NOU PROJECTE DE COMUNITAT

Cristina Vargas30/10/23  

El passat dimecres 25 d’octubre els Mitjans vam començar el projecte de comunitat d’enguany trobant-nos tots i totes al pati de l’escola. En els projectes de comunitat, Rovellons, Alícies i Tanits ens barregem per formar cinc nous grups que treballarem i investigarem per camins diferents al voltant d’un mateix repte.

I, com farem els grups? Una rovellona ens explica que a Petits van a una sala i que allà ho descobreixen, però les Alícies i les Tanits responen que a Mitjans acostumem a fer un joc per esbrinar-ho. I clar, això de jugar ens entusiasma! Abans de buscar res pel pati, un mitjà ens avisa que als vidres hi ha una cosa penjada que abans no hi era. “És com un dibuix!”, “Sembla un logo…”, “Jo diria que és un escut!”… Els i les mestres no en saben res, o això ens diuen, així que caldrà tenir els ulls ben oberts i descobrir si realment aquells dibuixos penjats tenen alguna cosa a veure o no.

Sortim junts a fer una bona recerca per tot el pati de l’escola; busquem a la pista i al pati de petits, al bosquet i al sorral, per sobre i per sota dels bancs, de porteries, inclús entre els llibres de la biblioteca de pati!… De mica en mica anem trobant els nostres noms i, no us ho creureu, però… a l’altra banda del nostre nom apareixien els dibuixos-logos-escuts que havíem vist als vidres. Decidim col·locar els nostres noms al costat del dibuix corresponent i així es van confegint els cinc grups per aquest curs.

Després ens hem posat per grups i hem rebut una carta que no hem dubtat a obrir ben de pressa. A l’interior hi havia una endevinalla escrita sobre un pergamí. Cada grup ha intentat trobar la resposta, però no tots i totes hem estat capaços. Un segon sobre amb unes lletres ens han donat pistes, eren les lletres que ben col·locades ens dirien el nom del nostre grup!

Comença així una nova aventura pels i les mitjanes! Ara cada grup haurà de continuar pensant i buscant respostes… Audere est facere!

COMENCEM A PENSAR AMB ELS PERSONATGES

Cristina Vargas22/10/23  

Una de les premisses importants sobre el nostre repte literari és fer aparèixer els tres personatges emblemàtics que sempre surten: en Joanoi, el Pompei i la Martina. Cada curs són representats i descrits d’una manera diferent i, nosaltres que som els primers serem els encarregats de decidir com seran tots tres aquest cop.

De manera individual, cadascú de nosaltres pensa com s’imagina els tres personatges. Pensem no només amb el físic o què seran (persones, animals, extraterrestres, objectes…) sinó que anem imaginant la seva personalitat, l’edat o la seva professió. Alguns i algunes de nosaltres, a més a més, pensem que tots tres tinguin un fil conductor.

Per tal que les nostres il·lustracions quedin ben presentades, preparem un lapbook per mostrar-les. Aquest ens ajudarà a l’hora d’exposar els personatges davant dels nostres companys i companyes, ja que haurem de fer una tria després. El cap de setmana vam emportar-nos el lapbook cap a casa amb la finalitat de poder practicar què i com exposaríem.

Aquesta setmana hem pogut exposar tots i totes com hem donat vida a en Joanoi, en Pompei i la Martina. Mentre exposava un/a Tanit, la resta anotava en un tríptic de manera individual quant els havia agradat discernint entre “poc”, “força” i “molt”. Ens adonem que això de “posar nota” no és pas fàcil… Ara ens quedarà fer el recompte de “molts” per saber quins són els personatges millor valorats. Quins escollirem?

UN NOU PROJECTE COMPARTIT

Cristina Vargas22/10/23  

Un dels projectes compartits per les Tanits és el conte col·laboratiu, un repte que tots els infants de tercer de primària del municipi tenim entre mans: Inventar una història entre tots i totes!

Enguany, al Marta Mata, ens ha tocat començar la història però abans de saber-ho a la classe hem estat apropant-nos d’una manera diferent al món dels contes. Tot va començar amb uns sobres especials que vam trobar una tarda sobre la taula. Una nota els acompanyava amb unes pistes; havíem d’esbrinar de quin conte es tractava. Després de pensar i fer algunes hipòtesis, vam descobrir que tots els grups teníem el mateix títol, “La caputxeta vermella”. Vam poder remenar diversos exemplars i la nostra sorpresa va ser descobrir com les històries (arguments) no eren exactament els mateixos: llops disfressats en altres personatges, caputxetes valentes i decidides, llops vegetarians!.. Aquest primer contacte amb el projecte ens portava a fer un anàlisi dels diferents contes per concretar quins elements ha de tenir una bona història. 

