COM SAP EL CERVELL QUÈ HA DE FER?

Aquestes darreres setmanes el cervell ha estat el protagonista de moltes de les nostres converses. Fa dies, quan vam reprendre el projecte d’aula després de tancar el conte col·laboratiu, vam engegar una conversa sobre la importància d’aquest òrgan. En alguns llibres i vídeos hem descobert que es refereixen a ell com “el jefe” o “el director” del nostre cos, per tant, suposem que la seva funció és importantíssima. Però, alhora, ens va sorgir un dubte: “Mana més que el cor?”… El cor el necessitem per viure però el cervell és qui mana, dilema servit, “Qui és més important, el cor o el cervell?”

Ens adonem que el cervell ens intriga i en volem saber més. És el director del nostre cos però… “COM SAP EL CERVELL QUÈ HA DE FER?”. No tenim respostes i decidim buscar més informació a casa. Dies més tard, bona part de la classe ha trobat la resposta i sembla que entre tots i totes ho podem explicar per entendre-ho. Entre papers, imatges i vídeos apareixen noves paraules: neurones, cerebel, impulsos electrics, crani, sistema nerviós…

A mesura que anem entenent la funció del cervell també anem connectant els nous conceptes i idees amb experiències personals que hem anat vivint: la malaltia d’alguns avis i àvies, aquells records que s’esborren. Algunes Tanits reflexionen sobre aquestes malalties i la duresa de perdre la memòria o el control del nostre cos, filosofar ens encanta! Uns dies després, la Lídia ens porta a la classe una notícia que a priori ens costa d’entendre però que sospitem té a veure amb el cervell, dos conceptes ens costen: malaltia de l’ELA i implant cerebral. Amb l’ajuda de les nostres famílies descobrim que, efectivament, l’ELA té a veure amb el cervell i que els implants cerebrals són un gran avenç de la ciència.

SORTIDA A CAL MERCADERET

El divendres 25 de març els Mitjans vam realitzar l’esperada sortida a Cal Mercaderet, una horta ecològica que trobem ben a prop de l’escola. A l’arribar allà vam fer dos grups, mentre uns esmorzàvem i jugàvem una estona en un bosquet de la vora, els altres vam anar a trobar-nos amb l’Adrià i el Josep Maria. Després, vam fer canvi!

“Benvinguts a Cal Mercaderet i a la nostra horta!”, ens rebien. “Aquí recuperem la feina de pagès, sabeu què és? Algú de vosaltres vol ser pagès quan sigui gran?” ens preguntava l’Adrià. La majoria sabíem quina era la feina d’un pagès, no ens imaginàvem ser-ne un en un futur però ens venia de gust escoltar i provar tot el que ens havien preparat.

L’Adrià ens va ensenyar com comença tot, va obrir davant nostre unes carbasses perquè poguéssim veure les llavors. Ens va explicar que allà tenen un banc de llavors, on les preparen i cuiden fins que són plantades. Després, ens va ensenyar a fer planter i vam poder-ne fer nosaltres. Vam arremangar-nos i, després de posar terra bona en les bases, vam agafar llavors de mongeta i vam posar-les dins de cada forat.

Tot seguit vam entrar a l’hivernacle on vam poder veure com creixen tots els planters fets. Hi havien moltíssims i tots ben diversos! Mongetes, carbassons, espinacs, melons i síndries… Van comentar-nos que allà estaran fins que les plantes siguin un mica grans, és una manera d’assegurar que després a l’hort puguin sobreviure. Al sortir de l’hivernacle van convidar-nos a veure la horta de ben a prop i transplantar el planter ja crescut de bròquil. Després del trasplantament, vam poder provar verdures ben diverses directament de la horta! Ecològiques, sense cap producte químic! Molts i moltes vam atrevir-nos a tastar enciams, espinacs, bledes, api, xupa-xups de bròquil…

Després vam acostar-nos fins a les cinc vaques que tenen per dóna’ls-hi menjar de l’hort. Aquestes vaques fa poquet que les tenen, dues d’elles van néixer al desembre! En una zona estan construint “la casa de les vaques”, allà les munyiran i, en un temps, ja imaginen fer iogurts i formatges. Ens van explicar que les tres vaques més grans ja donen llet i que, la caca que fan, també l’aprofiten per fer terra bona.

