Després de la sortida al bosc de les cabanes ens adonem que, de les activitats que vam proposar, la dels mandales no va acabar de funcionar com esperàvem. Observant el desenvolupament de l’activitat, creiem que un dels motius principals va ser que els mandales de mostra no es veien prou bé i això dificultava que els infants entenguessin la proposta i s’hi sentissin motivats.
A partir d’aquesta reflexió, decidim repensar l’activitat. Optem per elaborar diferents exemples de mandales utilitzant materials del bosc (fulles, pedres, pinyes, branquetes…) col·locats sobre un fons negre, de manera que els elements destaquin molt més i siguin ben clars visualment.
Un cop realitzats els mandales, fem un recull de fotografies de totes les creacions. Amb aquestes imatges elaborarem un petit llibre de mostra que ens servirà com a suport visual. L’objectiu és oferir referents més entenedors i atractius, i comprovar si d’aquesta manera l’activitat funciona millor quan tornem a anar al bosc.
Així, transformem una dificultat en una oportunitat d’aprenentatge i millora, ajustant la proposta a les necessitats reals del grup.
“La creativitat neix quan ens atrevim a provar.” Henri Matisse
La nostra tradicional Festa Major de l’escola es va celebrar el dijous 8 i el divendres 9 de gener, dos dies plens d’activitats i bons moments compartits.
El dijous a la tarda vam donar el tret de sortida a la celebració amb els tallers familiars, un espai de trobada on infants i famílies van crear, amb materials reciclats, diferents propostes artístiques que posteriorment van servir tant per decorar la pista de l’escola com per acompanyar els capgrossos i gegants.
L’endemà, divendres al matí, les Matildes van inaugurar oficialment la festa amb el pregó: un text creat per elles mateixes amb la tècnica dels “Cadàvers Exquisits” que ens va deixar a tots bocabadats i… amb ganes de gresca! Al ritme de la batucada, vam sortir amb les famílies en cercavila a compartir la nostra energia amb els veïns. De tornada a l’escola, per recuperar forces i entrar en calor, era l’hora de la xocolatada oferta per l’AFA. Tot i que les baixes temperatures ens van portar a gaudir de la xocolata a les aules, finalment vam poder sortir a la pista a jugar junts amb les propostes tradicionals de la Companyia Tot Circ.
El punt i final de la celebració, el va posar la companyia El Príncep Totilau, que amb el seu espectacle “Sarau” va omplir el Teatre de Can Papasseit amb els riures de tots els nens i nenes de l’escola.
«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust
Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.
Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.
A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.
Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.
Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.
Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.
Abans de vacances li vam demanar al Bernat si ens volia ajudar amb el nostre projecte d’aula i si voldria portar la seva creperia a la Fira del Camí Ral, destinant 1 € de cada crep venut al nostre projecte. Sense pensar-s’ho dues vegades es va engrescar en aquesta nova aventura i un cop l’Ajuntament ens va donar el permís ens vam posar a planificar la nova aventura.
Després de les vacances de Nadal, i només amb un matí per treballar, ens vam arremangar per publicitar al màxim la creperia. Vam fer un cartell molt gran amb pictogrames per informar a tota l’escola, i el vam ensenyar a totes les classes perquè tots els infants estiguessin al cas. Paral·lelament, vam enviar un correu a totes les famílies i vam preparar cartells més petits per penjar a les botigues, bars i altres espais de Vilanova. Entre infants i famílies, vam repartir-los per tot arreu!
Quan ho teníem tot preparat, ens vam trobar amb un petit contratemps: ens van canviar el lloc on s’ubicaria la creperia. Després del xoc inicial, ens vam tornar a posar les piles: vam enviar correus, canviar cartells i tornar a informar tothom de la nova ubicació.
I finalment, el diumenge va arribar i va ser un gran dia pels Tabalugues! La creperia va estar plena tot el dia i gairebé tots els Tabalugues vam participar: vam repartir fulls informatius, passejar la guardiola i explicar el nostre projecte.
Aquest matí, hem obert la guardiola i hem estat comptant els diners recollits. Hem anat agrupant els euros en desenes i, després de comptar-los amb cura, hem aconseguit 140 €! Amb aquesta quantitat ja podem restar-los dels diners que ens faltaven aconseguir per al nostre projecte d’aula. Quina alegria veure com tots els esforços de la creperia solidària donen fruits!
