BOLETS IMAGINARIS: YAYOI KUSAMA

“L’art no reprodueix allò que és visible, sinó que fa visible allò que no sempre ho és.”

Paul Klee, Teoria de l’art modern.

Després de conèixer una mica més els bolets, la Toni ens ha presentat una artista que pinta bolets! Però els pinta d’una forma molt especial, amb molts colors, puntets i molta imaginació. Aquesta artista és la japonesa YAYOI KUSAMA, una persona molt especial que veia el món de colors.

Quan hem conegut les seves obres, hem volgut fer la nostra pròpia representació artística dels bolets. Hem començat fent una base de color adornada amb puntets o ratlles, imitant la Yayoi. Després hem fet bolets de diferents colors, que hem retallat i enganxat a la nostra creació. Per últim, hem afegit gomets petits de colors als bolets. Tot plegat, han quedat unes obres ben colorides.

Ens agrada molt això de ser artistes, volem continuar indagant en el món de l’art, que ens deixa expressar amb llibertat i imaginació.

DESCOBRINT EL CÒMIC

“Comics are words and pictures. You can do anything with words and pictures”

Harvey Pekar. 

A l’aula hem anat un pas més enllà de les descripcions físiques dels personatges. A partir dels còmics, hem descobert que les imatges també expliquen històries i que, sovint, ens transmeten molta més informació del que sembla a primera vista.

Per aquest motiu, hem analitzat els personatges del nostre còmic fixant-nos en l’emoció que transmeten en un moment concret i en la seva postura corporal. Gestos, mirades, moviments del cos o la manera de situar-se dins la vinyeta ens han ajudat a justificar què sent el personatge i quins motius ens porten a aquesta conclusió. Al mateix temps, hem observat el seu caràcter al llarg de la història, per entendre com és realment cada personatge i si canvia o evoluciona amb el temps.

Paral·lelament,també hem volgut conèixer la trajectòria històrica del còmic. A través d’un text en llengua anglesa hem descobert els seus orígens i les característiques principals d’aquest gènere. Aquesta activitat ens ha sorprès molt, ja que no érem conscients de l’antiguitat dels còmics ni de la seva importància al llarg de la història com a mitjà d’expressió i comunicació. 

And we discovered all that reading in English! To discover things about the comics we had two texts and we had to choose one. Which one would you prefer? The one with images?

This is the text that we decided to read because the images help us understand the text. We also noticed the words in bold and we discovered that these help too because they are the important words. These are not the only strategies that we learned: we realized that we can guess a lot of words because they are very similar to Catalan.

If you need to read a text in English, just relax and use the strategies we use:

-Think about all your previous ideas about the theme

-Look at the images–they give a lot of information!

-Look for the important words and try to guess the meaning

Per recollir tot el que hem anat aprenent, en petits grups hem posat en comú les nostres idees i coneixements, contrastant opinions i arribant a acords. Finalment, hem plasmat tota aquesta informació en un mural col·lectiu, que ens serveix com a base i referència per continuar avançant en el projecte.

Arribats a aquest punt, hem pres una decisió molt especial: acabar el còmic L’Art Alfa, una obra que Hergé no va arribar a finalitzar. Ho farem com a part de la celebració del 20è aniversari de l’escola, donant sentit al nostre treball i connectant-lo amb el projecte de comunitat Abracem el món.

BUSCANT L’ESCENARI PERFECTE PER L’EXHIBICIÓ DE TRIAL

“L’entorn és el tercer mestre: parla, provoca, acompanya i convida a l’aprenentatge.”
Loris Malaguzzi

La setmana passada vam anar a explorar el Parc Fluvial, on ens va recomanar l’Ajuntament de Vilanova que organitzem la nostra exhibició de trial.

Tenim les directrius molt clares, hem de buscar un lloc on hi hagi roques i muntanyes, perquè la Maria López pugui pujar, baixar i saltar. També hi ha d’haver una zona en la què nosaltres puguem fer d’espectadors i poder veure bé tot l’espectacle.

Durant el trajecte camí al parc, ja ens hem posat les ulleres d’exploradors i hem observat amb atenció. Però no ha estat fins a arribar al Parc Fluvial que ho hem vist clar. A l’entrada del parc hi ha una llarga filera de roques, que la Maria pot saltar. Una mica més endavant, aquesta mateixa filera de roques, està enfilada a unes muntanyetes, que anirien molt bé per pujar i baixar. A més a més, aquesta zona té un llarg camí en el qual ens podríem situar els espectadors.