Després de posar-nos a la pell d’un pagès i adonar-nos de la gran feina que això suposa, finalitzem la visita i ens acomiadem de l’Adrià i el Josep Maria. Tornem al bosquet caminant i, quan arribem, per grupets seiem a terra, anem xerrant alhora que ensumem les diferents olors dels nostres àpats i anem dinant ben contents i contentes! Quan acabem aprofitem l’estona jugant amb pals i branques, construint cabanes, inventant jocs nous… Ens ho hem passat d’allò més bé i, qui sap… potser després d’aquesta sortida, algú sí voldrà ser pagès quan sigui gran!

EL GRUP DE LA CRIPTA I LA BIOARQUITECTURA

El grup de la Cripta seguim parlant de natura i creativitat. Sabem que el nostre entorn natural és importantíssim per a nosaltres i que cal cuidar-lo, la natura ens inspira i ens dóna infinitat de materials a l’hora de construir però cal prendre consciència i no malmetre-la.

En l’última sessió la Cristina ens va proposar fer recerca mitjançant els Chromebooks de tres obres arquitectòniques ben especials i relativament noves.

  • La casa en el valle d’Uspallata a Xile.
  • L’edifci de les algues a Hamburg.
  • El palau dels congressos de Vitòria-Gasteiz.

La informació que trobem la llegim entre tots i totes, no és pas fàcil entrendre cert vocabulari! A mesura que anem coneixent dades sobre els edificis ens anem sorprenent: una casa construida amb terra que pot aguantar terratrèmols gràcies als materials, la forma i la orientació; un edifici amb parets de vidre amb algues que generen energia, un altre edifici amb jardins verticals que ajuden a l’aïllament de la temperatura exterior a banda de l’aport d’oxigen que generen al medi ambient…

Descobrim que aquest tipus d’arquitectura que pensa en la natura, tant a l’hora d’utilitzar-la com de cuidar-la, se’n diu BioArquitectura. Tot plegat genera debat entre nosaltres… ens portarà a un nou repte?…

SOM 25 TANITS

El mes de Març ha arribat a la nostra classe amb una nova notícia: deixem de ser 24 per ser 25!

La Fàtima s’incorpora al Marta Mata i puja al pis de dalt per ser una nova Tanit. Ve de l’Hospitalet de Llobregat amb els seus pares i els seus dos germans, ens ha explicat que li agrada molt dibuixar i pintar i que està molt contenta de formar part del nostre grup.

Benvinguda Fàtima!

ORIGEN, QUÈ VOL DIR?

Després d’uns dies molt concentrats en el treball de millora de la font de l’escola, el grup de la Cripta Güell ens retrobem per seguir amb el projecte. Estem d’acord amb seguir avançant i rellegim la pregunta que dóna nom al projecte de comunitat detenint-nos en una paraula: ORIGEN. Tots sabem què vol dir però explicar-ho amb paraules… ens costa. Amb exemples reals ens és més fàcil i ens adonem que la majoria anem a parar al nostre origen com a espècie.

“El nostre origen és la nostra mare, i la nostra iaia és l’origen de la nostra mare i així…”

Per tal d’ampliar la mirada descobrim unes targetes amb imatges que hem de relacionar d’alguna manera, en petit grup les mirem i anem compartint impressions. Mica en mica, sobre la taula anem confegint entre tots i totes una xarxa on les imatges van relacionant-se.

“Aquestes llavors van amb l’arbre, però també amb les flors..” “I amb les fruites i verdures!”… “L’arbre també va amb la cadira perquè té fusta!”

“La gallina, l’ou i la truita han d’estar juntes” “Si però quina posem primer: l’ou o la gallina?”

Després d’aquesta activitat compartim els tres petits grups què ha passat i ens adonem que coincidim bastant. Tots i totes les hem endreçat en línia, aquella que consideravem que era la primera l’hem posada al capdavant i tot seguit la resta perquè “surten de la primera”. Finalment algú comenta que les primeres són l’origen de la resta.

