S’escolten uns passos pel passadís, unes rialles de complicitat i de sobte un truc a la porta, “què puc passar” diuen aquelles carones que ens miren amb els ulls ben oberts i amb un somriure ben gran per tal que els deixem passar….doncs siiiiiiii…i és que ja hem començat els espais a la comunitat dels petits.
La veritat és que ja en teníem ganes, moltes tardes els nens i nenes preguntaven “avui fem espais?” i fins i tot algun marxava cap a la porta pensant que ja s’havien iniciat. Però ara ja fa uns dies que els infants van a descobrir de nou totes les propostes que els hi tenim preparades en els diferents espais. Com ja sabeu tenim Construcció, Sensorial, Art, Aula fosca, Comunicació, Natura, Joc simbòlic i Cos, moviment i tot sona.
Els infants de I4 i I5 ja se’ls coneixen molt bé però hem volgut fer una presentació als més petits de la casa, sí els de I3, que no sabien que hi havia la possibilitat d’experimentar en altres espais. Així que s’ha fet una rotació per poder passar per tots i fer una petita presentació explicant quins eren els espais i no massa més per tal de deixar que ells/es mateixos/es descobreixin les diferents possibilitats que donen els microespais i els materials. El que sí hem fet és recordar quines són les normes ja que és molt important el bon funcionament; Algunes d’elles són, trucar a la porta i preguntar si es pot passar, circular tranquil·lament, recollir allò amb que s’ha jugat, dir adéu per marxar, …
En pocs dies es veu com els nens i nenes ja tenen clares les seves preferències i habitualment és l’espai que visiten primer. També es veu com accepten, sense enfadar-se, quan se’ls diu que han de tornar més tard perquè en aquell moment està ple. Saben que han de circular caminant encara que les ganes de visitar altres espais fa que caminin una mica de pressa. El joc que els proporcionen les diferents propostes i provocacions dels microespais fa que manipulin, experimentin, descobreixin, investiguin, a més a més aprenen per ells/es mateixos/es fent cas dels seus propis interessos. Tot plegat ens fa pensar que és ben cert tot allò que ens va dir Francesco Tonucci “To
ts els aprenentatges més importants de la vida, es fan jugant”.
