El cor és el múscul que més treballa de tot el nostre cos. Batega 100.000 vegades al dia, bombeja uns 5 litres de sang cada minut i ho fa dia i nit sense necessitat d’endollar-nos cada nit. Diem que és tan especial perquè envia sang a tot el nostre cos. La sang porta a totes les nostres cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessitem per a poder viure. El nostre cor és una espècie de bomba, però no de les d’explotar sinó, com les bombes d’aire amb les quals inflem les rodes de les bicicletes, el que passa és que en comptes d’aire, impulsa sang.
Unes quantes curiositats sobre el cor
Segons l’Institut del Cor de Texas, si el cor fos una font, la seva potència faria que la sang arribés a 10 metres d’alçada.
El cor humà és capaç de bategar durant un temps fora del nostre cos ja que genera els seus propis impulsos elèctrics.
Sabíeu que escoltar música mentre es fa exercici, ajuda a oxigenar el cor? Sembla ser que la música augmenta el diàmetre dels vasos sanguinis i fa que la sang circuli millor.
Aquestes i moltes més curiositats les hem estat investigant aquests dies de projecte, del qual n’hem fet un tancament amb l’experiment “Com bombeja el nostre cor?”.
Aquesta setmana hem continuat amb les normes de funcionament dels llenguatges que estem creant, però a més, i fruit de les inclemències meteorològiques, que ens tenen una mica atabalats/des, hem experimentat amb una tècnica de dibuix molt divertida. Parlem de Ballpoint Pen Drawing, si bé, nosaltres l’adaptem als nostres mitjans materials. Aquesta experiència és la que documentem en aquest article.
Per practicar la tècnica hem descobert a un artista que la fa servir molt, el Cody James. Hem xafardejat la seva finestra al món, una pàgina web que li serveix de plataforma per donar-se a conèixer i vendre els seus treballs, https://codyjamesbycody.com/, i ens hem inspirat en les seves obres.
En aquest procés hem accedit a la informació disponible en llengua anglesa, i ens hem adonat que, centrant-nos en les paraules clau, podem entendre molt més del que ens imaginem. També li hem posat una edat aproximada, deduint-la dels seus jocs d’infància i els dibuixos animats que explica que mirava de petit.
I, de nou hem parlat del preu de les obres d’art per concloure que el seu treball és força més assequible per a nosaltres; per poc més de 5€ tindríem una obra d’art autèntica. Qui sap quan valdrà d’aquí a 50 anys? O 100 anys?
Quan hem començat a mirar les seves obres s’ha generat un clima molt interessant. Els Backups tenim ganes de provar-ho, però serà possible generar els efectes i les profunditats que l’artista crea? Per fer-ho més senzill cadascú ha buscat amb els chromebooks una imatge inspiradora i l’ha dibuixada de manera molt superficial, per no deixar rastre. A partir d’aquest moment ha començat el divertimento, fent gargots i superposant els colors, des del més clar al més fosc. Ràpidament tot ha començat a mostrar-se i l’entusiasme ha anat creixent, veient-ne els fruits de l’esforç. Però el millor premi ha estat, quan ja recolliem, han començat a arribar altres companys i … els GUAU!!! que exclamaven. Una experiència motivadora, sense cap mena de dubte. Probablement ja hem trobat l’artista i la tècnica que mostrarem en la proposta final del Projecte de Comunitat.
Aquesta setmana hem començat a parlar de les normes de funcionament que hi ha en el llenguatge i han sortit algunes paraules que ara prenen un nou sentit, com ortografia o gramàtica. No es tracta de fer-nos experts en lingüística, encara tenim temps per ser-ho! La intenció és reflexionar sobre la importància d’establir unes normes de funcionament comunes i posar-nos d’acord.
De fet, la importància està en adonar-se que sense totes les regles no hi hauria comunicació, tot i que una comunicació efectiva no es redueix a les regles ja que té altres implicacions extralingüistiques com la postura corporal, els moviments que fem mentre parlem, el to, ritme o la intensitat de la nostra veu. Tots aquests elements formen part del llenguatge i els hem de tenir presents.
A partir d’una pregunta tan simple i quotidiana com “Quina hora és?”, ens hem fixat en una “màquina” que estem molt acostumats a veure però que “mirem” molt poc: el rellotge.
