LECTURA MATINAL EN FAMÍLIA: LLEGIR JUNTS ÉS CRÉIXER JUNTS

Mireia Roca10/10/25  

Rosa Regàs

Llegir és viure moltes vides sense deixar de ser un mateix.

Ja fa un parell de setmanes que, cada divendres al matí, les famílies dels Rovellons poden entrar a la classe i compartir una estona de lectura amb els seus fills i filles. És un moment especial, ple de calma, connexió i complicitat. Algunes famílies llegeixen amb els seus infants i d’altres aprofiten per acollir i acompanyar altres nens i nenes que potser aquell dia no tenen els seus pares o mares a prop. Junts, fem que la lectura sigui una experiència compartida i afectiva.

Les nenes i els nens de 5 i 6 anys es troben en moments molt diferents del seu procés lector. Alguns tot just comencen a descobrir els sons de les lletres, d’altres ja identifiquen paraules i n’hi ha que ja poden llegir frases i petits textos. Aquesta diversitat és una riquesa, però també ens recorda la importància d’acompanyar cadascú al seu ritme, ajudant-los a desenvolupar les habilitats necessàries per gaudir de la lectura i fer-ne un hàbit quotidià.

A la Rotllana hem parlat sovint sobre això: llegir no és una cursa, sinó un camí. Tant si encara estem descodificant sons com si ja llegim amb fluïdesa, tots necessitem practicar cada dia. La lectura és com un múscul que cal entrenar: com més el fem servir, més fort es fa. Per això, a l’escola cada dia dediquem una estona a llegir, i és molt important que des de casa també s’hi continuï donant valor i espai.

La família és el primer agent lector dels infants. Els hàbits, les converses i els moments compartits al voltant dels llibres són claus per construir lectors curiosos, crítics i sensibles. Llegir no és només una tasca escolar: és una porta oberta a la imaginació, a la comprensió del món i al pensament.

Per ajudar-vos en aquesta tasca, us compartim 10 consells promoguts pel Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que poden ser un bon punt de partida per fomentar el gust per llegir a casa:

Llegir amb els vostres fills i filles no és només ensenyar-los a llegir paraules, sinó a comprendre el món. En un futur ple d’informació, aprendre a llegir i comprendre serà clau perquè els vostres fills i filles puguin triar, pensar i decidir amb criteri.

Llegir junts és molt més que un aprenentatge: és un vincle que dura tota la vida.

LA PRIMERA ABRAÇADA

Marta Trullols10/10/25  

Encara queden moltes coses al món per les quals val la pena lluitar.

Jane Goodall

El passat dimecres ens vam trobar les tres aules de grans, al gimnàs, per iniciar el Projecte de Comunitat. Vam començar amb un joc entranyable per donar la benvinguda als Tintins i presentar-nos tots i totes. Amb molta emoció esperàvem un sobre amb el nostre nom mentre intercanviàvem somriures i mirades; així descobríem que potser no ens coneixem tant com ens pensàvem. 

Dins del sobre hi havia un bocí d’imatge acompanyat d’un text difícil de desxifrar. Les hipòtesis començaven a fer bullir tots els caps. Aviat vam veure que calia anar-nos agrupant per confegir les imatges senceres i rumiar plegats. Amb els trencaclosques fets se succeïren una llarga tirallonga de paraules molt suggerents: paisatge, bioma, llengües, món, continents, festes, sabana, selva, tradició, muntanyes, rius, llacs,…

Seguidament vam presentar els noms dels 5 grups de projectes: S, de Sherpa; M, de Maorí; Qu, de Quitxua; CH, de Chi; i L, de Lapó. Hi van haver alguns agosarats/es que s’atrevien a llegir i buscar paraules conegudes, de referència per fer les seves deduccions. En aquest moment ja teníem tots i totes clar que cada escrit representava alguna llengua de cada continent. 

I per acabar el matí vam fer un visionat d’imatges artístiques diverses que introduïen el nom del projecte: ABRAÇANT EL MÓN!.

Per la tarda ens retrobàvem per veure plegats Binta, y la gran idea i Here we are; dues propostes ben diferents que ens oferien un món de possibilitats per fer-nos pensar i commoure, mentre la imaginació i el desig perquè fos demà anaven de la mà. 

APRENENTATGE SOBRE DUES RODES

Toni Ruiz10/10/25  

“L’aprenentatge comença amb la curiositat i avança amb la passió.”

Seguim molt interessats i interessades en el món de les motos. El primer pas, després de veure diversos vídeos de competicions de motos, ha estat el de provar de dibuixar-ne una, tal com ens la imaginem.

