Aquests dies, a projecte CuEmE, la nostra cooperativa està immersa en una piscina de números, pressupostos, idees… en definitiva, estem maquinant amb la gestió econòmica de la nostra empresa i lidiant amb els petits hàndicaps que van sorgint.
Ens està sent relativament fàcil i familiar, ja que, el Dani, a competència digital, ens va ensenyar com realitzar una cerca de material i els seus preus per acabar fent un pressupost. Estem recordant fórmules, ítems a tenir en compte i, sobretot, comparant molt els preus per poder fer el mínim de despesa. En aquesta línia, hem trobat un patrocini que ens ajudarà amb l’escenografia i un col·laborador que ens fa un regal molt especial.
D’altra banda, hem vist la trama del guió de la nostra obra i ens ha agradat molt! Com que volem mantenir el factor sorpresa fins al final, només direm que tenim uns col·laboradors i col·laboradores genials!
La nostra empresa va a tota marxa sense parar: vestuari, escenografia, guió, pressupostos, cerca de materials, associats i associades amb aportacions econòmiques, muntatges video-fotogràfics, màrqueting… Ara sí que podem dir que som uns grans empresaris.
A partir d’una pregunta tan simple i quotidiana com “Quina hora és?”, ens hem fixat en una “màquina” que estem molt acostumats a veure però que “mirem” molt poc: el rellotge.
Hem observat com el moviment d’una agulla afecta la resta i ens hem fixat en les equivalències de temps: 60 segons= 1 minut i 60 minuts= 1 hora. A més, hem aprofitat per llegir les hores en català, castellà i en anglès i hem vist que les tres formes tenen més relació de la que sembla.
La nostra sorpresa ha estat quan hem descobert el mecanisme del rellotge i la semblança que hi havia entre aquest i els autòmats que vam construir durant les vacances amb l’ajuda de les famílies.
Ens hem fixat en les rodes i en com es movien:
Aquesta roda es mou molt ràpid!
Deu ser la que mou els segons!
Si aquesta roda es mou cap allá i la que la toca en l’altra direcció.
I si l’obrim?
Hem decidit que el rellotge de l’aula no el podem desmuntar, el necessitem, així i tot, ens hem compromès a ser investigant aquest nou mecanisme.
A la tarda, el Joan arriba amb un rellotge vell de casa que la família cedeix per a la nostra investigació. Som afortunats! Ens proposem la pròxima setmana iniciar aquesta investigació.
El mecanisme del rellotge
Aprofitant el rellotge que el Joan ha portat per obrir i investigar, els WIFIS estem decidits a descobrir el “mecanisme” que fa funcionar un rellotge.
Però, abans de desmuntar el rellotge, és important que reflexionem a partir de tot el que hem anat descobrint sobre les màquines, i ens imaginem com és el rellotge per dins. Tots tenim clar que hi ha engranatges, però quants n’hi ha?, com estan col·locats?, hi ha més peces?
Cadascú, partint dels seus coneixements previs, ha dibuixat el rellotge i ha compartit les seves idees. No hi ha dos rellotges iguals i tots ens hem enriquit de les reflexions de la resta: el rellotge necessita una part amb energia que es transmet de roda a roda; si una roda es mou cap a la dreta, fa moure l’altra roda a l’esquerra; com s’aconsegueix l’energia un rellotge gran com el Big Ben?
Després de fer les nostres hipòtesis, ens hem disposat a “operar” i hem obert el rellotge!
Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que hi havia vuit engranatges i una petita bobina d’un metall daurat. “És coure i és molt car” deia un WIFI. Per a què servirà?
Hem gaudit molt desmuntant el rellotge, però ha estat impossible tornar-lo a muntar. Per sort, hi havia una maqueta simplificada de rellotge amb totes les seves parts perquè investiguéssim més sobre el seu funcionament. Hem hagut d’organitzar-nos per a memoritzar com estava construït i l’hem desmuntat. Aquí hem descobert una peça tancada en una petita caixa que l’Abraham ha explicat molt segur que “era una espècie de molla de metall que dona energia”. Muntar-lo, per això, ha estat més difícil, ja que no només havíem de recordar la posició, sinó també l’ordre en què havíem de col·locar-les … Per què no es mouen els engranatges? Un bon exercici de precisió i raonament que hem deixat ben documentat a la nostra llibreta.