Com nosaltres el que volem és tenir una bona definició, agafem els diccionaris i busquem la paraula, uns en català i altres en castellà. Origen: Punt de partida d’alguna cosa. Començament.”. Ho tenim!

Observem que l’origen de moltes coses acaba estant a la natura i Gaudí ens torna a venir a la ment. “L’origen de tot està a la natura!”, diu algú, i sembla que tots i totes hi estem d’acord. Tornem a mirar la pregunta del projecte: “L’originalitat és tornar a l’origen?”. Ja fa dies que la paraula originalitat vam definir-la com a ser únic, diferent, creatiu… i ara podem afegir que l’origen és un punt de partida i que nosaltres creiem que és la natura. Canviem la pregunta del projecte per fer-la més comprensible i ens queda…

“Per ser creatius i diferents hem de mirar la natura?”

Algú creu que no sempre, d’altres creuen que sí. En qualsevol cas, amb el que tots els membres de la Cripta estem d’acord és amb que la natura és molt important per a la nostra existència i cal que la cuidem.

EXPOSEM LES NOSTRES MAQUETES A L’ESTIL GAUDÍ!

Aquesta setmana el grup de la Torre Bellesguard i el grup de la Cripta Güell hem començat junts el matí de dimarts per tal de poder compartir un dels nostres treballs durant el confinament: les maquetes d’edificis a l’estil Gaudí amb material reciclat!

Un per un, hem anat exposant el nostre treball davant dels altres explicant quin edifici hem construit, quins materials hem utilitzat, si ens ha ajudat algú i la dificultat de tot plegat. A mesura que explicavem hem anat compartint algunes estratègies utilitzades (“truquillos”!) per poder sostenir certes estructures, per donar forma als materials, per aconseguir portes que s’obren i es tanquen…

Totes les nostres maquetes les hem acompanyat d’una targeta on apareix el nom de l’edifici i el nom del/de la arquitecte/a i les hem exposat al vestíbul del nostre passadís. Al llarg d’aquests dies hem convidat a la resta de grups de la comunitat perquè puguin veure-la i gaudir d’ella.

ELS MITJANS VISITEM LA IGUALADA MODERNISTA

El passat dijous els Mitjans vam sortir de l’escola caminant fins a Igualada amb l’objectiu de conèixer al Jaume Ortínez, un expert en modernisme i veí d’Igualada, i amb ell fer una ruta per la ciutat observant d’aprop aquest tipus d’art arquitectònic que hem descobert gràcies a Antoni Gaudí.

Un cop passada la passarel·la de la vía del tren hem recorregut el passeig Verdaguer fins arribar al parc del Centre Cívic del centre on hem esmorzat i jugat una estona, després hem anat fins la plaça de Puis XII i hem entrat a l’esglèsia de Santa Maria, el nostre punt de trobada amb en Jaume. Arrecerats del vent, en Jaume ha començat la nostra trobada parlant-nos de l’art previ al modernisme utilitzant el retaule del barroc de Santa Maria i explicant-nos que soterrada just a sota de l’actual esglèsia trobem la primera capella que era del romànic.

Després d’aquest primer contacte amb l’art ens hem dividit en dos grups, mentre uns feiem la ruta pel centre d’Igualada amb en Jaume, els altres hem anat fins la plaça de Sant Miquel per tal de realitzar un dibuix al natural de l’edifici de Cal Ratés. Per aquest dibuix hem hagut d’afinar la vista i fixar-nos en les formes de finestres i teulades, però també en els petits detalls de les baranes o en les formes i colors de les rajoles. La ruta pel centre ens ha ajudat a redescobrir edificis que ja havíem vist abans doncs tots i totes hem estat passejant per aquests carrers amb les nostres famílies, ara però, la nostra mirada és ben diferent. Cal Ratés, Cal Franquesa, Casa Vives, El Foment, Casa Grau o la Pastisseria Targarona han estat alguns dels edificis que ens hem mirat amb més detall escoltant com en Jaume ens explicava el valor del treball dels professionals en les rajoles, en les vidrieres, en el ferro forjat, en la fusta o en la ceràmica.

