RAVES |
PLANTACIÓ |
|
El cultiu és força ràpid i es pot fer quasi tot l’any sempre que no hi hagi perill de glaçades molt fortes. A l’hivern la durada del cultiu serà més llarga que a l’estiu i a la primavera. La calor intensa de l’estiu farà que el rave agafi un gust més picant. |
RECOL·LECCIÓ |
Es poden collir quatre setmanes després de la sembra. |
MARC DE PLANTACIÓ |
Cal fer la sembra directament de llavor, escampant-la o en fileres. Després de la germinació cal eliminar les petites plàntules que sobrin de manera que quedin uns 5 cm entre plantes. En el cas de les varietats de cicle llarg cal augmentar la distància entre plantes fins a 10-20 cm Si la densitat de plantes és massa elevada, els tubercles no creixeran i seran molt petits.
És una bona idea sembrar una filera cada dos setmanes per obtenir una collita contínua durant tota la primavera i estiu. |
EXPOSICIÓ |
Es poden plantar diverses varietats en climes freds i climes càlids. |
NOM CIENTÍFIC |
PLAGUES I MALALTIES |
Raphanus sacivus |
Entre les plagues destaquen pugons, cargols, formigues i ocells.
Entre les malalties més comunes es troben la cendrosa i la Roya. |
NOM (castellà) |
Rábano |
NOM (anglès) |
Radish |
FAMÍLIA |
PROPIETATS NUTRITIVES |
Brassscaceae. Forma part de la família de les crucíferes, igual que les cols i els naps. |
Se li atribueixen propietats diürètiques i antiescorbútiques. Hom diu que ajuda a esvair la indigestió i les flatulències i que es pot consumir com a expectorant.
Té un contingut baix en calories, nivells moderats de vitamina C i petites quantitats de vitamines del complex B, ferro i fòsfor.
El tubercle del rave té un sabor picant característic degut a la presència d’oli mostassa en la seva composició. |
ORIGEN |
El rave procedeix dels països de Pròxim Orient, des d’on ràpidament es va estendre per la Conca Mediterrània, conreant-se avui dia per gairebé tota Europa. |
CURIOSITATS |
El rave es troba representat a les pintures de la piràmide de Keops. És, per tant, una verdura coneguda des d’antic per les civilitzacions mediterrànies. També se sap que el cultiu d’aquesta hortalissa era conegut des d’antic a la Xina. |
Editat per Surkhabdeep S.