Comencem la coreografia de l’escola Àuria!

Meritxell Tardà20/01/20  

Avui les Tanits hem començat a configurar el que serà la coreografia per al tancament del nostre projecte amb l’escola Àuria. La cançó que cantarem aquest curs serà “Gràcies” del grup de música VentEndins. Aquest grup ja els coneixem una mica perquè el curs passat vam cantar-ne la cançó “El son dels teus petons”, i a més, són de la nostra comarca.

Aquestes primeres sessions hem aprofitat també per veure, aprendre i recordar també algunes cançons amb llenguatge de signes i ja hem après algunes paraules amb aquest llenguatge.

Us deixem la cançó “Gràcies” de Ventendins.

LA PORTA DE 30 CENTÍMETRES

Aura Monclús20/01/20  

Les Alícies hem estat refrescant com havíem deixat el projecte abans de les vacances de Nadal i a la vegada també ens ha anat bé perquè, amb l’ajuda del mapa conceptual de ruta del projecte que tenim a l’aula, també hem posat al dia a la Ivet, que ara que ha tornat, compartirà estones d’aquest projecte amb nosaltres.

Vam veure que ens havíem quedat amb el petit repte de crear una porta de 30 centímetres com la que es troba l’Alícia després de caure pel forat. Això ens ha portat a fer diferents tasques: Primer de tot hem estat refrescant què volia dir 30 centímetres i també què haviem de tenir en compte per mesurar-los. Així que per posar-ho en pràctica hem estat buscant elements de la classe que mesurin 30 centímetres.

Al posar-ho en comú ens hem adonat que la pota de la cadira fa 30 centímetres així que hem volgut comprovar si nosaltres, les Alícies, passem per un espai de 30 centímetres!

Després d’aquestes comprovacions, cadascuna de nosaltres ha dissenyat com s’imagina aquesta porta, fent un dibuix individual, que quan tots i totes l’hem acabat ens els hem ensenyat per posar en comú tot allò que ens imaginem i com volem que sigui. Finalment hem decidit que portarem diferents materials de casa i que la construirem a partir de tot allò que tinguem. Però hi ha una cosa que sí que tenim clara: volem que hi hagi el color fusta, també que hi hagi alguns trossos amb molts colorins i finalment també dibuixos i decoracions. 

Quan la tinguem a punt us l’ensenyarem!

La Gina ens porta una bresca per compartir

Cristina Vargas18/01/20  

Aquesta setmana la Gina ens ha portat una sorpresa! És per compartir, es pot tastar i està boníssima, què pot ser? Una bresca feta per les abelles!

Molts de nosaltres ens hem quedat una mica parats i parades quan la Gina ens ha explicat que es pot menjar i que justament la seva mare l’havia comprat perquè els Rovellons la poguéssim tastar. I com és menja això? No és cera? Llavors ens ha explicat que hi ha cera però també mel, que cal posar-se una mica a la boca com si fos un caramel i empassar-nos només la mel, la cera cal llençar-la perquè no és comestible.

I… venia preparada! Bresca i cullera inclosa!

Alguns ens hem atrevit a la primera, d’altres ens ho hem pensat una mica i finalment hem donat el pas, i d’altres no hem volgut ni pensar-nos-ho doncs teníem clar el “no”.

Després hem posat el que ens ha quedat a la lupa digital per poder observar-la d’aprop i hem pogut veure de manera molt clara els hexagons de les cel·les.

Ha estat tota una experiència això de compartir una bresca!

Gràcies Gina i família!

Snaefellsjökull, la relació entre Verne i els volcans!

Cristina Vargas18/01/20  

Els Jules Verne reprenem el projecte després de les vacances d’hivern i fem un repàs de tot el que fins ara hem anat investigant, quines coses hem fet i quines preguntes encara ens queden per respondre. Ens adonem que hem aconseguit fer algunes coses però que encara ens queda un gran dubte:

Quina relació hi ha entre Jules Verne i els volcans?