Aquesta part del parc ens ha agradat molt, però també hem volgut anar a veure la zona del bosc dels tobogans, on la Maria va de vegades a entrenar. Allà hem comprovat que hi ha moltes muntanyes i muntanyetes, però no hem trobat cap roca ni obstacle per saltar ni tampoc un espai per nosaltres, per observar l’exhibició.

A partir d’ara, haurem d’esbrinar si a l’Ajuntament li sembla bé la ubicació que hem pensat o si no compleix les normatives o necessitats per fer l’exhibició.

Podeu seguir tot el procés al web de l’escola.

QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO?

“A l’educació infantil, les matemàtiques s’han de viure amb el cos, les mans i la paraula.”
Constance Kamii

JA TENIM LA RESPOSTA!!!

Llegiu atentament, perquè després de molta feina i esforços, ja hem pogut respondre la pregunta que ens vam fer a inicis del nostre projecte d’aula.

Per començar, hem fet una gràfica de barres amb les dades del nostre pes, amb la tira numèrica del 0 al 27. Després, hem experimentat amb el pes de la moto, comptant 120 de moltes formes (amb els pius, dibuixant dotze fileres de 10 rodones, posant gomets, etc). A més a més, hem afegit els 120kg a la gràfica, amb la tira numèrica fins al 120. Hem pogut comprovar que la barra de la gràfica corresponent a la moto, és mooolt més llarga que les nostres barres.

Finalment, a una nova tira de 120 forats, hem anat afegint els nostres pesos, fins a cobrir tots els forats. Cada quantitat corresponent al nostre pes l’hem fet d’un color diferent, per comprovar així el resultat:

Una moto pesa com 7 Pinotxos!

Després de resoldre aquest repte, encara tenim una missió molt important: organitzar l’EXHIBICIÓ DE TRIAL!

No us perdeu les fotografies del web d’escola!

Després de resoldre aquest repte, encara tenim una missió molt important: organitzar l’EXHIBICIÓ DE TRIAL!

No us perdeu les fotografies del web d’escol

DESCOBRIM LA CANÇÓ PICA-SOQUES

El nostre grup hem començat el trimestre amb molta il·lusió i música! Per ampliar el nostre cançoner, hem iniciat l’aprenentatge d’una nova cançó de bosc: la cançó del Pica-soques.

Primer de tot, hem anat a l’aula de música, on hem escoltat la cançó i hem començat a aprendre’n la lletra i la melodia. Per entendre millor aquest ocell tan especial, també hem mirat un vídeo d’un pica-soques mentre feia el seu niu en un arbre. Ens ha encantat observar com pica el tronc amb el bec!

Tot seguit, hem acompanyat la cançó amb instruments de fusta de petita percussió, com pals i caixes xineses, simulant el so característic del pica-soques quan pica els arbres. Ha estat una activitat molt divertida i sonora!

A la tarda hem continuat amb una proposta artística: hem començat a crear els nostres pica-soques de plàstica. Hem pintat cartolines de color marró i gris amb aquarel·les i, un cop seques, les hem retallat. Finalment, els hem afegit els ulls el bec de gomets i les plomes amb elements naturals.

Els resultats han estat preciosos! Ens han quedat uns pica-soques molt bonics i hem gaudit moltíssim tant de la manualitat com de la cançó.

Seguim aprenent i gaudint del bosc a través de la música i l’art!

DEL JAPÓ, MARIMOS I MATEMÀTIQUES

“La natura està escrita en llenguatge matemàtic”. Galileo Galilei

Abans de festes, Laura teacher tornava a sorprendre’ns amb un dels seus regalets especials: dues algues típiques del Japó anomenades Marimos. En podeu llegir l’article Discovering Marimos.

Llegint el text ens venen al cap moltes preguntes, però una ens crida especialment l’atenció: Si cada any un marimo creix aproximadament 5mm, quants anys deu tenir el nostre? Amb aquest enigma a resoldre, aquests dies hi hem estat pensant, i és que prendre la mesura d’una alga no és pas fàcil! Tenim clar que es tracta d’un cos esfèric però no té consistència fixe per poder-se mesurar amb certa precisió. I a banda d’aquestes dificultats, com caldria mesurar-la? Com es mesuren els cossos esfèrics?

Després d’indagar una bona estona el Badr ens ha donat una bona idea. Potser és millor construir un model semblant, amb algun altre material que ens permeti mesurar sense haver de patir per destrossar l’alga! I així ho hem fet… L’Aina ha comentat que la plastilina és un bon material modelable per fer-ho i vinga a modelar!

