SONS I TERRITORIS DEL RECORD

“No tots els mapes tracten de llocs; alguns mapegen experiències, records i significats.”

Rebecca Solnit

Finalitzant el primer trimestre, la Júlia ens va preparar una espectacular presentació del què ella havia entès sobre la Guerra Civil. Vam quedar-ne ben emocionats! I vam marxar amb aquest record…

Aquest fet ha provocat que, aquests dies, molts en parlem a casa, amb els pares i també amb els avis i besavis que potser en tenen més records. Arrel d’aquestes converses de casa, altres persones ens han explicat anècdotes de la seva família, en relació a la Guerra Civil viscuda. També han arribat d’altres materials que ens en parlen. La Jana, per exemple, ens ha portat un CD amb la música i lletra d’un grup, anomenat Barricada, que parla íntegrament dels testimonis i injustícies que es van viure. Ella mateixa ens ha volgut llegir la Història sobre la Matilde Landa, una dona republicana que no volia seguir les imposicions del règim de Franco i com s’hi va enfrontar, tot i patir-ne conseqüències. També hem parlat del paper dels mestres durant la República. Molts d’ells també perseguits i condemnats pel règim per voler oferir als infants altres vies d’ensenyança i més llibertat de pensament. Tot plegat ens ha fet reflexionar i molt! Com tot això va poder passar?

De la mateixa manera, l’Adriana ens ha fet arribar un conte molt especial El mapa de los buenos momentos. En aquesta història se’ns explica com una nena elabora el seu mapa d’espais estimats, sabent que ha de deixar la seva ciutat a causa de la guerra. El tema ens fa reflexionar… si a nosaltres ens passés, què dibuixaríem? Quins punts i espais són plens d ela nostra memòria i no voldríem mai oblidar?

Iniciem un treball artístic vinculat a aquesta emoció, la construcció d’un mapa personal d’indrets amb història biogràfica. El treball pot donar molt de sí, així que deixem temps perquè cadascú a casa amb paciència el desenvolupi i el pensi de la millor manera.

Treballar mapes autobiogràfics és transformar records en territori i experiències en paisatge personal. Connecten espai, temps i identitat, convertint la pròpia història en un relat visual.

EXPERIMENTEM L’HIVERN A TRAVÉS DE LA MÚSICA

El passat dimecres, el grup marró vam conèixer una cançó nova: Les fulles de l’arbre. És una cançó molt bonica que ens transmet una sensació de fred i d’hivern, i que ens convida a imaginar paisatges i boscos tranquils i hivernals.

A partir d’aquesta cançó, quan vam arribar a l’aula ens esperava una proposta d’experimentació relacionada amb el fred, l’hivern i les emocions que ens transmetia la música. A través de diferents materials, vam poder explorar textures, tocar, observar i jugar, deixant volar la nostra creativitat i imaginació.

Una de les activitats que més ens va agradar va ser fer neu. Vam poder manipular-la amb les mans, experimentar com era al tacte i fins i tot caminar per sobre d’ella.

Finalment, també vam configurar el títol de la cançó amb lletres de fusta, una activitat que ens va permetre familiaritzar-nos amb el nom, i les lletres, i introduir la cançó al nostre cançoner.

Va ser una experiència molt enriquidora que va combinar música, experimentació i joc, i que ens va permetre viure l’hivern d’una manera sensorial i creativa.

LES KARUTA DE MITJANS

La vida no va de tenir bones cartes, sinó de jugar bé una mà dolenta.

Robert Louis Stevenson

Després d’acabar el disseny de les primeres cartes Karuta, que fan referència als poemes de les aules de Patufets, Pinotxos i Tabalugues, ara hem dissenyat les de la comunitat de Mitjans. Hem partit de tres poemes breus sobre el Rovelló, l’Alícia i la Tanit, situant aquests personatges al Parc fluvial de Vilanova del Camí.

