Enciams

 

ENCIAMS PLANTACIÓ
Es poden plantar pràcticament en qualsevol època de l’any.
RECOL·LECCIÓ
Depenent de l’època de l’any, l’enciam pot collir-se amb més o menys rapidesa, des de 3 a 4 setmanes en ple estiu fins als gairebé dos mesos a l’hivern.
MARC DE PLANTACIÓ
Es planta a una distància de 30-50 cm entre línies, i de 25-30 entre plantes.
Si volem plantar a l’hort podem fer-ho de dues maneres diferents:

  • Una és aplanant el sòl i plantar els exemplars en portell, Deixant una distància entre ells d’uns 20-30 centímetres.
  • I una altra és primer cavant algunes rases, i després plantándolas al costat d’elles, tal com es veu en la imatge superior.
EXPOSICIÓ

S’ha d’exposar a el sol de manera directa. I és que si es posés en ombra, les fulles creixerien sense força, i el cabdell no tindria un bon desenvolupament. Per tant, acabaries tenint un enciam feble.
NOM CIENTÍFIC PLAGUES I MALALTIES
Lactuca saliva. Segons la varietat, l’enciam és una bona font de vitamina A, vitamina K i potassi, amb altes concentracions de vitamina A als enciams d’un color verd més fosc. També proporciona una mica de fibra dietètica (concentrada a la tija i a les ramificacions), hidrats de carboni, proteïnes i una petita quantitat de greix. Amb l’excepció del tipus iceberg, l’enciam també proporciona vitamina C, calci, ferro i coure, amb vitamines i minerals que es troben a la fulla. D’altra banda, de manera natural, l’enciam absorbeix i concentra liti.
NOM (castellà)
Lechuga.
NOM (anglès)
Lettuce
FAMÍLIA PROPIETATS NUTRITIVES
Asteraceae. L’enciam és principalment aigua (95%), i per això aporta molt poques calories, hidrats de carboni i greixos. Té una quantitat important de fibra.

L’enciam i les seves vitamines

Les quantitats de vitamines de l’enciam depenen de la varietat així que.

  • La varietat romana cultivat a l’aire lliure és la més rica en vitamines.
  • Mentre que la varietat iceberg té menys quantitat de vitamina C.
ORIGEN
L’enciam va ser conreat per primera vegada pels antics egipcis
CURIOSITATS
Enciam meravella: Els reis perses ja consumien enciam uns 300 anys abans de Crist perquè combina bé amb gairebé tota classe d’aliments, excepte amb les substàncies dolces.

Editat per Megan Z.