| PÈSOLS | PLANTACIÓ |
 |
El millor moment per sembrar pèsols és a la tardor, tot i que a l’ésser una herba de tan ràpid creixement es pot sembrar sense problemes també a la primavera. |
| RECOL·LECCIÓ | |
| A diferència d’altres cultius, la plantació de pèsols té un cicle vegetatiu bastant ràpid, Ja que només es triga entre 3 i 3 mesos i mig a donar floració. | |
| MARC DE PLANTACIÓ | |
| La distància entre fileres ha de ser d’uns 50-60 cm. I entre plantes d’uns 40-50 cm. | |
| EXPOSICIÓ | |
| Els pèsols són un cultiu resistent a les gelades que no requereix gaire esforç quan es cultiva en un llit de jardí o en un parament de la finestra. No li va bé la calor excessiva. | |
| NOM CIENTÍFIC | PLAGUES I MALALTIES |
| Pisum Sativum | Entre les principals plagues que l’afecten estan el pugó verd i la Sitònia. Entre les malalties més comunes hi ha algunes produïdes per fongs i d’altres produïdes per virus. |
| NOM (castellà) | |
| Guisantes | |
| NOM (anglès) | |
| Pea | |
| FAMÍLIA | PROPIETATS NUTRITIVES |
| Fabacae | El pèsol és un llegum però, des del punt de vista nutricional, s’assembla més a les verdures perquè la seva proporció de proteïnes és menor que en la resta de llegums. Contenen hidrats de carboni i fibra, soluble que afavoreix l’absorció lenta d’aquests hidrats i insoluble que facilita el trànsit intestinal. |
| ORIGEN | |
| El pèsol és natiu d’Àsia Menor. | |
| CURIOSITATS | |
| La dita popular “ser eixerit com un pèsol” es deu a què els pèsols són rics en vitamines del grup B que són essencials perquè els nutrients arribin al sistema nerviós. | |
Editat per Basma S.
