EL CICLE DE LES OBAGUES

Cristina Vargas02/03/25  

“Amb el simple coneixement no n’hi ha prou: cal implicació, sensibilitat, tendresa i responsabilitat en la nostra relació amb el medi natural”, Salvador Grau i Tort.

Després de la nostra estada a Juneda, els Quefirs hem compartit tot el que allà hem pogut observar i experimentar. En aquesta conversa hem focalitzat la mirada en els aprenentatges que pensem ens ajuden a continuar fent créixer el nostre projecte i, entre tots i totes, hem anat confegint una llista. Tot seguit, ho hem documentat a la nostra llibreta.

En aquest compartir de moments i experiències diverses, ens adonem que a la granja de Les Obagues ho tenen tot molt pensat i organitzat de manera que tot s’aprofita. En petit grup, i a partir de les imatges dels espais principals del CdA de Juneda, pensem quines relacions s’estableixen entre ells.

“De l’hort surten les verdures i hortalisses que aniran a la cuina per fer el menjar”, “I de la granja també surt menjar!”, “De la granja també s’utilitza la caca dels animals per portar-la fins a l’abocador d’on fan el compost”, “I les restes de l’hort i de la cuina també poden anar a l’abocador…”, “I el compost va a l’hort!”…

En un pòster amb unes fletxes ja establertes, cada grup col·loca els 5 espais. Afegim unes imatges que representen diferents productes que poden entrar o sortir de cadascun d’aquests espais i els infants pensen en quina fletxa col·locar-los. No és fàcil! A Juneda passen moltes coses a l’hora! Amb paciència i lògica, anem col·locant la majoria de les imatges; i amb una mica d’ajuda acabem trobant el lloc dels productes més complicats.

Aquesta activitat ens ajuda a complementar la conversa que teníem en un principi sobre l’aprofitament màxim de tot el que tenen a Juneda. Estem d’acord que aquest fet és molt beneficiós alhora que observem una espècie de roda que comença, acaba i torna a començar. “Aquest procés té nom, es diu cicle“, comentem. En aquest moment més d’un Quefir relaciona aquesta paraula amb altres processos coneguts com el cicle de l’aigua o el cicle de la vida. I entre tots i totes intentem definir aquesta nova paraula que sens dubte interpretem com a molt important.

DESCOBRINT EL CICLE DEL MÓN RURAL

Mireia Roca01/03/25  

Proverbi indígena

La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.

Durant la nostra estada de tres dies al Camp d’Aprenentatge de Juneda, la Comunitat de Mitjans ha tingut l’oportunitat de viure una experiència única per comprendre millor d’on provenen algunes de les matèries primeres que consumim diàriament. Hem visitat la granja i l’hort, observant de primera mà les necessitats que requereix la cura d’aquests espais i com els diferents elements que s’obtenen contribueixen a la nostra alimentació i benestar.

Per endreçar tots els aprenentatges adquirits durant aquests dies de colònies, hem dut a terme una activitat amb el grup dels cogombres, analitzant les relacions que s’estableixen entre els diferents espais del Camp d’Aprenentatge. Hem identificat els elements que hi entren i surten, així com les interaccions que es produeixen entre ells. Aquest exercici ens ha ajudat a entendre com tot està connectat i com cada element té una funció en l’equilibri del sistema.

El cicle del Camp d’Aprenentatge de Juneda

A través d’aquesta activitat, hem après el concepte de cicle com una seqüència de processos que es repeteixen de manera contínua, garantint la regeneració i la sostenibilitat dels recursos naturals. Al CdA de Juneda, hem vist exemples clars d’aquests cicles, com és el cas del cicle del compostatge: les restes de menjar i matèria orgànica es recullen i es transformen en compost, que després s’utilitza per fertilitzar l’hort. Això permet que les plantes creixin sanes i produeixin nous aliments, tancant així el cicle de la matèria. Comprendre aquests processos ens ajuda a valorar la importància de la natura i el paper fonamental que juguem en la seva preservació.

Aquesta experiència ens ha permès reflexionar sobre la importància de cuidar el nostre entorn i ser conscients de com les nostres accions poden afectar els diferents cicles naturals. Ens enduem nous aprenentatges que ens ajudaran a ser més respectuosos amb la natura i a comprendre millor el funcionament del món que ens envolta.

EL RELLOTGE DE SOL

Eva Valls01/03/25  

En aquests dies hem continuat parlant de la masia on viuen els oncles del LLisot. A partir de dues imatges d’una masia, una exterior i una interior, ens hem organitzat en petits grups per comentar les estances i els elements que observem. Més tard, quan compartim les nostres observacions, apareixen paraules habituals com teulada, porta i finestres; però ens fixem especialment en aquelles que no trobem en les nostres llars actuals.