Després hem estat parlant de les diferents motos que coneixem, són totes iguals? Comparem diferents tipus de motos i la Toni ens explica algunes característiques de cada tipus. Després d’observar fotografies, busquem en què s’assemblen i en què es diferencien.

També provem de localitzar diferents parts de la moto, algunes comunes entre els diversos tipus. Trobem la similitud amb les nostres bicicletes, ja que també tenen manillar, pedals, seient, cadena i dues rodes! Parlem del motor, que no és el tub que ens imaginàvem (tub d’escapament), sinó que és la part central de la moto.

Algunes de les parts les hem deduït i d’altres les hem investigat, perquè en volem saber més. Algunes parts tenen un nom senzill, però d’altres tenen noms ben estranys. Així i tot, hem provat d’escriure’ls, primer de forma col·lectiva i després de forma individual.

Continuem aprenent coses sobre les motos, però encara ens queda un llarg viatge sobre dues rodes, així que això té pinta de ser l’inici d’UN PROJECTE D’AULA!!!

Podeu anar seguint les nostres investigacions i elaboracions al web de l’escola.

UN CICLE QUE NO S’ATURA

Eva Valls09/10/25  

“La vida es manté perquè tot es renova. En cada llavor hi ha una història que torna a començar”, Vandana Shiva

Durant la primavera passada, les Alícies van decidir donar nova vida a una part del jardí de l’escola. Van plantar dos evònims en un dels laterals i van separar aquest espai del sorral. També van afegir-hi flors de temporada com caputxines i petúnies, que van omplir l’espai de color i vitalitat.

Amb l’arribada de l’estiu, però, la calor intensa i la manca d’aigua van posar a prova la resistència d’aquestes plantes. En tornar a l’escola, després de les vacances, ens adonem que el jardí ha canviat: les petúnies han desaparegut completament, mentre que les caputxines, tot i haver perdut les flors, tornen a brotar amb noves fulles. Sabem que tant unes com les altres són flors de temporada primavera-estiu i, per tant, mentre que el destí de les petúnies no ens sorprèn massa, que tornin a créixer les caputxines ens desperta l’interès i ens apareixen interrogants.

L’evònim es transforma

Quan observem els dos evònims, ens adonem que les poques fulles que conserven estan seques: han mort. Recordem aleshores allò que la Cristina i les Tanits ens van explicar dies enrere —que les fulles seques es poden esmicolar i barrejar amb la terra. Així que mentre alguns recullen les fulles, altres reguen, i uns quants més s’encarreguen d’esmicolar-les i barrejar-les amb el sòl.

Més tard, a l’aula, posem en comú el que hem fet i ens preguntem què passa realment amb les fulles quan es barregen amb la terra. Algunes Alícies parlen de “nutrients” i expliquen que les fulles “es desfan i desapareixen”, però no totes estem del tot convençudes. Caldrà continuar investigant més a fons com es produeix aquest procés i quins éssers vius hi intervenen.

Sense adonar-nos-en, ens endinsem en un aprenentatge científic basat en l’observació, la formulació de preguntes i la recerca de respostes, tot connectant amb processos naturals reals i propers.

El Viver del Rec

Amb la idea clara de continuar millorant el nostre jardí, decidim substituir els evònims per noves plantes. Aquest dijous sortim de l’escola per visitar el Viver del Rec, on l’Eva, l’encarregada, ens rep amb un somriure i ens ajuda a triar les millors opcions. Ens recomana diferents arbustos i entre ells triem l’euryops, un arbust resistent que floreix tot l’any excepte a l’estiu —precisament el període en què no som a l’escola. Ens sembla una elecció perfecta!

Aprofitant la visita, també triem cinc pensaments, flors de temporada de tardor-hivern que ens encanten pels seus colors vius i per la varietat de combinacions: n’hi ha d’un, dos i fins i tot hem pogut comptar cinc colors diferents!

Abans de marxar, carregades de plantes i il·lusió, li preguntem a l’Eva si les nostres caputxines resistiran l’arribada del fred o si haurem de plantar-ne de noves. La seva resposta ens connecta amb allò que hem observat al jardí… el tornar a començar a partir de les llavors i de les condicions quan són òptimes… seguint cicles de canvi, repòs i renaixement.

