Sovint s’ha associat el concepte d’aprendre amb el fet de tenir integrats nombrosos coneixements per ser aplicats en diferents contextos o situacions.
Sovint es prioritza el fet de saber o saber fer davant els grans oblidats com són el fet de saber ser o el fet de saber estar.
És important que els infants d’avui dia, homes i dones del futur, aprenguin a tenir uns valors ètics i morals ferms, que desenvolupin un tipus de pensament obert i tolerant davant la diferència, saber demanar disculpes, si és el cas, saber-se distanciar de les conductes poc positives del nostre entorn, ser empàtics i empàtiques amb les persones grans quan pugen a un transport públic, respectar les creacions artístiques dels companys i companyes… Serien innombrables les situacions en les quals els d’infants ha de poder fer mostra de la seva habilitat per a regular les seves accions més enllà dels seus propis interessos i actuant de forma més empàtica.
Avui, ens volem centrar en el llenguatge des d’aquesta perspectiva, des de la capacitat per comunicar-nos entre nosaltres, des del respecte i l’escolta activa.
Els referents socials dels nens i joves, sovint mostren un llenguatge poc respectuós, ofensiu, vulgar, fora de context, ple d’expressions grolleres i sovint buides. D’aquests referents en trobem a les cançons que escolten, als programes televisius, al tik-tok i a les xarxes socials. Sovint també es veuen exposats a aquest llenguatge en el seu dia a dia, quan l’adult increpa a un conductor poc considerat o quan escolten criticar una postura política…Tant és. Nosaltres, com a adults, també som un referent.
Ell llenguatge condiciona les nostres relacions i és la nostra primera carta de presentació davant el món. A l’escola, no volem ni podem “normalitzar” determinades maneres d’expressar-se. L’escola esdevé un model de llenguatge diferent i el nostre alumnat, també ha de ser conscient d’això.
En la línia del que hem comentat anteriorment, a 5è, hem estat practicant “el debat” i hem après a compartir les nostres opinions d’una manera crítica, però també constructiva.
Hem practicat el que significa rebatre i donar suport a les propostes dels altres, però donant raons i oferint alternatives amb l’objectiu de buscar acords conjunts per tal de poder progressar conjuntament.
Darrerament, hem estat treballant el “Descobriment d’Amèrica” i hem estat buscant arguments a favor i en contra d’aquest fet històric emmarcat en l’Edat Moderna.
Els nostres alumnes han compartit les seves reflexions individuals en petit grup i s’han establert dues postures clares, una on predominen els avantatges del viatge de Cristòfor Colom a les Amèriques i una altra postura centrada en els aspectes més negatius d’aquest fet.
Els nostres alumnes hi han realitzat aquest debat posant èmfasi en les següents actituds:
Respecte.
Esperit crític i constructiu
Cordialitat i amabilitat, clima de confiança. Empatia.
Construir no competir
Veure les diferències com a fortaleses
I han posat en pràctica algunes d’aquestes habilitats:
Escolta activa. Seguir l’altre i donar-ne mostres.
Arribar a construir acords i plasmar-los
Per realitzar aquest debat hem establert el protocol lingüístic de la conversa per tal que la interacció sigui constructiva. Així doncs, hem elaborat unes targetes amb unes frases que ens han ajudat a expressar-nos correctament:
Faig una pregunta.
Responc.
Demano més informació/opinió.
Vull afegir informació.
Què vols dir quan dius…?
Mostro acord.
Mostro desacord.
Presento una nova idea.
S’ha acabat el debat, sense crits, sense interrupcions, escoltant als companys per poder rebatre els seus arguments, ens hem enriquit de les postures contràries a les nostres, hem establert acords conjunts i fins i tot hem canviat de parer. Aprendre a ser, aprendre a estar, saber parlar, saber debatre.