Paraules com pedrís, abeurador, rellotge de sol, estable, galliner, celler, rebost i safareig són les que acabem considerant “especials”. Alguns dels significats els coneixem gràcies a les nostres experiències a Juneda, però d’altres ens deixen intrigats.

Ens preguntem com és un rellotge de sol i quina funció pot tenir. Els rovellons som molt observadors i ens hem fixat en el dibuix esquemàtic del rellotge de sol, que presenta un sol i un núvol. Aquests elements ens fan pensar en el temps atmosfèric, i la majoria de les hipòtesis que formulem giren entorn d’aquesta idea: el rellotge de sol ens indica si fa sol, si plou, o si hi ha núvols…

També volem saber com podem verificar el que pensem i immediatament proposem observar rellotges de sol amb la pissarra digital. Però una mestra ens informa que a Vilanova del Camí, a prop de l’escola, n’hi ha un a la façana d’una casa. Així que decidim visitar-lo i dibuixar-ne tots els detalls.

Mentre estem allà, el sol apareix i desapareix rere els núvols. Aquests canvis ens permeten observar com l’ombra que projecta l'”agulla” del rellotge de sol apareix i desapareix diverses vegades. També notem que no hi ha imatges d’elements meteorològics, però sí que hi ha lletres diferents: I, V i X.

L’endemà, durant l’espai de rotllana, intentem descriure el rellotge de sol i, amb les aportacions de tots, fem un dibuix al terra. Quan parlem de les lletres, el Nil ens explica que no són lletres, sinó que representen nombres romans! Gràcies a la seva família, ha descobert com es formen els primers nombres i ens ho ensenya perquè tots ho puguem entendre.

Ja sabem que:

  • El rellotge de sol serveix per saber l’hora.
  • L'”agulla” no es mou, és l’ombra la que es desplaça.
  • Hi ha rellotges de sol que utilitzen nombres romans.
  • El sol no es mou; som nosaltres qui ens movem, però sembla que és el sol qui es desplaça.

Durant la conversa, sorgeixen idees relacionades amb els moviments de la Terra i el Sol, però tenim molts dubtes i fins i tot hi ha hipòtesis contradictòries.

Així, per tal de comprovar com canvia l’ombra al llarg del dia, decidim anar al pati en dos moments diferents: al matí, en arribar de casa, i després de dinar. Cada un de nosaltres pren un full, un llapis i un petit dinosaure, i hem de resseguir la seva ombra en els dos moments, dibuixant al mateix temps la posició del sol. Sabem localitzar-lo i cap a on es forma l’ombra. 

Caldrà seguir descobrint més!

LAS RECETAS, IV LECTURA COMPARTIDA

Eva Valls01/03/25  

En la lectura compartida de esta semana, hemos conectado nuestro proyecto comunitario titulado “¿Comemos con los ojos?” con un nuevo texto instructivo: las recetas. 

Cada grupo tuvo la oportunidad de trabajar con tres recetas diferentes y debía seguir una serie de pasos específicos para completar la actividad. Estos pasos coincidían con la estructura de una receta: ingredientes, utensilios y preparación.

En primer lugar, era fundamental leer detenidamente la lista de ingredientes, ya que esto nos permitiría “comprar” lo necesario. Los alumnos identificaron los alimentos y los colocaron en su carrito de la compra, asegurándose de que no faltara nada para la preparación de los platos.

Después, leímos los pasos que nos explicaban cómo preparar los platos. En esta parte de la tarea, había un problema que debíamos solucionar: teníamos que encontrar cinco errores y corregirlos con las palabras correctas. Algunos errores fueron fáciles de identificar y nos hicieron reír; en cambio, otros nos hicieron reflexionar, ya que nos pasaban desapercibidos. 

Finalmente, debíamos deducir los utensilios necesarios, buscar su imagen y pegarlas en el lugar correspondiente. Al terminar, comprobamos nuestras respuestas con las soluciones.

Muchas gracias familias por vuestro tiempo y dedicación.

COM ARRIBEN ELS NUTRIENTS A TOT EL NOSTRE COS?

Eva Valls01/03/25  

La conversa sobre les activitats que vam realitzar en el camp d’aprenentatge de Juneda ens va conduir a reflexionar sobre les relacions i la idea de cicle, on cada element té una funció essencial i s’interconnecta per formar una xarxa. I en aquesta ocasió, ens enfoquem en un dels components d’aquesta xarxa: els fems.

