La distància invisible del que consumim

Tot va començar amb unes preguntes i afirmacions per iniciar el debat entre l’alumnat de 5è: 

«La teva samarreta contamina més del que t’imagines» 

«La roba que portes ha viatjat més que tu” 

«Les joguines també esgoten el planeta» 

«Jugar pot contaminar?» 

«El teu menjar gasta energia fins i tot abans d’arribar al plat» 

«Menjar segons quins aliments té un preu molt alt per al planeta» 

«Una beguda pot contaminar més que una dutxa?»

A partir d’aquestes frases, els alumnes  van iniciar una investigació per descobrir què s’amaga darrere dels objectes quotidians que utilitzen cada dia.

Observant una samarreta, una joguina, una poma o una beguda, van descobrir una idea sorprenent: abans d’arribar a casa nostra, molts productes han viatjat milers de quilòmetres. Aquest trajecte implica transport, consum d’energia i emissions, és a dir, una petjada ecològica que sovint passa desapercebuda.

Per entendre millor aquestes distàncies, van treballar les unitats de longitud a través de situacions reals. Comparant quilòmetres amb camps de futbol, mesurant objectes i convertint mil·límetres, centímetres, metres i quilòmetres, en definitiva, vam transformar els nombres en experiències significatives. 

Amb mapes i atles, cada grup va investigar l’origen de diferents productes i va calcular la distància recorreguda fins a arribar a les nostres cases . En ordenar els resultats, els alumnes es van adonar que alguns objectes quotidians havien recorregut gairebé mig planeta abans de ser consumits.

El projecte s’ha vinculat amb l’ODS 11, reflexionant sobre com construir ciutats més sostenibles i descobrint que consumir productes de proximitat pot reduir el transport i la contaminació.

El treball ha permès la creació d’un gran mapa col·laboratiu on fils de colors han connectat cada producte amb el seu lloc d’origen. Visualitzar aquestes distàncies ha permès entendre que cada objecte té una història i un impacte ambiental associat.

Així, mentre aprenem matemàtiques, també aprenem a mirar el nostre entorn amb esperit crític i ens ajuda a prendre decisions més responsables amb el planeta.

L’art a I3: aprenem creant

A l’aula d’I3, la plàstica és molt més que pintar: és una manera de descobrir el món, d’expressar emocions i de gaudir aprenent amb les mans. A través del joc i l’experimentació, els infants desenvolupen la creativitat, la coordinació i la confiança en ells mateixos.

Aquest trimestre hem treballat la pintura a partir de diferents propostes artístiques relacionades amb el pas del temps i les estacions de l’any, centrant-nos especialment en l’hivern i en els seus colors, sensacions i elements característics. Aquestes activitats també fomenten la cooperació i el treball en equip.

En un dels murals, ens hem inspirat en els colors de l’hivern, utilitzant sobretot blaus i blancs i liles. Per pintar-lo, els infants han fet servir taps de suro, una eina diferent que els ha permès estampar, picar i descobrir noves formes i textures d’una manera molt vivencial i divertida.

En l’altre mural, hem utilitzat fons negre i pintura blanca per simular la neu. A partir d’aquesta proposta, han aparegut ninots de neu, esquitxos, traços i formes que reflecteixen la imaginació i la creativitat dels infants. Pintar sobre un fons fosc ha estat tota una descoberta i ha despertat molta curiositat.

A més, també hem treballat el collage, utilitzant papers de seda amb colors propis de l’hivern. Esquinçar, enganxar i combinar els papers ha permès als infants experimentar amb textures i formes, tot desenvolupant la motricitat fina i la creativitat.

Aquestes activitats de plàstica permeten als infants d’I3 expressar-se sense paraules, gaudir del procés creatiu i sentir-se protagonistes del seu aprenentatge. El resultat final és important, però encara ho és més tot el camí que fan mentre creen, experimenten i s’ho passen bé.

Jordi Roca, protagonista del mes

Un referent de la cuina catalana i del món de les postres

Aquest mes, a l’escola hem volgut posar en valor la figura de Jordi Roca, un dels cuiners més reconeguts del país i un referent indiscutible de la cuina catalana, especialment en l’àmbit de les postres.