Recordem dues “pistes” que alguns van descobrir el trimestre passat – Islàndia i el centre de la terra – i algunes hipòtesis que teniem; volia escriure sobre volcans o que inclús potser s’havia ficat dins d’un dels volcans d’Islàndia per poder escriure com arribar al centre de la terra. Llavors la Nora i el Dan ens expliquen que ells han trobat el nom del volcà que està relacionat amb en Verne i ens el diuen, bé, ens el intenten dir perquè pronunciar-lo correctament és una mica complicat. Com el Dan el porta escrit en un paper, el copiem a la pissarra i entre tots i totes intentem llegir-lo.

Snaefellsjökull

Fàcil, oi?

Després decidim ubicar Islàndia al nostre mapa mundi i ens imaginem com deu ser aquest país. La majoria l’imaginem amb molts arbres i vegetació, ens imaginem inclús que el nostre volcà està a prop d’una ciutat gran… Per corroborar la nostra imaginació busquem Islàndia al GoogleMaps! Un cop tenim el mapa davant, en Joan Pol i la Cristina ens ensenyen com és aquest país com si estiguéssim allà mateix gràcies a un “ninot” (StreetView) que el GoogleMaps té.Hem fet un viatge a Islàndia des de la cadira de la classe! I… no, definitivament no s’assembla gaire al país que imaginàvem i ens quedem ben parats i parades!

Volem apropar-nos gràcies a aquesta eina (StreetView) al volcà per tal de poder veure’l d’aprop però descobrim que aquest ninot només pot moure’s si allà hi han carreteres per on circular i el nostre volcà es troba al mig d’un parc natural amb molt poques carreteres. De totes maneres ara ja sabem com és Islàndia!

Després, hem buscat fotografies del volcà Snaefellsjökull en diferents moments de l’any per veure que sovint està nevat i l’hem dibuixat i pintat amb guixos.

També hem buscat  informació més tècnica i sabem que, ara per ara, és un volcà inactiu, està adormit!

Ah, i Jules Verne va dir que: "és la porta per arribar al centre de la terra"; 

potser va comprobar-ho ell mateix?

ESGUINCEM PAPER DE DIARI

admin17/01/20  

La motricitat fina fa referència als moviments voluntaris molt precisos de les mans, peus i dits, que impliquen petits grups de músculs i que requereixen una major coordinació. Comprèn totes aquelles activitats realitzades pels infants que necessiten una precisió, un alt nivell de coordinació óculo-manual, una força controlada i una bona concentració; és a dir, que es treballen els moviments amb precisió realitzades per la mà, els dits, el canell, l’avantbraç i el braç. Alguns exemples són: escriure, agafar objectes, fer la pinça, pessigar, estripar…

Avui ens hem fet una nova proposta: esguinçar paper de diari per treballar la motricitat fina.

Primerament hem esguinçat el paper de diari fent tires llargues i després les hem tornat a esguinçar fent trossos més petits.

Quan hem acabat hem pensat…que podriem fer ara amb tots aquests trossos de paper? I hem recordat que en un sessió de psicomotricitat amb el Toni varem rebre un paquet on hi havia papers semblants als que haviem fet avui i que els vam llençar enlaire i ho hem volgut repetir.

Aixi que a la de 3 tots alhora hem llençat els papers enlaire i ens hem adonat que semblava que estigues nevant i que caiguessin flocs de neu, Ens ho passat d’allò més be i quan hem acabat l’activitat entre tots hem recollit.

Podeu veure més fotografies a la carpeta del Drive.

LA REINA DE LA NEU

admin17/01/20  

En un poblet de muntanya nevat on les ha castigades l’Avorrida, les nenes han conegut en Kay i la Gerda. Les Bessones i els seus nous amics juguen amb la neu sense adonar-se que hi ha algú que els vigila: és la reina de la neu, una bruixa dolenta que s’enduu en Kay al seu castell de gel. Quan les nenes van a rescatar-lo, cauen en mans d’uns bandolers.