Hem parlat sobre com vam omplir el carretó amb els fems dels animals i com els vam portar al femer. Allà, també s’hi abocaven restes orgàniques que no es podien aprofitar com a aliment per als animals. Tot aquest procés durava uns dos anys, fins que podíem utilitzar el compost resultant als camps i l’hort, ja que conté els nutrients necessaris per al creixement de les plantes.

A partir de la paraula NUTRIENTS, seguim parlant d’allò que pensem:

  • Nosaltres també necessitem nutrients per la força i energia.
  • Els nutrients són proteïnes i necessitem quan anem al gimnàs.
  • Llavors, la nostra caca també hi ha nutrients?
  • Quan nosaltres mengem una cosa, després fem caca i traiem tot el que hem menjat.
  • La meitat de nutrients es queda al cos i l’altre meitat surt amb la caca.
  • El suc de taronja té proteïna… És millor menjar la fruita que el suc.
  • Com que triturem el menjar amb les dents i a la panxa es barreja amb un líquid, quan surt en forma de caca és diferent.

La paraula “proteïna” apareix amb freqüència en la conversa, i la considerem com un sinònim de nutrient. Per aclarir els conceptes, llegim un text que ens parla dels nutrients. Després de fer una lectura individual, llegim fragments en veu alta i discutim el que hem entès, intentant deduir el significat de paraules desconegudes i explicant-ho amb les nostres pròpies paraules.

Del text aprenem que les proteïnes són un tipus de nutrients, però n’hi ha molts més. Descobrim que el cos aprofita una part dels nutrients que ingerim, mentre que la resta és expulsada a través dels excrements.

Estem convençuts que els nutrients viatgen pel nostre cos, arribant al cervell perquè puguem pensar, al cor perquè bategui, als músculs perquè tinguem força, als ossos perquè creixin i fins i tot al dit petit del peu.

Per tant, a partir d’aquestes reflexions, ens plantegem una nova pregunta: “Com arriben els nutrients a tot el nostre cos?” I, com si poguéssim veure a través de la nostra pell, ens imaginem el que succeeix dins nostre i ho dibuixem!

LECTURES, DECIMALS, FRACCIONS I ALTRES

Ivet Dominguez28/02/25  

Les estones de lectura matinal, són un bon moment per descobrir infinitat de coses, o tibar idees que sorprenen als infants. Ells mateixos ens fan saber quan hi ha textos que els emocionen, els connecten amb algun aprenentatge o els plantegen dubtes. Aquesta setmana ho ha viscut el Badr en primera persona i gràcies a la seva reacció ha sorgit una interessant conversa matemàtica.

Llegint uns enigmes, ha volgut comprovar el resultat d’una suma ben curiosa on hi apareixien el següents nombres: 1,50 + 2,50 + 3,50 + 4,50 + 3= 15€. Aquí hi ha quantitats que representen mig (0,5), com ho podrem sumar per comprovar si és o no cert?

El Badr ha començat a sumar els nombres sencers, i com que tenia clar que hi ha monedes de 0,50 cèntims i que són mig euro, després ha sumat les meitats per fer nombres sencers. El resultat llavors l’ha entès. Però les mestres els hem preguntat, de quina altra manera podem representar matemàticament la quantitat de mig? D’aquí hem anat a parar als exemples més coneguts: les pizzes i els rellotges. Si volem representar la meitat tenim clar com ho faríem, partiríem pel mig, i si volguéssim també podríem fer-ne quarts. La paraula quarts ens fa pensar en com es diuen les hores en català… i en anglès!

Hem parlat dels quarts del rellotge i els hem marcat al que tenim a classe, hem dibuixat pastissos a la pissarra i els hem tallat a meitats i a quarts. I de cop la Jana ens comenta, quina relació hi ha entre els rellotges, els euros i les pizzes? Més enllà de la forma rodona, hem acabat veient que tots es poden tallar, repartir, dividir… I què és la divisió a la multiplicació? Doncs la inversa! I què és la suma a a resta? També la inversa! Ho hem anat deduint, entre les aportacions d’uns i altres i exemples pràctics, com repartir un nombre elevat de retoladors entre un grup de cinc companys.

Per acabar, i tornant a maneres matemàtiques d’escriure el mig, les mestres ens han fet fixar en les pissarretes on sempre escrivim quants som a l’escola i quants ens quedem a dinar. Sempre posem: de 25 es queden X a dinar, i de 25 X estan malalts.

D’aquesta manera d’expressar quantitats, en diem fraccions i el mig també el podem representar a partir d’una fracció. Recordem entre tots com s’escriuen les fraccions i entre ratlles i símbols apareix el tant per cent: %. Una nova oportunitat per continuar la conversa en un altre moment.