Com és que ara ja no es fan edificis modernistes?, ha preguntat un infant. En Jaume ens ha respós que, com tot, passa de moda, però també el cost d’un edific modernista era ben diferent ja que quan es construia una casa d’aquest estil també es construien els mobles i tots els detalls de dins, no només l’estructura. La gent amb molts diners eren els que podien fer-se aquestes cases, està clar. Ara bé, en Jaume també ens explica que gràcies a arquitectes com Antoni Gaudí el modernisme encara està molt present.

A l’acabar la ruta i el dibuix ens acomiadem agraïts amb en Jaume i tornem a preparar-nos per caminar una mica més. Aquest cop el destí és el Parc de García Fossas on dinem plegats i plegades una mica cansats i cansades de caminar. Però el cansament se’ns passa ràpid i, amb la panxa plena, de seguida demanem poder anar a jugar a les diferents estructures que allà trobem. Després d’una estona, hem tornat a l’escola amb autobus contents i contentes amb una sortida ben completa!

LA POSTAL PER L’AMPA

Divendres quan vam arribar a la classe després del confinament, la feina ens esperava! L’AMPA, com cada any, ens proposa realitzar una postal on aparegui el nostre personatge de l’aula a l’hivern. Amb aquesta postal l’AMPA desitja unes bones festes a les altres escoles i “ampes”, així com a d’altres associacions.

No teniem massa temps ja que el confinament no ens ha deixat poder dedicar-li més temps així que tots i totes vam posar-nos en marxa per poder tenir-la enllestida el mateix divendres.

El bosc de la Tanit amb arbres fets amb papiroflexia, papers inspirats en l’hivern que doblegats han agafat volum…

Una casa amb peces de Lego, la casa de l’àvia Perona…

Una nina Playmobil i una àvia del Lego representant a la Tanit i l’àvia Perona…

Unes cartolines nevades i unes lletres formant un missatge…

Buidem el moble de la nostra classe i comencem a col·locar tots els elements, afegim algun elements que hem trobat per casualitat i que ens servirà d’atretzzo… Tenim la nostra postal!

Ens ha agradat molt com ens ha quedat, aquí la teniu!

DES DE CASA

Aquests darrers dies les Tanits hem estat treballant des de casa ja que la nostra classe ha estat confinada. Cada matí ens hem trobat per videotrucada per tal de veure’ns i organitzar el dia plegats, alhora hem resolt dubtes sobre les propostes a fer aquests dies.

Treballar així ens ha posat a prova, hem hagut d’esforçar-nos i intentar ser autònoms i autònomes. Les nostres famílies ens han acompanyat i ajudat tant com han pogut i és d’agraïr!

Divendres dia 3 de desembre vam tornar a l’escola i a l’arribar a la classe tots i totes vam verbalitzar…

…què bé que s’està a l’escola! 

FEM RAJOLES AMB TEXTURES

La setmana passada el grup de la Cripta Güell vam arremangar-nos per seguir endinsant-nos en el món de Gaudí. Teníem moltes ganes de fer, de fer amb les nostres mans!

Sabent que la natura és un dels motors de la imaginació i de l’obra de Gaudí, vam baixar al pati dels petits per poder recollir diverses mostres: pals, fulles, pedres, fruits,… Un cop a la classe vam posar-nos la bata i vam preparar les taules. La nostra sorpresa va arribar després al descobrir que teníem fang i eines per treballar-lo.

Gaudí no només dissenyava edificis, també dissenyava rajoles ben originals i nosaltres hem volgut crear-ne de nostres! Primer vam moldejar el fang donant-li forma de rajola, alguns vam utilitzar la forma d’hexàgon, d’altres de quadrat… no ha estat pas fàcil! Després vam estampar els diferents materials que havíem recollit prèviament decorant les nosatres rajoles amb textures diferents que la natura ens regala.

Aquesta activitat ens ha encantat, hem gaudit molt i hem treballat de manera tranquil·la i creativa ajudant-nos entre nosaltres.