Uns personatges, un lloc o escenari, un inici, un nus, un desenllaç…

Uns dies més tard, vam visionar una pel·lícula que no ens va deixar indiferents: “La revolta dels contes”, un llargmetratge inspirat en l’obra literària “Versos perversos” de Roald Dahl. En aquesta pel·lícula vam poder veure com canvien els rols dels personatges dels contes més populars que tots i totes coneixíem, i ens adonem com amb imaginació tot és possible quan ens posem a escriure una bona història.

MISSIÓ PANELLETS

Cristina Vargas08/10/23  

Les Tanits hem començat el curs amb una comesa especial i important: la MISSIÓ PANELLETS! Aquesta missió és una bona proposta d’aprenentatge que ens repta a calcular els ingredients que necessitarem perquè tota l’escola pugui tastar uns panellets deliciosos el dia de la Festa de la Tardor. L’equip de mestres ens ha confiat aquesta responsabilitat i no hem dit pas que no.

Després de fer una recerca de receptes amb els Chromebooks i d’anotar-les per parelles, les hem compartit en gran grup alhora que reflexionàvem sobre els ingredients i les quantitats. A mesura que anem parlant altres interrogants se’ns presenten: quants som a l’escola, què fem amb els infants al·lèrgics,… Ens adonem que són preguntes importants per poder continuar així que decidim anar a les altres classes i preguntar quants són i si algú té alguna al·lèrgia. Quan tornem a la nostra classe compartim respostes i ens atrevim a realitzar la suma de tots els números que ens han donat. “I els mestres… també els hem de comptar, oi?”... Decidim pensar en totes les persones que formen part del Marta Mata i els afegim als números que ja teníem d’alumnes. Al davant tenim una suma horitzontal de 9 sumands, a simple vista sembla complexa. Però llavors el Jeffrey proposa “trencar els números” i ens adonem que descomposant serà un xic més fàcil. Sumar de 20 en 20 per a molts és divertit i ràpidament troben el primer resultat, després només caldrà sumar les unitats. A l’escola som 232!

Com per algunes Tanits aquesta suma tan llarga ha resultat una mica difícil d’entendre, decidim representar tots els membres de l’escola amb uns ninots de plastilina. Aquests ninots no només ens ajuden a comprendre l’algoritme, també ens han servit per poder fer grups de 50 persones. En la recepta hem trobat que sortiran uns 50 panellets així que ens imaginem que cada persona se’n menjarà un. Després de repartir en grups de 50, obtenim 4 grups complets i 32 persones. Però… “Menjar-nos un panellet és molt poc!”, “Millor menjar-nos 2”, “Sí, podem fer el doble!”… I així decidim calcular el doble de cada un dels ingredients que hem trobat a la recepta. Ara podrem menjar-ne dos!

JA SOM TANITS!

Cristina Vargas01/10/23  

Comencem el nou curs sent els grans de la comunitat de Mitjans, amb nous reptes i il·lusions renovades!

El primer dia d’escola vam retrobar-nos amb ganes d’explicar tot el que l’estiu ens havia regalat, després, una dinàmica de grup ens esperava. Som un grup de nens i nenes inquiets que compartim experiències i vivències diàriament, i la rotllana és el nostre punt de trobada. La rotllana és un espai important, ho sabem, però no sempre som conscients del vincle que establim en ella. Mitjançant un cercle l’hem representat, cadascú de nosaltres ha triat un fil i ens hem lligat en ell. Després, hem anat “lligant” aquest fil a través del cercle teixint entre tots i totes una xarxa de colors i fils diferents. Comprovem com aquesta xarxa ens connecta els uns amb els altres, com cada dia establim vincles a través de les paraules i de la convivència. Finalment, hem volgut penjar les paraules que per nosaltres són valuoses i hem penjat el cercle al sostre de la classe.

Aquests primers dies els hem dedicat a preparar el nostre material així com organitzar l’aula: hem preparat carpeta i llibretes, hem descobert la nova l’agenda, hem creat un punt de llibre, ens hem proposat un nou propòsit per aquest primer trimestre, hem creat la nostra targeta d’aniversari, hem triat calaix i col·locat les nostres coses… També aquests primers dies els hem aprofitat per mostrar els nostres diaris d’estiu exposant oralment tot el que hem volgut compartir en ells alhora que ens hem “avaluat” entre nosaltres valorant els nostres punts forts així com donant-nos consells per millorar.

 

REPTE ACONSEGUIT: HEM AJUDAT ALS GATS DEL CARRER!

Cristina Vargas19/06/23  

Finalment, ha arribat el moment de poder dir que hem aconseguit el nostre objectiu. Volíem ajudar als animals del carrer, en concret als gats, i aquesta setmana podem tancar el nostre projecte amb un somriure i amb gran satisfacció per la feina feta.

