UN REGAL INESPERAT

Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.

Andre Gide

Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.

Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana. 

Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.

Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.

A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!

L’ÀFRICA A CASA NOSTRA

“Quan una arrel és profunda, no té por del vent”.

Proverbi africà

Fa dies que estem preparant una visita molt especial a classe: la família del Jeffrey. El Jeffrey té arrels africanes i ens agrada poder-les conèixer i compartir. Per aquest motiu hem convidat la seva família… Llegeix més»

ATRACANT A UN PORT SEGUR

De la realidad, misteriosa, tan vasta e imprevisible, no percibimos más que lo que se filtra a través de nuestro minúsculo punto de vista. La imaginación activa es la clave de una visión amplia, permite enfocar la vida desde puntos de vista que no son los nuestros, pensar y sentir a partir de diferentes ángulos. Esa es la verdadera libertad: ser capaz de salir de uno mismo, atravesar los límites de nuestro pequeño mundo individual para abrirse al universo.

Alejandro Jodorowsky

Ha estat un dia esgotador i ple de nervis. El nostre grup s’enfrontava a dos reptes aquesta setmana: demostrar l’estudi i treball memorístic al voltant de les comarques, de les principals unitats de relleu i dels rius més importants de Catalunya; i arribar a acords sobre com representar un percentatge en un diagrama circular. Treballs practicant la gimnàstica memorística i treballs practicant pensar, posar en comú les idees personals i contrastar-les amb l’ajut de l’altre per construir un model que ens satisfaci a tots i totes. 

Hem compartit les maneres personals de treballar la memorització i ens hem posat un nou repte per seguir-la treballant: sortirem de Catalunya per abastar Espanya. La resta del dia l’hem dedicat a compartir les nostres idees sobre com representar en una circumferència una quantitat expressada en percentatges. Ha estat dies de pensar, de buscar justificacions a les idees i sobretot de descobrir el goig d’avançar a través del necessari error. Hem reafirmat, de nou, que aprendre plegats sempre és més interessant i profitós que fer-ho en solitari. Aquí en teniu la mostra dels processos i conclusions a les quals els diferents grups han arribat. Totes han estat imprescindibles per refer les nostres idees personals i trobar un model que ens pugui servir per a altres moments.

RACÓ DE PARAULES TRILINGÜE

“To learn a language is to have one more window from which to look at the world.” 

Chinese proverb

Al grup L de Lapó, dins del projecte de Comunitat “Abraçant el món”, fa dies que ens adonem d’una cosa: cada vegada utilitzem més paraules noves.

Per això hem començat a anotar a la llibreta totes les paraules que van apareixent mentre treballem. Primer cadascú ha fet la seva llista individual i, més endavant, hem posat en comú les aportacions per crear una llista conjunta de grup.

Aprofitant que tenim amb nosaltres el Sergi, l’auxiliar de conversa, ens hem organitzat en grups de tres. Cada grup va passant amb ell i fem la nostra llista de paraules en català, castellà i anglès.

Amb la seva ajuda i utilitzant diccionaris català–anglès, busquem el significat de les paraules i aprenem com es diuen en les tres llengües. Així no només entenem millor el projecte, sinó que també ampliem vocabulari i practiquem estratègies de cerca d’informació.

Les paraules que anem treballant no es quedaran només a la llista: també les anirem col·locant en un racó de l’aula que anirem omplint al llarg del curs. A poc a poc es convertirà en un espai viu, que anirà creixent igual que els nostres aprenentatges.A quest serà el nostre Racó de Paraules.

Perquè abraçar el món… també vol dir aprendre a anomenar-lo en moltes llengües.

ELS ODS

“L’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves.”

Jean Piaget

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una iniciativa mundial impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de construir un món més just, solidari i sostenible per a tothom. A través de 17 objectius, es treballen valors com el respecte pel medi ambient, la igualtat, la pau, la cooperació i el benestar de les persones. Aquesta setmana els hem presentat en el grup amb la idea de buscar iniciatives que donin forma al nostre projecte de comunitat. Volem treballar en alguna iniciativa per contribuir en la millora del món. Petites accions quotidianes poden contribuir a millorar la societat: cuidar el planeta, respectar els altres, compartir, consumir de manera responsable i actuar amb empatia. Tots podem formar part del canvi i tenim la capacitat per construir un futur millor.

