We have been creating stories related to each side of our project. Now we are translating them. In the process we have realized that it is not possible to translate word by word because some expressions have a meaning all together but they have a completely different one if your translate them word by word. In the meantime we have also discovered some errors in the original writing in Catalan or Spanish.
Avui hem començat una nova tanda de propostes matemàtiques on les Tanits han hagut de pensar molt per tal d’aconseguir lograr l’objectiu.
Evidentment, al ser el primer dia que provem, algunes activitats ens han resultat una mica complicades.
Però no passa res, continuarem practicant!!
El passat dia 14 de febrer a la classe de les Tanits vam celebrar el dia dels enamorats d’una manera molt especial.
Primer de tot vam parlar del què significa estar enamorat, ja que majoritàriament el concepte que es té d’estar enamorat és el de ser parella d’algú. (i donar-se petons 😂😂)
Després de reflexionar una bona estona vam caure en que una persona pot estar enamorada d’una altra sense la necessitat que aquesta sigui la nostra parella. Per exemple, ens vam adonar que podíem estar enamorats de la nostra família perquè es preocupa de nosaltres i ens estima molt.
També podem estar enamorats d’algun amic o amiga i estimar-lo moltíssim, no?
La qüestió és que l’amor va molt més enllà de l’etiqueta. L’amor es basa en uns sentiments que compartim amb altres persones i que ens fan sentir molt bé.
Per això cadascú va tenir l’oportunitat de fer una carta/postal per a la persona o les persones que li desperten aquests sentiments.
Esperem que us hagin agradat tant com a nosaltres ens ha agradat fer-les.
El passat dimarts, vam tenir el plaer de conèixer de l’esquiador de fons paralímpic, Pol Makuri. És el primer espanyol amb paràlisis cerebral que participa en uns Jocs d’hivern. La xerrada va començar amb un objectiu molt clar per part seva: “estic aquí perquè lluiteu pels vostres somnis i no us rendiu mai”.
El Pol va compartir amb nosaltres la seva experiència als Jocs Paralímpics de Pekin 2022 i mitjançant un vídeo vam poder gaudir de les imatges de la seva participació i la d’altres esquiadors paralímpics.
Tot seguit, ens va explicar les seves vivències esportives des de petit fins a l’actualitat. Durant la seva infància va jugar a hoquei, tot i que, inicialment no li va ser fàcil, ja que li van tancar les portes en un primer equip. Però finalment va jugar en un altre, on va gaudir de moments de joc i sobretot, amb els seus companys d’equip. Ens va ensenyar les adaptacions que ell mateix es va fer per poder jugar i no fer-se mal. Com per exemple, a l’estic.
Amb el pas del temps, va decidir deixar de practicar hoquei per començar amb l’esquí de fons d’una manera més professional. Així doncs, va entrenar i es va esforçar molt per anar millorant dia a dia i per obrir-se, de mica en mica, les portes que el portarien a la participació en els Jocs paralímpics d’hivern. També ens va parlar de la seva participació a la marató internacional més important de curses de muntanya, la Zegama Aizkorri.
Després de conèixer una mica més en Pol, ens va mostrar totes les disciplines que participen en els jocs paralímpics tant d’hivern com d’estiu. Vam observar imatges de diferents esports i els seus atletes. Vam veure des de la boccia, el goalball… fins al tir amb arc o l’hípica.
Per concloure amb la xarrada, vam veure un vídeo on vam poder veure el dia a dia de persones amb discapacitats molt diferents: des d’un cec fins a una persona sense braços. Van ser unes imatges que ens van impactar i sorprendre molt positivament. Finalment, vam poder preguntar-li totes les curiositats que teníem.
Com ens va dir el Pol… en molts moments haurem de decidir entre defallir o lluitar. I com és evident, ell ens anima a LLUITAR per aconseguir els nostres somnis.
As we have been doing lately, we are translating the stories we have chosen in order to reach our goal: a stop motion story explaining an aspect about our project.
We are finding some difficulties. In some parts of the original texts there are spelling mistakes. As a consequence, translators are not useful.
A great example about how the translator was not accurate is when we wanted to translate: “McDonald’s encantat” and we got: “Enchanted McDonald’s”. Luckily we realized that we meant: “Haunted McDonald’s”.
It’s a tough process but we are liking it and it may be worth it once we finish this challenge.
Aquesta setmana hem començat a treballar la resta.
Evidentment, no ha sigut una tasca senzilla:
La qüestió és que al final del dia, moltes persones de la classe ho han sabut fer, cosa molt positiva.
D’aquí a poc serem màquines de restar… (o això vull pensar)
Continuem!!
