As you know, we read in English during 30 minutes every Thursday. We have a portable library with all kinds of books: comics, cook books, art books, picture books, short abridged novels and a lot of science books.
Browsing DK’s “Children’s Encyclopedia”, a Tintin found… Llegeix més»
Com ja sabeu amb la Matilda vam inventar el nostre superpoder especial que vam decorar utilitzant un patró geomètric de fons. Ara, amb el Projecte de Comiat i la descoberta de la neurodiversitat hem recuperat la feina d’inici de curs sobre les fortaleses per treballar sobre les nostres capacitats i habilitats.
Amb la presentació del llibre La fàbrica d’etiquetes, d’Emma Piquer i ECG Calle hem parlat de com les etiquetes que tots i totes portem al damunt a vegades ens poden ser un fre però d’altres una oportunitat, i des d’aquesta perspectiva estem treballant. Primer, entre totes, vam compartir quines etiquetes veiem dels altres companys i companyes. Després vam pensar en quines ens havíem fabricat nosaltres mateixos o les nostres famílies. De totes les etiquetes en vam escollir algunes per fabricar-nos un punt de llibre, al qual hi vam penjar una creació artística feta amb llanes.
També a l’aula hi trobareu penjades unes etiquetes diferents. Amb aquestes ens hem proposat un repte personal. Cadascú ha decidit quina capacitat o habilitat vol treballar-se per créixer, l’ha definit i estem elaborant una llista de petites accions a poder dur a terme per aconseguir el repte amb èxit. Aquestes accions que poden ser: jugar un dels dies del pati amb companys amb qui normalment no jugo, o assegurar-me que en algun moment del dia aixeco la mà per fer alguna aportació al grup, o saludo sempre quan acabem els partit de futbol a tots, guanyi o perdi, o…n’hi ha una bona llista per a cadascú!!!! El proper pas és escriure aquestes accions i posar-les en els pots personals que hem decorat.Però ara estem creant un conte del recull dels nostres superpoders reals, les nostres supercapacitats. Gràcies al llibre de la Susanna Isern i la Rocío Bonilla titulat El gran llibre dels superpoders, ens hem inspirat per crear-ne un que ens representi. Cadascú ha començat a elaborar una creació de text on es descriu a si mateix i a la seva supercapacitat, on explica què fa amb aquest superpoder i on projecta també el desig d’intervenir en la vida dels altres d’alguna manera. Passat, present i futur. Amb els textos de tots i totes confegirem el nostre propi conte que il·lustrarem amb diferents tècniques . Això ho deixem per d’aquí uns dies més.
Cada nen i nena explica el seu dibuix del pati que vam fer la setmana passada, a la resta de companys i companyes.
Després d’explicar els dibuixos, els col.loquem a terra i anem observant i parlant del què veiem. Ens adonem que no hem col.locat les coses ben bé al seu lloc. També veiem que la mida dels diferents espais de joc no són les reals. Per exemple hi ha casetes més petites que el cotxe, o túnels molt més grans que la biblioteca.
Per tal de poder fer un plànol el màxim de real possible ens col.loquem en grups i els hi donem una fotocòpia de tots els dibuixos fets del pati i una cartolina gran. Cada grup ha de decidir quins elelments del pati vol retallar de cada dibuix i anar-los col.locant a la cartolina tenint en compte la seva ubicació real.
La propera setmana continuarem fent els plànols dels grups que no han pogut fer-ho avui, ja que és una feina molt entretinguda i que els porta molta feina, sobretot a l’hora de decidir on han de posar cada objecte.
Després de la visita, el cap d’estudis ens ha rebut a la sala d’actes, ens ha respost alguna pregunta i ens ha parlat de les portes Obertes per les famílies de la setmana vinent.
Aquest matí, les Matildes hem anat a visitar l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí. En arribar, tres alumnes de l’institut ens han rebut i ens han fet una ruta guiada per totes les instal·lacions. Hem pogut veure les aules, els diferents departaments, les aules específiques de música, informàtica, laboratori, plàstica, SIEI, el gimnàs i molts altres espais de l’institut. Ens han explicat què es fa a cada lloc i com funciona la vida a l’institut.
A la tarda, ja a l’escola, hem preparat una sèrie de preguntes sobre els nostres dubtes i inquietuds per a l’any vinent. Aquestes preguntes les escriurem en una carta que enviarem a la nostra parella de primer d’ESO de l’Institut, perquè ens puguin respondre i ajudar-nos a entendre millor què ens espera el curs que vé.
Ha estat una experiència molt interessant i enriquidora. Moltes gràcies a l’Institut Pla de les Moreres per la seva acollida!
Com que no ens va quedar molt clar en quin lloc del pati poder posar el pneumàtic, decidim dibuixar el pati per poder fer entre tots un plànol i després decidir on creiem que pot anar i poder-lo ensenyar en els altres grups per veure si tota la comunitat està d’acord en el lloc que hem triat. També creiem que abans de trucar al Rodi ho haurem d’explicar a la Marta, directora.