MISSIÓ PANELLETS: A LA RECERCA DE LA RECEPTA

Cristina Vargas07/10/25  

“En tots els assumptes humans hi ha esforços, i hi ha resultats. La fortalesa de l’esforç és la mesura del resultat”. James Allen

A l’aula de les Tanits tenim una responsabilitat que és ben coneguda i que esperem amb els braços oberts, és cert que també ens inquieta perquè sabem que de la nostra feina dependrà l’èxit, en part, de la festa de la tardor. Es tracta de calcular la quantitat d’ingredients que necessitem per poder fer els panellets del tastet de tardor del pròxim 30 d’octubre, una proposta que anomenem “Missió panellets”.

Com qualsevol repte important, comencem a la rotllana. I comencem compartint tot el que sabem alhora que anem classificant la informació. Després deixem anar una pregunta a l’aire: “Per on comencem?”, perquè un cop hem pogut dir tot el que volíem, cal centrar-nos i aprofitar el temps que tenim. I és precisament aquest, el temps, el criteri que se’ns tira a sobre; la missió té una data molt concreta i no estem acostumats a treballar contrarellotge! A la conversa sorgeix la idea que necessitem la recepta dels panellets i decidim buscar i preguntar a les nostres famílies.

Dies més tard compartim en veu alta les receptes trobades i acabem consensuant quins són els ingredients essencials per fer la massa dels panellets tradicionals: ametlla mòlta, sucre i patata o moniato. D’entre totes les receptes hem de triar una i establim uns criteris importants per fer la tria: una recepta equilibrada, pràctica per fer a l’escola i amb quantitats amb les quals puguem treballar (calcular) fàcilment. Amb aquestes premisses establertes i en petit grup, anem triant la que considerem més adequada.

A l’hora de compartir-ho sorgeixen reflexions interessants:
– Els nombres acabats en 0 i 5 són més fàcils de sumar.
– El 175 és complicat pel 70 i no pel 5.
– El 175 és un nombre més complicat que el 500.
– No sempre els nombres més grans són els més complicats.
– Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de sucre obtindrem una massa molt dolça.
– Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de patata tindrà molt gust de patata.
– L’ingredient principal ha de ser l’ametlla.

Però ens adonem que ens costa posar-nos d’acord sobretot amb el criteri de quines quantitats són més fàcils. Per això, decidim representar el pes de cada ingredient de cada recepta amb els reglets de base 10. Els reglets són un gran recurs a la nostra classe, ens ajuden a posar imatge a aquestes quantitats comprenent el valor dels nombres, ens permeten tocar i manipular els nombres d’una manera més didàctica. Un cop acabades les representacions, ho veiem molt més clar. Finalment, triem la recepta que ha portat la Fàtima.

Recepta per fer massa de panellets (25 unitats)
- 200 gr. d'ametlla mòlta
- 100 gr. de sucre
- 1 patata o moniato

VERMELL, BARRETINA

Núria Vinyals07/10/25  

Ampliem el nostre vocabulari dins el context del conte del Patufet i parlem del nom dels colors.

El vermell, color de la barretina del Patufet, ens acompanya en les nostres primeres creacions amb pintura a la pissarra d’art vertical i també amb la plastilina.

JA SOM MARTA MATA!

Núria Vinyals07/10/25  

“L’aprenentatge humà pressuposa una naturalesa social específica i un procés mitjançant el qual els infants creixen dins la vida intel·lectual de les persones que l’envolten.”

Lev Vigotsky

Ha estat una setmana amb vàries emocions, i algunes especials: tota la comunitat educativa ens dóna la benvinguda a les persones noves a l’escola.

Així, tothom del grup dels Patufets més alumnes que s’han afegit a altres grups i mestres noves, vam ser rebuts i amorosament embolcallats a la pista de l’escola per tot l’alumnat i mestres: paraules que abracen, cançons que impregnen calidesa i un bon tall de coca ensucrada amb xocolata!!! Ens vam sentir molt estimats i part d’una comunitat, l’escola Marta Mata de Vilanova del Camí.

I nosaltres vam ser protagonistes de la cançó “El món seria”. La coneixeu? https://www.youtube.com/watch?v=NpmuNAcMO0Y&list=RDNpmuNAcMO0Y&start_radio=1

Aquesta va ser la cirereta del pastís perquè prèviament, el grups de les Matildes, que són els nens i nenes més grans de l’escola, acompanyats de la Marta, la seva tutora, ens van venir a buscar a la nostra aula i ens feren una passejada amb explicació per tota l’escola. Vam poder compartir una estona moooolt dolça perquè les Matildes van ser molt curosos amb els Patufets i aquests se sentien protegits i admirats pels grans de l’escola. 

