CUINEM “LECHE FRITA”
16/03/25“El vincle més gran entre natura i cultura és a través de la cuina, conèixer millor l’ingredient i aprofitar el seu potencial és el primer pas per conservar un planeta, això és el que hem de transmetre a les persones”, Alex Atala, cuiner brasiler.“O maior elo de ligação entre a natureza e a cultura passa pela culinária, conhecer melhor o ingrediente e utilizar o seu potencial é o primeiro passo para conservar um planeta, é isso que precisamos de transmitir às pessoas”, Alex Atala.
Els Quefirs teníem ganes de cuinar i vam acordar a la classe fer recerca a casa de receptes que puguem realitzar a l’escola. Mentrestant, el dimecres passat la Cristina ens va portar una recepta de nom peculiar: leche frita. “La llet es pot fregir?”, va sorprendre’s algú. Sense una resposta clara a la pregunta, vam passar a llegir amb atenció els ingredients i els passos a seguir per poder comprendre-la i preparar-nos prèviament.
Litres de llet, grams de farina, ous, culleradeta de vainilla,
grams de sucre, canyella, pell de llimona i taronja, oli…
Cortar, pelar, hervir, añadir, colar, remover, disolver,
retirar, mezclar, verter, enfriar, calentar, rebozar…
Després de preparar tots els ingredients i de rentar-nos molt bé les mans, ens hem organitzat en dos grups per a treballar més còmodament. Hem anat seguint pas a pas, amb atenció i calma, compartint els diferents moments amb prudència vigilant amb els perills que teníem al voltant. Però cuinar també ens ensenya a tenir paciència i, en aquesta recepta, hem hagut tenir-ne i molta. Després d’aconseguir la barreja perfecta entre llet, farina i sucre, aromatitzada amb pells de cítrics, canyella i vainilla, hem hagut d’esperar que es refredés per portar-la unes hores a la nevera de l’escola.
A la tarda, recordem els passos seguits al matí per saber continuar i ens tornem a rentar les mans; higiene i paciència, paciència i higiene! Anem a buscar a la nevera la nostra safata i observem com la massa ha adquirit consistència, ara és més sòlida! La tallem en trossets i preparem la resta dels ingredients per passar a l’arrebossat. De mica en mica anem obtenint els trossets arrebossats i la Cristina els passa per l’oli que ja és calent, fregim la llet!
Un cop tenim tots els trossets fregits, esperem que es refredin una mica i passem al tast! Coincidim tots i totes amb què ens ha sorprès el sabor, a la gran majoria ens ha encantat i volem repetir! Deixem alguns trossets per deixar provar als mestres de l’escola i passem repartint-los, ens feliciten per la feina, ja som una mica més experts i quasi quasi… uns grans XEFS!
Cuinar sempre és una bona oportunitat per posar-nos a prova; mostrar-nos atents i prudents alhora de col·laboratius i generosos amb la resta de companys, però també valents a l’hora de provar noves textures i sabors. Cuinar també ens ajuda a descobrir i experimentar amb el llenguatge i la ciència, entendre conceptes i vivenciar transformacions!













