VISITA AL CRARC DE MASQUEFA

Cristina Vargas12/02/23  

Divendres les Alícies vam anar fins a Masquefa per conèixer la tasca d’un centre de recuperació d’animals, un dels experts que en el nostre mapa d’idees tenim. A Masquefa, en concret, s’encarreguen de cuidar i curar amfibis i rèpitils, i sempre que poden, a més a més, els intenten reintroduir al seu hàbitat perquè visquin en llibertat.

La Paqui ha estat la persona que ens ha ensenyat tot el recinte, ens ha explicat les diferents tasques que realitzen i ens ha ajudat a apropar-nos a rèptils i amfibis coneixent la història de molts d’ells i elles. “Els animals no són cap joguina” ens ha dit la Paqui en moments diferents, i hem recordat les nostres converses a l’aula amb les que arribàvem a aquesta mateixa afirmació. Famílies que viatgen a l’estranger i amaguen rèptils a la maleta, persones que compren animals exòtics i que després no poden seguir cuidant, animals abandonats, animals que s’escapen… tots aquests animals són trobats i portats al centre on de seguida els ubiquen en un espai acondicionat segons les característiques de l’animal.

De tant en tant, entre explicació i explicació, i històries diverses, la Paqui ens ha mostrat de ben a prop alguns dels habitants del centre. Per poder tocar-los hem hagut d’estar tranquils, amb calma, per tal que ells i elles també ho estiguessin. Hem pogut tocar un mascle de pogona (o dragó barbut), un bebè de tortuga mediterrània (haurà de créixer una mica per saber si és mascle o femella), un mascle de tortuga mediterrània amb una pròtesi de fibra de vidre a la closca (algun mamífer, segurament un gos, hauria rosegat la seva closca pensant que era un ós) i una serp que no deixava de treure la llengua (ens estava olorant!)! També hem pogut veure molt i molt de prop una salamandra, no l’hem pogut tocar per tal de cuidar-la, la seva pell nua és delicada i necessita estar sempre humida.

Després de la visita al CRARC hem anat caminant fins a un parc de la vora per dinar plegats. Amb la panxa plena i noves experiències viscudes, hem jugat una bona estona a jocs diversos!

LECTURA COMPARTIDA III

Cristina Vargas12/02/23  

En la lectura compartida d’aquesta setmana hem descobert que l’art d’il·lustrar i la lectura estan ben connectats! Abans de passar a l’acció hem conegut un il·lustrador català que està molt present a la nostra escola a través de molts dels seus contes i àlbums il·lustrats, en Joan Turu.

Observem que la seva obra acostuma a ser inspiradora no només a través dels seus dibuixos sinó que també a través dels missatges que solen acompanyar les seves il·lustracions. Ens adonem, també, que els seus contes i àlbums estan dirigits a nens i nenes però també a famílies i mestres, ja que parlen de temes propers al nostre dia a dia. En veure les portades molts i moltes els reconeixem ben de pressa, i no només perquè estiguin a l’escola, alguns i algunes en tenim a casa!

Després de situar-nos una mica sobre aquest artista, ens hem posat en grups per portar a terme l’activitat de la tarda. Un dibuix en blanc i negre ens esperava, com l’havíem de pintar?… Per parelles hem sortit de la classe buscant pistes que ens ajudessin i… les hem trobat! Hem llegit amb atenció i hem tornat al nostre lloc per compartir-ho amb la resta, alguns i algunes hem hagut de sortir una segona vegada ja que recordar tanta informació ens costava una mica, d’altres hem demanat ajuda a les famílies que ens acompanyaven. Ens hem adonat que una mateixa instrucció es podia interpretar de diverses maneres i això ha provocat dilemes entre nosaltres que ens han obligat a posar-nos d’acord… “La cadira és del color de les fulles”, “Verdes!”, “No, marrons!”… Doncs sí, poden ser verdes i poden ser marrons, parlem-ne!

Al final de la sessió, un cop pintat tot el nostre dibuix, en grup hem pensat en una bona frase per acompanyar la il·lustració a l’estil de Joan Turu!

Gràcies Maria, Laura, Laia, Fàtima i Gemma per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

QUÈ VAIG VEURE A L’ESPAI GUINOVART?

Rosa12/02/23  

Aquesta setmana comencem el projecte “NaturArt” recordant la sortida a l’espai Gionovart. Cadascú recorda el que més li va agradar del que vam veure i viure en el museu i en petits grups però de manera individual, ho dibuixen. Ens cal pensar molt bé abans de dibuixar i una vegada hem fet els nostres dibuixos, escrivim en una paraula el que hem plasmat. El Mural, la Cabana i el Bosc són les idees principals que  han sorgit en els dibuixos.