Fa uns dies varem explicar el conte “Que en saps de…? L’hivern” i ens va cridar molt l’atenció tots els elements característics que hi sortien però sobretot la neu.

Avui hem vist el capítol de “La reina de la neu” de les 3 bessones i hi hem estat buscant si trobavem els mateixos elements del conte o si en trobavem de diferents. Durant la conversa posterior han sorgit vivencies i experiencies personals molt enriquidores i alguns infants ens han explicat que havien vist i tocat la neu fent boles, ninots de neu entre d’altres.

https://www.ccma.cat/tv3/super3/les-tres-bessones/les-tres-bessones-i-la-reina-de-la-neu/video/5468893/

LES ALÍCIES SEGUIM EL REPTE DE LA TORRE

Aura Monclús17/01/20  

Abans de marxar de vacances els Rovellons i les Tanits ens van fer arribar un repte que les Alícies no ens vam voler perdre!

I és que els Rovellons van aconseguir amb les peces de fusta fer una torre de 82 pisos! Ens la van venir a ensenyar i també ens van enviar un missatge: US ATREVIU A SUPERAR-LA?

Durant una tarda algunes Alícies es van animar, però potser poc concentrades o més esverades i emocionades del compte, la nostra torre no superava els 50 pisos que ja ens queia.

Llavors va arribar el repte de les Tanits, elles sí que ho havien aconseguit! I l’havien superat de molt! Van aconseguir també després d’investigar i provar molt, una torre de 103 pisos d’alt!

Llavors sí que les Alícies ens vam arremangar! i amb concentració i paciència vam aconseguir una torre més alta que la dels Rovellons però no més que la de les Tanits, tot i això, l’alegria i la satisfacció va ser molta!

Ara però a l’escola tenim un nou espai, un armari ple de miralls on podem fer torres que semblen infinites! Quan hi dediquem una estona ja us l’ensenyarem!

 

La Gallina Tica – El Pot Petit

Meritxell Tardà16/01/20  

Després de les vacances… aquesta setmana hem començat de nou les sessions de música, i ho hem fet de la millor manera possible! Aprenent una cançó de El Pot Petit! Aprofitant el nostre projecte “Què hi ha dins d’un ou?” hem començat a aprendre la cançó “La Gallina Tica”. Us en deixem l’enllaç perquè pugueu seguir-la cantant també a casa.

DOCUMENTAL DE LA BBC: EL OSCURECIMIENTO GLOBAL

Marta Hervas16/01/20  

El grupo MOA hemos conversado y debatido alrededor de las ideas expuestas en el documental de la BBC, del año 2006.

Nos ha sorprendido muchísimo esta mirada más allà del calentamiento global. Segun el documental, el oscurecimiento global se produce por las pequeñas partículas que flotan en las zonas altas de la atmósfera y que son fruto de la actividad humana (humo de coches, fábricas…) y de la naturaleza (volcanes, incendios forestales naturales,…). Estas partículas pueden llegar hasta la estratosfera y retener los rayos del sol, de manera que se puede generar una reducción de las temperaturas globales de todo el planeta.

Este documental es esperanzador en el sentido que abre nuevos caminos de lucha contra el cambio climático, a la vez que nos plantea la necesidad de investigar con más intensidad el efecto invernadero.

Comencem la Cantata!

Meritxell Tardà16/01/20  

Els Tintins hem començat el segon trimestre de música i amb aquest el treball del projecte de la cantata “El follet valent”. Després de triar entre les disfresses de l’escola com voliem que fos el nostre Follet Valent hem representat la primera escena i n’hem après la primera cançó “Sóc el follet“.

També hem aprofitat la classe per provar un instrument nou que la sandra ha regalat a l’escola. Un tambor de batucada! Moltíssimes gràcies Sandra!