EL ROVELLÓ ENSUMA

En Rovelló corre pel camí,
amb el nas ben ensorrat.
Entre herbes, pedres i restes de kiwi,

corrent com un esperitat,
troba el rastre d’un gat mig espantat.

A Vilanova del Camí,
fa amics a tot arreu;
i si veu el paó del jardí,
de la vora del Parc fluvial,

ja no el deixarà ni amb neu.

Ai mare, quin esglai!

L’ALÍCIA I LES CRIATURES IMAGINÀRIES

A l’Alícia un conill li ha fet un crit,
i corre al parc fluvial ben de pressa.
Salta bassals, els esquiva i cata-cric.
Ha caigut fins arribar a la presa.

Allà l’esperen animals mai vistos abans,
barques de fulla i peixos que parlen.
Si gira el cap, veu cartes amb mans,
jugant amb el vent, mentre salten i ballen.

EL VEL DE LA REINA BONA

La Tanit salta fort pel verd turó,
amb la motxilla plena de mil idees.
Segueix l’esquirol que fa un so,
i troba tresors sota herbes espesses.

Corre, s’enfila i veu el cel,
pels camins secrets que el bosc li dona.
Somriu pensant: “Em cal un vel!”,
“que de Can Titó en soc la reina bona”

La setmana vinent decidirem quins dels dibuixos representen millor les possibilitats de cada poema i formaran part del joc de cartes Karuta.

D’ABRAÇAR EL MÓN A DESCOBRIR COM SÓN D’INFINITES LES MATEMÀTIQUES

Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…) 

Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.

Alessandro Maccarrone, 2024

De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.

Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.

I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!

CONSTRUÏM APRENENTATGE: CONNECTEM RECORDS, IMATGES I PARAULES

“Aprendre és descobrir, no repetir; és construir activament el coneixement a partir de l’experiència.”

Jerome Bruner

Aquesta setmana, el grup taronja hem endreçat les nostres idees, recordant, escrivint i connectant records i vivències. Primer hem visualitzat unes fotografies de tot el que ha anat passant a les diferents sessions i hem anotat les nostres aportacions i records. Després les hem anat escrivint i enganxant al mapa, per així anar connectant els nostres aprenentatges.

Per tal de fer-ho més visual i accessible a tots i totes, hem afegit imatges del procés. Relacionar la imatge amb la lletra és molt important quan comencem a llegir i escriure, perquè ens ajuda a entendre millor què estem veient. Les imatges ens donen pistes visuals que faciliten captar el significat de les paraules i fer-les més fàcils de recordar. D’aquesta manera, l’aprenentatge es torna més entenedor, motivador i amb sentit per a nosaltres.

Aquesta relació entre imatge i lletra aporta molts beneficis:

Fa la lectoescriptura més fàcil i atractiva: Les imatges ens donen context i ajuden a reconèixer i diferenciar les lletres, fent el procés més agradable.

Ajuda a comprendre millor el que veiem: Les imatges ens permeten entendre el significat de les paraules i del text, i ajuden a construir idees d’una manera més clara.

Relaciona paraules amb objectes reals: Podem associar el que veiem amb el nom escrit, fet que ens facilita ampliar el vocabulari.

Reforça la memòria i l’atenció: Veure imatges juntament amb el text fa que estiguem més concentrats i recordem millor el que hem après.

Ajuda a entendre el significat de les paraules: Descobrim que cada paraula té un significat concret, tant si va sola com si va acompanyada d’una imatge.

Aquest mapa anirà creixent amb el nostre projecte, així que no us perdeu tot el procés al web de l’escola.

MIRAR, CREAR, TORNAR A PROVAR

Durant les darreres sessions hem estat realitzant mandales amb diferents materials del bosc. A partir d’elements naturals com fulles, branques, pedres o pinyes, els infants han pogut experimentar, crear i expressar-se lliurement tot connectant amb l’entorn natural.