Primerament hem fet un treball d’aproximació, demanant que cadascú agafés només la plastilina que creia necessitar, per construir una esfera amb les proporcions d’un dels marimos que tenim. Fent les esferes algú ja tenia clar que s’havia ben passat! Hem aprofitat per repassar la idea circumferència (pla) esfera (volum).

Amb els models ja creats, se’ns obre una segona qüestió: com mesurarem l’esfera? Entre tots plegats hem recordat que fa un temps ja havia sortit la paraula diàmetre quan es tractava de mesurar circumferències. Hem observat que és la mesura que va d’un costat a l’altre o de dalt a baix de la circumferència. Per poder-ho fer, ens caldria tallar de manera fina i precisa l’esfera pel mig, obtenint llavors la part plana d’una circumferència. Però, la Jana té una altra idea… i si mesurem amb cinta mètrica flexible el contorn de la circumferència? Donaran el mateix les dues dades? En aquesta segona idea li hem posat nom: estem parlant del perímetre de la circumferència.

Doncs bé, ara tenim aquestes dues il.lusions per descobrir, comparar i comprovar. La setmana vinent farem les mesures oportunes i ja us en parlarem! Necessitarem estris i vindrem preparats.

A simple vista els marimos semblen unes simples boles verdes però ja veiem que hi amaguen tot un món de nombres i geometria. Entre la suavitat de les algues i la plastilina modelada, hem tornat a evidenciar que la natura és la base de la geometria i que cal estar atents als petits detalls, ja que acostumen a amagar grans enigmes.

RITME, TREBALL EN EQUIP I MOLTA GRESCA!

“La música pot canviar el món perquè pot canviar les persones.”
— Pablo Casals

ELS PRIMERS PASSOS: DESCOBRIR ELS INSTRUMENTS

Al llarg de tot el primer trimestre, l’alumnat de 6è ha estat immers en un projecte musical molt especial: la preparació de l’actuació i la cercavila de batukada, que hem pogut estrenar a la tornada de les vacances de Nadal coincidint amb la Festa Major d’Hivern de Vilanova del Camí.

El projecte va començar amb el repartiment dels instruments, fet per atzar. Al principi, no tots els infants estaven contents amb l’instrument que els havia tocat, però amb el pas de les sessions s’han anat familiaritzant amb ells i han descobert que tots els instruments, grans i petits, tenen les seves dificultats tècniques i també la seva bellesa.

CONÈIXER LA NOSTRA BATUKADA

Durant les primeres setmanes hem après el nom i la funció dels instruments de la nostra batukada: Surdos 1, Surdos 2, Repeniques, Caixa, Tamburim, Agogó, Chocalho i Ganzá, així com el paper del silbato de la mestra.

APRENDRE A COL·LOCAR-NOS I ESCOLTAR-NOS

Un dels grans reptes va ser aprendre a col·locar-nos en formació de batukada. Els instruments més greus i grans es col·loquen al final per marcar la pulsació i la base rítmica.

RITMES, SENYALS I COORDINACIÓ

Vam aprendre la intro en forma de pregunta-resposta i el ritme de cercavila, practicant també el caminar tots alhora seguint la pulsació.

CREAR I ANIMAR EL PÚBLIC

Vam crear frases rítmiques com:

– Davant de la festa tots fem gresca!

– Per la batukada fem ritmes d’abraçada!

– Ja fem la batukada i la gent marejada!

EL GRAN DIA

El dia de la cercavila, tot i els nervis, va sortir tot rodat i l’alumnat va rebre felicitacions d’altres classes.

UNA EXPERIÈNCIA AMB VALOR EDUCATIU

Ha estat una experiència bonica i molt enriquidora, tant a nivell musical com humà.

L’ART QUE EL TEMPS NO HA ESBORRAT

“Les primeres obres d’art no van ser creades per ser belles, sinó per donar sentit al món.”
Richard Leakey

Durant les vacances d’hivern, cadascun de nosaltres va assumir una tasca molt important: cercar informació sobre les pintures rupestres i, més concretament, sobre com els artistes de la prehistòria elaboraven les eines i els colors que utilitzaven.

El treball i el compromís individual han estat fonamentals per poder continuar avançant a l’aula. Gràcies a totes les aportacions, hem dedicat el dimecres de projecte de comunitat a compartir, comparar i analitzar la informació recollida, amb l’objectiu de donar resposta a les preguntes que ens havíem formulat sobre l’art dels primers homínids i completar un petit mapa amb les idees més rellevants.

