
Es planta a una distància de 15-30 cm entre línies, i de 10-20 cm entre plantes.
EXPOSICIÓ
S’han d’evitar zones d’ombra i corrents d’aire.
NOM CIENTÍFIC PLAGUES I MALALTIES
Petroselinum  crispum. Malalties: Mofa en pols, Rust, Fomoz, El nanisme variat, Alternaria, Podridura blanca, Iterícia i Bacteriosi tacada.
Plagues: Àfida, Fulla d’escarabat, Nematode mare i  Mosquet de la pastanaga.
NOM (castellà)
Perejil.
NOM (anglès)
Parsley.
FAMÍLIA PROPIETATS NUTRITIVES
Apiàcies. Ja els antics grecs utilitzaven el julivert com a medicina per la seva suau activitat estrogénica i la presència de miriticina, la qual posseeix propietats narccòtiques i psicomimètiques. No obstant això, no es va començar a utilitzar amb finalitats culinàries fins als temps dels romans.
ORIGEN
El julivert procedeix originàriament d’algunes zones mediterrànies i el seu cultiu s’estén des del sud d’Europa fins a la península dels Balcans.
CURIOSITATS
Si es subministra julivert durant l’embaràs, pot resultar abortiu.

Editat per Walid I.