Dimecres passat la Manoli i la Maria de Mongats van venir a la nostra classe per poder recollir les llaunes, empapadors i tovalloletes que vam comprar amb els 181€ recaptats amb la nostra botiga. Van quedar molt parades per la gran quantitat de productes necessaris per ajudar a créixer als gats que tenen en les diferents colònies. Van venir, a més a més, acompanyades de la Panda i del Lilan, dos dels gatets petits que podran menjar de les nostres llaunes.

I ahir diumenge, un grup d’Alícies amb les seves famílies, van desplaçar-se fins a Gats Igualada per fer entrega de les mantes i tovalloles recollides també en la nostra botiga. A més a més, també van portar una bosseta amb algunes llaunes i van quedar-se una estona per ajudar i col·laborar.

Avui a l’escola compartim plegats els aprenentatges fets, però també les impressions i records que ens emportem amb nosaltres gràcies a aquest projecte. Tots i totes estem super orgullosos del que hem aconseguit! Bona feina Alícies!

LES ALÍCIES FEM EDUCACIÓ VIÀRIA

Cristina Vargas19/06/23  

La setmana passada vam rebre la visita de l’agent 1032 policia a Vilanova del Camí, per fer una xerrada sobre educació viària. Vam començar mirant un vídeo on els protagonistes anaven pel carrer massa ràpid per poder arribar al cinema a temps. Cada un dels protagonistes actuava d’una manera diferent i aquestes actituds van servir-nos per començar a parlar i reflexionar sobre com anem pel carrer nosaltres. Tots i totes sabíem que no s’ha de córrer per les voreres, ja que podem provocar accidents o fer-nos mal nosaltres mateixos, però a vegades les presses ens fan oblidar aquesta obvietat. “Val la pena arriscar la nostra vida per arribar un minut abans?”, ens preguntava l’agent policial. Tots i totes teníem clara la resposta.

Després d’aquesta conversa vam passar a la pràctica! Amb la maqueta d’un pas de vianants, uns cotxes i un semàfor; vam aprendre a creuar un pas de vianants amb un carril de sentit únic i també amb carril de doble sentit. Va ser molt interessant i curiós observar que cap de nosaltres coneixia totes les premisses per poder creuar correctament. Semblava més fàcil! Està clar que la nostra seguretat és el més important i cal tenir present tots els consells que la policia ens ha explicat per posar-los en pràctica. Ara tenim deures, hem d’explicar a les nostres famílies tot el que hem après i practicar moltíssim fins a interioritzar-ho!

Gràcies agent 1032 per tot el que ens han ensenyat i per ajudar-nos a autoprotegir-nos pel carrer!

 

JA NO SÓN CUCS DE SEDA

Cristina Vargas18/06/23  

Els cucs de seda que teníem a la classe s’han anat transformant i hem tingut la sort de poder veure-ho a la nostra classe. Dies després que l’Oliver els portés, vam començar a veure com alguns dels cucs formaven la seva crisàlide amb un fil groc. Va ser molt curiós veure com s’embolicaven amb aquest fil fins a desaparèixer totalment. Al matí podíem veure el cuc entre els fils i a la tarda ja estava completament amagat. Els 16 que teníem no van fer la crisàlide, alguns d’ells van morir abans.

Dies més tard, va arribar una altra sorpresa… Una papallona havia aparegut dins la capsa i els més observadors van trobar un forat en una de les crisàlides. Era una papallona blanca, amb unes banyes ratllades sobre els ulls petits negres, les ales no eren pas arrodonides i semblava que tremolava alhora que es movia sense aixecar el vol. L’endemà ja teníem 2 papallones més, i passat el cap de setmana ja eren 8! Algunes crisàlides no van obrir-se, les papallones no devien formar-se bé i van morir abans de sortir.

La Cristina veien que estàvem fascinats amb tot el procés de metamorfosi, va portar unes lupes binoculars a la classe per tal que poguéssim veure molt millor crisàlides i papallones. Gràcies a la lupa vam descobrir i apreciar infinits detalls més, com per exemple uns pèls que cobrien una part de la papallona o la forma de la cua que a simple vista no havien pogut veure.

Passats uns dies, l’Abraham va veure que dues papallones feien alguna cosa… tenien les cues enganxades, i no es deixaven anar. “Què estan fent?” va preguntar encuriosit. “Em penso que estan preparant-se per poder fer ous…”. Ves per on, al dia següent, en obrir la tapa, teníem un munt de boletes ben petites enganxades a la paret de la caixa. “Són ous! Són ous!”.

Les Alícies som ben afortunades, hem pogut veure tot el procés dins l’aula abans que acabi el curs. I ara… tornarem a començar?