| PORROS | PLANTACIÓ |
 |
Els porros són plantes hortícoles que es planten a principis de primavera normalment, però poden plantar-se a finals d’hivern (i fins i tot a mitjans d’aquesta estació) si el clima és suau o les gelades que es produeixen són molt febles |
| RECOL·LECCIÓ | |
| Un porro madur (per recol·lectar) es pot identificar amb signes externs: ploma seca estirada a terra; coll sec que no allibera humitat en prémer; bombeta densa i d’escala seca. | |
| MARC DE PLANTACIÓ | |
| Es poden plantar a terra o en test. Si optem pel primer lloc, és important primer treure les herbes i abonar amb adobs orgànics, per exemple amb guano, per fertilitzar; per contra, si optem per plantar-en test, haurem d’escollir una que tingui un diàmetre mínim de 30 cm. | |
| EXPOSICIÓ | |
| Necessiten humitat. | |
| NOM CIENTÍFIC | PLAGUES I MALALTIES |
| Allium ampeloprasum |
Pel que fa a plagues les més comunes són la Mosca de la ceba, el Thrips, la Polilla de la ceba i el Nematodos. |
| NOM (castellà) | |
| Puerro | |
| NOM (anglès) | |
| Leek | |
| FAMÍLIA | PROPIETATS NUTRITIVES |
| Allium | El porro és moderat en hidrats de carboni (7,5 g/100 g), baix en proteïnes (2 g) i ric en fibra (3 g). Entre els minerals destaca el potassi (260 mg), el calci (60 mg), el fòsfor (50 mg) i el magnesi (18 mg). |
| ORIGEN | |
| Hi ha indicis que podria ser originària de Mesopotàmia, Turquia o Egipte, on es consumia feia el 3000 o 4000 aC, però sembla que van ser els romans els que van estendre el consum per la Península. | |
| CURIOSITATS | |
|
Hi ha jeroglífics a les piràmides egípcies en què apareixen els esclaus tan resistents que s’encarregaven de construir-les alimentant-se de porros de manera habitual. Neró era un apassionat d’aquesta hortalissa fins al punt que en consumia en cada àpat; principalment ho feia en forma de sopes. |
|
Editat per Yahya O.