La idea de crear un llibret va sorgir arran de la darrera sortida al bosc, quan vam observar que l’activitat plantejada de fer mandales no va tenir gaire tirada. A partir d’aquesta experiència, vam creure necessari buscar una nova manera de presentar l’activitat perquè resulti més motivadora i entenedora per als infants.

Per aquest motiu, hem decidit elaborar un llibret que ens serveixi de guia. L’objectiu és poder-lo utilitzar en futures sortides al bosc i veure si, tenint aquest suport visual, l’activitat desperta més interès i participació.

Per tal que el llibret sigui més complet, a partir de les fotografies dels mandales que vam fer, hem treballat també el llenguatge escrit. Els infants han escrit el nom dels materials que formen part de cada mandala. Alguns nens i nenes han pogut fer-ho de manera autònoma, mentre que d’altres han necessitat l’ajuda d’algun referent, respectant el ritme i les necessitats de cadascú.

Finalment, entre tots i totes hem aconseguit muntar el llibret, un treball col·lectiu que recull el procés viscut i que ens servirà com a eina per seguir aprenent a partir de l’experiència.

Escriure sobre el que veiem i toquem ens ajuda a recordar el món i a crear-ne de nou.

BOLETS IMAGINARIS: YAYOI KUSAMA

“L’art no reprodueix allò que és visible, sinó que fa visible allò que no sempre ho és.”

Paul Klee, Teoria de l’art modern.

Després de conèixer una mica més els bolets, la Toni ens ha presentat una artista que pinta bolets! Però els pinta d’una forma molt especial, amb molts colors, puntets i molta imaginació. Aquesta artista és la japonesa YAYOI KUSAMA, una persona molt especial que veia el món de colors.

Quan hem conegut les seves obres, hem volgut fer la nostra pròpia representació artística dels bolets. Hem començat fent una base de color adornada amb puntets o ratlles, imitant la Yayoi. Després hem fet bolets de diferents colors, que hem retallat i enganxat a la nostra creació. Per últim, hem afegit gomets petits de colors als bolets. Tot plegat, han quedat unes obres ben colorides.

Ens agrada molt això de ser artistes, volem continuar indagant en el món de l’art, que ens deixa expressar amb llibertat i imaginació.

DESCOBRINT EL CÒMIC

“Comics are words and pictures. You can do anything with words and pictures”

Harvey Pekar. 

A l’aula hem anat un pas més enllà de les descripcions físiques dels personatges. A partir dels còmics, hem descobert que les imatges també expliquen històries i que, sovint, ens transmeten molta més informació del que sembla a primera vista.

Per aquest motiu, hem analitzat els personatges del nostre còmic fixant-nos en l’emoció que transmeten en un moment concret i en la seva postura corporal. Gestos, mirades, moviments del cos o la manera de situar-se dins la vinyeta ens han ajudat a justificar què sent el personatge i quins motius ens porten a aquesta conclusió. Al mateix temps, hem observat el seu caràcter al llarg de la història, per entendre com és realment cada personatge i si canvia o evoluciona amb el temps.

Paral·lelament,també hem volgut conèixer la trajectòria històrica del còmic. A través d’un text en llengua anglesa hem descobert els seus orígens i les característiques principals d’aquest gènere. Aquesta activitat ens ha sorprès molt, ja que no érem conscients de l’antiguitat dels còmics ni de la seva importància al llarg de la història com a mitjà d’expressió i comunicació. 

And we discovered all that reading in English! To discover things about the comics we had two texts and we had to choose one. Which one would you prefer? The one with images?

This is the text that we decided to read because the images help us understand the text. We also noticed the words in bold and we discovered that these help too because they are the important words. These are not the only strategies that we learned: we realized that we can guess a lot of words because they are very similar to Catalan.

If you need to read a text in English, just relax and use the strategies we use:

-Think about all your previous ideas about the theme

-Look at the images–they give a lot of information!