També ens acompanyaren a penjar la nostra fulla familiar a l’arbre de la vida de l’entrada de l’escola. Ja som Marta Mata! Tots nosaltres i les nostres famílies formem part d’aquest arbre amb fermes arrels i brancatge. Tots formem part de l’escola i junts creixem, ens eduquem i rebem dels altres el millor de cadascú.

Gràcies escola per la benvinguda.

Gràcies famílies per aconseguir aquest entorn per nosaltres.

El taller on amb les famílies vam confegir la nostra fulla feia goig de debò. Vam poder conèixer avis i àvies, tiets, germans… tot aquest nostre sistema que ens estima. I compartir una bonica estona a l’aula, que sempre ens agrada.

Moltes gràcies a totes les famílies que vau poder venir i a les altres, us esperem en una propera ocasió si pot ser.

Totes aquestes vivències us les explicaran els vostres fills i filles. Com es van sentir ells? Com ho van viure???

Aquesta activitat ens ajuda a adquirir competència en:

-Assolir progressivament seguretat afectiva i benestar emocional, i anar-se formant una autoimatge positiva i una imatge positiva dels altres.

-Gaudir i relacionar-se positivament amb els altres en igualtat, conviure en la diversitat i adquirir progressivament hàbits de convivència i relació social.-Participar en activitats col·lectives, mostrant iniciativa, esforç i interès, i reconeixent la importància de pertànyer a una comunitat.

UNA AVENTURA QUE NO VA ACABAR DE SALPAR… PERÒ SÍ ENS VA FER PENSAR!

Montse Subirana05/10/25  

“L’experiència no és el que li passa a una persona; és el que una persona fa amb el que li passa”

Aldous Huxley

Aquesta setmana, els Tintins hem començat amb una activitat molt engrescadora: una sortida a Vilanova i la Geltrú per fer un bateig de vela. Tot i això, no vam poder completar l’experiència tal com estava prevista, ja que el vent no ens va permetre sortir del port. Malgrat aquest contratemps, vam poder gaudir d’altres activitats igualment interessants, com aprendre a fer nusos mariners, remullar-nos els peus a la platja i jugar amb la sorra.

Aquestes vivències ens desperten pensaments i emocions que el nostre cervell s’encarrega de processar. I justament a partir d’això hem fet la següent proposta de la setmana: hem elaborat la tapa del “repenso”, partint dels nostres pensaments previs sobre com creiem que funciona el cervell i com transmet allò que pensem.

ON LA CURIOSITAT FLOREIX

Eva Valls05/10/25  

“Les petites accions diàries de respecte i cura poden transformar el futur del planeta”, Jane Goodall

Durant el primer mes d’escola, una de les primeres tasques que emprenem les Alícies és l’organització de les responsabilitats d’aula. 

Enguany, a més de les acordades, hem descobert que també som els responsables del jardí de l’escola, tasca que ens connecta directament amb el projecte que les Alícies de l’any passat van dur a terme: “Reconstruïm el nostre jardí!”. Ara és el nostre torn i hem de tenir cura d’aquest espai natural de l’escola que el curs anterior van millorar amb tant d’esforç i dedicació.

Per començar, hem reflexionat plegats sobre què significa cuidar un jardí i quines accions concretes cal dur a terme. Han sorgit idees com regar o netejar les fulles, però no ho tenim del tot clar. Davant d’això, l’Adara ens proposa que “podem anar a preguntar a les Tanits”, i així ho hem fet.

Aquesta trobada entre les dues aules ha estat una experiència d’aprenentatge enriquidora, que ha promogut la col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre alumnes de diferents grups. En aquest context real, hem pogut compartir informació, aclarir dubtes i contrastar idees sobre la cura del jardí, aprenent els uns dels altres. I així hem aconseguit fer més extensa la llista de tasques necessàries pel manteniment del jardí:

  • Observar amb atenció l’entorn.
  • Enterrar animals o insectes morts.
  • Netejar les fulles seques.
  • Plantar flors de temporada.

Curiositat en acció!

Quan la responsabilitat es fa present i el sentiment de pertinença i de cura prenen força, les actituds i les accions es transformen, desperten interessos i ganes de saber que semblaven no existir.

Durant el temps d’esbarjo comencem a mirar-nos l’espai del jardí de forma diferent, buscant i observant canvis, insectes, fulles malaltes…

Recollim mostres, ens formulem preguntes i ho portem a l’aula per seguir parlant-ne, per compartir-ho amb els companys i companyes, creixent a poc a poc en el grup la curiositat científica.