Finalitzem la setmana que cada infant ha explicat i ha compartit amb la resta del grup el seu dibuix.

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

FENT COETS ENS OMPLIM DE MATEMÀTIQUES

Ivet Dominguez11/02/23  

Després de veure i analitzar tots els Experimentubers, una de les idees que més ens ha emocionat ha estat provar el coet que ens proposa l’Erik. Fa dies que demanem construir coets semblants a aquest i comprovar si s’enlairen, amb la reacció del bicarbonat (producte base) i el vinagre (àcid).

Per fer els coets els mestres han partit dels materials i els passos de l’Erik, però han inclòs altres dades que ens han fet “bullir l’olla” matemàticament!

Per exemple, el con del coet l’hem de fer a partir d’una circumferència de radi 6cm i les ales a partir de rectangles de 13x8cm, que després en marcarem les diagonals i els retallarem.  Han sorgit molts conceptes matemàtics: formes i figures planes, cossos geomètrics, línies paral.leles, el radi i diàmetre de les circumferències, els angles i els graus, com fer-los rectes … Novament hem vist la utilitat del regle i hem començat a descobrir la utilitat i tècnica d’eines com el compàs, l’escaire, el cartabó i el transportador.

Ara, després de les idees, explicacions i conclusions que hem fet entre tots, tenim una bona part dels coets construïts i preparats, a l’espera de posar-hi la càrrega que els faci enlairar.

TOT EL QUÈ PASSA AL MÓN

Ivet Dominguez11/02/23  

Fa un temps de la Ranya va néixer la idea de compartir amb els companys les notícies de cada setmana. Ella venia els dilluns carregada d’informació, la recollia el cap de setmana i ens la llegia de la seva llibreta els dilluns. A la resta de Petits Prínceps els va semblar molt bona la proposta i per això vàrem establir una nova responsabilitat d’aula: convertir-nos en els reporters setmanals.

Aquesta setmana una notícia d’actualitat ens ha frapat completament: els terratrèmols de Turquia i Síria. Per això hem necessitat parlar-ne extensament a classe i compartir les nostres impressions i idees. I és que l’escola viu connectada a allò que passa al nostre entorn i una notícia com aquesta no podíem pas passar-la per alt o comentar-la de passada.

La xerrada ha servit per compartir una mateixa informació verificada, contextualitzar-la i així poder entendre: on ha passat?, a quins països ha afectat?, per què ha passat?, es pot fer res per evitar catàstrofes com aquesta?.

De nou els mapes han pres protagonisme a l’aula per situar els països de Turquia i Síria, veure i entendre la seva situació estratègica en el món i els continents. Parlar de nou de guerres civils i refugiats de Síria que, buscant una nova oportunitat i provant de viure en terres Turques,  topen amb la catàstrofe!

També hem recuperat la complexitat geològica de la nostra Terra, viva per dins, en constant moviment, fora de control per nosaltres. Ens hem servit de petits vídeos i reconstruccions per conèixer millor el fenomen dels terratrèmols.

Hem llegit la notícia del diari, interpretant paraules, dades, mapes i d’altres representacions, aproximant-nos al llenguatge periodístic.

I a mesura que passen els dies, no podem evitar seguir-ne parlant, perquè les notícies al respecte omplen i ocupen els informatius, les ràdios i ens recorden que malauradament les xifres de morts i afectats creixen i creixen. Parlem de l’ajut humanitari, molts països, el nostre entre d’ells, ja s’han ofert a col.laborar … entre aquests també Rússia i Ucraïna!  -I com pot ser, si ells estan en guerra?-.

Entendre el món no deixa de sorprendre’ns!

 

Els planetes del sistema solar

Meritxell Tardà10/02/23  

Els Xarborts hem començat a investigar què hi ha més amunt de les cabretes. Amb l’ajuda de chromebooks hem descobert que els planetes del sistema solar són: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú; també que n’hi ha un de molt petit que es diu Plutó.

Hem descobert també que els planetes són cossos sense llum, i que s’il·luminen amb l’ajuda de les estrelles. L’estrella del planeta terra és el sol. A més, també hem descobert que els planetes poden tenir satèl·lits naturals i artificials, i que el satèl·lit natural del nostre planeta és la Lluna.

Finalment hem descobert també que la terra és 4  vegades més gran que la Lluna, i també que el sol és aproximadament 109 vegades més gran que la Terra.

