COM VOLEM EL NOSTRE CEL?

Arrel de la trobada amb la resta de grups de projecte de Comunitat, hem decidit fer un cel per l’arbre del grup de la Rosa. A més a més, entre tots i totes hem decidit fer una exposició al vestíbul amb totes les nostres obres d’art! Però… com podem fer aquest cel?

EL CEL ESTÀ A DALT!

DE COLOR BLAU!

PERÒ QUIN TIPUS DE BLAU?

FOSC… COM DE NIT!

I QUÈ PODEM VEURE DE NIT?

ESTRELLES… MOLT PETITES!

HI HA ESTRELLES QUE FAN FORMES!

I LA LLUNA!

LA LLUNA TÉ 2 FORMES! DE C I DE O

EL GUINOVART TAMBÉ VA FER UNA LLUNA!

HO PODEM FER AMB FUSTA PINTADA

Així doncs, el següent pas serà fer el disseny del nostre cel!

 

 

POSADA EN COMÚ

Aquest dimecres els cinc grups de projectes de la Comunitat de Petits ens hem trobat per fer una posada en comú i compartir entre tots i totes en quin punt estan cadascun dels grups. A més a més, hem aprofitat per cercar aspectes comuns entre els diferents projectes i arribar així a un objectiu de comunitat compartit.

El primer grup que ha exposat quin camí estan seguint, ha estat el grup de la Rosa. Ens han ensenyat l’esquelet d’un arbre i ens han explicat com i perquè el fan. La resta d’infants ha aprofitat per aconsellar-los que enterrin les arrels de l’arbre, ja que de moment estan a la vista. El grup de la Vero, quan ha vist l’arbre, ha tingut la idea de fer un sostre per l’arbre, tal i com vam veure a l’Espai Guinovart, ja que a aquest grup és el que més els va cridar l’atenció. El grup de la Vero ens ha explicat que han fet una maqueta amb un cel però que els agradaria molt cobrir l’arbre del grup de la Rosa.

El grup de la Toni està dissenyant un mural però tenen molts dubtes amb la mida de la seva creació, ja que el de l’Espai Guinovart és de 7.5 metres i a l’interior de l’escola no en cabria un d’igual. El grup de l’Anna s’ha interessat per l’Era però volen dur a terme una obra molt més propera als infant i, per aquest motiu, volen fer una maqueta del pati de la Comunitat de Petits. El grup de la Mireia s’ha sorprès, ja que coincideixen en molts aspectes amb el grup de l’Anna, perquè volen representar una obra basada en la façana de l’escola, degut a que també van pensar que l’Era era significativa pel senyor Guinovart, però no per ells i elles.

I què podem fer amb un arbre, un sostre, un mural, el pati de l’escola i la seva façana? Muntarem una EXPOSICIÓ D’ART! El nom de l’exposició serà ESPAI MARTA MATA. Ara només hem de seguir pensant i creant per tal de donar forma a la nostra original exposició, ja que hem arribat a la conclusió conjunta que no hem de recrear les obres de l’espai Guinovart, sinó crear les nostres pròpies, més originals i que tinguin un gran significat per a nosaltres.

RECOLLIM PINYES!

Els nens i nenes de la Comunitat de Petits hem anat al bosquet del costat del parc Scorpia a recollir pinyes i pals! Sabeu per a què? Per fer roses i regalar-les als Mitjans dilluns vinent per celebrar Sant Jordi! Els i les Tabalugues han treballat molt i han comptat quantes pinyes i quants pals havíem d’agafar: els Patufets i les Patufetes 22 per les Tanits, els Tabalugues 25 per les Alícies i els Pinotxos 24 pels Rovellons.

Era molt important que les pinyes no fossin molt petites i que no estiguessin mossegades pels esquirols o trencades! Després d’una bona estona investigant, buscant i guardant tot el que havíem trobat a les bosses de cada aula, tots i totes hem esmorzat plegats i hem jugat al parc amb els gronxadors, el tobogan i la teranyina! De cop i volta, es va girar l’aire i el cel estava ben ennuvolat així que ben ràpid vam agafar totes les coses per tornar a l’escola! Ara només queda fer les roses que de ben segur ens quedaran molt boniques!

ARBRES GENEALÒGICS

Aquesta setmana, a projectes de comunitat, les Obsidianes hem reprès el treball de l’arbre genealògic.

Amb tota la informació, resultat de les converses amb els nostres pares i avis, hem pogut començar a estructurar la família més directa, veient clarament les generacions i l’ordre que representen en la nostra història familiar. Molts de nosaltres ens n’hem adonat dels buits que tenim, en certs espais de rebesavis, besavis i algunes generacions d’avis. I és que als nuclis familiars hi passen fets i històries, moltes vegades desconegudes, que fan que alguns noms no es recordin i passin a l’oblit. Tot plegat ens ha fet reflexionar i adonar dels nostres orígens, part de la nostra identitat.