Hem observat com el moviment d’una agulla afecta la resta i ens hem fixat en les equivalències de temps: 60 segons= 1 minut i 60 minuts= 1 hora. A més, hem aprofitat per llegir les hores en català, castellà i en anglès i hem vist que les tres formes tenen més relació de la que sembla.
La nostra sorpresa ha estat quan hem descobert el mecanisme del rellotge i la semblança que hi havia entre aquest i els autòmats que vam construir durant les vacances amb l’ajuda de les famílies.
Ens hem fixat en les rodes i en com es movien:
Aquesta roda es mou molt ràpid!
Deu ser la que mou els segons!
Si aquesta roda es mou cap allá i la que la toca en l’altra direcció.
I si l’obrim?
Hem decidit que el rellotge de l’aula no el podem desmuntar, el necessitem, així i tot, ens hem compromès a ser investigant aquest nou mecanisme.
A la tarda, el Joan arriba amb un rellotge vell de casa que la família cedeix per a la nostra investigació. Som afortunats! Ens proposem la pròxima setmana iniciar aquesta investigació.
El mecanisme del rellotge
Aprofitant el rellotge que el Joan ha portat per obrir i investigar, els WIFIS estem decidits a descobrir el “mecanisme” que fa funcionar un rellotge.
Però, abans de desmuntar el rellotge, és important que reflexionem a partir de tot el que hem anat descobrint sobre les màquines, i ens imaginem com és el rellotge per dins. Tots tenim clar que hi ha engranatges, però quants n’hi ha?, com estan col·locats?, hi ha més peces?
Cadascú, partint dels seus coneixements previs, ha dibuixat el rellotge i ha compartit les seves idees. No hi ha dos rellotges iguals i tots ens hem enriquit de les reflexions de la resta: el rellotge necessita una part amb energia que es transmet de roda a roda; si una roda es mou cap a la dreta, fa moure l’altra roda a l’esquerra; com s’aconsegueix l’energia un rellotge gran com el Big Ben?
Després de fer les nostres hipòtesis, ens hem disposat a “operar” i hem obert el rellotge!
Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que hi havia vuit engranatges i una petita bobina d’un metall daurat. “És coure i és molt car” deia un WIFI. Per a què servirà?
Hem gaudit molt desmuntant el rellotge, però ha estat impossible tornar-lo a muntar. Per sort, hi havia una maqueta simplificada de rellotge amb totes les seves parts perquè investiguéssim més sobre el seu funcionament. Hem hagut d’organitzar-nos per a memoritzar com estava construït i l’hem desmuntat. Aquí hem descobert una peça tancada en una petita caixa que l’Abraham ha explicat molt segur que “era una espècie de molla de metall que dona energia”. Muntar-lo, per això, ha estat més difícil, ja que no només havíem de recordar la posició, sinó també l’ordre en què havíem de col·locar-les … Per què no es mouen els engranatges? Un bon exercici de precisió i raonament que hem deixat ben documentat a la nostra llibreta.
Aquests dies, a projecte de comunitat, les cookies hem continuat averiguant i aprenent més curiositats sobre el cervell i també sobre el cos humà i el cor.
Hem quedat molt sorpresos en saber que el cor bombeja 260 litres de sang en una hora, és a dir, 6.240 litres de sang al dia. Ens hem imaginat quants bidons d’aigua o packs d’ampolles de litre i mig serien i hem quedat al·lucinats. El funcionament d’aquest òrgan és tan o més complex que el d’una màquina on els seus elements, peces i engranatges funcionen a la perfecció, com ara, el mecanisme d’un rellotge. Som molt conscients que si una petita part o procés falla, el nostre cos en pateix les conseqüències.
Se’ns ha plantejat un debat molt interessant sobre la fugacitat de la vida de cada un de nosaltres en aquest món. En com ens hem de cuidar i vetllar pel nostre benestar físic però també emocional. I també de les conseqüències pel planeta terra si tots els éssers vius fóssim immortals, no hi cabríem pas!