Jordi Roca és el pastisser del restaurant El Celler de Can Roca, considerat durant anys un dels millors restaurants del món. La seva manera d’entendre la cuina va molt més enllà de receptes i tècniques: destaca per la creativitat, la sensibilitat artística i la capacitat de transformar emocions, records i històries en plats dolços.

Al llarg de la seva trajectòria, ha demostrat que la gastronomia pot ser també expressió cultural, innovació i identitat. Les seves postres parteixen sovint de sabors tradicionals, però reinterpretats amb una mirada moderna, curiosa i sorprenent, mostrant com la tradició i la innovació poden anar de bracet.

A més del seu talent culinari, Jordi Roca és també un exemple de superació personal, constància i treball en equip. Valors que connecten plenament amb el projecte educatiu de l’escola i que volem transmetre a l’alumnat: la importància de perseguir allò que ens apassiona, d’esforçar-nos i de creure en les mateixes capacitats.

Amb aquest protagonista del mes, volem apropar als infants referents catalans propers, que valoren la llengua, la cultura i els oficis, i mostrar que la creativitat també pot néixer a la cuina.

Perquè educar és també descobrir talents, obrir mirades i inspirar futurs possibles.

Investiguem les deixalles: què passa quan les enterrem a la terra?

La classe del Papir està treballant el reciclatge i la gestió de les deixalles a partir de l’observació i l’experimentació.

Per entendre millor què passa amb els residus quan arriben al medi natural, hem creat un “cementiri de residus”. Hem enterrat diferents materials i els hem tapat amb terra:

  • un tap de plàstic
  • la pell d’un plàtan
  • paper de diari
  • un clip metàl·lic

Durant dues setmanes, hem regat la terra regularment, simulant la pluja.

Abans d’observar, vam fer hipòtesis

L’alumnat va pensar què podria passar amb cada residu amb el pas del temps. Després d’esperar i tenir cura del nostre experiment, ha arribat el moment de comprovar-ho.

Què hem descobert?

En destapar el “cementiri” hem pogut observar que:

  • El plàstic i el metall no han canviat gens. Només estaven bruts de terra, ja que són materials molt durs i no es descomponen fàcilment.
  • El paper de diari s’ha desfet i trencat perquè és un material més fràgil.
  • La pell del plàtan, que és matèria orgànica, s’ha descompost: s’ha tornat negra i ha començat a convertir-se en aliment per a la terra. Fins i tot hi han crescut petites herbes.

Què hem après?

Aquest experiment ens ha ajudat a entendre que no totes les deixalles desapareixen igual i que alguns residus poden quedar-se al medi durant molts anys. També hem vist com la matèria orgànica pot tornar a la terra i formar part del cicle natural.

Una experiència que ens fa reflexionar sobre la importància de reduir residus, reciclar correctament i tenir cura del planeta.

Coneixem les plaques micro:bit

Els nens i nenes de 3r de Primària han fet una activitat molt motivadora amb les plaques micro:bit. A l’aula . Els nens i nenes han treballat amb les plaques micro:bit, aprenent a configurar-les i programar-les amb l’eina MakeCode des de l’ordinador. Tot un repte que han superat amb molta curiositat i ganes!

Durant l’activitat,  van treballar en petits grups, ajudant-se mútuament per seguir els diferents codis i passos de programació de les plaquetes. Compartint idees, resolent dubtes i col·laborant entre tots, van aconseguir superar els reptes plantejats, demostrant que aprendre en equip fa el camí molt més fàcil i enriquidor.

Aquesta primera presa de contacte amb la tecnologia els ajudarà més endavant en la UDI d’aquest trimestre “Vigilants de l’aire”, on estem treballant la contaminació atmosfèrica.

A més, aquesta experiència ens ha servit per iniciar-nos en el coneixement de l’artista Michael Pinsky, que ens ajuda a entendre que l’art té moltes mirades i que també pot fer-nos reflexionar sobre el món que ens envolta. Tot i que només estem a l’inici d’aquesta aventura, ja comencem a descobrir com es poden combinar tecnologia i art per expressar idees sobre un tema.