Per aquesta complexa construcció, ens ha ajudat construir rectangles amb les mateixes mesures, per donar el mateix espai a cada nom i així poder organitzar, sobre cartolina, el dibuix de la nostra família. Els estem personalitzant i acabant de definir perquè encara més siguin la nostra essència.

Podeu veure moltes més fotografies al drive!

 

EL NOSTRE COET ESTÀ EN PROCÉS…

Les Rufes hem tornat de les vacances amb molta feina per fer. A l’última sessió vam començar a construir la base rodona del nostre coet, però tota l’estona se’ns desmuntava. Vam acabar la tarda amb els ànims una mica per terra, érem conscients que a la tornada havíem de prendre noves decisions. 

Aquest matí hem començat conversant sobre la problemàtica que ens havia sorgit, i finalment hem pres noves decisions: faríem una nova base seguint un dels models que hi havia a les instruccions i què havíem de fer més de dos viatges perquè ja no cabien 4 persones a dins. Arran de la primera, ens hem preguntat: com es diu la forma/figura de la nostra base? Sabem que no és un cercle, ni un quadrat, ni un triangle…

Seguidament, ens hem posat mans a l’obra i conjuntament hem construït l’esquelet del nostre coet, tenint en compte que havíem de construir també dos propulsors tal com havíem dit. 

Finalment, hem aconseguit l’objectiu d’avui! Ara ens toca pensar com podem continuar amb la construcció del nostre coet, perquè ara només tenim l’esquelet.

BUILDING SIX BIRD HOUSES

Today two parents came to the class to help us assembleing the six bird houses we have been projecting.

In the process we have been marking where the holes should be drilled. After measuring and marking them, one of the parents help us marking them with a small hole hammering the wood with an edgy piece of steel.

Later on, we saw how one of the parents drilled the wood and soon after srewed the boards in order the build the bird house.

There are still a couple of thigs to be done. We still have to screw the hinge in order to be able to open the birds house. The other remaining process is to drill a hole which is going to be the entrance.

The experience was worthy.

 

QUANTE PINYES HEM DE RECOLLIR?

Els nens i nenes de la Comunitat de Petits durant aquesta setmana farem unes roses, per regalar el dilluns, que celebrarem Sant Jordi, als infants de la comunitat de mitjans.

Divendres vam anar a preguntar a mitjans quants nens i nenes eren a cada aula, i un cop vam escriure en diferents fulls les quantitats que ens havien dit, vam anar a la classe a pensar com podríem saber quantes pinyes hauríem de collir.

Un Tabaluga va dir ràpidament que havíem de sumar les tres xifres, però com que eren números grans, ens va ser molt difícil arribar a un número en concret. Els números que havíem de sumar eren 25, 24 i 22.

Aquest matí la Vero ens ha deixat els ninos que ens van molt bé per comptar, i que ja hem fet servir més d’un cop.

Col.loquem a sota de cada número la quantitat de ninos corresponent, i un cop tenim tots els ninos col.locats, els anem comptant poc a poc per no equivocar-nos. Finalment ens surten 71 pinyes!

Col.loquem els tres números en tres bosses diferents i anem a explicar en els Patufets i Pinotxos que demà en el bosc, cada grup haurà de collir el nombre de pinyes que posa en la seva bossa.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

CONTE COL·LABORATIU

La nostra història continua.
Mica en mica anem fent el que serà el desenllaç d’aquesta fantàstica història.
Treballant en equip, aprenent a compartir idees i a respectar la dels altres.
La nostra imaginació de quan en quan ens porta per llocs que mai hauríem  imaginat i que, sorprenentment,… Llegeix més»

TROBADA AMB MONGATS

Divendres vam fer una trobada amb l’Associació Mongats, una trobada que tots i totes esperàvem amb moltes ganes! Vam sortir caminant de l’escola fins a una de les colònies de gats de Vilanova, just al costat del safareig, i allà ens esperaven tres de les voluntàries que s’encarreguen de cuidar els gats que allà hi viuen.

La Manoli, la Montse i la Inés van explicar-nos com s’organitzen així com les feines que fan, va sorprendre’ns molt que no descansen cap dia, de dilluns a diumenge i en horaris diferents s’apropen fins a la colònia per controlar el menjar i els llitets. Però també estan al cas d’avisos que arriben quan troben gats abandonats o quan algun d’ells malauradament té algun accident. Ser voluntari o voluntària és tota una responsabilitat, tenen un compromís ferm i vocació. Durant la conversa vam poder fer preguntes, una justament va ser com podíem ajudar des de l’escola i de seguida van agrair la pregunta, ja que d’ajuda en necessiten molta. Podem fer de voluntaris, de casa d’acollida, però també aportant llaunes amb menjar tovet per aquells gats que es fan grans o per aquells acabats de néixer. Vam compartir amb elles la nostra idea; fer una botiga amb manualitats fetes per nosaltres per recaptar diners i després comprar llaunes. Van posar-se super contentes i van voler saber-ne més. Vam acordar tornar-nos a trobar més endavant i, esperem i desitgem, que l’ajuda que necessiten.