Comunitats de l’escola

CUINEM “LECHE FRITA”

Cristina Vargas16/03/25  

“O maior elo de ligação entre a natureza e a cultura passa pela culinária, conhecer melhor o ingrediente e utilizar o seu potencial é o primeiro passo para conservar um planeta, é isso que precisamos de transmitir às pessoas”, Alex Atala.
“El vincle més gran entre natura i cultura és a través de la cuina, conèixer millor l’ingredient i aprofitar el seu potencial és el primer pas per conservar un planeta, això és el que hem de transmetre a les persones”, Alex Atala, cuiner brasiler.

Els Quefirs teníem ganes de cuinar i vam acordar a la classe fer recerca a casa de receptes que puguem realitzar a l’escola. Mentrestant, el dimecres passat la Cristina ens va portar una recepta de nom peculiar: leche frita. “La llet es pot fregir?”, va sorprendre’s algú. Sense una resposta clara a la pregunta, vam passar a llegir amb atenció els ingredients i els passos a seguir per poder comprendre-la i preparar-nos prèviament.

Litres de llet, grams de farina, ous, culleradeta de vainilla,
grams de sucre, canyella, pell de llimona i taronja, oli…

Cortar, pelar, hervir, añadir, colar, remover, disolver,
retirar, mezclar, verter, enfriar, calentar, rebozar…

Després de preparar tots els ingredients i de rentar-nos molt bé les mans, ens hem organitzat en dos grups per a treballar més còmodament. Hem anat seguint pas a pas, amb atenció i calma, compartint els diferents moments amb prudència vigilant amb els perills que teníem al voltant. Però cuinar també ens ensenya a tenir paciència i, en aquesta recepta, hem hagut tenir-ne i molta. Després d’aconseguir la barreja perfecta entre llet, farina i sucre, aromatitzada amb pells de cítrics, canyella i vainilla, hem hagut d’esperar que es refredés per portar-la unes hores a la nevera de l’escola.

A la tarda, recordem els passos seguits al matí per saber continuar i ens tornem a rentar les mans; higiene i paciència, paciència i higiene! Anem a buscar a la nevera la nostra safata i observem com la massa ha adquirit consistència, ara és més sòlida! La tallem en trossets i preparem la resta dels ingredients per passar a l’arrebossat. De mica en mica anem obtenint els trossets arrebossats i la Cristina els passa per l’oli que ja és calent, fregim la llet!

Un cop tenim tots els trossets fregits, esperem que es refredin una mica i passem al tast! Coincidim tots i totes amb què ens ha sorprès el sabor, a la gran majoria ens ha encantat i volem repetir! Deixem alguns trossets per deixar provar als mestres de l’escola i passem repartint-los, ens feliciten per la feina, ja som una mica més experts i quasi quasi… uns grans XEFS!

Cuinar sempre és una bona oportunitat per posar-nos a prova; mostrar-nos atents i prudents alhora de col·laboratius i generosos amb la resta de companys, però també valents a l’hora de provar noves textures i sabors. Cuinar també ens ajuda a descobrir i experimentar amb el llenguatge i la ciència, entendre conceptes i vivenciar transformacions!

COM FUNCIONA UN LLENGUATGE?

Marta Hervas13/03/25  

Aquesta setmana hem començat a parlar de les normes de funcionament que hi ha en el llenguatge i han sortit algunes paraules que ara prenen un nou sentit, com ortografia o gramàtica. No es tracta de fer-nos experts en lingüística, encara tenim temps per ser-ho! La intenció és reflexionar sobre la importància d’establir unes normes de funcionament comunes i posar-nos d’acord.

De fet, la importància està en adonar-se que sense totes les regles no hi hauria comunicació, tot i que una comunicació efectiva no es redueix a les regles ja que té altres implicacions extralingüistiques com la postura corporal, els moviments que fem mentre parlem, el to, ritme o la intensitat de la nostra veu.  Tots aquests elements formen part del llenguatge i els hem de tenir presents.

Imatge extreta de:  otosarmientogeovanny.blogspot.com/2018/10/diferencias-entre-lengua-linguistica.html

EL RELLOTGE, UNA MÀQUINA QUOTIDIANA

Marta Trullols13/03/25  

A partir d’una pregunta tan simple i quotidiana com “Quina hora és?”, ens hem fixat en una “màquina” que estem molt acostumats a veure però que “mirem” molt poc: el rellotge. 