Anem sortint al pati, en grups de 4 infants. Abans de començar a dibuixar, fem una exploració de tots els espais; sorral, caseta, equilibris, biblioteca, tobogan… Un cop hem explorat ens posem a dibuixar. És molt important mantenir-nos ben observadors i mirar ben atentament tot el què ens envolta, ja que el pati està ple de molts detalls i detallets.
La resta d’infants mentrestant estan a l’aula amb la Carme fent el dibuix de la pel.lícula del Dumbo.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 12 del noste projecte.
“Mesura el que es pugui mesurar; i el que no, fes-ho mesurable”, Galileo Galilei.
Una de les curiositats que teníem les Alícies era poder conèixer l’alçada dels arbres del nostre jardí. En una conversa el Sergi ens va compartir la seva idea; fer venir la brigada amb l’elevador i, un cop a dalt, deixar anar una cinta mètrica. D’entrada, ens semblava una idea raonable, però fer venir a la brigada i l’elevador per mesurar arbres potser no seria una prioritat i trigarien força a venir.
No sorgien altres idees, així que la Cristina ens va proposar “el mètode del llenyataire”. A partir d’una imatge vam haver d’entendre aquesta manera més rudimentària de mesurar l’alçada dels arbres. Vam fixar-nos en el dibuix principal, però també en els petits detalls de fletxes i línies amb lletres que ens indicaven com construir una eina que ens ajudaria amb l’objectiu que teníem entre mans. De mica en mica, entre tots i totes, vam anar descobrint com havíem de construir l’objecte i com utilitzar-lo al baixar al jardí.
El primer pas va ser trobar la meitat del pal que faríem servir com a principal suport. Aquest punt ja ens va portar el primer problema matemàtic: si el pal mesura 15 centímetres, quina és la meitat? Raonaments diversos van anar sorgint al voltant de la meitat, dels nombres parells i imparells… i vam anar animant-nos a fer les primeres conjectures sobre quin número podria ser la meitat del 15. La Mireia, que els dijous a la tarda està amb nosaltres, ens va proposar una manera ben simple però funcional de trobar la meitat a partir d’un full de paper. Després de dibuixar el pal sobre el paper, va retallar-lo i doblegar-lo per la meitat, amb un regle vam mesurar i vam aconseguir trobar els 7 centímetres i 5 mil·límetres. Vam aprofitar aquella mesurar per parlar de representacions numèriques i llenguatge matemàtic (el 7’5, el set i mig…). I amb la meitat trobada, cadascú va poder marcar en el seu pal aquesta mesura. Després, vam enganxar el segon pal en perpendicular just sobre la marca.
En la següent sessió, amb les eines acabades i preparades, vam recordar seguint la imatge del primer dia com fer-la servir per fer una bona interpretació posterior. Al pati, just al davant del nostre jardí, un grup va triar el xiprer per conèixer l’alçada i un altre grup l’auró blanc del costat. Amb l’eina a l’altura del nostre ull, vam anar acostant-nos o allunyant-nos de l’arbre fins a trobar els extrems del tronc i la capçada. Ajustada la mesura, i amb cintes mètriques, vam mesurar la distància que separa la nostra posició de la posició de l’arbre; aquesta distància serà igual a l’alçada de l’arbre, aproximadament.
Finalment, compartim les mesures trobades; el xiprer mesura al voltant de 8 metres i 30 centímetres, mentre que l’auró blanc mesura al voltant de 8 metres. Per acabar, també compartim perquè el mètode utilitzat deu dir-se del llenyataire i no ens costa gaire posar-nos d’acord, els llenyataires per aconseguir llenya han de talar arbres i necessiten calcular bé les alçades per saber per on fer el tall.
Aquesta setmana, la cooperativa CooperaPrince, hem pogut veure i inspirar-nos amb la pel·lícula del Petit Príncep i amb una altra obra de teatre d’English. Hem anat, junt amb la resta de la comunitat de grans i amb la comunitat de mitjans al teatre de Can Papasseit a veure l’obra de teatre: “Sleeping beauty, or not“.
En aquesta obra hem pogut observar en escena, tot allò que ens va explicar el Jordi, la Maria, la Ivet, la Marta H. Un escenari senzill, simple però molt ric i atractiu. És la idea que tenim per confeccionar el nostre escenari! El vestuari dels personatges també estava molt ben trobat, una base negra i a sobre els complements. Tot un encert!
Ens hem fixat en els petits detalls, com els mateixos actors, dues actrius i un actor, més el tècnic de so a baix de l’escenari, feien els moviments de canvi d’escenografia, atrezzo, etc.
En la pel·lícula del Petit Príncep hem pogut percebre les emocions que els personatges ens volien transmetre. Ha sigut una oportunitat per visualitzar i escoltar tota la història seguida.
La frase que expressa un dels nens del grup al finalitzar la nostra xarxa d’idees és clara:
“Tot s’aprofita, tot està relacionat!”
Aquesta reflexió no ha sorgit de manera casual, sinó que és el resultat d’un procés que vam iniciar abans de la nostra estada al camp d’aprenentatge de Juneda.
