| PASTANAGUES | PLANTACIÓ |
 |
Sembra Podzimny: a la tardor, sembreu a principis, mitjans o finals de novembre. Sembra de primavera. |
| RECOL·LECCIÓ | |
| Quan tenen la mesura adient. A més s’han de recollir abans que vinguin les gelades regulars. | |
| MARC DE PLANTACIÓ | |
| La distància entre plantes ha de ser d’uns 10x30cm. | |
| EXPOSICIÓ | |
| No tolera molta sequedat ni calor. | |
| NOM CIENTÍFIC | PLAGUES I MALALTIES |
| Daucus carota | Pel que fa a malalties destaquen la Podridura negra, la Podridura seca i la Podridura de feltre, així com l’Oídi i la Cercosporosi.
Pel que fa a plagues destaquen la Mosca de la pastanaga, el Lliri de pastanaga i el cuc de filferro. |
| NOM (castellà) | |
| Zanahoria | |
| NOM (anglès) | |
| Carrot | |
| FAMÍLIA | PROPIETATS NUTRITIVES |
| Umbel·líferes | Les pastanagues crues són un 88% d’aigua, un 9% d’hidrats de carboni, un 0,9% de proteïnes, un 2,8% de fibra dietètica, un 1% de cendres i un 0,2% de greixos. Destaquem principalment el seu alt contingut en vitamina A i carotens, responsables del seu color taronja. Altres vitamines presents en quantitats més discretes són la vitamina C i la vitamina B6, que juntament amb els altres nutrients li confereixen un caràcter antioxidant |
| ORIGEN | |
| Les pastanagues són originàries de la zona on avui s’ubica l’Afganistan, els humans ja les consumien cap a l’any 3000 aC. | |
| CURIOSITATS | |
| Segur que la majoria de nosaltres associem les pastanagues amb el color taronja, però sabíeu que antigament no eren d’aquest color?. Darrere aquesta característica trobem una història força curiosa i que té a veure amb un procés d’independència.
Les pastanagues són originàries de la zona on avui s’ubica l’Afganistan, els humans ja les consumien cap a l’any 3000 aC, però eren de color morat per fora i grogues per dins. Quan es van anar estenent per diferents zones d’Àsia i Àfrica van anar apareixent altres tonalitats, com blanques, grogues, verdes i fins i tot algunes amb una tonalitat negra. Amb l’expansió del món àrab, al segle XI aquell tubercle de color morat va arribar a al-Àndalus (Andalusia) a través de l’estret de Gibraltar i des d’allà es va anar estenent a tota Europa. En el segle XVI el principal productor de pastanagues d’Europa era Holanda, actualment els Països Baixos. Per tal de trobar una varietat més dolça i amb una textura més cruixent, els agricultors van anar fent encreuament de diferents varietats. El resultat va ser una pastanaga amb més betacarotè, el pigment responsable dels colors ataronjats. |
|
