Comunitats de l’escola

IL·LUSIONS ÒPTIQUES

Seguint amb la investigació del nostre cos, avui hem parlat sobre les il·lusions òptiques, que són imatges que enganyen al nostre sistema visual, de l’ull al cervell, i fa que percebi la realitat de manera distorsionada.

N’hem vist de molts tipus: distorsions, il·lusions de moviment, de color i contrast, il·lusions ambigües o, fins i tot, imatges impossibles.

Hem descobert que no sempre el que veiem és com ho creiem veure. El nostre cervell intenta acabar el que no està acabat i intenta millorar algunes imatges.

 

QUIN TEMPS FA?

El grup Torb vam decidir que cada dimecres volíem saber quin temps feia. Així que sortim cada dia al pati per observar i sentir el temps: si hi ha núvols, fa sol, fa molt fred o poc, bufa el vent… També vam decidir que mesuraríem la temperatura. Per això, vam haver de buscar un termòmetre i aprendre com es llegeix.

Cada dimecres sortim en parelles al pati per mesurar i observar el temps. Després informem als nostres companys per apuntar-ho al nostre full de registre. Ho fem cada matí i cada tarda, ja que així comparem la temperatura i el temps del matí i la tarda. I també els anem comparant amb altres dimecres: “Comença a fer més fred!”

FEM GEBRE

L’Adriana ens ha explicat que el grup Gebre ha fet un experiment per crear gebre i ens ha explicat com fer-lo. Com a bons científics hem anat apuntant el material que necessitàvem, els passos a seguir i quina seria la nostra hipòtesis del que passaria.

Després ens hem posat a fer l’experiment i en un moment s’ha començat a congelar la llauna i ha sortit una capa de gebre. Ens hem quedat ben glaçats!

LA TEMPERATURA DELS ÚLTIMS DIES

Aquest matí hem començat a la rotllana amb informacions que el Joan ens ha portat. Hem parlat sobre la neu, ampliant una mica més el que ja sabíem. Però ens ha cridat l’atenció que perquè pugui nevar la temperatura ha de ser 0°C o inferior. Hem conversat una mica sobre què podia significar això. I la Nayeli, ràpidament, ha portat el termòmetre i hem vist que hi havia números per sota del 0 que estaven marcats de color vermell. Finalment, hem arribat a la conclusió que per sota de 0 és quan feia molt i molt fred perquè avui al matí teníem 7 graus (que està per sobre del 0) i ja havíem de portar anorac. 

Hem pogut fer aquest raonament perquè des del dimecres passat, cada dia, un responsable del grup anava a l’aula de projectes a registrar la temperatura que feia al matí. D’aquesta manera, hem pogut conèixer la temperatura que ha fet a Vilanova aquests últims dies. Hem construït amb cubs torres que representaven la temperatura de cada dia, d’aquesta manera, hem respost més fàcilment les següents preguntes: “Quin dia va fer més fred”, “Quin dia va fer més calor?”… Per finalment, pintar una gràfica de barres. 

El pròxim dia, intentarem respondre la pregunta “Per què no ha nevat a Vilanova?”

EXPLIQUEM AL GRUP DE LA TONI COM HEM FET EL CAP DE LA MARTINA

Els nens i nenes del grup de la Toni, que estan fent màscares, ens venen a preguntar com hem fet el cap de la Martina. Els hi expliquem que hem fet servir paper de diari i cola blanca.

Els Pinotxos i Tabalugues saben explicar molt bé a l’altre grup quina ha estat la tècnica que han fet servir. També els hi han explicat que viligin perquè a vegades no queda dur, i quan passa això, han de posar més paper i cola blanca.

Podeu trobar més fotgrafies a la unitat compartida

COMENCEM A FER EL CAP DE LA MARTINA

Per fer el cap de la Martina fem servir un globus. Els Pinotxos i els Tabalugues van inflant el globus i van observant com va creixent i com també de tant en tant se’ns torna a desinflar. Anem comparant el tamany del globus amb l’esquelet que vam confegir.

Quan tenim la mida, que creiem que és l’adequada,  fem un nus i li enganxem un rotllo de paper de vàter que ens farà de coll.

Estripem papers de diari i els col.loquem dins una safata. Quan ja la tenim  ben plena, arriba l’hora de començar a enganxar els papers amb la cola blanca.

Per parelles anem enganxant els papers de diari en el globus. Al principi comencem fent servir el pinzell, però després veiem que és molt millor fer-ho amb les mans.

A l’endemà observem que el cap ja està sec, però veiem que per sobre està més dur, i per sota més tovet, per tant, hem d’enganxar una altra capa de papers de diari.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

COM PODEM MESURAR LA TEMPERATURA?

“Què sabem sobre la neu?” amb aquesta pregunta vam iniciar una de les converses que vam tenir el dimecres. Vam compartir les nostres experteses:

  • La neu és aigua congelada”.
  • “Neva quan fa molt fred”.
  • “La neu cau del cel”.
  • “Quan l’aigua cau i fa molt fred es converteix en neu”.

Tots i totes teníem molt clar que perquè hi hagi neu, ha de fer fred. Així doncs, vam sortir al pati per comprovar si feia fred i saber si podia nevar. Vam veure que feia sol i per aquest motiu, era impossible que neves, ja que la neu surt dels núvols i no hi havia cap. Vam conversar sobre que significava que fes molt fred i ens va sorgir la pregunta: “Com podem saber si fa fred?”. En aquest moment, vam parlar de la paraula temperatura i ràpidament, ho vam relacionar amb la paraula graus. Teníem un gran embolic perquè no sabíem explicar del tot el significat d’aquestes paraules. I a més a més, ens va sorgir una altra pregunta “Com podem mesurar la temperatura?”

