Finalment, aquesta setmana hem acabat els nostres personatges del conte col·laboratiu: la Martina, el Joanoi i el Pompei, així com la façana de la casa on hem pensat que viuran. Els hem col·locat al passadís per tal que la resta de l’escola pugui veure el resultat i hem passat per les classes a explicar-ho.

Paral·lelament, els mateixos grups hem començat a fer les descripcions de cada protagonista així com del lloc on viuran, ja que ens servirà per a la introducció. Prèviament, vam treballar a partir d’una proposta d’aprenentatge com havia de ser una bona descripció, quins aspectes ha de recollir i l’ordre a seguir perquè el resultat sigui coherent. A l’hora de redactar alguns ho fem primer sobre paper per després passar-ho en un document digital, d’altres grups proven de fer-ho directament amb Chromebook; aprofitem aquesta situació d’aprenentatge per començar a descobrir el Drive. Escriure a ordinador ens permet visualitzar allò que anem redactant entre tots i totes, fer canvis que consensuem i corregir errades ortogràfiques que la mateixa aplicació ens va marcant. De tant en tant, els mestres ens ajuden a refer expressions, inclús a allargar frases posant una mica de gràcia. I, a mesura que anem acabant les descripcions en petit grup, les anem compartint en veu alta amb la resta de la classe per tal de valorar entre tots si la donem per bona.

Aquestes setmanes estem immersos en la construcció en volum dels nostres personatges i de la casa on imaginem que viuran amb material reciclat divers. Per poder organitzar-nos establim una conversa per parlar de diferents criteris importants que cal tenir present perquè els necessitarem en aquest repte de crear un conte: creativitat, escriptura, competència digital i lideratge. Pensem en quin d’aquests criteris podem destacar i ho anotem a la pissarra. A partir d’aquí, fem quatre grups amb membres de cada un dels grups de la pissarra i triem quin dels personatges volem crear.

Compartim idees, pensem possibles materials, fem esbossos, intercanviem opinions i algun malentès, uns aprenem a cedir i d’altres a defensar el que pensem… Després de dos dies treballant per separat, decidim trobar-nos per compartir aquestes primeres idees, ens ajudem i aconsellem, alhora que establim certa coherència amb les mides dels nostres personatges. “Si el Pompei és el fill, no pot ser més alt que els pares!” Agafem regles de 30 i 50 cm, comparem alçades que creiem lògiques i acabem pactant l’alçada exacta de cada un dels protagonistes. “I la casa, com hauria de ser?” Els regles se’ns queden petits i anem a buscar un de pissarra, al davant tenim el regle de 100 cm que ens ajuda a poder visualitzar quina hauria de ser l’alçada de l’edifici.

Dues setmanes després comencen a prendre forma les nostres creacions. Estem satisfets i satisfetes dels resultats que es comencen a apreciar, el procés no ha estat fàcil, sobretot posar-nos d’acord amb com fer les coses, tots i totes creiem que les nostres idees són més bones, però el cert és que compartint-les i debatent-les aquestes idees creixen i es transformen per acabar sent noves idees que ja són propietat de tots i totes.

Després de valorar tots els nostres personatges hem passat a fer una estadística per saber quins personatges eren els millor valorats. Amb la nostra rúbrica a la mà, hem compartit quins eren els nostres “molt” construint entre tots i totes una gràfica per cada un dels personatges. Després, cadascú s’ha fet les seves i les ha docmuentat a la llibreta.

Ens adonem que hem estat molt generosos i que no tenim un personatge clararament millor valorat sinó que estem entre uns quants, i per això decidim fer una votació entre els finalistes. Preparem tres caixetes i tres papers de colors diferents per cadascú, cada color farà referència a un dels tres personatges. Davant tenim un procés electoral! De manera secreta hem escollit aquell personatge que més ens ha agradat i hem depositat el paper a la caixa corresponent. Un cop tothom ha decidit, dues Tanits han passat a fer el recompte de vots mentre una tercera Tanit anava anotant el número de vots finals a la pissarra.

Ja ho tenim! Els protagonistes del nostre conte col·laboratiu seran el Joanoi metge, la Martina youtuber i el Pompei monstre!

Un altre repte se’ns presenta, quina relació tindran un metge, una youtuber i un monstre?

Una de les premisses importants sobre el nostre repte literari és fer aparèixer els tres personatges emblemàtics que sempre surten: en Joanoi, el Pompei i la Martina. Cada curs són representats i descrits d’una manera diferent i, nosaltres que som els primers serem els encarregats de decidir com seran tots tres aquest cop.

De manera individual, cadascú de nosaltres pensa com s’imagina els tres personatges. Pensem no només amb el físic o què seran (persones, animals, extraterrestres, objectes…) sinó que anem imaginant la seva personalitat, l’edat o la seva professió. Alguns i algunes de nosaltres, a més a més, pensem que tots tres tinguin un fil conductor.

Per tal que les nostres il·lustracions quedin ben presentades, preparem un lapbook per mostrar-les. Aquest ens ajudarà a l’hora d’exposar els personatges davant dels nostres companys i companyes, ja que haurem de fer una tria després. El cap de setmana vam emportar-nos el lapbook cap a casa amb la finalitat de poder practicar què i com exposaríem.

Aquesta setmana hem pogut exposar tots i totes com hem donat vida a en Joanoi, en Pompei i la Martina. Mentre exposava un/a Tanit, la resta anotava en un tríptic de manera individual quant els havia agradat discernint entre “poc”, “força” i “molt”. Ens adonem que això de “posar nota” no és pas fàcil… Ara ens quedarà fer el recompte de “molts” per saber quins són els personatges millor valorats. Quins escollirem?

Un dels projectes compartits per les Tanits és el conte col·laboratiu, un repte que tots els infants de tercer de primària del municipi tenim entre mans: Inventar una història entre tots i totes!

Enguany, al Marta Mata, ens ha tocat començar la història però abans de saber-ho a la classe hem estat apropant-nos d’una manera diferent al món dels contes. Tot va començar amb uns sobres especials que vam trobar una tarda sobre la taula. Una nota els acompanyava amb unes pistes; havíem d’esbrinar de quin conte es tractava. Després de pensar i fer algunes hipòtesis, vam descobrir que tots els grups teníem el mateix títol, “La caputxeta vermella”. Vam poder remenar diversos exemplars i la nostra sorpresa va ser descobrir com les històries (arguments) no eren exactament els mateixos: llops disfressats en altres personatges, caputxetes valentes i decidides, llops vegetarians!.. Aquest primer contacte amb el projecte ens portava a fer un anàlisi dels diferents contes per concretar quins elements ha de tenir una bona història. 

Uns personatges, un lloc o escenari, un inici, un nus, un desenllaç…

Uns dies més tard, vam visionar una pel·lícula que no ens va deixar indiferents: “La revolta dels contes”, un llargmetratge inspirat en l’obra literària “Versos perversos” de Roald Dahl. En aquesta pel·lícula vam poder veure com canvien els rols dels personatges dels contes més populars que tots i totes coneixíem, i ens adonem com amb imaginació tot és possible quan ens posem a escriure una bona història.