Aquesta setmana a classe de música hem fet un parèntesis al treball de les festes i danses populars perquè ens urgia prendre una decisió important: decidir la cançó per la coreografia que hem de crear per ballar conjuntament amb l’alumnat de l’Escola Àuria.
Inicialment, vam començar pensant en cançons de diferents gèneres i estils, però ràpidament, per facilitar els moviments de la coreografia i poder-los relacionar amb la lletra vam concloure que escolliríem cançons en català.
Després de parlar i escoltar diverses propostes i valorar pros i contres, vam fer una votació entre les següents cançons per decidir quina seria l’escollida.
Les tres finalistes van ser:
“La Marina està morena” dels Figa Flawas.
“Olívia” dels Tyets.
“Amb tu” de Buhos, que va ser la cançó que vam escollir per al comiat musical d’hivern.
Els resultats de la votació van ser ajustats, i la cançó escollida va ser la ja coneguda “Amb tu” de Buhos. Aquesta cançó ens va agradar molt pel seu missatge, que encaixa perfectament amb el que busquem amb la nostra coreografia. A més, el seu ritme és fàcil de seguir i ens permetrà crear moviments dinàmics i accessibles per a tots.
Ara que ja tenim la cançó escollida, ens preparem per començar la creació. Estem tots emocionats i motivats per veure com les nostres idees i moviments prendran forma al ritme d’ “Amb tu”.
Amb aquest procés comencem a cloure el projecte de l’Escola Àuria, i serà també un bon punt de partida per començar a parlar de la promoció. La recta final del curs que ja encarem, serà musicalment molt vivencial!
A primera hora, el grup que encara no havia finalitzat el seu plànol del pati, continua fent-lo i els hi van sorgint més d’una dificultat per posar-se d’acord en com col.locar els diferents elements.
Un cop tenim els plànols enllestits els expliquem per grups a la resta de companys i companyes. Cada equip va parlant de com ha col.locat les diferents parts del pati i la resta van fent les aportacions que creuen necessàries quan veuen que hi ha alguna cosa que no està prou bé.
Quan tots els grups han exposat la seva feina, els col.loquem tots junts per veure les semblances i diferències que hi ha entre ells. Ens adonem que les tres produccions són diferents i que això no pot ser possible ja que de pati només en tenim un.
A més a més, ens adonem que segons com mirem la cartolina els elements es poden veure bé o ens pot donar la sensació que estan al revés. La propera setmana haurem de fer alguna activitat conjunta per poder realitzar un plànol del pati que sigui exacte al nostre per poder col.locar el pneumàtic.
Podeu trobar més fotografies a la nostra carpeta del PdC.
El passat dijous 6 de març, un grup de pares de l’AFA, van vindre a la classe i ens van felicitar per la postal de Nadal que vam crear entre tots. Ens van voler fer un petit agraïment, i ens han regalat un joc per la classe que ens ha agradat molt. Amb aquest joc, podem fer moltes creacions i fer volar la imaginació. MOLTES GRÀCIES, FAMÍLIES!!!!!!
Fa uns dies, els Rovellons vam tenir l’oportunitat de participar en una activitat molt especial. Vam rebre la visita de la Cristina, la caporala de la policia local de Vilanova del Camí, qui va venir a parlar-nos sobre l’autoprotecció.
En l’espai de rotllana vam iniciar l’activitat parlant de la POR.
Tenim por? A què tenim por? Només nosaltres en tenim? Parlar d’aquesta emoció ens va ajudar a identificar diferents perills i a adonar-nos de pors comunes.
La Cristina també ens va preguntar si creiem que tenir por és quelcom bo. Les respostes a aquesta pregunta van ser diverses; però de mica en mica vam anar reflexionant sobre aquesta qüestió i entre les aportacions d’uns i altres i amb l’ajuda de la Cristina vam comprendre que la por ens fa estar en estat d’alerta, estar atents, més desperts; i això ens ajuda a evitar i controlar certs perills del carrer, per exemple.