Cadascun dels membres de la Rufa ens vam imaginar com podia ser aquest objecte, el vam dibuixar i ho vam compartir amb la resta. La majoria vam coincidir amb què era un mesurador, tenia unes ratlletes, números Tot i que, també podíem utilitzar la tablet o el mòbil. Vam descartar l’última opció, però de quin objecte estàvem parlant? 

Conjuntament, vam creure necessari anar a preguntar als Petits Prínceps, allà ens van explicar que es deia TERMÒMETRE. Seguidament, el grup del Torb ens van detellar com funcionava (perquè ells l’estaven fent servir) i finalment, el grup dels Tintins ens va dir en quin espai podíem trobar-los. Un cop teníem a les nostres mans, un termòmetre el vam observar, manipular i vam mesurar la temperatura que feia al carrer.

COM SABEM EL TEMPS QUE FARÀ?

Estem convençuts que els meteoròlegs són persones molt molt intel·ligents. Però també estem convençuts que no tenen una vareta màgica per predir quin temps farà els propers dies.

LLavors, com ho fan? Tenen càmeres al cel per veure quin temps farà?

Doncs potser sí. Però de moment, nosaltres a la classe hem descobert que hi ha alguns aparells que ajuden als meteoròlegs a fer la seva feina. Com per exemple:

  • Anemòmetre
  • Termòmetre
  • Baròmetre
  • Penell
  • Pluviòmetre

Cadascun d’aquests aparells tenen una funció diferent. Alguns tenen relació amb l’aigua, uns altres amb el vent i alguns altres amb…

Doncs bé, si voleu saber-ho, haureu de preguntar als nostres esclafits.

 

 

ENS VISITEN UNS EXPERTS EN MÀSCARES!

Aquesta setmana hem rebut al grup uns grans experts en màscares: La mare, la tieta i el pare de la Lucía Tabaluga.

El Raul, la Jessica i la Nuria, formen part de la colla de diables Els Cabrons de Vilanova del Camí, i ens han explicat que les fantàstiques màscares que fan servir als correfocs les han elaborats ells mateixos. Avui, han volgut compartir amb nosaltres cóm fer-ho per tal d’ajudar-nos a construir les nostres pròpies màscares. Ens ha emocionat molt la idea de saber cóm elaborar les màscares i hem parat atenció a la tècnica que ens han mostrat. La Lucía, tot i que no és del grup de les màscares, també ens ha volgut acompanyar en aquesta sessió tant important i aprendre així més coses sobre les màscares.

Primer de tot, hem observat dues terrorífiques màscares de la colla, que ens han portat de mostra. Una és La Diablessa, amb unes banyes enormes, i l’altra és la que fa servir el Raul, de diable monstruós. Hem sigut valents i valentes, ja que ara sabem què és el teatre i que les màscares són de mentida. Hem observat les formes, els colors i els detalls. Hem parlat de cóm ha de ser una màscara i dels materials necessaris per elaborar-les. Llavors, ens han demanat dos voluntaris o voluntàries per començar a fer màscares. Ens han posat crema a la cara i un gorro de piscina i han començat a aplicar retalls de guix mullat sobre la cara. Després de posar vàries capes, hem esperat que s’assequés i ens han demanat que féssim ganyotes, per tal que el guix es desenganxés de la cara. Ha estat molt emocionant i tots i totes volíem la nostra pròpia màscara de guix, però només ha donat temps de fer 6 màscares. En les properes sessions continuarem fent la resta, ja que volem una per cadascun i cadascuna.

Mentre els experts feien les màscares de guix, la resta del grup ens hem pogut emprovar la màscara del Raul, sentint-nos per un moment autèntics diables i diablesses. També hem mirat un vídeo d’un correfoc del Cabrons de Vilanova, per veure’ls en acció i entendre una mica més la seva afició.

També li hem ensenyat als pares i tieta de la Lucía els dissenys i models en plastilina de les nostres màscares, per tal de veure tot el procés que estem duent a terme. A més a més, hem començat a planificar les diferents parts d’elaboració de les nostres màscares, ja que les dels diables són de fibra de vidre líquida, per a que no pesin, i nosaltres hem pensat en donar-li forma i volum amb paper maché. Tot i que no coneixem aquesta tècnica, el grup de Projectes de Comunitat de la Mireia ens ho podran explicar, ja que estan fent un titella amb aquest sistema. Així doncs, encara ens queda una bona feina per endavant i coses per investigar i aprendre.

No us oblideu de veure totes les fotografies al Drive!

ZOOM: LARA I KALI

Aquest dijous hem pogut gaudir d’un capítol de Lara i Kali, participant del festival Zoom d’Igualada.

Després de la projecció, hem tingut la sort de poder parlar amb les protagonistes i saber una mica més de la seva personalitat i relació mútua. La Lara ens ha parlat de la muntanya i moltes de les activitats que comparteix amb la seva gosseta, la Kali. Totes dues són unes enamorades de la Vall d’Aran, casa seva són aquells boscos, rius i paisatges. Ara tenen l’oportunitat de gravar uns capítols ensenyant tot allò que aprenen cada dia i les seves habilitats, cosa que ens ha fet pensar en la importància dels orígens i les oportunitats de cadascú: Who am I?