Hem vist molt clar que la nostra gran màquina, el cos, està format per un munt d’elements, d’entre els quals, tenim les proteïnes. El nostre organisme està compost per la quantitat de proteïnes que contenen 30kg de cacauets. Ens hem imaginat en el supermercat comprant paquetets de cacauets de 300 g i se’ns ha plantejat el repte de saber quantes bossetes hauríem de comprar per obtenir 30kg d’aquest fruit sec. Han sorgit diverses estratègies per esbrinar el resultat però el primer inconvenient que ens hem trobat ha estat la barreja d’unitats mètriques que teníem. Un cop hem investigat les unitats de mesura de la massa i hem fet les conversions, ens hem vist amb la necessitat de repartir els 30.000g de cacauets en paquets de 300g, i així hem obtingut la quantitat de 100 bossetes! Necessitaríem comprar 100 paquets de cacauets per fer l’equivalència de la quantitat de proteïna que té el nostre organisme dins seu!
Finalment, hem tret el nostre costat més artístic i hem anat a la biblioteca a buscar llibres i contes en els que surtien cors. Hem parlat del paral·lelisme entre el cor (l’òrgan que bombeja la sang cap a la resta del cos i i el procés a la inversa) i el cor emocional. N’hem fet una representació artística combinant-los tots dos i han sortit unes creacions molt boniques i interessants a nivell d’expressió individual.
Enllaçant amb la setmana sense pantalles, fa dies que va sorgint aquesta necessitat de cuidar-nos, de vetllar cadascú per ell mateix i protegir la nostra màquina des de les diferents vessants: la fisiològica, la química, la física i l’emocional.
Hem acabat aquesta fase del projecte amb un núvol de coneixements els quals estan tots interconnectats. Hem repensat en tots els factors, conceptes nous i aprenentatges i hem creat una bona xarxa de carreteres on acaben connectant totes les idees d’entre tots els nous sabers.
Fa dies que parlem de grans màquines que tenim al nostre cos, entre elles el cervell i el cor. Del cor n’estem descobrint moltes curiositats i aprenent aspectes científics interessants. Aquesta setmana ens hem interessat per saber exactament què és la pressió arterial.
Després de llegir textos i tenir les nostres primeres idees, ens ha ajudat molt la visita d’una exalumna de l’escola, la Jana Costa, actualment estudiant d’infermeria. Amb ella hem conversat sobre el que sabíem del tema i després ella ens ha acabat d’explicar i matisar detalls, com per exemple la diferència entre benes i artèries, el per què existeix una pressió màxima i una altra de mínima i la relació amb els moviments del cor (sístole, diàstole)… La Jana ha vingut preparada amb l’aparell per prendre la pressió i hem fet pràctiques diverses, sabent que cal prendre-la quan portem una estoneta de repòs. Ens ha explicat la importància de controlar aquesta pressió per saber si el motor principal del nostre cos funciona correctament, o té algun desajust. I també ens ha recordat la importància de tenir uns hàbits saludables per mantenir un cor fort ja des de petits. L’alimentació i l’exercici físic hi juguen un paper importantíssim!
Hem fet la pràctica de prendre’ns la pressió després de fer activitat física i hem vist diferències notables. La Jana també ens ha explicat que existeix una pressió mitja recomanada però que també hem de tenir en compte l’edat de la persona i la seva complexió física.
Una sort compartir estones amb exalumnes que es formen en camps tan interessants i que retornen a l’escola per fer d’experts!
Els Backups seguim treballant al voltant del llenguatge com a element important en les relacions humanes, però també amb les màquines i l’entorn que ens envolta. Codificar i descodificar, descobrir llenguatges i formes de comunicació és el nostre pal de paller al voltant del que gira tot el nostre treball.
Hores d’ara ja hem hem descobert la xarxa secreta de la natura, les línies de Nazca, els jeroglífics egipcis, alguns llenguatges de programació, el codi Morse, el codi de Signes i l’Esperanto. Ara hem presentat la taula periòdica dels elements químics i també l’ADN, mentre maquinem i experimentem, com apropiar-nos-els i transformar-los de manera creativa i plàstica.
Però a més ja ens hem organitzat en quatre subgrups i cadascú està dissenyant una proposta de llenguatge per compartir amb la resta de l’escola. Tots ells han decidit crear un abecedari amb un codi de símbols particular que en aquests moments estan creant. El proper pas serà confegir el sistema de normes i funcionament propi.
Aquest dimecres, a projecte de comunitat, tots els Codes hem estat enfeinats esbrinant el que deia un fragment del llibre El cuerpo humano de Bill Bryson. Concretament parlava del cor, com a màquina importantíssima del cos humà i citava el següent:
“Cada hora, nuestro corazón dispensa alrededor de 260 litros de sangre. Eso son 6240 litros en un día.”