Hem observat com el moviment d’una agulla afecta la resta i ens hem fixat en les equivalències de temps: 60 segons= 1 minut i 60 minuts= 1 hora. A més, hem aprofitat per llegir les hores en català, castellà i en anglès i hem vist que les tres formes tenen més relació de la que sembla. 

La nostra sorpresa ha estat quan hem descobert el mecanisme del rellotge i la semblança que hi havia entre aquest i els autòmats que vam construir durant les vacances amb l’ajuda de les famílies. 

Ens hem fixat en les rodes i en com es movien:

  • Aquesta roda es mou molt ràpid! 
  • Deu ser la que mou els segons!
  • Si aquesta roda es mou cap allá i la que la toca en l’altra direcció. 
  • I si l’obrim?

Hem decidit que el rellotge de l’aula no el podem desmuntar, el necessitem, així i tot, ens hem compromès a ser investigant aquest nou mecanisme.

A la tarda, el Joan arriba amb un rellotge vell de casa que la família cedeix per a la nostra investigació. Som afortunats! Ens proposem la pròxima setmana iniciar aquesta investigació. 

El mecanisme del rellotge

Aprofitant el rellotge que el Joan ha portat per obrir i investigar, els WIFIS estem decidits a descobrir el “mecanisme” que fa funcionar un rellotge. 

Però, abans de desmuntar el rellotge, és important que reflexionem a partir de tot el que hem anat descobrint sobre les màquines, i ens imaginem com és el rellotge per dins. Tots tenim clar que hi ha engranatges, però quants n’hi ha?, com estan col·locats?, hi ha més peces?  

Cadascú, partint dels seus coneixements previs, ha dibuixat el rellotge i ha compartit les seves idees. No hi ha dos rellotges iguals i tots ens hem enriquit de les reflexions de la resta: el rellotge necessita una part amb energia que es transmet de roda a roda; si una roda es mou cap a la dreta, fa moure l’altra roda a l’esquerra; com s’aconsegueix l’energia un rellotge gran com el Big Ben? 

Després de fer les nostres hipòtesis, ens hem disposat a “operar” i hem obert el rellotge! 

Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que hi havia vuit engranatges i una petita bobina d’un metall daurat. “És coure i és molt car” deia un WIFI. Per a què servirà? 

Hem gaudit molt desmuntant el rellotge, però ha estat impossible tornar-lo a muntar. Per sort, hi havia una maqueta simplificada de rellotge amb totes les seves parts perquè investiguéssim més sobre el seu funcionament. Hem hagut d’organitzar-nos per a memoritzar com estava construït i l’hem desmuntat. Aquí hem descobert una peça tancada en una petita caixa que l’Abraham ha explicat molt segur que “era una espècie de molla de metall que dona energia”. Muntar-lo, per això, ha estat més difícil, ja que no només havíem de recordar la posició, sinó també l’ordre en què havíem de col·locar-les … Per què no es mouen els engranatges? Un bon exercici de precisió i raonament que hem deixat ben documentat a la nostra llibreta.

EXPLIQUEM ELS NOSTRES PLÀNOLS

Mireia Puig12/03/25  

A primera hora, el grup que encara no havia finalitzat el seu plànol del pati, continua fent-lo i els hi van sorgint més d’una dificultat per posar-se d’acord en com col.locar els diferents elements.

Un cop tenim els plànols enllestits els expliquem per grups a la resta de companys i companyes. Cada equip va parlant de com ha col.locat les diferents parts del pati i la resta van fent les aportacions que creuen necessàries quan veuen que hi ha alguna cosa que no està prou bé.

Quan tots els grups han exposat la seva feina, els col.loquem tots junts per veure les semblances i diferències que hi ha entre ells. Ens adonem que les tres produccions són diferents i que això no pot ser possible ja que de pati només en tenim un.

A més a més, ens adonem que segons com mirem la cartolina els elements es poden veure bé o ens pot donar la sensació que estan al revés. La propera setmana haurem de fer alguna activitat conjunta per poder realitzar un plànol del pati que sigui exacte al nostre per poder col.locar el pneumàtic.

Podeu trobar més fotografies a la nostra carpeta del PdC.

Entre masses, elements químics i emocions

Emma Jorquera08/03/25  

Aquests dies, a projecte de comunitat, les cookies hem continuat averiguant i aprenent més curiositats sobre el cervell i també sobre el cos humà i el cor.