Les observacions al jardí ens han dut a detectar problemes reals: cartells despenjats, branques trencades, tanques malmeses i fulles grogues o blanquinoses que ens preocupen. Davant d’aquests nous reptes, conversem de nou a la rotllana i acabem acordant ampliar les nostres responsabilitats amb dues noves comeses:

  • Explicar i/o recordar les normes d’ús del jardí.
  • Arreglar els desperfectes detectats.

Un cop resoltes les tasques, mirem al nostre voltant de l’aula: fulles i branques, terra escampada, papers amb insectes morts… i llencem una nova pregunta:

Què fem amb tot allò que recollim del jardí i portem a l’aula?

El grup de projecte de comunitat dels Kèfir del curs passat són els primers a voler intervenir. Són uns grans observadors i recorden la seva aula de projecte de comunitat i proposen materials i un espai on ubicar-los. “Podem posar uns microscopis” proposa l’Alguer, i “pots lupa i lupes”, afegeix l’Alba. “Podem tenir una taula, en aquella paret on posar les fulles i el que trobem” diu l’Aday. Aquestes idees ens animen a la resta i acabem escrivint un llistat de “demandes” pel nostre racó d’observació i investigació,  un espai viu que anirem ampliant a mesura que sorgeixin noves necessitats i descobriments. 

Instantània Verda

Abans de poder parlar de plantes malaltes, cartells per arreglar o noves flors per plantar, decidim aturar-nos i observar l’espai i tot allò que conté. Si volem parlar amb propietat, necessitem conèixer el nom dels elements del nostre jardí i aprendre a reconèixer-los.

Per aquest motiu, baixem al pati i dibuixem el nostre jardí a l’inici de curs, com si es tractés d’una fotografia feta amb els nostres ulls. Aquesta activitat ens permet fixar-nos en els detalls, observar formes, colors i disposicions, i posar atenció a aspectes que sovint passen desapercebuts.

Més endavant, completem l’activitat amb un “inventari”: volem posar nom als arbres, als arbusts i a les flors del jardí. Tanmateix, aviat ens adonem que tenim un petit —o potser gran— repte: alguns cartells han caigut i no sabem el nom de totes les plantes.

A partir de l’observació, la comparació i la deducció, aconseguim identificar alguns exemplars. Descobrim l’auró blanc, perquè s’assembla molt a l’auró negre, sobretot amb allò que fem volar i encara no sabem ben bé del que es tracta. També localitzem el pollancre, ja que n’hi ha cinc al jardí i un d’ells encara manté el rètol.

No tenim, però, tanta sort amb els arbusts: l’Evònimus i el Pittosporum són molt similars a simple vista, i no disposem de cap pista que ens ajudi a diferenciar-los. Afortunadament, dues Alícies ens treuen de dubtes i ens confirmen quin és quin.

Aquesta primera tasca ens ajuda a organitzar l’espai i observar-lo amb una mirada més atenta, i així ens adonem que dos evònimus i les petúnies no han sobreviscut a l’estiu. Aquest fet ens comença a generar inquietuds que de moment aturem… però no per massa temps!

Tot i que algunes de les tasques s’han de dur a terme simultàniament i que aquesta època de l’any ens porta molta feina al jardí, les ganes i la il·lusió amb què treballem fan que tot resulti més fàcil. Cada nova descoberta ens anima a continuar observant, cuidant i aprenent d’aquest espai que ja sentim una mica nostre. 

ABOUT FLAGS

Laura Lorenzo05/10/25  

“A true flag is torn from the soul of people. A flag is something that everybody owns, and that is why they work” Gilbert Baker


During all September we have been working on flags. It all started when we used flags to reflect on the countries where people speak English as a first language. We all knew about the USA, UK and Ireland but we were surprised to discover that it is also spoken in some countries of Africa and Asia. English is an official language in 88 countries in total!  

Every country has a flag to use as a symbol and we are familiar with a lot of them. By observing a set of flags we discussed and found that some are very similar and have some characteristics in common.  We discovered that they have plain colours and that there are some shapes like the rectangles, squares or circles in them. We also noticed that in some of them there are symbols but letters or numbers in them are not so common. 

Once our flag was ready, we had to imagine how to use it to design our English bookmark.

We also continued to put into practise our reading and listening skills by playing games in which we had to match descriptions to the corresponding flag. It was quite easy to understand the oral and written texts because the previous activities done in class helped us familiarize with the vocabulary related to flags. 

The final task in all this process was to describe our own flag. We thought it was difficult but we had example descriptions and writing frames that guided us in the process. These tools are very useful to write texts because they help us write correctly and they can be easily adapted: we can just follow the basic instructions or we can include the extra vocabulary. The important thing is that we can all write the description of our flag!

Take the challenge: create and describe your own flag!