ACTIWATT

Ivet Dominguez28/02/25  

Aquest dimarts hem rebut de nou la visita de la Justine, responsable de la Dipuntació de Barcelona per acompanyar-nos en el projecte d’estalvi energètic. En aquesta ocasió, ens ha proposat fer un divertit taller-joc, participant en diferents grups. Es tractava de resoldre preguntes i petits reptes que tenien a veure amb l’energia, el consum, l’estalvi i l’ecologia. Hem passat una bona estona posant a prova els nostres coneixements, destreses i habilitats i és clar, el temps ens ha passat volant sense arribar a veure com acabava la partida energètica. Amb tot, el procés, com venim dient sempre, ha estat interessant més que el resultat final.

MULTIPLYING… IN ENGLISH!

Laura Lorenzo28/02/25  

As you know, we read in English during 30 minutes every Thursday. We have a portable library with all kinds of books: comics, cook books, art books, picture books, short abridged novels and a lot of science books.

Browsing DK’s “Children’s Encyclopedia”, a Tintin found… Llegeix més»

ESCRIVIM UN CONTE SOBRE LES NOSTRES SUPERCAPACITATS

Marta Hervas27/02/25  

Com ja sabeu amb la Matilda vam inventar el nostre superpoder especial que vam decorar utilitzant un patró geomètric de fons. Ara, amb el Projecte de Comiat i la descoberta de la neurodiversitat hem recuperat la feina d’inici de curs sobre les fortaleses per treballar sobre les nostres capacitats i habilitats.

Amb la presentació del llibre La fàbrica d’etiquetes, d’Emma Piquer i ECG Calle hem parlat de com les etiquetes que tots i totes portem al damunt a vegades ens poden ser un fre però d’altres una oportunitat, i des d’aquesta perspectiva estem treballant. Primer, entre totes, vam compartir quines etiquetes veiem dels altres companys i companyes. Després vam pensar en quines ens havíem fabricat nosaltres mateixos o les nostres famílies. De totes les etiquetes en vam escollir algunes per fabricar-nos un punt de llibre, al qual hi vam penjar una creació artística feta amb llanes.

També a l’aula hi trobareu penjades unes etiquetes diferents. Amb aquestes ens hem proposat un repte personal. Cadascú ha decidit quina capacitat o habilitat vol treballar-se per créixer, l’ha definit i estem elaborant una llista de petites accions a poder dur a terme per aconseguir el repte amb èxit. Aquestes accions que poden ser: jugar un dels dies del pati amb companys amb qui normalment no jugo, o assegurar-me que en algun moment del dia aixeco la mà per fer alguna aportació al grup, o saludo sempre quan acabem els partit de futbol a tots, guanyi o perdi, o…n’hi ha una bona llista per a cadascú!!!! El proper pas és escriure aquestes accions i posar-les en els pots personals que hem decorat.Però ara estem creant un conte del recull dels nostres superpoders reals, les nostres supercapacitats. Gràcies al llibre de la Susanna Isern i la Rocío Bonilla titulat El gran llibre dels superpoders, ens hem inspirat per crear-ne un que ens representi. Cadascú ha començat a elaborar una creació de text on es descriu a si mateix i a la seva supercapacitat, on explica què fa amb aquest superpoder i on projecta també el desig d’intervenir en la vida dels altres d’alguna manera. Passat, present i futur. Amb els textos de tots i totes confegirem el nostre propi conte que il·lustrarem amb diferents tècniques . Això ho deixem per d’aquí uns dies més.

CONSTRUÏM EL PLÀNOL DE L’ESCOLA

Mireia Puig26/02/25  

Cada nen i nena explica el seu dibuix del pati que vam fer la setmana passada, a la resta de companys i companyes.

Després d’explicar els dibuixos, els col.loquem a terra i anem observant i parlant del què veiem. Ens adonem que no hem col.locat les coses ben bé al seu lloc. També veiem que la mida dels diferents espais de joc no són les reals. Per exemple hi ha casetes més petites que el cotxe, o túnels molt més grans que la biblioteca.

Per tal de poder fer un plànol el màxim de real possible ens col.loquem en grups i els hi donem una fotocòpia de tots els dibuixos fets del pati i una cartolina gran. Cada grup ha de decidir quins elelments del pati vol retallar de cada dibuix i anar-los col.locant a la cartolina tenint en compte la seva ubicació real.

La propera setmana continuarem fent els plànols dels grups que no han pogut fer-ho avui, ja que és una feina molt entretinguda i que els porta molta feina, sobretot a l’hora de decidir on han de posar cada objecte.