Durant la sessió també vam fer una dinàmica amb un full de paper lligat a un peu. El nostre objectiu era intentar que els altres no el trepitgessin, buscant estratègies i pensant en la millor manera d’aconseguir-ho. En acabar vam poder establir comparacions entre el full de color i nosaltres; protegint el nostre cos i essent conscients que cadascú és el responsable de fer-ho sobre un mateix.
Els Rovellons vam marxar a casa amb un somriure i amb una millor comprensió de com cuidar-nos i mantenir-nos segurs, AUTOPROTEGINT-NOS!
Continuem treballant amb el projecte d’aula, i el passat dimarts 4 de març, vam crear entre tots, una carta, per demanar ajuda a les famílies.
El pròxim divendres 14 de març, venen un grup de nois i noies del Taller Àuria, a ajudar-nos a plantar el nostre petit hort. És per aquest motiu, que vam demanar a les famílies, on podíem anar a comprar planter de bledes.
Primer, vam decidir que volíem escriure a la carta, i vam escriure-ho amb lletres de fusta, entre tots. Una vegada teníem el missatge decidit i escrit, ho vam plasmar en un paper.
Com que els pinotxos l’any passat també van fer un petit hort a l’escola, entre tots, vam decidir anar a preguntar als companys on havien comprat ells el planter. Els companys ens van dir que ho havien comprat a la botiga de les germanes Garcia.
Per informar-nos i poder anar sobre segur, vam pensar que podríem trucar a la botiga per saber de quines plantes tenen planter en aquest moment i vam anar a veure el Toni, per demanar-li un llistat de telèfons i entre tots, vam anotar el telèfon.
Saber escollir entre les diverses opcions que ens presenta la vida, depèn de molts factors. Hem de saber del què parlem, hem de proporcionar arguments, hem de ser crítics i sobretot, íntegres al nostre pensament i creences.
La Cristina, de la Policia local de Vilanova, ens va visitar per parlar-nos d’educació vial. Ens va plantejar un dilema a través d’una història i tothom va haver d’escollir la millor opció sota el criteri de cadascú. No hi havia opció correcta o incorrecta, només havíem de trobar arguments per defensar la nostra elecció.
Entendre, pensar i escollir, són tres accions que podem realitzar com a éssers racionals. Els infants aprenen a desenvolupar-se de manera integral amb els petits reptes del dia a dia i, aquest fet, fa que es configuri, mica en mica, la seva persona.
Van sortir arguments molt interessants, també supòsits del lloc en el que es trobaven i del què podria passar. Ens vam adonar quan influenciables podem arribar a ser i com treballar-ho per prendre les nostres pròpies decisions.
Durant el temps que portem de curs, la Laura ens ha estat acompanyant per tal de realitzar les pràctiques dels seus estudis d’educació infantil. Aquestes darreres setmanes ha realitzat una intervenció que li servirà d’avaluació d’aquest procés.
La seva pràctica ha anat relacionada amb l’activitat “Despertem el cos” on durant uns dies ha fet unes activitats cada matí per tal de poder relaxar als infants que venen neguitosos ja de bon matí, despertar aquells que venen molt adormits i posar-nos a tots en funcionament per poder treballar calmats i a gust. Ha fet activitats de ioga, d’estiraments, unes amb música, d’altres en silenci…
Al final de cada sessió intentava que els infants poguessin verbalitzar com es sentien, però va veure que els costava molt poder posar paraules als seus sentiments, per això els va plantejar de construir entre tots un conte de les emocions, on el protagonista passés per diversos estats d’ànim que els pogués servir a ells per poder-se identificar.
En petits grups van anar construint aquest conte i han aconseguit elaborar el conte “El drac de les emocions del Biel”.
En una de les sessions de despertar el cos, els va portar un pal de pluja i els Pinotxos ràpidament es van animar a fer-ne un. Van escriure una nota per les famílies per demanar el material necessari per construir-lo. Un cop vam tenir els materials a l’escola, cada infant va poder fer el seu pal de pluja. També vam descobrir que provenien d’Amèrica del Sud i vam ubicar-ho en un mapa.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta de “Despertem el cos” de la vida d’aula.