Comencem situant-nos en el tema a través de la lectura i comprensió del text que introduïa les tasques.

Fa moltíssims anys, quan les persones vivien en coves i no existien els llibres, ni les càmeres, ni les pantalles, els humans van començar a explicar històries d’una altra manera: pintant a les parets de les coves. A aquests dibuixos se’ls anomena pintures rupestres.

A les coves hi dibuixaven animals, escenes de caça, mans, formes misterioses o coses importants de la seva vida. Gràcies a aquestes pintures podem saber com vivien, què veien i què els preocupava.

Les coves eren com els seus llibres d’històries, i cada pintura és un missatge que ens han deixat des de fa milers d’anys.

Posteriorment, a la rotllana i amb la llibreta a la mà, llegim la informació que cadascú ha portat escrita. A mesura que avancem, ens adonem que moltes idees es repeteixen, fet que ens ajuda a identificar les paraules i conceptes més rellevants que podem anotar. Les eines ens són fàcils d’imaginar: mans i dits, plomes, troncs, pèl d’animals o ossos buits per bufar. En canvi, quan comencem a parlar de com obtenien els colors, apareixen paraules més complexes, que interpretem com els noms de diferents minerals o pedres.

Amb cadascun d’aquests materials obtenien colors diferents, però ens desperta especial interès conèixer millor aquests noms tan estranys, sobretot tenint en compte que som el grup dels geòlegs i geòlogues. Per aquest motiu, arribem a la conclusió que caldrà continuar investigant.

El que sí que ens queda clar és el procés que seguien per obtenir els colors. Primer, esmicolaven i trituraven els minerals fins a obtenir una pols fina; després, la barrejaven amb greix animal, resina, sang i/o aigua.

Per acabar de comprendre aquest procés, a la tarda el posem en pràctica i, tot i utilitzar materials més moderns, elaborem “pintura” blanca amb guix i pintem amb els dits.

Aquesta experiència ens anima a voler continuar aprenent i ens va fer sentir més a prop dels nostres avantpassats. Sabem que ben aviat ens podrem convertir en artistes prehistòrics, començant per anar al bosc a buscar tot el necessari, tal com ho feien els humans de la prehistòria.

ENTRE PEDRES…

No podem pensar en el futur si no mirem enrere als nostres avantpassats.

Edmund Burke

Abans de marxar de vacances d’hivern, vam descobrir els noms que defineixen i divideixen el període en el qual estem immersos. Tot i que en alguna conversa havia sorgit la paraula prehistòria, fruit dels llibres temàtics que portem a l’aula com a fonts d’informació, no li havíem donat massa rellevància. No obstant això, l’evolució dels homínids i el pas del temps va generar la necessitat de recuperar aquesta paraula i, alhora, conèixer-ne d’altres.

El primer que vam fer va ser confegir la paraula PREHISTÒRIA, ja que veure-la escrita amb lletres mòbils ens permetia jugar amb les seves lletres i canviar-les quan pensàvem que s’escrivien de manera diferent. De seguida, ens vam adonar de la paraula HISTÒRIA i la vam separar del prefix PRE. Després de fer hipòtesis sobre el seu significat, entre tots i totes la vam definir com el període previ a la història, i més concretament, a la història escrita.

Durant tot el primer trimestre vam parlar sobre el període en què els primers homínids eren nòmades i es desplaçaven d’un lloc a un altre buscant aliments i refugi. Per descobrir el nom d’aquest període dins de la prehistòria i del període posterior, vam utilitzar un codi secret, on calia fer la correspondència de lletres per trobar les diferents paraules.

Per acabar, a la rotllana vam posar en comú les paraules trobades i els seus significats, a partir del que coneixíem, buscant allò que fa que una etapa acabi i comenci l’altra.

D’aquesta manera, vam utilitzar la paraula PALEOLÍTIC per continuar avançant. A partir d’una imatge que recollia els principals trets d’aquesta etapa, ens vam organitzar en grups per realitzar un treball més precís. Vam buscar els trets que ja coneixíem i que havíem estat treballant i, alhora, vam descobrir-ne de nous, introduint temes que continuaríem explorant plegats.

Un d’aquests elements nous va ser el descobriment de les pintures rupestres, que van marcar tant la tasca per a les vacances d’hivern com el punt de partida del segon trimestre.