Els infants han de tenir un paper actiu en el seu procés d’aprenentatge, ser protagonistes, prendre consciència i adonar-se del que sap, el que va aprenent, què li interessa, dels camins que pot seguir per esbrinar, indagar, conèixer… D’aquesta manera aprendrà a través dels encerts, els errors i dels oblits, detectarà i podrà regular les seves dificultats i trobar els ajuts necessaris per superar-les. Els adults, amb l’acompanyament, la conversa, l’observació del seu desenvolupament i dels seus interessos, anem dotant a l’infant d’eines perquè es pugui autoregular i ser més autònom.
A l’aula, treballem amb les converses (on compartim impressions, opinions i valoracions ), les bases d’orientació (instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada les accions a realitzar a l’hora de fer una tasca-proposta que hem pactat entre tots), les rúbriques (és una eina que descriu els possibles nivells de realització d’una o més tasques i que ajuda als infants a situar-se i conèixer en quin punt es troben durant el procés d’aprenentatge) i l’observació i l’escolta. Totes elles són eines que permeten a l’infant autoavaluar-se ( ser coneixedors de la percepció d’un mateix, reflexionar i fer la seva pròpia crítica per arribar a la seva pròpia autoregulació, i així ser conscients de quin és el proper pas a seguir).