A Educació Física, paral·lelament a altres propostes, ens hem preguntat “De què tracta la vida si parlem d’esport?”. A partir d’aquesta qüestió hem conversat de l’esport femení i masculí, hem conegut esportistes d’elit de la comarca i hem reflexionat sobre el sacrifici, l’esforç i voluntat que han demostrat aquests esportistes per arribar a ser professionals i en el cas d’alguns, participar en uns jocs olímpics o un mundial.
Arran de la pregunta inicial, ens hem plantejat també com viu l’esport una persona amb discapacitat. Hem descobert que hi ha esports que s’adapten i d’altres que únicament són per persones amb discapacitat: la boccia i el goalball. Vam dedicar una sessió a practicar el goalball, va ser una experiència molt enriquidora i nova per les Tanits. Van poder viure en primera mà, la dificultat de practicar un esport sense visibilitat i tenint només com a referència el so de la pilota.
A més a més, vam conèixer, mitjançant una notícia, l’esportista professional igualadí, d’esquí de fons i de curses de muntanya amb paràlisi cerebral, en Pol Makuri. Vam visualitzar un petit documental sobre ell i la seva participació en la Zegama Aizkorri, una marató de muntanya. I tindrem la sort de conèixer-lo personalment i gaudir d’una xerrada dimarts vinent. Estem molt emocionats!
El passat dijous al matí la Comunitat de Mitjans vam anar fins a Can Papasseit per gaudir de l’obra de teatre “La motxilla de l’Ada”.
L’obra que ens van explicar era ben especial i TRANSformadora. Els pares de l’Ada van arribar al teatre per presentar-nos la història de la seva filla, ella no va poder anar-hi, ja que estava amb els seus amics. Van explicar-nos que l’Ada va néixer nen i que es deia Adam, però ja de ben petit va sentir que no se sentia nen. A mesura que anava creixent anava donant pistes als seus pares que, sense mala intenció, no sempre s’adonaven del missatge que el seu fill els anava transmetent: ungles pintades de blau, demandes de faldilles, retrats dibuixats amb cabells rossos i llargs,… Finalment, en una estada de colònies, amb l’ajuda de la seva amiga Carla, l’Adam enterra la seva motxilla i pren la decisió més important: deixar la M, deixar de ser l’Adam per ser l’Ada.
També en la història l’Ada comparteix com a l’escola algun company no l’ha tractat del tot bé, l’angoixa que això li ha provocat, l’ajuda i comprensió de la seva família i dels seus amics més íntims… Rovellons, Alícies i Tanits hem aprofitat el missatge d’aquesta obra de teatre per parlar-ne a les diferents aules, compartint impressions i allò que cadascú ha entès. Coincidim tots i totes amb la importància de sentir-nos bé sent qui som, respectant-nos els uns als altres, per ser feliços i lliures.
Normalment quan parlem de mates dona la sensació que tot està enfocat cap a les operacions: sumes, restes, multiplicacions, etc.
Però pensem una mica… No és cert que al llarg de tot el dia estem calculant?
Temps que falta per acabar una cosa, si arribem tard o molt aviat, si se’ns ha cremat el menjar perquè ha estat massa temps al foc, la cua tan llarga del mercadona, la gent que hi havia a la botiga, la persona que no te pressa quan anem al cotxe, els semàfors eterns que sembla que no es posin mai en vert, que el teu entrepà és més llarg que el meu, vegades que hem dit o ens han dit alguna cosa, que si jo t’he donat 20 tu m’has de tornar 7, etc…
Això és una petita mostra de coses de la vida quotidiana on estan intervenint les mates. Evidentment en termes matemàtics podríem dir que estem treballant:
Distància, temps, càlcul, etc.
La vida ens fa aprendre matemàtiques ens agradin més o menys. Però són necessàries.
Ara bé, formes d’utilitzar les matemàtiques hi ha moltes, al igual que persones i formes d’aprendre.
Una de les millors formes que es coneixen és jugant. I si el joc implica haver de pensar, això ja és un altre nivell 😂.
El que està clar és que el joc fa l’aprenentatge molt més senzill (i ràpid).
Així que… JUGUEM!
Des de ben petits tenim una certa idea del que voldrem ser de grans.
Evidentment, la nostra manera de pensar és increiblement més poderosa que quan ens fem grans.
Somiem amb ser astronautes, jugadors de futbol, doctors, etc.
Somiem que tindrem cases grans i “molta pasta” 😂😂.
Imaginem, en molts casos, que la nostra família continuarà igual. Com a molt, que la gent serà més gran però no ens faltarà mai.
També hi ha una clara tendència a imitar als nostres pares i a les nostres mares.
I a mi el que m’agradaria saber és: fins a quin punt el que somien es farà realitat?
Doncs bé, hi ha coses que podem controlar i coses que no. Però això ho deixarem per a més endavant.
De moment que continuïn somiant i il·lusionant-se i, si pot ser, que això no s’acabi mai 😊.