Entre infants, famílies i mestres vam poder gaudir d’un dia molt emocionant, ple d’alegria i solidaritat. Gràcies a tothom que hi va participar, vam demostrar que quan ens unim, som capaços de fer grans coses!
De la mateixa manera que els brots d’un arbre provenen d’un tronc comú, totes les espècies vives han descendit d’alguna forma primitiva.
Després de conèixer el conte “Del Pau a nosaltres”, a la classe ens va quedar una idea molt temptadora al cap: que l’evolució humana és com una filera ordenada on una espècie “es converteix” en una altra fins arribar a nosaltres. És una manera d’explicar-ho molt habitual (i molt visual), però… no és del tot correcta.
Aquestes darreres setmanes, el grup dels paleontòlegs i paleontòlogues hem fet un pas important: hem descobert que l’evolució s’entén millor com un arbre de família.
Per què “en línia” no funciona?
Quan ho dibuixem com una línia recta, sembla que només hi hagi una sola ruta, que cada espècie sigui “millor” que l’anterior i que totes les espècies antigues desapareguin quan apareix la següent.
Però la realitat és una altra: les espècies es ramifiquen, com passa en una família (avi, besavi, cosins…), i en molts moments van conviure diferents homínids al mateix temps.
El vídeo que ens va ajudar a entendre-ho
Per posar ordre a aquesta idea, vam mirar el vídeo “Evolució humana: arbre de família”, que explica que un arbre representa de manera més fidel l’evolució que no pas un esquema lineal. Ens va ajudar a entendre dues idees clau:
Compartim ancestres comuns (el “tronc” de l’arbre).
Les “branques” ens mostren la diversitat i fins i tot la convivència d’espècies diferents en una mateixa època.
I també vam observar una idea final molt potent: de totes les branques, l’única que arriba fins avui és la de l’Homo sapiens.
Del conte a la investigació: reordenem la nostra “família”
Amb aquesta nova mirada, vam tornar a les imatges del conte i vam fer una feina de paleontologia “de veritat” (a la nostra manera): vam estendre totes les imatges al bell mig de la Rotllana, com si davant nostre tinguéssim un gran trencaclosques per resoldre. A partir d’aquí, va començar una conversa rica i viva en gran grup: ens preguntàvem quines figures podrien anar abans, quines s’assemblaven més entre elles i si algunes no eren tant “pares i fills” com “cosins” dins d’una mateixa família. Amb aquestes reflexions, vam anar dissenyant plegats un arbre de família, situant primer els primats més antics, després les diferents branques dels homínids i, finalment, la branca que arriba fins a nosaltres, l’Homo sapiens. D’aquesta manera vam entendre que fer ciència vol dir justament això: observar, provar, equivocar-se i tornar-ho a pensar.
Aquesta descoberta ha estat molt significativa. Ens emportem tres grans aprenentatges que expliquen molt bé la feina del nostre grup:
L’evolució no és una escala per pujar, és un arbre per entendre.
No venim “dels micos” actuals: els humans i altres primats compartim ancestres comuns, com passa amb els cosins d’una família.
La Terra amaga històries molt llargues i, quan les anem reconstruint, entenem millor qui som i d’on venim.
I potser el més important: ara sabem que, quan parlem dels nostres avantpassats, no estem seguint una línia recta… estem escoltant un bosc ple de branques.
As you know, we are studying how can we help our river, the river Anoia. We go to Parc Fluvial a lot and we are quite familiar with the image of the river in Vilanova but we know that the river is different in all its parts. We know the river starts near Calaf and that it ends in river Llobregat but… can we recognise the river?
We had different images and, in pairs, we had to decide if the images were river Anoia or not. We used a lot of strategies to get the correct answer: look at the animals, look at the plants around, look at the cities and towns around but it is not that easy! The best part is that it offered a great opportunity to talk in English and use structures like “I think it’s river Anoia” or “I think it is not river Anoia” to express our opinions. Do you want to try? Click here, look at the presentation and try to guess.
How many answers did you get correct? Did you recognise any other river?