Hem volgut fer-ne la comprovació: si sabem que en una hora dispensa 260 litres de sang, és veritat que en un dia seran 6240 litres? Les maneres d’arribar-hi han estat diverses, com és divers el nostre pensament i el moment d’aprenentatge on ens trobem. Dues de les tres Matildes que tenim al grup, juntament amb uns quants Petits Prínceps, han vist clar que calia multiplicar. Però d’altres Petits Prínceps, una Matilda i tots els Tintins hem preferit fer-ho sumant… i és que no tenim molt clar com multiplicar! Entre dibuixos, sumes d’aranyes, llistes infinites de nombres i un llarg etc, ens hem esforçat a fer els càlculs. Molts ens descomptàvem i hem acabat el matí enfadats amb nosaltres mateixos/es! I és que tots aquells/es que ho volíem resoldre de cap, en vèiem les dificultats i hem hagut de repensar altres maneres. La calculadora també ens hi ha ajudat.
Amb tot, qui sabia multiplicar, representants de Petits Prínceps i Matildes, han volgut explicar-nos a la pissarra com ho podem fer de maner més ràpida amb l’algoritme, recordant, és clar, que abans hem de dominar les taules de multiplicar… i és que els Tintins just som aquí, i alguns companys més grans també!
Aquests dies, Cookies i Codes, hem estat descobrint el treball del neurocientífic i artista Greg Dunn. Ell és metge, especialista en el cervell i en té un ple coneixement. Utilitza tot el seu coneixement i el dona a conèixer, a partir de les seves creacions artístiques que ens han fascinat. Representa tot allò que és micro de manera macro, utilitzant tècniques sorprenents com ara el microgravat, la tinta xinesa i fins i tot el treball amb l’or. La llum hi té una importància cabdal, per tal d’aconseguir els reflexes que donen vida a moltes de les seves obres. Tot això ho hem anat veient analitzant el seu web i prenent-ne apunts a les nostres llibretes.
Després ens hem animat a utilitzar tècniques i materials semblants per reproduir peces artístiques a l’estil Dunn. Ens ha agradat veure com, senzillament amb la tinta xinesa i la nostra bufera, érem capaços de recrear móns de neurones, que al tocar-se generaven sinapsis, les connexions humanes que permeten ser qui som. Hem aprofitat per recordar la xerrada amb la Míriam, i totes les explicacions sobre aquesta gran màquina del cos humà, poc coneguda encara per la humanitat. Treballs com el de Greg Dunn ajuden a apropar-nos al coneixement científic.
Al grup Pixels de projectes de comunitat hem començat a explorar el primer element de robòtica que ha arribat a l’escola dins la nova dotació tecnològica. Es tracta del Tale Bot, i ens ha obert les portes a un món ple de possibilitats.
El primer que vam fer va ser mirar uns vídeos per entendre què era capaç de fer aquest petit robot. Després vam fer un unboxing de la seva caixa per tornar a descobrir totes les peces que el formen. Tot i que ja havíem etiquetat el material i sabíem què hi havia, fer-ho de nou ens va servir per refrescar la memòria i començar amb una mirada nova. També vam veure uns vídeos més tècnics per entendre com funciona el TaleBot.
Amb aquesta primera presa de contacte, vam obrir la guia d’activitats i reptes que acompanya el robot. Tot i això, primer vam fer una fase molt lliure i intuïtiva: vam experimentar amb el robot, provar com es movia, quines ordres podíem donar-li i com responia. A partir d’aquí, ens vam anar organitzant per fer reptes i activitats que ens ajudessin a descobrir tot el potencial del TaleBot.
Una de les parts més engrescadores va ser quan vam començar a fer servir els mapes interactius. El mapa de la ciutat ens va donar força joc. L’objectiu era fer arribar el TaleBot a diferents punts del mapa donant-li les ordres correctes, seguint la lògica i el pensament computacional.
També vam utilitzar el mapa musical i d’instruments,que ens va fer passar una bona estona tots pensnt les ordres i com havíem de seqüenciar-les per assolir els objectius.
Així doncs, aquest primer contacte amb el TaleBot ha estat una porta d’entrada genial al món de la robòtica, i ens ha permès aprendre tot jugant, explorant i treballant en equip. Estem molt il·lusionats per continuar descobrint tot el que podem fer amb ell!