LA VIDA DE PI

Marta Hervas10/02/23  

SESSIÓ DE CINEMA: LA VIDA DE PI

Un dimecres pel matí vam veure una pel·lícula que es diu “La Vida De Pi”

Tracta d’un noi que es diu Piscine “PI” el seu nom ve d’una piscina de França que es diu Piscine Monitor. A l’escola es burlaven d’ell i li deien “Pis”, llavors uns anys després a la secundaria comença a relacionar el seu nom amb el número 3,1416.

La seva família va haver de marxar del país per problemes econòmics cap a Canadà, emportant-se tots els animals del Zoo que eren de la seva propietat. Però hi va haver una tempesta, a la fosa de les marianes, i el vaixell es va enfonsar. PI i 4 animals (una zebra, una orangutana, una hiena i un lleó), van sobreviure però la hiena va matar a la zebra i a la orangutana, i finalment  el tigre va caçar a la hiena. Després de 227 dies en un bot arriba a la costa de Mèxic amb el tigre de bengala, tots dos molt prims i morts de gana.

De petit va explorar el que seríen les religions com el cristianisme catòlic, la musulmana, la budista i la hinduista que té més de 33 milions de deus. Al final ens adonem que hi havia relació entre la seva versió de la història i la que volen els propietaris del vaixell enfonsat.  Qui sap si l’orangutana era la mare; la zebra,  el mariner budista feliç; la hiena, el cuiner; i el tigre de bengala,  en PI?

Iker Méndez i Ricard Companys

QUÈ PODEM FER PER CUIDAR-NOS?

Lídia Rodríguez09/02/23  

A Educació Física, en aquestes últimes sessions ens hem preguntat “Què podem fer per cuidar-nos?”. Vam conversar i vam arribar a les següents conclusions: és important descansar, menjar bé, beure aigua, practicar esport i fer activitats per estar tranquils. 

Per aquest motiu, i començant amb la importància de practicar esport, hem dedicat varies sessions a presentar diferents propostes. Ens vam agrupar en petits grups i cadascun d’ells va pensar i presentar a la resta de companys i companyes un joc, proposta o repte motriu per realitzar conjuntament. També, ens acompanyaven l’Eric i la Núria, dins d’un projecte amb l’Institut Pla de les Moreres, i ens van presentar la seva proposta. Ens ho vam passar molt bé! 

Aquesta tarda, hem dedicat la sessió a introduir una mica el Ioga. Hem conegut i dut a la pràctica diferents posicions. Hem fet un petit tast jugant al joc “dau ioga”: amb un dau gegant i un taulell, en grups, havien de fer la postura que els havia tocat. Per ser la primera sessió, i per moltes Alícies, un primer contacte amb el Ioga, cal dir que han participat amb molt entusiasme. 

EL ROVELLÓ PERDUT AL BOSC

Cèlia Moncunill09/02/23  

Ja teniem ganes de saber què li passa al Rovelló perdut al bosc, així que hem llegit el capítol 4.

Li arribem a passar tantes coses en un dia que hem decidit representar aquest capítol en petites escenes. Ens hem repartit la història en petits grups i hem dibuixat i escrit cada escena.

També hem representat el capítol al bosc que tenim a la classe, posant tots els elements d’aquesta part.

DE QUÈ TRACTA LA VIDA SI PARLEM D’ESPORT?

Lídia Rodríguez09/02/23  

A Educació Física, paral·lelament a altres propostes, ens hem preguntat “De què tracta la vida si parlem d’esport?”. A partir d’aquesta qüestió hem conversat de l’esport femení i masculí, hem conegut esportistes d’elit de la comarca i hem reflexionat sobre el sacrifici, l’esforç i voluntat que han demostrat aquests esportistes per arribar a ser professionals i en el cas d’alguns, participar en uns jocs olímpics o un mundial. 

Arran de la pregunta inicial, ens hem plantejat també com viu l’esport una persona amb discapacitat. Hem descobert que hi ha esports que s’adapten i d’altres que únicament són per persones amb discapacitat: la boccia i el goalball. Vam dedicar una sessió a practicar el goalball, va ser una experiència molt enriquidora i nova per les Tanits. Van poder viure en primera mà, la dificultat de practicar un esport sense visibilitat i tenint només com a referència el so de la pilota. 

A més a més, vam conèixer, mitjançant una notícia, l’esportista professional igualadí, d’esquí de fons i de curses de muntanya amb paràlisi cerebral, en Pol Makuri. Vam visualitzar un petit documental sobre ell i la seva participació en la Zegama Aizkorri, una marató de muntanya. I tindrem la sort de conèixer-lo personalment i gaudir d’una xerrada dimarts vinent. Estem molt emocionats!