-Look for the important words and try to guess the meaning

Per recollir tot el que hem anat aprenent, en petits grups hem posat en comú les nostres idees i coneixements, contrastant opinions i arribant a acords. Finalment, hem plasmat tota aquesta informació en un mural col·lectiu, que ens serveix com a base i referència per continuar avançant en el projecte.

Arribats a aquest punt, hem pres una decisió molt especial: acabar el còmic L’Art Alfa, una obra que Hergé no va arribar a finalitzar. Ho farem com a part de la celebració del 20è aniversari de l’escola, donant sentit al nostre treball i connectant-lo amb el projecte de comunitat Abracem el món.

BUSCANT L’ESCENARI PERFECTE PER L’EXHIBICIÓ DE TRIAL

“L’entorn és el tercer mestre: parla, provoca, acompanya i convida a l’aprenentatge.”
Loris Malaguzzi

La setmana passada vam anar a explorar el Parc Fluvial, on ens va recomanar l’Ajuntament de Vilanova que organitzem la nostra exhibició de trial.

Tenim les directrius molt clares, hem de buscar un lloc on hi hagi roques i muntanyes, perquè la Maria López pugui pujar, baixar i saltar. També hi ha d’haver una zona en la què nosaltres puguem fer d’espectadors i poder veure bé tot l’espectacle.

Durant el trajecte camí al parc, ja ens hem posat les ulleres d’exploradors i hem observat amb atenció. Però no ha estat fins a arribar al Parc Fluvial que ho hem vist clar. A l’entrada del parc hi ha una llarga filera de roques, que la Maria pot saltar. Una mica més endavant, aquesta mateixa filera de roques, està enfilada a unes muntanyetes, que anirien molt bé per pujar i baixar. A més a més, aquesta zona té un llarg camí en el qual ens podríem situar els espectadors.

Aquesta part del parc ens ha agradat molt, però també hem volgut anar a veure la zona del bosc dels tobogans, on la Maria va de vegades a entrenar. Allà hem comprovat que hi ha moltes muntanyes i muntanyetes, però no hem trobat cap roca ni obstacle per saltar ni tampoc un espai per nosaltres, per observar l’exhibició.

A partir d’ara, haurem d’esbrinar si a l’Ajuntament li sembla bé la ubicació que hem pensat o si no compleix les normatives o necessitats per fer l’exhibició.

Podeu seguir tot el procés al web de l’escola.

QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO?

“A l’educació infantil, les matemàtiques s’han de viure amb el cos, les mans i la paraula.”
Constance Kamii

JA TENIM LA RESPOSTA!!!

Llegiu atentament, perquè després de molta feina i esforços, ja hem pogut respondre la pregunta que ens vam fer a inicis del nostre projecte d’aula.

Per començar, hem fet una gràfica de barres amb les dades del nostre pes, amb la tira numèrica del 0 al 27. Després, hem experimentat amb el pes de la moto, comptant 120 de moltes formes (amb els pius, dibuixant dotze fileres de 10 rodones, posant gomets, etc). A més a més, hem afegit els 120kg a la gràfica, amb la tira numèrica fins al 120. Hem pogut comprovar que la barra de la gràfica corresponent a la moto, és mooolt més llarga que les nostres barres.

Finalment, a una nova tira de 120 forats, hem anat afegint els nostres pesos, fins a cobrir tots els forats. Cada quantitat corresponent al nostre pes l’hem fet d’un color diferent, per comprovar així el resultat:

Una moto pesa com 7 Pinotxos!

Després de resoldre aquest repte, encara tenim una missió molt important: organitzar l’EXHIBICIÓ DE TRIAL!

No us perdeu les fotografies del web d’escola!

Després de resoldre aquest repte, encara tenim una missió molt important: organitzar l’EXHIBICIÓ DE TRIAL!

No us perdeu les fotografies del web d’escol