Hem quedat molt sorpresos en saber que el cor bombeja 260 litres de sang en una hora, és a dir, 6.240 litres de sang al dia. Ens hem imaginat quants bidons d’aigua o packs d’ampolles de litre i mig serien i hem quedat al·lucinats. El funcionament d’aquest òrgan és tan o més complex que el d’una màquina on els seus elements, peces i engranatges funcionen a la perfecció, com ara, el mecanisme d’un rellotge. Som molt conscients que si una petita part o procés falla, el nostre cos en pateix les conseqüències.

Se’ns ha plantejat un debat molt interessant sobre la fugacitat de la vida de cada un de nosaltres en aquest món. En com ens hem de cuidar i vetllar pel nostre benestar físic però també emocional. I també de les conseqüències pel planeta terra si tots els éssers vius fóssim immortals, no hi cabríem pas!

Hem vist molt clar que la nostra gran màquina, el cos, està format per un munt d’elements, d’entre els quals, tenim les proteïnes. El nostre organisme està compost per la quantitat de proteïnes que contenen 30kg de cacauets. Ens hem imaginat en el supermercat comprant paquetets de cacauets de 300 g i se’ns ha plantejat el repte de saber quantes bossetes hauríem de comprar per obtenir 30kg d’aquest fruit sec. Han sorgit diverses estratègies per esbrinar el resultat però el primer inconvenient que ens hem trobat ha estat la barreja d’unitats mètriques que teníem. Un cop hem investigat les unitats de mesura de la massa i hem fet les conversions, ens hem vist amb la necessitat de repartir els 30.000g de cacauets en paquets de 300g, i així hem obtingut la quantitat de 100 bossetes! Necessitaríem comprar 100 paquets de cacauets per fer l’equivalència de la quantitat de proteïna que té el nostre organisme dins seu!

Finalment, hem tret el nostre costat més artístic i hem anat a la biblioteca a buscar llibres i contes en els que surtien cors. Hem parlat del paral·lelisme entre el cor (l’òrgan que bombeja la sang cap a la resta del cos i i el procés a la inversa) i el cor emocional. N’hem fet una representació artística combinant-los tots dos i han sortit unes creacions molt boniques i interessants a nivell d’expressió individual.

Enllaçant amb la setmana sense pantalles, fa dies que va sorgint aquesta necessitat de cuidar-nos, de vetllar cadascú per ell mateix i protegir la nostra màquina des de les diferents vessants: la fisiològica, la química, la física i l’emocional.

Hem acabat aquesta fase del projecte amb un núvol de coneixements els quals estan tots interconnectats. Hem repensat en tots els factors, conceptes nous i aprenentatges i hem creat una bona xarxa de carreteres on acaben connectant totes les idees d’entre tots els nous sabers.

EL NOSTRE DIBUIX

Toni Ruiz07/03/25  

Un cop finalitzats tots els dibuixos de com ens imaginem una carpa de circ, els hem posat en comú. Cadascú ha presentat la seva elaboració, explicant el que ha representat:

  • Una carpa.
  • Una carpa verda i blanca i un trapecista.
  • Una carpa i està plovent i jo estic ajudant als del circ amb un paraigües perquè plou. La carpa és molt gran.
  • Jo he fet una carpa amb l’equilibrista, un pallasso i l’home bala. La meva és mitjana.
  • Jo he fet un pallasso i un equilibrista. Fa sol i núvol i una carpa de circ.
  • Un pallasso dins d’una carpa i una girafa.
  • Al circ millor que no hi hagi animals.
  • Perquè han d’estar al zoo.
  • A la natura lliures.

Després de compartir els dibuixos, hem valorat i votat la carpa més elaborada, l’hem retallat i enganxat a una nova fulla. Per tal que el disseny sigui de tots i totes i per sentir-nos representats, de cada dibuix hem escollit el que més ens ha agradat, un pallasso, una bicicleta, un equilibrista, un trapecista, … I aquest és el resultat!

Finalment, de tots els dibuixos, hem observat les similituts i diferències dels elements, dels colors i de les formes, ja que poc a poc ens haurem de posar d’acord en com és una veritable carpa de circ. Per aquest motiu, haurem de seguir investigant.

Podeu veure totes les fotografies a la web de l’escola.