Per començar, ens hem dedicat a activar els coneixements previs dels alumnes, situant-nos en diversos aspectes i expressant dubtes i inquietuds. El primer pas va ser localitzar Juneda i Vilanova del Camí en un mapa. Vam agafar els atles de l’aula i vam dedicar temps a fullejar les pàgines, explorant el seu contingut i observant els mapes. Cada alumne va poder fixar-se en allò que més li cridava l’atenció, i per facilitar la tasca, vam col·laborar entre nosaltres per trobar la pàgina adequada.
A continuació, vam utilitzar Google Maps per traçar la ruta entre els dos punts, descobrint que el recorregut dura aproximadament 1 hora i 2 minuts. Això ens va permetre reflexionar sobre la ubicació de Juneda, la seva proximitat al mar i les ciutats importants que l’envolten.
Després, vam consultar la pàgina web del camp d’aprenentatge, on vam veure algunes fotografies i vam comentar les activitats que realitzariem. L’apicultura va ser la proposta que més ens va inquietar, i fins i tot alguns alumnes van expressar una certa por. Així que vam dedicar un temps a parlar-ne tranquil·lament i vam visionar un breu vídeo informatiu sobre l’apicultura, el món de les abelles i la mel.
Per la tarda, ens vam agrupar per discutir i escriure sobre allò que ens agradaria saber, investigar i descobrir durant la nostra estada a Juneda. Després, vam unificar els interessos en una única llista de preguntes, que vam escriure a la pantalla digital. Algunes d’aquestes qüestions les vam enviar als mestres del camp d’aprenentatge, amb l’objectiu que s’hi treballés durant les activitats, gràcies a la vivenciació.
Després de l’experiència inoblidable viscuda a Juneda, ens reunim per compartir les nostres vivències. A partir d’un collage d’imatges, iniciem una conversa sobre els passos que vam seguir per elaborar el pa, així com les diverses tasques relacionades amb l’hort i la granja. D’aquest diàleg, extraiem paraules clau, buscant connexions entre elles, traçant un cicle que il·lustra d’on provenen i cap a on es dirigeixen o com s’utilitzen.
Aprofitem també l’ocasió per documentar a la nostra llibreta allò que cadascú considera rellevant: el que hem après, les experiències que més ens han agradat i les relacions entre les diferents activitats.
Des d’inici de curs ens hem anomenat Rovellons. Sabem que aquest és el nom del protagonista principal de la història, però la veritat és que fins aquest punt del relat del llibre l’animaló encara no té un nom propi i només es coneix com a gosset.
Els noms propis solen tenir una història al darrere. Potser ens els posen per tradició familiar, perquè a algun dels nostre pares o familiars els agradava, o per raons relacionades amb el seu significat.
En Llisot havia tingut una idea. Aquell gosset havia desenterrat tot de bolets… Doncs aquest menut seria un gos rovelloner.
Descobrim així el perquè del nom del gosset: és un gran buscador de rovellons.
Aquesta descoberta ens anima a parlar de bolets. Iniciem una conversa i sorgeixen noms de diferents tipus de bolets, amb descripcions sobre el seu color, forma i hàbitat. A més, els diferenciem entre bolets comestibles i tòxics.
Alguns alumnes són autèntics experts en la cerca de bolets i durant la seva temporada, sovint surten amb la seva família per omplir-ne el cistell. Ens ho explicaven en les converses del cap de setmana del primer trimestre, i ara, recuperen aquests records per compartir-los novament.
Més endavant, ens centrem únicament en el bolet protagonista de la rovellonada que desenterra el gosset: el rovelló. Observem imatges a la pantalla de l’aula sobre la seva forma, les parts i els colors. Després, dibuixem rovellons i els pintem amb ceres toves. Amb la suma de tots els nostres dibuixos de bolets, creem la segona rovellonera que troba el Rovelló, i que també serà la següent pàgina del nostre àlbum.
Els Rovellons ja hem familiaritzat amb els reglets! En diferents moments, hem pogut treballar i jugar amb aquest material, coneixent els colors que representen cada nombre. Hem estat explorant la descomposició de nombres tant petits com més grans, buscant diverses sumes i maneres d’arribar a un mateix resultat. En alguns casos, fins i tot ens hem atrevit a descobrir totes les possibilitats!
A més, hem conegut un nou material que ja forma part de l’aula: el material de base 10. Aquest consisteix en blocs petits que representen unitats (1) i blocs de déu que representen les desenes. Gràcies a això, hem après el concepte d’intercanviar unitats per desenes.
A partir de diferents bossetes plenes d’unitats, hem simulant un mercat d’intercanvi. Quan teníem 10 unitats de color groc, podíem canviar-les per una desena, un bloc allargat de color verd. Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre que és molt més fàcil saber quin nombre tenim sense perdre’ns en el comptatge.
Aprofitem també per crear 5 cromos de l’àlbum, amb cinc descomposicions dels 101 anys de Josep Vallverdú. Aquesta experiència ens ha permès aprendre i jugar alhora, fent que la descomposició de nombres sigui un procés més visual i comprensible!