En iniciar aquesta reflexió conjunta, ens hem adonat que aquests temes ja formen part del nostre dia a dia i que moltes de les activitats que hem dut a terme fins ara ja contribueixen a millorar el nostre entorn i, sobretot, a prendre consciència de qüestions importants per al futur.

Per aquest motiu, hem decidit començar a explorar les nostres possibilitats com a comunitat educativa, revisant les activitats i propostes que ja hem realitzat i identificant amb quin o quins dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es poden relacionar. Estem en aquest camí, escoltant les opinions i il·lusions de tots per identificar alguna iniciativa que ens permeti treballar de manera més concreta. És una tasca que anirem desenvolupant de manera paral·lela, mentre també seguim explorant altres curiositats i descobriments sobre els diferents continents i països.

SONS I TERRITORIS DEL RECORD

“No tots els mapes tracten de llocs; alguns mapegen experiències, records i significats.”

Rebecca Solnit

Finalitzant el primer trimestre, la Júlia ens va preparar una espectacular presentació del què ella havia entès sobre la Guerra Civil. Vam quedar-ne ben emocionats! I vam marxar amb aquest record…

Aquest fet ha provocat que, aquests dies, molts en parlem a casa, amb els pares i també amb els avis i besavis que potser en tenen més records. Arrel d’aquestes converses de casa, altres persones ens han explicat anècdotes de la seva família, en relació a la Guerra Civil viscuda. També han arribat d’altres materials que ens en parlen. La Jana, per exemple, ens ha portat un CD amb la música i lletra d’un grup, anomenat Barricada, que parla íntegrament dels testimonis i injustícies que es van viure. Ella mateixa ens ha volgut llegir la Història sobre la Matilde Landa, una dona republicana que no volia seguir les imposicions del règim de Franco i com s’hi va enfrontar, tot i patir-ne conseqüències. També hem parlat del paper dels mestres durant la República. Molts d’ells també perseguits i condemnats pel règim per voler oferir als infants altres vies d’ensenyança i més llibertat de pensament. Tot plegat ens ha fet reflexionar i molt! Com tot això va poder passar?

De la mateixa manera, l’Adriana ens ha fet arribar un conte molt especial El mapa de los buenos momentos. En aquesta història se’ns explica com una nena elabora el seu mapa d’espais estimats, sabent que ha de deixar la seva ciutat a causa de la guerra. El tema ens fa reflexionar… si a nosaltres ens passés, què dibuixaríem? Quins punts i espais són plens d ela nostra memòria i no voldríem mai oblidar?

Iniciem un treball artístic vinculat a aquesta emoció, la construcció d’un mapa personal d’indrets amb història biogràfica. El treball pot donar molt de sí, així que deixem temps perquè cadascú a casa amb paciència el desenvolupi i el pensi de la millor manera.

Treballar mapes autobiogràfics és transformar records en territori i experiències en paisatge personal. Connecten espai, temps i identitat, convertint la pròpia història en un relat visual.

D’ABRAÇAR EL MÓN A DESCOBRIR COM SÓN D’INFINITES LES MATEMÀTIQUES

Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…) 

Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.

Alessandro Maccarrone, 2024

De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.

Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.

I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.

APILO XII: COMPARTIM LA MISSIÓ

«El món canvia amb el teu exemple, no amb la teva opinió.» 

Paulo Coelho

Abans d’acabar el trimestre hem col·locat el contenidor gran de l’Apilo XII al vestíbul de l’escola, en un lloc ben visible. Ara tothom que entra el pot veure.

També hem passat per les classes per explicar què és l’Apilo i com ha començat tot. Hem preparat l’explicació, hem parlat davant dels companys i companyes i hem resolt preguntes. Ens ha agradat veure que molts nens i nenes s’han interessat i han volgut participar. Els ha agradat molt que els portessim el seu carnet d’Agent Apilo amb la seva foto.

A més, hem enviat un correu a les famílies i als mestres per explicar el concurs, què es pot portar i com funcionarà la recollida de piles.

Ara arriben uns dies de vacances… i tenim un encàrrec molt important:
volem que tothom comenci a guardar piles a casa.

Hem demanat a les famílies que guardin totes les que tinguin. Cada pila compta. Quan tornem a l’escola, les podrem portar i començar a omplir el contenidor.

La idea ja ha sortit de la classe. Ara és cosa de tota l’escola.

A la tornada… començarem a recollir!