COM ENS IMAGINEM UNA CARPA DE CIRC

Toni Ruiz07/03/25  

Un cop hem decidit que volem una carpa de circ a l’escola, ens plantegem què és en realitat:

  • És com una casa petita.
  • Amb uns pals.
  • És el sostre d’un circ i les parets.
  • A dins hi han els pallassos, equilibristes, trapezistes, músics i els que canten.
  • Tota la gent del circ.
  • Hi ficarem pallassos, que serem nosaltres.

Un cop hem parlat sobre què és, ens hem imaginat COM és. Per expressar el que ens imaginem, fem un dibuix individual, en el que representem la forma de la carpa, els seus colors i el que hi ha a dins. Aquests coneixements previs ens aniran molt bé per comparar més endavant amb tot el que anirem aprenent.

Nos us perdeu les fotografies de la web de l’escola.

PRESSIÓ ARTERIAL

Ivet Dominguez07/03/25  

Fa dies que parlem de grans màquines que tenim al nostre cos, entre elles el cervell i el cor. Del cor n’estem descobrint moltes curiositats i aprenent aspectes científics interessants. Aquesta setmana ens hem interessat per saber exactament què és la pressió arterial.

Després de llegir textos i tenir les nostres primeres idees, ens ha ajudat molt la visita d’una exalumna de l’escola, la Jana Costa, actualment estudiant d’infermeria. Amb ella hem conversat sobre el que sabíem del tema i després ella ens ha acabat d’explicar i matisar detalls, com per exemple la diferència entre benes i artèries, el per què existeix una pressió màxima i una altra de mínima i la relació amb els moviments del cor (sístole, diàstole)… La Jana ha vingut preparada amb l’aparell per prendre la pressió i hem fet pràctiques diverses, sabent que cal prendre-la quan portem una estoneta de repòs. Ens ha explicat la importància de controlar aquesta pressió per saber si el motor principal del nostre cos funciona correctament, o té algun desajust. I també ens ha recordat la importància de tenir uns hàbits saludables per mantenir un cor fort ja des de petits. L’alimentació i l’exercici físic hi juguen un paper importantíssim!

Hem fet la pràctica de prendre’ns la pressió després de fer activitat física i hem vist diferències notables. La Jana també ens ha explicat que existeix una pressió mitja recomanada però que també hem de tenir en compte l’edat de la persona i la seva complexió física.

Una sort compartir estones amb exalumnes que es formen en camps tan interessants i que retornen a l’escola per fer d’experts!

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ

Marta Hervas06/03/25  

Els Backups seguim treballant al voltant del llenguatge com a element important en les relacions humanes, però també amb les màquines i l’entorn que ens envolta. Codificar i descodificar, descobrir llenguatges i formes de comunicació és el nostre pal de paller al voltant del que gira tot el nostre treball. 

Hores d’ara ja hem hem descobert la xarxa secreta de la natura, les línies de Nazca, els jeroglífics egipcis, alguns llenguatges de programació, el codi Morse, el codi de Signes i l’Esperanto. Ara hem presentat la taula periòdica dels elements químics i també l’ADN, mentre maquinem i experimentem, com apropiar-nos-els i transformar-los de manera creativa i plàstica.

Però a més ja ens hem organitzat en quatre subgrups i cadascú està dissenyant una proposta de llenguatge per compartir amb la resta de l’escola. Tots ells han decidit crear un abecedari amb un codi de símbols particular que en aquests moments estan creant. El proper pas serà confegir el sistema de normes i funcionament propi.

ACABEM DE FER ELS PLÀNOLS

Mireia Puig05/03/25  

Avui la resta de grups que havien de fer el plànol del nostre pati l’han pogut finalitzar.

No ha sigut una feina gens fàcil i els tres grups han tingut moltes dificultats per orientar-se a l’hora de organitzar tots els elements del pati.

Per tal de poder-los orientar una mica, els hi hem col.locat en la cartolina cintes adhesives de diferents colors per tal de poder ubicar-se. Hem marcat la paret blava, la valla de la pista i les dues bandes dels arbustos.

El fet de marcar els quatre costats els ha ajudat a organitzar-se una miqueta més, però tot i així ha estat una feina força complicada.

Mentre anaven col.locant els diferents elements, de tant en tant, havien d’anar a veure el pati i observar la situació concreta de cada part.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projectes.