Tot el que han après amb les micro:bit els serà molt útil per al producte final, que encara està per començar… però promet ser molt interessant!

Seguim aprenent, investigant i creant, pas a pas

Llums i foscor

Els més petits comencem els Ambient i enllestim un  de nou: llums i foscor.

Els infants més petits de l’escola ja hem començat a gaudir dels Ambients, una proposta educativa que ens permet explorar, experimentar i aprendre a través del joc i la descoberta. En aquesta ocasió, ens hem endinsat en l’ambient de llums i foscor, un espai màgic que desperta la curiositat i la creativitat.

 En aquest ambient trobem diverses propostes sensorials i manipulatives. Experimentem amb ombres, jugant a crear formes i figures; pintem en un espai de llum fosca amb pintura fluorescent, observant com els colors brillen i es transformen; descobrim contes màgics que s’il·luminen amb l’ajuda de llanternes; i creem pots de sorra brillants plens de llum i fantasia. També ens divertim amb tires amb les quals ens convertim en mòmies, fomentant el joc simbòlic i el treball en equip, i utilitzem les taules de llum per fer barreges de colors, experimentar amb transparències i observar els canvis que es produeixen. 

L’ambient de llums i foscor ens ofereix un espai d’experimentació lliure on els infants poden investigar, expressar-se i aprendre a través dels sentits, sempre respectant el seu ritme i interessos. Una experiència enriquidora que ens encanta!  

LA CLASSE DEL PAPIR: ON L’AMISTAT CREIX CADA DIA

A la classe del Papir, la vida transcorre amb calma i serenor dins les parets de l’escola. És un espai on cada dia aprenem, compartim i creixem junts, envoltats d’un ambient que ens fa sentir segurs i estimats. Moltes vegades diem amb orgull que som la classe de l’amor, perquè aquí l’amistat no és només una paraula, sinó una manera de viure.

Quan algú té una dificultat, sempre hi ha una mà amiga disposada a ajudar. Ens escoltem, ens respectem i ens cuidem els uns als altres, perquè sabem que el respecte i la comprensió són claus perquè la classe funcioni bé. Així, cada nen i nena se sent important i valorat, formant part d’un grup unit.

A la classe del Papir també es respira tranquil·litat. Hi ha moments en què el silenci es converteix en companyia, sobretot quan treballem concentrats o quan pintem amb calma, deixant volar la imaginació. Altres vegades, la classe s’omple de rialles quan juguem en grup, compartint estones que ens relaxen i ens fan sentir feliços.

L’amistat és un dels valors més importants que aprenem cada dia. Ens ensenya a compartir, a tenir paciència i a estimar les diferències que ens fan únics. Perquè, al final, la classe del Papir no és només un lloc on aprenem matemàtiques o a escriure, sinó un espai on construïm records, vincles i somnis.

I així, entre jocs, colors i abraçades invisibles, la nostra classe continua creixent, demostrant que quan l’amistat hi és present, tot esdevé més bonic.

Construïm Ciutats Sostenibles!

A la classe de la Natura estem arribant al final de la UDI sobre els transports i la sostenibilitat. Durant aquestes setmanes, els nens i les nenes han estat treballant aquest tema i, ja són experts!

En petits grups, han creat diferents maquetes de Ciutats Sostenibles utilitzant LEGO, on han representat com seria una ciutat que cuida el medi ambient. 

A través d’aquest treball, han entès que una ciutat sostenible és una ciutat sense fum, on la gent es mou amb patinets, bicicletes, caminant o amb transport públic.
A les maquetes també hi podem veure papereres per reciclar, moltes zones verdes i escoles i biblioteques, espais importants perquè els nens i les nenes puguin aprendre.

Les maquetes s’han exposat al vestíbul de l’escola, perquè la resta d’alumnes puguin veure com pot ser una Ciutat Sostenible.

A continuació, us deixem unes imatges dels grups amb les seves respectives maquetes.